31 de desembre del 2020

Loteria Castells

 

Si heu comprat un dècim per la loteria nacional d'aquest dijous, haureu vist que la butlleta està il·lustrada amb la fotografia d'un pessebre amb les figures del taller barceloní de la família Castells.

És una de les iniciatives que ha portat a terme l'Asociación de Belenistas de Madrid per celebrar els seus 75 anys d'història.

A més, la butlleta del sorteig de l'ONCE del dia 24 de desembre també portava una imatge d'un pessebre (en aquest cas amb les figures de José Luís Mayo).


De José Luís Mayo són també les figures que apareixen en el segell commemoratiu:



30 de desembre del 2020

Tu com poses la Mare de Déu del pessebre?

L'any 1984 vaig demanar al Manuel Muns que em fes un naixement amb la Mare de Déu estirada i el Sant Josep amb el Nen als braços. Em va costar una mica de convencer per que deia que això no anava així. Finalment me'l va fer. Allò que era una novetat en aquelles èpoques avui en dia ja forma part de manera habitual del pessebre.


Aquest dies l'arquitecte i tuitaire @miqueldelpozo ha escrit un fil de tuits explicant les diferents maneres de representar la Mare de Déu al llarg de la història de l'art. Podem observar com cada época, en funció de les seves preocupacions o valors ho ha representat de maneres ben diferents.

Veure el fil:  #MA140

Al final es pot accedir a aquest didàctic video del mateix autor

29 de desembre del 2020

Torna "El pessebre", de Joan Alavedra i Pau Casals

 Aquest any podrem sentir una versió de El pessebre, poema escrit per Joan Alavedra i musicat per Pau Casals, que es va estrenar l'any 1960 a Acapulco i que va donar la volta al món donant un missatge de Pau.

La Federació catalana d'entitats corals, junt amb la productora Igor studio han creat enregistrat "El pessebre" en versió d'orgue, amb la participació de sis cors i de diversos pessebristes entre els quals el nostre company Enric Benavent.

Els diversos moviments de l'oratori han estat enregistrats en nombroses localitzacions de Catalunya que els pessebristes han reproduit per ambientar una escena del pessebre. El resultat és una agradable barreja de poesia, música, paisatge i pessebrisme.

Es podrà veure:

- Avui a les 22:10 pel Canal 33 (després emetran el documental "Un poema a l'exili. El Pessebre de Pau Casals i Joan Alavedra"

- Diumenge dia 3 per TV3 a les 10h

Es podrà escoltar:

-Avui a les 20:00 per Catalunya Música

Podeu veure el trailer

28 de desembre del 2020

Trilogia dels Innocents a Badalona


A l'exposició dels Amics dels pessebres de Badalona, aquest any s'hi pot veure aquesta trilogia dedicada als Sants Innocents obra del pessebrista Bartomeu Majoral Domingo.

L'autor explica que davant les circumstàncies viscudes aquest any 2020 volia fer un homenatge a tots els innocents que han perdut la vida. Son pessebres fets durant el confinament, on l'autor ha volgut prescindir dels colors, ja que els colors donen alegria i l'objectiu d'aquesta trilogia no és pas d'alegria. 

Matança dels Innocents 1


Matança dels Innocents 2



Matança dels Innocents 3










 

27 de desembre del 2020

El Naixement de Lesbos

 

 

No és la primera vegada que en aquest blog en fem ressò dels pessebres socials d'en Francesc Mateu. Els pessebres de Francesc Mateu, fets amb playmobils, s'han convertit en tota una tradició i són esperats.

Francesc Mateu fa una interpretació del Naixement que el converteix en denúncia social i que, al capdavall, n'actualitza el missatge. Enguany el pessebre situa el naixement de Jesús a Lesbos, imaginant que el Nen és fill d'una parella de refugiats.

Us convidem a llegir la crònica que acompanya el pessebre aquí.

26 de desembre del 2020

El butaner i l'astronauta

 

Font: La Vanguardia

Fa uns dies vaig llegir a La Vanguardia una notícia que penso que ha passat un xic desapercebuda a casa nostra. El titular era Un astronauta en el pessebre de San Pere. A la plaça de Sant Pere del Vaticà hi han muntat el tradicional pessebre, però en aquesta ocasió es tracta d’un pessebre creat pels estudiants de l’Institut d’Art F.A.Grue; i aquest pessebre no només té les figures tradicionals (Josep i Maria, el Nen, el bou i la mula...) sinó que incorpora personatges com un astronauta o un soldat.

Aquells qui portem anys seguint les polèmiques generades al voltant del pessebre de la plaça de Sant Jaume de Barcelona no ens sorprenen gens algunes de les reaccions provocades pel pessebre que, enguany, hi ha a la plaça de Sant Pere del Vaticà: «A mi m’agrada però no ho entenc», «Prefereixo el pessebre de tota la vida», «És horrible, prefereixo el Naixement tradicional»...

Fa anys, el pessebre de la plaça de Sant Jaume que tenia, entre altres personatges, el repartidor de butà, va inaugurar els debats al voltant de "com" havia de ser el pessebre. L'Enric Benavent ho ha estudiat molt bé.

