Com és que el Nen Jesús va tan despullat i la resta tan abrigats?
Quina Mare deixaria un nen només en bolquers enmig d'una nit freda?
... no heu sentit mai preguntes com aquestes?
La resposta només es pot trobar en el camp de la simbologia. Com deia en l'anterior escrit, en els relats evangèlics de la infància hi veiem molts trets del Crist adult. (Recomano la lectura Un Crist adult per Nadal, del biblista Raymond Brown.)
El Crist nu que posem al pessebre és el mateix Crist crucificat. Fixeu-vos en la semblança iconogràfica.
Les diverses arts que han representat el Misteri del Nadal, seguint el propi simbolisme dels Evangelis, han enllaçat el Naixement amb el Calvari.
Una mostra evident d'això la trobem en les imatges del Nen Jesús pròpies dels pessebres de molts convents
Mn. Cinto Verdaguer, en el poema nadalenc de Roser de tot l’any, 5 de febrer, com és costum en ell, enllaça el misteri del Pessebre amb el del Calvari:
Era nit bruna quan Vos nasquereu,
les estrelletes de la blavor
sobre l'Estable passar vegereu
entre vols d'Angels cantar a chor.
Quan expiraveu era de dia,
sols per no vèureho s'acluca'l sol:
la blanca lluna negra sortía,
com una reyna que's posa dol.
Ab ulls hermosos que sempre reynen
mirar volgueren també'ls estels;
al del Pessebre quan morir veyen,
ay! se n'anaren plorant pels cels!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada