22 de gener de 2019

Nova edició del llibre "El caganer"


Aquest Nadal ha sortit l'edició actualitzada del llibre El Caganer, la figura més popular del pessebre català. Els autors, Jordi Arruga i Josep Mañà, ampliant i aprofundint en l'estudi de la figura, han actualitzat amb noves dades i aportacions l'edició de l'any 1992. L’obra està dividida en quatre capítols: en el primer es descriu la tipologia de la figura, així com els artesans fabricants i les seva àrea geogràfica i de difusió; el segon capítol analitza la presència del caganer en les arts plàstiques, la imatgeria popular i la literatura; en el tercer, es fa referència a la història, les interpretacions i els comentaris sobre la figura; i en el quart capítol es descriu la seva utilització per part d’artistes contemporanis i de reivindicacions ciutadanes.
Podeu adquirir el llibre per 20€, trucant a 600208534 (Jordi Arruga) o 677668319 (Josep Mañà).

19 de gener de 2019

Josefina Roma, membre fundadora del Col·lectiu, premi Joan Amades 2018


Foto: Laura Bosch
Avui, 19 de gener de 2019, el Palau de la Virreina de Barcelona ha acollit el lliurament del premi Joan Amades, de Cultura Popular i Tradicional 2018 atorgat a la nostra amiga, sòcia i col·laboradora, la Doctora Josefina Roma i Riu, " en reconeixement a la seva tasca acadèmica, investigadora i divulgadora en l'àmbit de l'Antropologia i la Cultura Popular tradicional i la seva bona sintonia amb el món de l'associacionisme cultural català". 

La taula estava formada pel Director de Cultura de Proximitat de l'ICUB de l'Ajuntament de Barcelona; el Doctor Xavier Roger, Vicerector de doctorat de la UB i Gustau Molas de l'Associació Cultural Joan Amades, que la presidia. Així com de la pròpia guardonada.

L'acte ha començat amb una benvinguda a distància de l'Hble. Sr. Lluís Puig,  Conseller de Cultura del Govern Català a l'exil·li. Després de les intervencions dels membres de la taula, que podeu seguir al Facebook de l'Associació Cultural Joan Amades, s'ha procedit a llegir l'acta. 

Missatge en directe del Hble. Sr. Lluís Puig. Foto: L. Bosch
La Josefina Roma, visiblement emocionada ha adreçat als assistents unes paraules d'agraïment i com ja és costum ha conclòs cantant, cosa que també ha fet després amb la coral universitària de la qual és membre des de fa ja molts anys.

Com a President del Col·lectiu, i en nom de tots els socis, volem expressar el nostre orgull per aital merescut premi i felicitar-la de tot cor. Els premis, quan són tant merescuts com aquest, ens omplen de joia i felicitat. Una forta abraçada Josefina.

Per més informació:

Facebook:  /joanamades
Twitter: @amades_acsa
http://elpessebredelamula.blogspot.com/

Foto: L. Bosch


Video: L. Bosch


10 de gener de 2019

In memoriam de na Maria Rosa Colomer Varela





Jordi Montlló amb els germans Colomer. D'esquerra a dreta, en Jaume, la Carme i la Maria Rosa. Foto: Laura Bosch


Dimarts dia 1 de gener del 2019 ens va deixar una virtuosa del suro, la Maria Rosa Colomer Varela. Va nèixer un vint d'agost de l'any 1938. Era la segona de tres germans que hauran dedicat la seva vida a la creació de pessebres de suro i poblets de muntanya, veritables obres d'art.

L'any 2015, una gran part de la seva obra va ser exposada al Cloître de Saint Trophime, dins del marc del 58è Salon International des Santonniers d'Arles - podeu trobar informació i reportatge fotogràfic entrant al bloc :


Un cop molt fort per aquesta família i per la seva inseparable germana Carme. El seu germà, en Jaume, ens va deixar un dos de novembre de l'any 2017. Desolades, el mateix any, després de la campanya de Nadal, les dues germanes deixen la parada que tenien des dels anys vint del segle passat a la Fira de Santa Llúcia.

En nom del Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula, i en nom del món del pessebrisme, compartim el vostre dolor i estem de tot cor amb tots vosaltres. Esperem que la Maria Rosa s'hagi retrobat amb son germà Jaume en un d'aquests pessebres representant paisatges pirinencs que tant els havien inspirat.

