Al Monestir de les Carmelites de Mataró tenen un pessebre magnífic, molt gran, amb figures fetes per una de les germanes (em sembla que és la germana Carmel, però no ho se segur) Les figures són molt vives, tendres fins i tot: hi ha un cargol i una tortuga a la cova (cosa que als meus fills els va entusiasmar) una noia enfilada a una escala collint fruita, un pou que fa ganes de treure l'aigua...
I a un racó d'un camí, asseguda en una cadira plegable, amb el cap entre les mans, fent un gest de cansament infinit, hi ha una prostituta.Una de les germanes va anar en cotxe pel Vallès i en va veure, com hem vist tots a moltes carreteres, assegudes esperant el client, algunes amb un gest provocatiu, altres com qui espera un autobús. I la va colpir, i va pensar que també les prostitutes havien de tenir un lloc al pessebre.

La germana Carme concep que l'acte de fer figures és una expressió de la seva experiència espiritual, les seves mans en crear són segons ella les mans de Déu, i l'actitud de les seves figures responen a la seva actitud mística. Per això, la major part de les figures estan assegudes, “la major activitat que es pot fer a la vida és seure i esperar”. Algunes de les seves figures són novedoses dins del món del pessebre: les prostitutes, “pròpies de la genealogia dels Evangelis ja que en la història de Jesús en surten dues”; les Reines dones; el sant Josep tapant-se els ulls d'un excés de llum ja que “en la nit la foscor no és res més que un excés de llum que ens cega”. Les seves figures són austeres, sense policromar i amb materials naturals ja que “el pessebre no té sentit si no hi ha la Natura”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada