28 de juny del 2009

Nadal a Barcelona

"El pessebre era un pessebre de l'estil que a mi m'agrada. No era l'obra d'art d'un mestre pessebrista: era la improvisació d'un bon burgès barcelo0ní que, en acostar-se el nadal, complí amb bona voluntat, amb traça i amb il·lusió el seu deure de pare de família. Entaforat al primer prestatge d'un armari raconer, triangular i profund, el nostre pessebre tenia una gran intimitat que altres pessebres no tenien. "
(...)
"... era un pessebre català, poblat de gent catalana i de bestiar d ela terra. La mula era de Vic - ho portava escrit a la cara; el bou era un bou del Lluçanès;..."

Aquests dos fragments formen part de l'article Nadal a Barcelona procedent del llibre Periodisme d'Eugeni Xammar. El teniu a disposició a l'Arxiu del El Bou i la Mula.

Aquest arxiu que mica en mica va incorporant interessants documents digitalitzats, es nodreix de l'arxiu en paper del nostre Col·lectiu i també de les aportacions que ens feu molts dels simpatitzants i lectors. Us ho agraïm molt. És una bona manera de compartir allò que coneixem, allò que fa temps que tenim desat pel seu interès com a pessebristes.

25 de juny del 2009

Seguir aprenent amb el pessebre

-->L’Ana Martínez, que s'estrena com a corresponsal des d’Eivissa, vol compartir aquest pessebre fet en un centre per a persones grans.

Estas son las fotos que tengo del pequeño belén que hicieron en el Hogar Sur-Divino Maestro de Logroño entre un grupo de socios (de edades entre 65 y 75 años) en dos meses y medio y que fue muy celebrado en el centro.

La iniciativa surgió de mi madre cuando, al venir de vacaciones a Ibiza, vio las construcciones que yo había hecho para la parroquia con la ayuda del Foro de Belenismo y una amiga mía. Le gustó la idea y me hizo enseñarle cuatro técnicas básicas, así que en unos 10 días hicimos, las dos juntas, un pesebre, una pequeña montaña y dos montañas y se las llevó a Logroño. Al llegar allí las llevó al hogar y se las enseñó al director proponiendo hacer un cursillo de 3 meses para los socios y hablaron con uno de los socios que trabaja en la Asociación de Belenistas de La Rioja para ver si les podía ayudar. Este señor aceptó y se apuntaron 6 ó 7 socios al cursillo. Yo pude ver su trabajo y echarles una manita cuando enfermó el maestro (por unos días), y al final consiguieron el resultado que veis. A todo el mundo les gustó y este año ya están diseñando el nuevo proyecto.
Esta es la pequeña historia de unos mayores que saben disfrutar y han encontrado en el belenismo un hobby y un aliciente para, a pesar de la edad, seguir aprendiendo. Desde aquí mi aplauso para ellos.

23 de juny del 2009

Nadal a Can Cupiello

Bosco Garcia. Barcelona

El darrer número de la revista "Time Out Barcelona" (19-25 de juny, núm. 74) publica aquesta informació: "El CAER coproduirà el "Nadal a Can Cupiello" de Eduardo de Filippo que Oriol Broggi dirigirà la pròxima temporada".

El CAER és el Centre d'Arts Escèniques de Reus, i el seu director és Cèsar Compte. Fa un parell de temporades encara es podia dir que Oriol Broggi era una promesa en la direcció escènica, avui (juny 2009) al capdavant de "La Perla 29" ningú dubta que és una contundent realitat amb molt predicament.

"Nadal a Can Cupiello" és un cant al pessebre. De la mateixa manera que fa uns anys entre nosaltres era costum representar "Don Juan Tenorio" per Tots Sants, o encara avui "Els pastorets" per Nadal, l'Itàlia meridional té aquesta obra de referencia. Extremadament popular, com el pessebre arreu.

Tracta d'una família, com moltes, amb problemes, on el pare el trobem encaterinat a fer el pessebre, malgrat la indiferència de la família, quan no l'hostilitat. Al final -feliç- el pessebre els agermana i fixa la concòrdia.

"Luca disperde lo sguardo lontano, come per inseguire una visione incantevole: un Presepe grande come il mondo, sul quale scorge il brulichio festoso di uomini veri, ma piccoli piccoli, che si dànno un da fare increbibile per giungere in fretta alla campana, dove un vero asinello e una vera mucca, piccoli anch'essi come gli uomini, stano riscaldando con i loro fiati un Gesú Bambino grande grande che palpita e piange, come piangerebbe un qualunque neonato piccolo piccolo..."

Entenc que és una ocasió immillorable per difondre la bondat del pessebre en una acció conjunta de totes les entitats que hi treballen.

Hi ha còpia de l'enregistrament teatral en DVD, interpretada pel mateix Eduardo de Filippo.

21 de juny del 2009

Pessebre del Rusc


Des dels inicis del Col.lectiu El Bou i la Mula hem estat treballant en la línia de descobrir i potenciar la vessant educativa del pessebrisme. Articles, llibres, cursos, reculls d'experiències al voltant d'aquest tema... tot això forma part de la nostra història com a entitat.
Ens agrada seguir descobrint com en diverses entitats educatives es continua fent el pessebre com activitat central de les festes de Nadal per que, més enllà de la dimensió religiosa o catequètica que pugui tenir, és una activitat manual, feta en grup, on hi intervenen molts elements que poden aprofitar-se des d'un punt de vista educatiu.
Us presentem el pessebre que aquest Nadal van fer a l'ASSOCIACIÓ RUSC I AVETS DE TORDERA, fundada el 1977 pel Dr. Pujol per a persones amb discapacitat intel·lectual, pertanyent a la Federació de l'Arca Internacional. Un equip humà de treballadors i voluntaris al servei de la persona amb discapacitat, que treballen amb col·laboració amb la xarxa de salut pública i les administracions.

6 de juny del 2009

Meravellar-se

La tradició siciliana diu que un dels pastors que va adorar el nen Jesús es va agenollar i es va quedar mirant l'Infant i va ser colpit de tal manera per la seva bellesa i per la seva divinitat que es va espantar,es va aixecar, es va treure el barret i va exclamar: Déu quin nen tan bonic!.

La figura de lu spavintatu (l'espantat) és molt popular als pessebres sicilians i també en els bolognesos.

Trobem una figura similar als pessebre provençals, el ravi, qua aixeca les mans enlaire davant del miracle de la Nativitat. El ravi no té res per oferir més que la seva capacitat de meravellar-se, és un santon molt popular que no falta en cap pessebre provençal.

M'agraden les figures expressives. Trobo que el pessebre és una expressió en la que les emocions i les actituds de les persones s'hi poden veure molt ben representades. Els pessebres en els que les figures són sense expressió d'una actitud vital cada vegada m'avorreixen més. El pessebre és ric i és viu perquè en el fons és una representació de les nostres vides, de les nostres il·lusions, dels nostres treball i de les nostres actituds, al costat de Jesús.