Pessebres, la perspectiva immaterial, única forma de salvaguarda

Dijous dia 20 de desembre de 2018, a les 7 del vespre Jordi Montlló va impartir la conferència: PESSEBRES, LA PERSPECTIVA IMMATERIAL. ÚNICA FORMA DE SALVAGUARDA. L'acte va tenir lloc a l'Institut d'Estudis Penedesencs (carrer dels Banys, núm. 11 - Vilafranca del Penedès), dins del marc de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès en el qual el Dr. Montlló hi està treballant.


L'acte va ser presidit per la senyora Maria Àngels Travé, coordinadora de l'inventari del Patrimoni Cultural i Immaterial del Penedès; el president de la Federació Catalana de Pessebristes, senyor Albert Català; el president de l'Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès i secretari de la Federació Catalana de Pessebristes, a més de coautor del llibre: Germans Castells: art i figures per al pessebre , Albert Dressaire, secretari del col·lectiu de recerca El Bou i la Mula.

Una vetllada molt interessant i enriquidora. En acabar la conferència el president de la Federació Catalana de Pessebristes, l'Albert Català, va presentar l'estat de la qüestió sobre la el treball de preparació que s'està realitzat des de la Federació amb l'objectiu de presentar el pessebrisme com a candidatura per  entrar a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.



Per veure el reportatge realitzat per RTV Vilafranca a Àngels Travé, Jordi Montlló i Albert Català, entreu a:







4 de gener de 2019

Pessebrisme en evolució?

Comparteixo l'escrit que he fet per al Catàleg de la Biennal del Pessebre Català 2018 celebrada a Vilanova i la Geltrú.

L’ambient pessebrístic de 1943, any de fundació de l’Associació pessebrista de Vilanova, estava molt marcat per la utilització ja força consolidada de la tècnica del diorama com a gran novetat en front al pessebre obert. Aquesta novetat expressiva, va ajudar a fer evolucionar el pessebrisme almenys en dos sentits: d’una banda es va parcialitzar el relat, ja que mentre en els pessebres oberts hi ha un únic relat amb diferents escenes simultànies, en els diorames es pot fragmentar la història del Naixement tant com es vulgui. D’altra banda, es van començar a representar escenes costumistes relacionades amb el Nadal. Llegim en la crònica d’una exposició de pessebres al Centre Excursionsita de Gràcia de l’any 1942, com en aquella exposició s’hi combinaven diorames de temàtica bíblica amb d’altres de temàtica no bíblica com “Per Nadal cada ovella al seu corral”, “La tradició de visitar pessebres”, “La missa del gall”, “Els pastorets”, “La fira de santa Llúcia”o el “Caga tió”. En aquest nou escenari pessebrístic els creadors de figures van haver d’adpatar-se a les demandes cada cop més específiques i creatives dels pessebristes.


Aquell mateix any 1943 Josep Maria Garrut afirmava que el que ens atrau de forma irresistible del pessebre és el seu bucolisme, és a dir l’expressió de nostàlgia del paisatge perdut, de la natura que ha quedat lluny de les ciutats, de les tradicions dels avantpassats. La vida urbana i impersonal enyorava la natura i la vida del camp. Per això el pessebre és una tradició més de ciutat que de camp. Diu també Garrut que davant del quadre d’un idil·li campestre ingenu, fem els bons propòsits de bondat, emulant els pastors que adoren en Nen.

El P. Basili de Rubí publicava un llibre l’any 1946 on deia que els pessebres s’havien d’allunyar de conceptes historicistes o arqueològics i ambientar-se en els paisatges quotidians de les nostres comarques. Construïts amb suro, boix grèvol, molsa, galzeran i elements característics de la natura propera, ambientats amb les figures populars. El naixement de Jesús, segons el caputxí, s'ha d'inserir en la nostra història, situar-lo en la terra catalana seguint la inspiració del que, podríem anomenar una teologia de l'encarnació continuada, que tants figuraries i pessebristes han adoptat com a corrent propi.

Altres escrits d’aquella època també posen de manifest la dialèctica entre pessebres fets amb rigor històric i d’altres que incorporen anacronismes bucòlics com una manera d’incorporar les noves generacions a l’adoració del nen Jesús. El pretés rigorisme històric, però, es va anar apoderant del pessebrisme provocant el que el P. Basili va anomenar una campanya veritablement iconoclasta de la figura popular”.

