Comiat

El divendres 1 de juliol es va celebrar a l'Ateneu de la Fundació Iluro l'assemblea extraordinària del col·lectiu El Bou i la Mula. En aquesta assemblea es va acordar per unanimitat la dissolució de l'entitat.

Les persones que hem format part d'El Bou i la Mula continuarem treballant pel pessebre: amb recerca, amb debat, fent difusió i gaudint-lo.

Agraïm l'acollida que el nostre treball ha tingut al llarg d'aquests més de 20 anys.

Per què fem el pessebre. Fra Valentí ho explica

 Un video recuperat de l'any 2017 explica amb molta claredat i brevetat alguns aspectes del pessebre popular.

La caganera

L'amic Jordi Arruga és l'autor d'aquest text.

Caganera dels germans Vidal

Des que, durant el segle XVIII, els pessebres casolans de l’àrea mediterrània van incorporar escenes contemporànies a l’entorn del misteri de Nadal, els seus paisatges han estat poblats per figures d’homes o de dones, segons que les activitats representades fossin exercides per personatges d’un o de l’altre sexe. Així, per exemple, la bugadera, la filadora i la castanyera han personificat feines pròpies del sexe femení, mentre que el caçador, el pescador i el llenyataire han caracteritzat treballs propis del sexe masculí. Tanmateix, en temps recents, el pessebrista mataroní Carles Dresaire ha reivindicat l’equitat en la distribució de les tasques, amb la creació de dues figures insòlites, la de la dona pescadora i la de l’home que renta.

Però, en el cas del caganer, perquè el personatge ha estat clàssicament un home i no una dona, si anar de ventre és una comesa duta a terme per ambdós sexes a l’igual? Com a possibles explicacions es poden proposar les següents:

· L’interès per part dels figuraires vuitcentistes, de reproduir la indumentària masculina autòctona, més prototípica que la femenina, en el nostre cas amb la popular barretina.

· El fet que les dones restaven preferentment a les llars, mentre els homes treballaven a l’aire lliure i, per tant, tenien més possibilitats d’haver de fer de ventre en plena natura.

· Una actitud més pudorosa a l’època vers les dones que vers els homes, a l’hora de representar les seves vergonyes.

Caganeres de Baldrich i Font, Mingorance i Valls

 
De qualsevol manera, aquest monopoli masculí quant a la tasca de femar la terra del pessebre no va ser contestat fins als anys seixanta del segle passat, quan els artesans barcelonins germans Josep i Lluís Vidal van incorporar la primera caganera al seu inventari de figures pessebrístiques. Des d’aleshores, més figuraires de casa nostra, com ara Laura Baldrich i Esther Font, Carme Ferrer, Francesc Godia, M. Pilar Mingorance, Anna M. Plà, Scaramuix i Núria Valls, entre altres, ens han anat oferint exemplars de caganeres a les fires nadalenques.

A més, el personatge de la caganera ha traspassat recentment les fronteres, i ha aparegut als pessebres de Múrcia, de Provença, de Portugal i de les Açores, així com a les “cascatas” d’aquests dos darrers llocs. Les seves indumentàries en les diferents regions no són tant distintives com les dels caganers masculins, i solen anar cofades amb mocador, caputxa, barret o amb el cap al descobert. A més, vesteixen amb vestit llarg, brusa i falda o pitxi i, de vegades, amb un xal a les espatlles o un davantal. En qualsevol cas, és d’agrair la incorporació progressiva als pessebres de dones en l’activitat que a tots ens agermana, i que simbolitza, com definíem en el llibre “El Caganer”, una subtil i corrosiva crítica a l’absolutisme i a la desigualtat dels sexes i de les classes socials.

Caganeres murciana, provençal i portuguesa

La vella que fila

Un dels poemes més emotius de El poema del pessebre, de Joan Alavedra és el que dedica a la figura de la vella que fila. Com en tantes d'altres representacions de la infància de Jesús, el poeta fa un paral.lelisme entre el Crist infant i el Crist adult.

Hi ha una àvia que fila
al peu d'un portal.
-Veniu amb nosaltres!
És nit de Nadal!

- Vosaltres rai... Els xais us dormen sols,
i al matí us els vigila el gos d'atura.
La meva feina, sols la puc fer jo
i, si és dolça a les mans, al cor és dura.
He de filar per a teixir-ne un drap
que guardarem amb herbes oloroses
fins que, un dia terrible, el que ara és nat,
passi les seves hores doloroses.
Ja em sembla veure'l com, carrer amunt,
trampolant per les pedres punxegudes,
va arrossegant la creu, i mira amb un
esguard ardent
el posat de la gent,
les boques mudes.
I una dona s'avança, no pot més,
el rengle dels soldats burla, lleugera,
i amb un drap que és d'aquest que jo faré
li eixuga el rostre, sang i polseguera

i suor i llàgrimes, angoixa mortal,
i li dona el consol d'un drap frescal
que Déu segella de sa Imatge Vera.
També el veig dalt d'un cim tempestuós,
el llamp ferint la negra nuvolada,
la terra somoguda amb tremolors,
el vent irat batent la creu alçada.
I ell, clavat dalt, amb el cabell dispers
voleiant sobre el rostre de dolcesa,
amb el cos minso tot ratllat de sang
que s'escola en filets per sa nuesa.
I, a mitjanit, un grup d'amics fidels
baixa el seu cos, despulla erta i morta,
i, a la claror indecisa dels estels,
l'embolcalla en un drap i se l'emporta...

