27 d’agost del 2009

L'escrivent geperut



Vivim dins d’una societat d’estereotips, cada vegada sembla que amb majors diferències socials, no només entre el primer i el tercer Món (hi ha tres Mons?), també dins el nostre entorn més immediat. A hores d’ara, encara hi ha mirades miserables que riuen en veure passar una persona que no reuneix els standards de la salut, poder i bellesa perfectes que ens fan creure arreu: aquell que és obès o massa prim, aquell altre que no canvia tot el vestuari any rere any, el que pateix una malaltia mental, o qui té una limitació al seu cos. Tots persones, tots iguals a la resta, però encara davant els ulls d’alguns sembla que no sigui així.

Ramon Amadeu, ja a principis del s XIX ens va donar una bona lliçó creant la figura de l’Escrivent del Notari de Santa Pau, un home que llueix una cara d’expressió alegre, honesta, sembla d’aquells homes de xerrada fàcil i amena, i que sense cap vergonya ni complexe, amb tota la naturalitat del Món, mostra el seu cos tot i les deformitats al pit i a l’espatlla.

De ben segur que en aquella època algun miserable li feia escarni, el que no es comprèn com és que ara, al s XXI, aquell algú encara sigui entre nosaltres.

16 d’agost del 2009

Pessebres a Gallicant (Baix Camp)

De Miquel Marzal Ortiz, Grup pessebrista de Sitges.

És ben cert que hom pot trobar pessebres en qualssevol indret i moment de l’any. Uns incansables excursionistes de Vilanova i la Geltrú m’han fet arribar aquest estiu unes fotografies preses al puig Gallicant, situat a la comarca del Baix Camp. Des del seu cim, a part de les magnífiques vistes del Priorat i del poblet de Siurana, es poden contemplar aquests originals pessebres, fets amb materials poc corrents en aquest art i que, aparentment, hi són presents tot l’any.

13 d’agost del 2009

Estudi de l'obra de Lluís Carratalà

El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional acaba de concedir-nos una beca que vam sol.licitar, dintre de la convocatòria de treballs de recerca sobre patrimoni etnològic.

El projecte que vam presentar consisteix en un estudi etnològic de l'obra de Lluís Carratalà.

Estem contents per aquesta beca i per que per segona vegada a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya hi haurà documentació explícita de pessebrisme. Recordem que ja vam fer per a l'IPEC l'inventari de figures de l'Associació de Mataró.

Estem especialment contents per que cal deixar constància escrita i documentada de la vida i l'obra d'aquest escultor de figures de pessebre tan important. No seria just que tot el que entre uns i altres sabem de l'obra dels Carratalà segueixi disseminat. Aquest estudi proporcionarà una base documental imprescindible per explicar el pessebrisme català del segle XX.

Així doncs que estem posant fil a l'agulla per tal de fer aquesta recerca que consistirà en:

1.- Recull bibliogràfic sobre Carratalà. L'objectiu seria aconseguir reunir tots els articles i
escrits que s'han fet sobre Lluís Carratalà.
2.- Recull fotogràfic de l'obra de Carratalà. L'objectiu seria aconseguir un catàleg el més
complet possible de la seva obra.
3.- Recerca etongràfica sobre l'obra de Carratalà. L'objectiu serà aconseguir enregistrar el testimoni de persones properes a la seva obra i a la seva vida.
4.- Recerca biogràfica sobre Lluís Carratalà. L'objectiu serà deixar escrites les dades més rellevants de la seva vida.
5.- Estudi etnològic de l'obra de Carratalà. A partir de les recerques anteriors fer un treball de síntesi amb criteris etnològics.
6.- Comentari estètic de l'obra de Carratalà. L'objectiu serà proveir d'una anàlisi estètica de la seva obra amb els criteris propis de la crítica d'art.

La primera fase de la recerca consisteix en localitzar les fonts, i és aquí on, tal com és habitual en els projectes de El Bou i la Mula, volem obrir el projecte a la participació de qui en pugui aportar alguna cosa.

Si llegint aquesta entrada creus que pots aportar algun tipus d'informació oral, gràfica o documental sobre Lluís Carratalà, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a: edicions@elbouilamula.net

4 d’agost del 2009

Emotiu comiat a fra Gilbert


-->
L'església del Monestir de Santa Maria de Solius va quedar petita el passat dia 3 d'agost per acomiadar al monjo i pessebrista Gilbert Galceran. La comunitat de germans, la família, els amics del monestir, el conseller Nadal i una bona representació dels pessebristes de Catalunya van viure una senzilla i emotiva missa exequial, presidida pel prior del Monestir, el Pare Enric Benito.
Durant l'homilia el prior va destacar tan la vessant pessebrística com humana i religiosa del germà Gilbert. "Els pessebres del germà Gilbert traspuen senzillesa, tendresa, paciència...traspuen en definitiva l'ora et labora" tot de qualitats que també identifiquen el seu autor. El Pare Enric va citar les paraules del
-->bisbe Camprodon en el pòrtic del llibre “Els diorames del Monestir de Solius” on diu que en el germà Gilbert el monjo i la bellesa s'han trobat en el silenci de la pregària i n'ha sortit el pessebre com la plasmació d'una experiència habitual en ell. També va donar gràcies al germà Gilbert per haver estat un bon monjo i per tot el que havia aportat a la comunitat.
La cerimònia va tenir un moment especialment emotiu quan durant l'ofertori l'organista va interpretar nadales populars.
Acabada la missa exequial vam acompanyar el fèretre al darrera del monestir on va ser enterrat directament a terra, juntament amb unes fotografies dels seus pessebres.