A finals dels anys 50 Garrut ja parlava de endarreriment del pessebrisme barceloní que considerava estancat. Ara, més de mig segle després, veiem com el pessebrisme encara està força estancat, conceptualment ha evolucionat poc. Continuem fent servir la tècnica del diorama, en molts llocs encara hi ha la pretensió de que el pessebre ha de perseguir un rigor o una estètica historicista, i quan fem pessebre bucòlics seguim encallats en les escenes vuitcentistes. Serà precís obrir la mentalitat cap a propostes expressives i artístiques que ajudin a que el pessebre continuï sent una tradició viva, que pugui dialogar amb una societat que ha canviat molt. El pessebre és la representació més popular d’un dels relats fundacionals de la nostra cultura. Per això és tan important preservar i fer evolucionar el pessebrisme.

29 de desembre de 2018

El Poema del Pessebre, una conferència

Presentació de la conferència a Ripollet
Aquest Nadal he presentat la conferència "El Poema del Pessebre, un poema d'exili".

Es tracta d'una presentació del text escrit per Joan Alavedra, on s'observen diverses connotacions d'exili, així com una clara reflexió religiosa que relliga el pessebre i el calvari. 

Tot seguit explico el procés en el que Pau Casals va musicar el poema per convertir-lo en un oratori, procés que va començar el 1943 i va acabar el 1960. 

Finalment la tercera part de la conferència presenten les primeres audicions del Pessebre, les seves anècdotes i l'èxit i repercussió que va tenir de seguida.

Un dels fragments emblemàtics d'aquest poema és el Cor dels Camells, on s'aprecia la clara influència de la situació d'exili en la que es trobaven tants catalans.

Del llunyà Orient
un estel lluent
ens guia amb llum bella.

Venim lentament
del sorral calent
seguint una estrella.

De la gran calor
sense transició,
som al fred que pela.

Els geps entumits,
els genolls rendits
i la carn se’ns gela.

Que en són de pesats,
els pendents sobtats
d’aquestes muntanyes!

Quan s’acabarà
tan llarg caminar
per terres estranyes!


Llibret del concert a St. Miquel de Cuixà
Cartell del concert a Sant Miquel de Cuixà

28 de desembre de 2018

Els innocents

Aquestes imatges del Belen de Salzillo són esgarrifoses. Ens costa mira-les sense estremir-se. De fet ens sembla inconcebible l'escena d'un governant com Herodes el Gran que extralimitant-se en les seves funcions ordenés matars els infants, simplement per que tenia por que aquell Jesús que anunciaven li pogués prendre el regnat.

El relat de la matança dels innocents la trobem només en l'evangeli de Mateu. Té la seva rao de ser: Mateu parla en una comunitat de persones que s'han fet cristianes procedents del judaisme. Tot l'evangeli de Mateu és un intent de donar a entendre que Jesús és el "nou Moisès". Per als jueus Moisès va ser el capdavanter i fundador en certa manera del poble d'Israel, va ser qui va portar la Llei divina de part de Déu. Jesús és qui dóna un nou sentit a la llei, és qui aporta la "nova Lleu de Déu".


El relat de la matança dels innocents és un clar paral·lelisme entre Jesús i Moisès, qui va salvar-se també d'una injusta matança promoguda pel Faraó.


Més enllà d'això, aquest relat ens convida a pensar en els innocents del nostre segle, en els Herodes que campen pel món promovent injustícia per benefici propi. El relat dels innocents, que cada vegada veiem menys als nostres pessebres, és de rabiosa actualitat.




24 de desembre de 2018

Jesús, fill d'una Kelly

Ja fa uns quants anys que en Francesc Mateu fa una interpretació actual del relat del Naixement. Cada any els seus videos, en forma de crònica televisiva són més entranyables.
No us perdeu aquesta actualització del pessebre.