I és aquest drap, pastors, altra vegada,
el que l'acollirà en aquell instant.
Digueu, doncs, a l’Infant, que aquesta vella
no va a adorar-lo perque està filant.
Digueu-li baix, que no ho senti la Verge,
pobra Mareta que ha de patir tant...

El pessebrisme com a "Manifestacion Representativa del Patrimonio Cultural Immaterial"

Ahir, com si es tractés d'un regal de Reis, la comunitat pessebrista hem vist com el BOE publicava la ressolució de la Dirección General de Bellas Artes per iniciar el tràmit de declarar el pessebrisme com a manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial. Ara resta esperar la declaració oficial per part del Consejo de Ministros de l'estat espanyol.

Aquest pas és un dels tràmits necessaris per que en un futur es pugui presentar a la UNESCO la candidatura per que el pessebrisme sigui declarat patrimoni immaterial de la humanitat.

Es sens dubte una bona notícia que es pugui avançar en aquests reconeixements.

Val la pena llegir el document annex a la resolució, ja que aporta una bona síntesi històrica del pessebrisme.

El podeu trobar en aquest enllaç.

60 anys de Cavall Fort i el pessebre

Aquest any la revista infantil Cavall Fort fa 60 anys. 

Al llarg de la seva història ha dedicat diverses portades i reportatges al pessebre, com el que es va publicar al desembre de 1994.

18a Mostra de Pessebres i Diorames a Mont-ras

Des del passat dia 3 de desembre i fins al dia 30 de gener a Mont-ras (al Baix Empordà), es pot visitar la 18a Mostra de Pessebres i Diorames de l'Associació d'Amics del Pessebre del Baix Empordà. On cal destacar l'exposició de diorames de l'escola de pessebres que aquesta associació du a terme.

La mostra combina pessebres oberts i diorames realitzats pels socis i amics de l'entitat i acull també algun diorama cedit per pessebristes d'altres associacions catalanes. L'exposició es troba instal·lada a la Sala Polivalent de l'Ajuntament de Mont-ras
Horari:
Del 4 de desembre al 9 de gener: D'11 a 13h i de 17 a 20h
Del 10 al 30 de gener: Dissabtes i diumenges, d'11 a 13h i de 17 a 20h

https://surtdecasa.cat/emporda/agenda/2021/18a-mostra-de-pessebres-i-diorames-mont-ras/183168

Mor Joan Soler Amigó

 

Ahir va morir el pedadog i folklorista Joan Soler Amigó (Badalona 1941). L'haviem sentit i llegit diverses vegades parlant sobre el pessebre. Els seus interessos sobre la cultura popular eren molt amplis. 

Va escriure, entre d'altres moltes obres, l'Enciclopèdia de la fantasia Popular Catalana, es un d'aquells llibres que acabes consultant moltes vegadaes al llarg de l'any.

Transcric el fragment final de l'entrada dedicada al pessebre:

"D'alguna manera, es podria dir que el pessebre és un espai sagrat, una representació popular del món en miniatura, repetida d'any en any com un ritu cosmogònic, de creació. Té un "centre del món" original -sovint en un lloc alt-, la cova, amb cartacter de temple, guardat per un àngel, i un camí que hi mena des de la llunyania; l'horitzó és com un mur muntanyós que l'envolta; més enllà, un cel estrellat. L'aigua -riu, bassa, mai el mar- hi és sempre present (també els jardins xinesos, des del segle XVIII traiexen una significació cosmològica). Per més que la mainada hi jugui movent les figures, el pessebre presideix els cultes nadalencs com un santuari."

Enric Benavent entrevistat al TN migdia de TV3

El Telenotícies migdia de TV3 es va fer ressò el passat dia 30 del pessebre social disssenyat per l'Enric Benavent i construit pels pessebristes de l'Associació pessebrista de Vilanova, que està instal.lat a la Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú. En l'entrevista l'Enric explica el sentit de fer pessebres amb presència de temes d'actualitat.

Es pot veure el video en aquest enllaç

Pessebre social d'en Francesc Mateu

En Francesc Mateu, cada any ens sorprén amb un pessebre de temàtica social. Cada Nadal és capaç de transformar la història del Naixement de Jesús en un esdeveniment proipi del nostre segle.

Transcric el que ell mateix diu per presentar el pessebre d'aquest any:

NAIXEMENT

Aquest any, al pessebre de casa, Jesús ha nascut fill de d’una parella de menors no acompanyats. Cada any tracto d'imaginar on i com hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2021.

Podria haver nascut a molts llocs i fruit de moltes realitats. Però he escollit la dels menors no acompanyats. La de joves menors de 18 anys que arriben a altres països escapant de la realitat dels seus i buscant un futur. Joves que l'extrema dreta ha fet servir per guanyar vots. Joves que no tenen possibilitats moltes vegades de regularitzar la seva situació tot i tenir-hi dret. Espero que us agradi i ajudi a veure d'una altra manera el que representa Nadal.

Com sempre, ho presenta en forma de reportatge televisiu

En aquest enllaç podeu veure tots els pessebres que ha fet en aquest estil des de l'any 2009