27 d’abril del 2010

Fa mal d'ulls


Sovint he vist pessebres on hi havia figures de nens fent entremaliadures, fins i tot en recordo un d'una mare que renyava a una criatura després d'una malifeta, però francament, mai havia vist la figura d'una àvia escalfant el cul a un nen, tot i que no dubto que potser es mereixia la bufa.


No sembla una imatge per a un pessebre, o potser si...

19 d’abril del 2010

Miró, pessebrista astral

El Pirineu de Baix és un llibre que aplega aquelles obres de Perejaume que tenen Miró per motiu. Fa poc me l'han deixat i us ben asseguro que és un llibre fantàstic on Perejaume mostra una vegada més la seva atracció cap al pessebre. Només cal recordar Pessebre Sert, que va fer fa uns anys. En fi, el que volia, simplement, és reproduir un fragment del llibre que m'ha semblat especialment deliciós:

El terme: "pessebrista" –epifànic, minúscul i amb extensions latents– afigura amb molta precisió aquesta renaixença renovada que mig arriba a perdre el pas en un constant brollar i desaparèixer. No és, doncs, estrany que hagi estat Foix el primer a rescatar el terme d'un abast estrictament pictoresc. No és estrany, tampoc, que ho hagi fet parlant de Miró com a "Pessebrista astral", ofici tan escaient per a qui l'any 25 acabava de pintar el Cap de pagès català (l'anti-Ophelia de John Everett Millais, l'anti-Valentine de Ferdinand Hodler...) amb el rostre expandit i alçat d'unes faccions alpinoses entre els astres més remots. Miró mateix havia usat, potser sense Foix saber-ho, una figureta de pessebre com a model per la seva Masovera, i havia apessebrat un hort muntanyós, ja l'any 18, quan va pintar La casa de la palmera. Molt més tard, als setanta, va acoblar en un mur de Son Boter, un baix relleu medieval del naixement de Jesús... Finalment, esdevindria més pessebrós que mai, ell mateix pessebrós, en morir –en una inversió radical i pertorbadora– un vint-i-cinc de desembre, l'any 1983, capgirant tot just dues xifres de l'any en què havia nascut: 1893.

Fragment del text de l'exposició El Blanc i el Negre Perejaume, El Pirineu de Baix. Edicions Polígrafa. Barcelona, 1997

18 d’abril del 2010

Carratalà, a l'IPEC


Divendres vaig lliurar tota la documentació de la recerca a l'IPEC. Aquest és el quart treball de recerca sobre pessebre que hi ha a l'Inventari de Patrimoni Etnològic ( Inventari Mataró I i II, Història del pessebre a Manresa, i Lluís Carratalà). Crec que és molt lloable la iniciativa dels companys Jordi Montlló i Albert Dresaire que ens van obrir les portes i la il·lusió d'engegar treballs de recerca sobre pessebrisme i posar-los en aquest gran inventari del Departament de Cultura.

La recerca s'ha portat a terme durant vuit mesos i ha constat de les següents fases de treball:

* Recerca bibliogràfica: s'ha recollit tota la documentació escrita que hi ha sobre l'obra pessebrística de Carratalà, des d'articles en diaris i revistes fins a catàlegs d'associacions de pessebristes, o fragments de llibres on es parla de l'escultor. Tots els documents han estat escanejats.
* Recerca en hemeroteca: s'ha rastrejat tota l'hemeroteca digitalitzada de La Vanguardia corresponent als anys de vida de Carratalà. D'allà s'ha obtingut principalment la informació corresponent a la seva activitat teatral i diverses notícies de pessebres barcelonins on hi havia figures de Carratalà.
* Recerca en l'arxiu digitalitzat del Teatre Romea on s'ha completat la informació sobre les obres en les que va intervenir en l'esmentat teatre.
* Anàlisi de catàlegs d’exposicions del fons del FAD a la biblioteca del MNAC
* Anàlisi de la documentació escrita i primera elaboració d'una proposta de biografia
* Entrevistes als informants: S'han fet un total de set entrevistes als informants amb la intenció de completar la informació biogràfica en un primer moment i d'elaborar una interpretació estètica de la seva obra alhora que trobar els lligams entre la seva producció de figures i la seva vida d'actor.
* Fotografies: s'han fet 129 fotografies de figures procedents de diverses col·leccions amb la intenció de recollir la totalitat de la seva producció en sèrie i de moltes de les peces originals.
* Anàlisi de l'arxiu fotogràfic: s'han repassat els set àlbums de fotografies familiars i de pessebres realitzats amb figures de Carratalà i s'han escanejat les fotografies que pel seu contingut o per la seva oportuna datació aportaven elements importants a la recerca.
* Anàlisi de l'arxiu documental de la família Carratalà: s'ha repassat tota la documentació provinent de la casa dels Carratalà i s'han escanejat els documents que aportaven informació rellevant per a l'estudi. S’han escanejat en total 54 documents i fotografies.
* S'han complimentat les fitxes relatives a les entrevistes i a les fotografies
* S'han explorat els moviments culturals de principis del segle XX, especialment tot allò relacionat amb l'escultura i el pessebrisme.
* S'ha redactat un assaig com a conclusió, a partir de tota la informació recopilada en el que s'inclou una proposta de biografia i una anàlisi de la seva obra com a escultor de figures de pessebre.
* S'ha redactat un article breu per a la Revista d'Etnologia de Catalunya.