17 de desembre de 2018

Dijous 20 de desembre, conferència del Dr. Jordi Montlló a l'Institut d'Estudis Penedesencs: Pessebres, la perspectiva immaterial. Única forma de salvaguarda

Dins del marc de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, el proper dijous dia 20 de desembre de 2018, a les 7 del vespre el Dr. Jordi Montlló, imparteix una conferència a l'Institut d'Estudis Penedesencs (carrer dels Banys, núm. 11 - Vilafranca del Penedès) que porta per títol: 

PESSEBRES, LA PERSPECTIVA IMMATERIAL. ÚNICA FORMA DE SALVAGUARDA.




12 de desembre de 2018

Més Germans Castells

La publicació d'aquest llibre Germans Castells, art i figures per al pessebre, és una bona notícia. Aprecio la qualitat de les imatges i la extensa documentació que s'hi aporta.

Es pot consultar en pdf

En la mateixa pàgina hi ha un interessant video documental



Inaugurada l'exposició al museu de Cabrils : “Els pessebres excursionistes del Maresme: mig segle de tradició”



“Els pessebres excursionistes del Maresme:
mig segle de tradició”


Ahir dissabte dia 8 de desembre, el Museu de Cabrils http://museudecabrils.blogspot.com/ va acollir l'exposició que podeu anar a veure fins a la Candelera, en els horaris d'obertura o sol·licitant visita al contacte que us deixo al final de l'entrada d'aquest article o entrant al meu bloc on trobareu més informació i imatges http://elpessebredelamula.blogspot.com/

Foto: Júlia Montlló
L'exposició documenta i analitza les pujades o plantades de pessebres a llocs emblemàtics que es fan al Maresme durant l'època nadalenca. Es tracta d'una activitat tradicional organitzada per entitats heterogènies, amb una finalitat més lúdica i festiva que devocional, però que serveix de punt de trobada participativa i de vinculació identitària a nivell local.

És el fruit d'una recerca realitzada pel Col·lectiu El Bou i la Mula i subvencionada per la Generalitat de Catalunya, mitjançant l'Institut Ramon Muntaner.

La Comarca del Maresme s'esten des de la Serralada Litoral fins a la mar, i des de Montgat fins a la Tordera, amb una extensió de 399 km2 i 431.500 habitants. En aquest territori hi conviuen dos parcs que es comparteixen amb la comarca veïna del Vallès oriental: el Parc Natural de la Serralada Litoral i el Parc Natural del Montnegre - El Corredor.

La recerca documenta i analitza els orígens, l’evolució, la situació actual i el futur, de les plantades de pessebres a muntanyes, ermites i paratges naturals, al Maresme, com a part d’un projecte més ampli que abasta tota la geografia catalana.


No hi ha cap estudi semblant on es conjuguen dues tradicions tan ben arrelades a Catalunya com l’excursionisme i el pessebrisme.

Però més enllà de l’anècdota informativa, es vol analitzar les motivacions, la tipologia de participants, les entitats vinculades, l’organització i el desenvolupament de l’activitat i les seves característiques i les diferències entre elles, els conflictes i com afecta el canvi en el context social i l’evolució dels simbolismes religiosos en una societat cada cop més laïcitzada, mercantil i individual.

Foto: J. Montlló

9 de desembre de 2018

2 de desembre de 2018

Un pessebre per als presos polítics

A la Biennal del Pessebre Català que se celebra a Vilanova i la Geltrú, he exposat, en nom de la nostra associació un pessebre social que fa referència als presos i preses polítics.
Una cel.la buida, on s'hi pot veure l'americana d'un conseller, i un petit pessebre al damunt de la taula de l'escriptori.
Un homenatge a totes les persones que arreu del món estan injustament empresonades, i d'una manera molt especial per a les preses i presos catalans. El pessebre es titula: "Perseguits pel fet de ser justos" (Mt 5, 10)

Perseguits pel fet de ser justos (Mt, 5, 10) Autors: Enric Benavent i Laura Golanó



29 de novembre de 2018

El pessebre de la Plaça de Sant Jaume: innovació i pessebrisme

Ja comença a ser tradicional que la inauguració del pessebre de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona es converteixi en un espai de discussió. Tinc la impressió que la polèmica s'eixampla contaminada per interessos polítics i de repercussió mediàtica. També em fa l'efecte que quan una cosa s'aparta del que tenim al nostre imaginari la primera reacció és de rebuig, sense ni tan sols haver-s'ho mirat amb calma. Aquestes qüestions que vaig estudiar a bastament en la meva tesi doctoral, es repeteixen cada any.