1 d’agost del 2009

Defunció de Fra Gilbert

Acabem de rebre la noticia de la mort del nostre estimat Fra Gilbert de Solius. Ens venen a la memòria els moments inicials del Col.lectiu El Bou i la Mula que ara fa deu anys va veure la llum ben acollits pel Monestir de Solius, així com el primer gran projecte que vam portar a terme editant un llibre dedicat als diorames del Fra Gilbert.

Les visites al Monestir, les converses, i les estones de treball d'aquells anys, amanides pel bon humor i la senzillesa de Fra Gilbert, sempre seran en la nostra memòria. Descansi en Pau.




-->
La missa exequial serà dilluns dia 3 d’agost a les 11 hores del matí,
a l’església de Solius, seguida de l’enterrament.
Adjuntem la nota que ha enviat la Comunitat.

HA MORT FRA GILBERT GALCERAN, MONJO DE SOLIUS

Fra Gilbert Galceran i Famadas va néixer a Vilanova i la Geltrú el 12 de maig de 1912. Va vestir l’hàbit cistercenc al Monestir de Poblet el 26 de setembre de 1944, on va professar com a monjo el 30 del mateix mes de l’any següent. Durant un temps de la seva vida va prestar diversos serveis al monestir d’Hauterive (Suïssa), i a la Cúria General de l’Orde, a Roma, llocs on ja va deixar exposicions dels seus diorames pessebrístics. S’incorporà a la comunitat de Solius pel març de 1970, i aquell mateix Nadal ja va fer el diorama del Naixement, el primer d’allò que després, amb el temps, seria l’Exposició de Pessebres de Solius, que des de 1991 es pot visitar de manera permanent. Com a pessebrista reconegut, l’any 1998 va rebre el títol de membre d’honor de la Federació Catalana de Pessebristes. L’any 2000 li fou concedida la màxima distinció del pessebrisme internacional, el Trofeu de la Universalis Foederatio Praesepistica. I, entre moltes altres distincions, l’any 2006 la Generalitat de Catalunya li concedí el títol de Mestre Artesà.

Ha mort plàcidament en la pau de Crist el dia 1 d’agost del 2009, acompanyat pels seus germans de comunitat.

Homilia de l'enterrament de la Montserrat Carratalà

Mossèn Pere Farriol amablement ens ha fet arribar un breu resum de les idees principals que ens va transmetre a l’enterrament de la MONTSERRAT CARRATALÀ i MOLLEVÍ a partir del frontal d'Avià.

-->
El nostre dolor per la pèrdua de la nostra germana Montserrat no és proporcionat a la seva edat ni a la seva feblesa sinó a l’estima que li teníem i ella s’havia fet estimar molt. La vida de la Montserrat ha estat una vida dedicada a l’anunci de l’Encarnació del Fill de Déu.
Ha estat la seva il·lusió, la seva destresa i el seu art modelar unes figuretes plenes de tendresa que expressen als ulls de qui ho vol entendre com Déu prengué carn de la nostra humanitat i ha compartit la nostra condició humana. Però també, i encara més, perquè en la seva vida ha reproduït els misteris del pessebre que podem resseguir a partir de la reproducció del frontal d’altar de Santa Maria d’Avià que teniu a les mans.
La Montserrat havia encarnat els personatges del frontal: Com l’àngel Gabriel va anunciar l’Encarnació del Fill de Déu; com Maria es prestà a servir el seu pare i a qui ho necessitava; a acollir Jesús i a donar-lo als germans, des l’obscuritat, la fidelitat i la tendresa; com els reis va sortir d’ella mateixa i es desinstal·là per tal de seguir l’estrella a l’encontre del Fill de Déu; visqué la profecia de l’ancià Simeó a Maria, la primera cristiana, en assumir el sofriment que suposa fer el camí, sempre difícil, de la fe, i viure en la pròpia vida la revelació d’aquest Infant que neix per a morir i per a esvair les tenebres d’aquest món, com apareix en el frontal d’altar on l’infant no és presentat en bolquers i dins d’un bressol sinó en un sudari i dins d’un sepulcre. Neixem per a morir, neixem per l’amor de Déu i per aquest mateix amor Jesús ens fa partícips de la vida per sempre més enllà de la mort.
Sapiguem estar cadascun al nostre lloc, en l’obscuritat i en la fidelitat com ella, com el seu pare, que quan, a la fira de santa Llúcia, la guàrdia civil li va fer retirar els Manelics perquè duien barretina, va fer totes les figuretes catalanes, també les de sant Josep i la Mare de Déu. Si cadascú fos fidel al seu lloc el nostre poble assoliria la plenitud.
Estimem la Montserrat, fem el pessebre! Estimem Catalunya, fem el pessebre! Estimem Jesucrist Salvador del món, fem el pessebre! I si la nostra fe no és prou ferma tinguem confiança que ell, el Fill de Déu, hi posarà la resta.
Pere Farriol i Vinyes
Barcelona. 23 de juliol de 2009.