Tot això ha estat possible gràcies a la col.laboració de moltes persones i associacions que han col.laborat en diferents aspectes del treball.

Això no s'ha acabat. A mesura que avançava el treball s'anaven obrint temes i aspectes nous que demanen seguir investigant. Continuaré una temporada més amb aquest tema, amb la intenció de fer un llibre ben il·lustrat i ben documentat, que si tot va bé podria sortir a la tardor de 2011.

Aquest projecte ha despertat l'interès de molts pessebristes. Crec que serà el punt de partida per continuar deixant testimoni dels figuristes que hi ha hagut a Catalunya.

16 d’abril del 2010

Els Vidal, figuristes


Quan, juntament amb en Jordi Montlló, vam fer l'inventari de la col·lecció de figures de pessebre de l'Associació de Pessebristes de Mataró, dins del projecte de l'IPEC, ens vam trobar amb la gran dificultat de trobar bibliografia i documentació en general sobre la majoria d'autors.

L'altre dia vaig trobar un retall de diari (El Periódico, 19 de desembre de 1991) en què hi havia una petita entrevista a Josep Vidal, qui durant molts anys va fer figures de pessebre, juntament amb el seu germà Ramon Vidal, en el taller que tenien al Poble Espanyol de Barcelona.

Per curiositat he intentat trobar dades dels Vidal i no n'he sabut trobar cap ni en llibres ni a internet. Per això aquest petit document em serveix per saber alguna cosa d'aquests artesans del pessebre avui desapareguts. El dia que es publicava el diari Josep Vidal comptava amb 68 anys, i el seu germà Ramon amb 64. El negoci l'havia engegat l'any 1905 el seu pare, Lluís Vidal, conegut com el figureta, i el taller del Poble Espanyol el van obrir l'any 1945.

Els Vidal, igual que altres artesans creadors del que anomenem figura popular, es mereixen que algú en faci alguna recerca. Hi ha molta feina a fer i el treball engegat per l'Enric Benavent sobre l'obra de Lluís Carratalà és un model a seguir.

15 d’abril del 2010

Pessebre digital

El Toni Bullon va fer el seu projecte de final de carrera centrat en un pessebre. Això també són nous llenguatges, noves tècniques, noves mirades per al pessebre. És molt interessant donar un cop d'ull al projecte. Tot és una creació digital. No ha filmat cap escenari real, tot és una construcció digital, com és una construcció el pessebre.


8 d’abril del 2010

Carratalà i els nous llenguatges


Com sempre diu, amb molt d'encert, l'Albert Dresaire, el pessebrisme evoluciona al llarg de la història a cops de transgressions, des de Sant Francesc a Moliné. El pessebre “de sempre” no existeix.

Aquests dies, immers en l'obra de Carratalà, constato que, ell també va ser un transgressor. Va fer un veritable exercici d'inculturació de la fe cristiana, feta en un moment que encara faltaven vint anys per al Concili Vaticà II. La genialitat arrelada en valors profunds (terra i fe) d'en Carratalà té la seva màxima expressió en les seves Sagrades Famílies catalanes.

Als anys 50-60 Carratalà va fer uns intents per actualitzar el missatge del pessebre modelant el grup de Les races, una al·legoria a la igualtat de tots els homes. Cinc infants, un de cada continent acompanyen un àngel i porten ofrenes al Nen Jesús. També va voler fer una escena de denúncia contra les diferències socials i va crear el grup del Sr. Esteve (inspirat en l'Auca de Rusiñol) amb la seva filla i un peó amb el seu fill. En diverses ocasions aquestes figures es van posar en pessebres, al costat d'altres pastors i personatges clàssics. Només va fer aquestes figures ja que temia que no es comprengués el sentit del que estava volent transmetre.