No existeix el pessebre "de sempre" o el pessebre "normal" que alguns reivindiquen. El pessebre, com qualsevol realitat cultural, està en constant evolució. Sempre que s’ha representat el naixement de Jesús s’ha fet incorporant els estils, les tècniques, i també les preocupacions de l’època. Crec que és bo que el pessebre incorpori llenguatges plàstics actuals, que incorpori també preocupacions i neguits de la nostra societat. Fer això és, en el fons, la manera més tradicional de fer el pessebre. D'altra banda, si només donem validesa a una tipologia de pessebre, estem empobrint aquesta tradició tan arrelada, i podem convertir el pessebre en una peça de museu. Per això celebro que en indrets públics, com la Plaça de Sant Jaume, es doni l’oportunitat d’explorar noves formes de presentar el pessebre. 

Que l'arquebisbe de Barcelona demani un pessebre que s'entengui, precisament aquest any, desestima l'oportunitat que ofereix el pessebre per dialogar sobre els seus personatges. El muntatge de  Sebastià Brossa convida al joc d'endevinar i dona la possibilitat de parlar sobre els personatges i els seus atributs. Les actituds conservadores, que no admeten explorar nous camins expressius, no fan mes que empobrir-nos com a societat. A Paris, per exemple, hi ha dues grans esglésies (La Madeleine i Saint Eustache) que cada any aposten decididament per artistes que fan el pessebre amb llenguatges artístics contemporanis. La iniciativa surt de les mateixes parròquies, i les propostes -que tampoc agraden a tothom- són presentades com a veritables obres d'art a l'interior de les respectives esglésies. No cal dir que el nivell cultural i artístic dels francesos és molt superior al nostre. 

D'ençà del pessebre del 2004 fet pels alumnes de l'Escola Massana que tantes crítiques desapiadades va tenir hi ha hagut una evolució que va culminar amb el pessebre dels terrats de l'any 2013, dissenyat per Jordi Pallí, que tan bona acceptació va tenir. Dos pessebres conceptualment molt semblants en nou anys de diferència tenen una acceptació radicalment diferent. Això vol dir que hem evolucionat, que hem incorporat noves formes expressives en el nostre imaginari pessebrístic. Estic convençut que això també influeix en algunes famílies que fan el pessebre i en alguns pessebristes de les associacions que proven noves formes de fer el pessebre.

L'any 2016 un pessebre molt conceptual, i poc amable per entrar-hi a comprendre'l, va tornar a engegar el que, si no es trunca, pot ser un nou cicle d'acceptació de propostes conceptuals aplicades al pessebre. Les mateixes persones que l'any 2004 van criticar de forma ferotge el pessebre dels nois i noies de La Massana, l'any de les bombolles enyoraven el "butanero"que tan va ser criticat. 

L'art, la societat, i també el pessebrisme, evolucionen gràcies a petits trencaments incompresos en el seu moment. Sant Francesc, per celebrar la missa del gall fora de l'església amb una representació vivent del pessebre com a escenari, va haver de demanar permís al Papa, i ben segur que deuria ser molt criticat. Quan al 1912 Antoni Moliné va popularitzar el pessebre construït amb guix, també va trencar amb la tradició i va ser poc comprès per alguns dels seus col·legues.

Barcelona s'ha caracteritzat per fer apostes innovadores en molts àmbits. És un dels trets d'identitat de la ciutat. Això d'entrada té un cost en l'opinió pública (recordem, per exemple, les crítiques que va rebre el Cobi de les les olimpiades) però marca un estil, una aposta per la creativitat, per fer avançar la cultura. Que hi hagi pessebres innovadors i trencadors a la plaça de Sant Jaume, per a mi és un tresor. Els pessebres clàssics ja tenen el seu espai a les associacions i als museus.





22 de novembre de 2018

Els pessebres de Mataró on els homes fan la bugada

Les noves figures paritàries de pessebre són el centre d'un bon reportatge que ha fet la Maria Coll a El Periódico i que us convidem a llegir.







Els pessebres de Mataró on els homes fan la bugada

Aquí us n'oferim només un extracte:

Amb aquesta iniciativa, el mataroní Carles Dresaire, venedor de figures de pessebres des de fa 20 anys, no només vol modernitzar la tradició, sinó també reivindicar-la. “Quan s’acosta la Fira de Santa Llúcia els mitjans de comunicació només parlen dels nous caganers, però el pessebrisme és molt més que això”, afirma que aquest any, només a la seva parada, a part de la pescadora i del bugader, té més de 300 novetats en figures.


