28 d’abril del 2009

Persones sense llar... i el pessebre


La Farga és una revista que editen les persones residents al Centre de l'Obra Social Santa Lluïsa de Marillac de la Barceloneta. És un centre per a persones sense llar, amb diferents projectes, el més emblemàtic dels quals és el CEL, Centre d'Estada Limitada per a persones sense llar convalescents d'alguna malaltia, operació, etc. Es un centre únic a Barcelona, i al meu entendre exemplar en la seva filosofia i forma d'acompanyar els residents.

Em fa una mena de goig especial, i d'emoció alhora, veure una fotografia del pessebre que vaig fer aquest any per participar a la XII Biennal del Pessebre català. El pessebre estava dedicat a les persones sense llar i intentava fer evident el contrast entre el Nadal dels uns i el Nadal dels altres.

El pessebre, no és cap meravella tècnicament -com tots els meus- malgrat tot, sempre que faig pessebres com aquest he vist que no deixen indiferent a ningú. Són pessebres que conviden a parlar i a pensar, ja sigui del Nadal ja sigui del pessebre i del pessebrisme. N'hi ha que diuen que això no és pessebre, d'altres dubten si s'hauria d'exposar en una Biennal de pessebres, d'altres aplaudeixen la idea d'actualitzar el missatge, d'altres callen i en privat em diuen que els ha commogut, d'altres... Us asseguro que mai quan faig un pessebre clàssic tinc tant de feedback amb el públic.

Crec en un pessebrisme que parli també al món del segle XXI, en un llenguatge del segle XXI. Crec que aquest art també pot sortir dels patrons clàssics. Crec que amb l'art del pessebre també podem transmetre valors, idees, missatges... De fet l'art és això, no? una forma d'expressió.

M'agrada especialment que els residents a l'Obra Social de Santa Lluïsa de Marillac, que per cert cada any fan el pessebre, (podem llegir la seva experiència pessebrista al llibre: Per Nadal el pessebre editat per CPL) hàgin volgut dedicar una pàgina de la seva revista a aquest diorama que volia fer-los protagonistes del meu Nadal de 2009.

26 d’abril del 2009

Butlletins locals

Ahir vaig assistir a l'Assemblea de la Federació. El Grup d'art de Vic, com sempre, ens va fer arribar el seu butlletí Garbes d'Or, que aquest any arriba al numero 25. També l'Associació d'Amics del pessebre del Baix Empordà ens va fer arribar el numero 5 del seu butlletí. Altres associacions per correu sovint envien també les seves publicacions.

Fa uns dies en aquesta mateixa pàgina felicitàvem i agraíem l'Agrupació de Terrassa per haver posat a la xarxa tots els seus butlletins escanejats. Creiem que aquesta feina que porten a terme moltes de les associacions és molt important. La història viva del pessebrisme associatiu només queda recollida en aquestes publicacions. Fer el pessebre també és això, deixar testimoni escrit del que fem.

La Federació Catalana hauria de fer-se'n ressò d'aquesta activitat de les associacions, i les hauria de promocionar degudament. És un dels actius del pessebrisme.

20 d’abril del 2009

Viatge: Itàlia pessebrística


L'Associació de Pessebristes de Barcelona organitza per als dies 14 al 20 de maig un interessant viatge a Milà i els seus voltants per gaudir de diverses col.leccions i exposicions de pessebres.
El preu estimat del viatge és de 750 € i cal contactar amb l'Associació barcelonina (93.315.21.57 o bé, info@pessebristes.org) per a més detalls.

Una de les visites és al Museo del Presepio Albusciago di Sumirago.

17 d’abril del 2009

Fira de Santa Llúcia

Avui, un post amb poques paraules per mostrar unes imatges entranyables que hem trobat per la xarxa.



12 d’abril del 2009

Bona Pasqua!


Vaig poder veure l'exposició de Calvaris de Sitges. És cert que el tema de la Passió no té el mateix encant que els pessebres. Ni per als visitants ni per als pessebristes. El Grup Pessebrista de Sitges ha optat per una forma intel·ligent de presentar els Calvaris. Són diorames senzills, alguns d'ells aprofitats de diorames del pessebre. No cal fer un esforç tan gran com per Nadal quan sabem que no hi haurà l'afluència de públic dels pessebres. Els diorames s'exposen aprofitant els dies que es poden visitar els passos de la processó, ja que en el mateix local s'hi exposava el pas del Sant Sepulcre. D'això se'n diu sinergia, és a dir, saber aprofitar les forces.

Crec que el pessebre ens captiva perquè podem traduir-lo als nostres paisatges, a la nostra gent. Si aquests dies parlava de la dimensió simbòlica dels relats de la infància, amb els relats de la Passió no ens passa el mateix. Tot i que com és lògic també hi ha molts simbolismes, els relats de la Passió i Resurrecció van ser els primers que es van escriure dels Evangelis, a partir del record viu d'aquells darrers dies de Jesús.


10 d’abril del 2009

Divendres Sant... i el pessebre


Com és que el Nen Jesús va tan despullat i la resta tan abrigats?
Quina Mare deixaria un nen només en bolquers enmig d'una nit freda?

... no heu sentit mai preguntes com aquestes?