Carles Dresaire, propietari de Pessebres.com / Foto: MARIA COLL
 



 

6 de novembre de 2018

Paritat en les figures del pessebre


Una pescadora i un home que renta poden formar part dels pessebres d’aquest Nadal. Carles Dresaire, des de La Parada d'en Carles (www.pessebres.com), presenta unes figures de pessebre que aposten per fer present la paritat en les activitats que desenvolupen. 

Els rols de gènere estan molt presents en les figures del pessebre. Els pastors normalment són homes i les dones renten o donen de menjar a les gallines. Aquest any, gràcies a la iniciativa del firaire de pessebres mataroní Carles Dresaire, els pessebres podran incorporar unes figures molt tradicionals amb rols de gènere poc clàssics: una pescadora i un home que renta. 

El pessebre és una tradició que evoluciona incorporant en la seva representació els elements que formen part de la societat. És habitual veure com amb la representació del naixement de Jesús i especialment amb el pessebre s’expressen preocupacions pròpies de la societat que el fa. Una societat que clama per la igualtat entre homes i dones ha de poder incorporar això en els pessebres. Ja fa uns anys que alguns escultors de figures han començat a representar a sant Josep exercint activament el rol de pare. Enguany, els pessebres podran incorporar un element més que expressa la paritat en els rols i en les tasques. 

Les figures que ha produït La Parada d’en Carles, de la Fira de Pessebres i Ornaments de Mataró, estan fetes de resina, són de 8 cm i estan vestides en estil hebraic. Dresaire afirma: “ Sempre he intentat des de la meva parada de figures que la gent pugui donar un toc personal al seu pessebre. Després de segles en que només sigui la dona qui ha rentat, ara ja l'acompanyarà un home, fent, en les mateixes condicions que la dona, les feines domèstiques. Així ella pot anar a gaudir de la pesca.”

19 d’octubre de 2018

El treball del Col·lectiu El Bou i la Mula reconegut per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme, ja es pot consultar en línia dins de l'inventari de patrimoni etnològic de Catalunya

Com a President del Col·lectiu de recerca El Bou i la Mula és un honor comunicar-vos que la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme ha posat a l'abast de tota la ciutadania l'inventari de patrimoni etnològic de Catalunya.

És el fruit de molts anys de recerca que la Generalitat de Catalunya ha promogut amb subvencions, com petits incentius per a investigadors com jo mateix o l'Albert Dresaire, o entitats de recerca com la nostra, que hi hem posat el nostre petit gra de sorra.

Crec sincerament que tots plegats ens hem de felicitar i felicitar al personal de la Direcció General que ha anat fet una feina immensa de formigueta per aconseguir uns resultats tan magnífics com aquest. Una eina útil per al coneixement, difusió i gestió de part del nostre patrimoni. Amb l'esperança que algun dia puguem arribar a assolir cotes semblants a països com França.

Les fitxes que conté aquest catàleg s'han anat creant al llarg de més de 20 anys, quan les primeres recerques de l'Inventari de Patrimoni Etonològic de Catalunya van començar a donar els primers resultats.

La base de dades d'elements de patrimoni etonològic es va nodrint periòdicament de noves aportacions, que al seu torn s'aniran incorporant al cercador.

Per consultar en línia, clica en el següent enllaç:




Us poso també una fitxa de mostra i l'enllarç per si hi voleu navegar. Aquestes fitxes són el resultat de la recerca que vàrem fer de la col·lecció de figures de pessebre de l'Associació de Mataró que va editar la Caixa Laietana: 

DRESAIRE, Albert i MONTLLÓ, Jordi (2010). Les nostres figures de pessebre. Una mirada al pessebrisme de Catalunya. Edita Caixa Laietana i Associació de Pessebristes de Mataró. Mataró, amb motiu de la 41 Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears (fotografies de Jordi Montlló).

enllaç per clicar: 








10 d’octubre de 2018

El món del pessebrisme ret homenatge al Dr. Pere Catà i Vidal


El Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula amb el Dr. Pere Catà i la seva esposa Contxita.
Foto: L. Bosch

El passat divendres 5 d’octubre, el col·lectiu El Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona vam retre homenatge al doctor Pere Catà i Vidal, pessebrista, figuraire, soci i, sobretot, amic.

L’església de Sant Pau del Camp fou el marc escollit, on a més s’hi havia casat fa ja molts anys amb la Contxita. L’acollida dels responsables del centre fou magnífica. Una seixantena de persones del món del pessebrisme a Catalunya ens van acompanyar.

Mossèn Cabot, explicant breument la història d'aquest magnífic conjunt romànic.
Foto: L. Bosch

Mn. Cabot, rector de la parròquia i membre del col·lectiu de recerca des dels seus orígens explicà breument la història d’aquest conjunt romànic a tots els presents. Construït probablement abans de l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II i aqui se li atribueix la seva fundació. Es creu també que el comte va iniciar la construcció d'una església sobre les restes d'un antic edifici religiós i en ell hi va establir una comunitat de monjos benedictins. El monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat, d'aquí el seu nom. Les excavacions arqueològiques que s'hi estan duent a terme tal vegada podran datar i corroborar definitavament els seus orígens.

El Bou i la Mula. Foto: L. Bosch

Acte seguit, el grup s'adreçà a l'interior de l'església, on Elisabet Bataller, al violí, i la Núria Puigbó al violoncel varen tocar les següents peces: Ària sonata de Leclair per violí i continu; Sonata VII de Corelli per violí i continu; Sonata VII d'Albertini per violí i continu i finalment l'Ària de Bach per violí i continu.


Elisabet Bataller al violí  i Núria Puigbó, a mà dreta, al violoncel. Foto: L. Bosch


Obrí l'acte l'Albert Dresaire membre del Bou i la Mula. Acte seguit, donà pas al també company del col·lectiu, Enric Benavent que explicà als presents  el procés d'inventari, catalogació i digitalització del Fons Catà, que consisteix en un recull de documents, diaris, revistes amb informació pessebrística, consultables a partir d'ara al web d'aquest col·lectiu.

Albert Dresaire presentant l'acte d'homenatge al Dr. Pere Catà. 
El Dr. Enric Benavent presentant el Fons Catà. 

Després, els presidents del les dues entitats, senyor Josep Porta per l'Associació de Pessebristes de Barcelona i el Dr. Jordi Montlló, pel Col·lectiu de Recerca, el Bou i la Mula, varen llegir els parlaments d'homenatge, en un silenci absolut i emotiu, que només es trencà pel llarg aplaudiment, mostra de reconeixement i estima per la trajectòria d'aquest gran humanista que és el Dr. Pere Catà, quan el senyor Josep Porta li feu lliurament de la medalla d'or de l'Associació de Pessebristes de Barcelona. Per part del Bou i la Mula, se li va fer lliurament d'un llibre editat per l'ocasió i a títol personal amb un recull fotogràfic dels moments més importants de la seva vida i obra, que els assistents varen poder gaudir a través d'un passi de PowerPoint.

Els presidents de les dues entitats, Jordi Montlló a l'esquerra, i Josep Porta a mà dreta.
Foto: L. Bosch
El president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona fent lliurament de la medalla
d'or de l'entitat al Dr. Pere Catà. Foto: L. Bosch
El president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona fent lliurament de la medalla
d'or de l'entitat al Dr. Pere Catà. Foto: L. Bosch


El Dr. Catà, emocionat va adreçar unes paraules d'agraïment. Finalment, després de les mostres de simpatia i agraïment, els assistents van poder continuar la festa amb un refrigeri on no hi va faltar de res.

El Dr. Pere Catà rebent les mostres més afectuoses del públic i familiars. Foto. L. Bosch
Les diferents entitats amb el Dr. Catà. Foto: L. Bosch
Familiars i amics. Foto: L. Bosch
Familiars i amics. Foto: L. Bosch

Des del Col·lectiu El Bou i la Mula volem agraïr la complicitat de tota la família del Dr. Catà i especialment de la seva esposa, la senyora Contxita, que probablement en tindrà moltes per explicar!

Gràcies a la implicació de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, a la Federació i a les diferents entitats pessebrístiques i evidentment a Mn. Cabot responsable d'aquest magnífic entorn que és l'església de Sant Pau del Camp.