La resposta només es pot trobar en el camp de la simbologia. Com deia en l'anterior escrit, en els relats evangèlics de la infància hi veiem molts trets del Crist adult. (Recomano la lectura Un Crist adult per Nadal, del biblista Raymond Brown.)




El Crist nu que posem al pessebre és el mateix Crist crucificat. Fixeu-vos en la semblança iconogràfica.

















Les diverses arts que han representat el Misteri del Nadal, seguint el propi simbolisme dels Evangelis, han enllaçat el Naixement amb el Calvari.
Una mostra evident d'això la trobem en les imatges del Nen Jesús pròpies dels pessebres de molts convents







Mn. Cinto Verdaguer, en el poema nadalenc de Roser de tot l’any, 5 de febrer, com és costum en ell, enllaça el misteri del Pessebre amb el del Calvari:
Era nit bruna quan Vos nasquereu,
les estrelletes de la blavor
sobre l'Estable passar vegereu
entre vols d'Angels cantar a chor.
Quan expiraveu era de dia,
sols per no vèureho s'acluca'l sol:
la blanca lluna negra sortía,
com una reyna que's posa dol.
Ab ulls hermosos que sempre reynen
mirar volgueren també'ls estels;
al del Pessebre quan morir veyen,
ay! se n'anaren plorant pels cels!

8 d’abril del 2009

Dijous Sant... i el pessebre




Què veieu en aquest quadre de Lorenzo Costa (1460-1535)?


Una Nativitat, no?






Sabem que en els relats del naixement de Jesús hi trobem el Jesús adult, barrejat amb el Jesús infant. És normal. Els evangelistes van escriure aquests relats al final de tot, quan ja tenien escrits els relats de la Pasqua, de la Passió i la de la vida pública.

La representació de la Nativitat, en pintura, en escultura i en pessebre, en poesia també incorpora elements simbòlics que deixen veure un Crist adult en la imatge del Crist Infant.


Quina relació hi ha entre la pintura de Lorenzo Costa i aquesta fotografia?


Hi ha el mateix: el cos de Crist a sobre el corporal (el corporal és aquell drapet blanc on es posa el Cos de Crist durant la celebració de l'Eucaristia)

Fixem-nos com en les representacions de la Nativitat sovint s'utilitza aquest símbol: el Nen Jesús nu reposa sobre un drap blanc, de vegades en aquest drap s'hi pot veure una petita creu, altres vegades a sota del drap hi veiem espigues de blat. Tot plegat símbols de l'Eucaristia.

Maria i Josep estan en una actitud de reverència vers Jesús, igual que el sacerdot i el poble reverencien el Cos de Crist de l'Eucaristia.

Una de les riqueses de la representació del Naixement de Jesús, sigui quina sigui la seva forma de representació és que està plena d'elements simbòlics. La imatge del Naixement reporta sempre cap al moment present. Això és el que fem amb el pessebre, i aquesta és la riquesa del pessebre, que més enllà de representacions històriques pot fer representacions d'un gran simbolisme.

4 d’abril del 2009

Aportació dels caputxins a la cultura catalana

El passat 31 de març es va presentar a la Facultat de Teologia de Catalunya el setè volum d'una sèrie històrica que fra Valentí Serra de Manresa publica a la col·lecció Col·lectània Sant Pacià titulat Aportació dels framenors caputxins a la cultura catalana: des de la seva fundació a la Guerra Civil (1578-1936). L'obra va ser glosada pel doctor Joan Ferrer, professor de la Universitat de Girona, i per Mn. Joan Bada, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Segons va explicar Joan Bada, els caputxins són tradicionalment molt populars a l'Europa occidental, i Catalunya no és una excepció. A més, Bada va comentar que aquest llibre està dedicat a aprofundir les tradicions que generava l'exercici de la paraula: predicació, missions populars i celebració del sagrament de la penitència. Els caputxins van formar part d'ambaixades de pau en moments difícils pel que fa al vessant social i polític.
Durant l'acte, el ministre provincial dels caputxins de Catalunya, fra Jacint Duran, va ressaltar que tant és cultura la filosofia o la literatura més elevada, com coses més senzilles, com ara la cuina o els pessebres. Precisament els pessebres també tenen el seu espai en aquesta magna obra de fra Valentí Serra.
Fra Valentí Serra i Fornell (Manresa, 1959), és religiós caputxí i sacerdot. Doctor en Història per la Universitat de Barcelona. Col·laborador científic de la Facultat de Teologia de Catalunya (2007) forma part, alhora, del Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona (1997). Des de l'any 1987 és l'arxiver provincial dels caputxins i el director de la Biblioteca Hispano-Caputxina. Corresponsal a Barcelona de la Revue d'Histoire Ecclésiastique (Universitat de Lovaina) i membre del consell de redacció de la revista Analecta Sacra Tarraconensia (Balmesiana), és també redactor de la revista de crítica bibliogràfica Índice Histórico Español, fundada l'any 1953 per Jaume Vicens Vives i editada pel "Centro de Estudios Históricos Internacionales".
Per al col·lectiu El Bou i la Mula és un honor comptar amb la propera col·laboració de fra Valentí, que ja està treballant en un recull de textos de diversos de temàtica pessebrista escrits per frares caputxins. Si Déu vol, serà el proper número de la col·lecció ...i el pessebre. N'informarem puntualment.
Podeu trobar més detalls sobre la presentació del llibre de fra Valentí a flama.info.