A mi, el que em fa gràcia, és que els comentaris recollits a Roma pel pessebre de l'astronauta són perfectament inercanviables amb els comentaris rebuts a Barcelona pel pessebre del butaner.

I la propera vegada que algú critiqui "el pessebre de la Colau", li podrem dir que és com "el pessebre del Papa"!


24 de desembre del 2020

Is 40, 10-11

El pessebre ens recorda un dels trets essencials del Déu cristià: no és un déu poderós semblant a d'altres divinitats. El poder del Déu cristià es troba en els detalls, en la tendresa, en la proximitat... Jesús neix en un estable, ha de fugir dels poderosos, els primers en adorar-lo són els més humils de tota la societat o bé els estrangers... 

Un text del llibre del profeta Isaïes, escrit capa  finals del segle VI aC, ens aporta una imatge del poder de Déu, de la força de Déu, i la descriu com un pastor que porta les ovelles en braços... una imatge ben fàcil de trobar als pessebres.


"El Senyor, Déu sobirà,
arriba amb poder,
amb la força del seu braç
domina tota cosa.
L'acompanya el fruit
de la seva victòria,
el precedeixen els seus trofeus.
Vetlla com un pastor pel seu ramat:
l'aplega amb el seu braç,
porta al pit els anyells,
acompanya les ovelles que crien."




Una altra imatge ben habitual en els pessebres és la del pastor amb el bé al coll. Com fiu Fra Valentí Serra, sembla una representació popular del Bon pastor (Jn 10, 11-14). 

"Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles.  El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa.  És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles.
Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor."

La figura del pastor amb el bé al coll es posa ben a prop del pessebre, ja que és de les primeres que arriba a adorar el Nen Jesús.  

 

Aquesta era una imatge molt estimada per les primeres comunitats cristianes, com veiem en la imatge de les catacombes de santa Priscil·la de Roma.







 

23 de desembre del 2020

Pessebres a Cerdanyola del Vallès

 Fa un parell d'anys que visc a Cerdanyola, una ciutat sense associació de pessebristes i pel que he pogut veure fins ara amb poca presència del pessebre.

Anys enrere és veritat que en Salvador Clota muntava uns pessebres espectaculars a l'aparador de l'oficina de La Caixa prop de l'estació. Havien estat uns pessebres de gran qualitat i detalls. Per l'edat ja fa molts anys que no els fa.

Avui he pogut veure un pessebre instal·lat als baixos de l'Ajuntament, fet per l'Associació de Ripollet. No recordo haver-lo vist l'any passat. També he vist el de l'interior de la parròquia i un altre que aquest any han muntat a l'exterior.

Tornant cap a casa m'han vingut ganes d'explorar el passat pessebrista de Cerdanyola, i també de mirar cap al futur.






22 de desembre del 2020

Des del monestir de Taizé: Pessebre d'advent

Ja és habitual que el monjo català de la Comunitat de Taizé (França) Bernat Soler Mañé construeixi junt amb alguns altres germans, un pessebre que avança segons el calendari d'advent. Son pessebres molt diferents del que estem acostumats a veure, tant de forma com de fons.

Comparteixo amb vosaltres el pessebre d'aquest 2020, basat en textos Isaïes.


Diumenge I: "El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum" (Isaïes 9,1)

No és tan clar què és llum i què és fosca. Hi ha una llum que acaba sent massa llum, que no ens orienta ni ens il·lumina. És en aquesta llum que fa mal als ulls i que confon (perquè en el fons li fa por la foscor), per on camina el poble del nostre pessebre.

Alguns germans diuen que és la cua del cens a Betlem, d'altres que és una anticipació de la fugida a Egipte...

En tot cas, la llum que el poble busca és més aviat la llum que ve de la palla, que il·lumina menys i no vol eliminar la foscor; una llum que acull, refugi al pessebre buit. Perquè volem creure que serà amb aquesta mena de llum que, en silenci, podrem veure néixer entre la palla.


Diumenge II: "El llop conviurà amb l'anyell, [...] el lleó menjarà palla com el bou."

Isaïes parla d’una pau en plenitud, pau per a tota Creació: la pau entre els homes mateixos no serà possible si no hi ha pau entre els homes i la resta de la Creació. I ens parla d’uns animals que ja són capaços de començar a viure en pau… El profeta retrata un món on passen coses impossibles: animals que haurien de devorar-se els uns als altres es fan amics, bèsties perilloses per als humans esdevenen manses...

Des d’aquest diumenge, el poble que camina en la fosca, es mira incrèdul, estranyat, aquests animals que, en pau, ja mengen palla prop del pessebre. Per què no viure ja ara d’aquesta pau misteriosa (inconcebible per als nostres esquemes mentals!) i consentir a una salvació que advé si l’acollim plegats?

L’Advent m’ofereix una oportunitat per repetir-me que allò que ara em sembla impossible, pot esdevenir possible, perquè per a Déu no hi ha res impossible...




Diumenge III: "Enrobustiu les mans cansades, afermeu els genolls vacil·lants. Digueu als qui defalleixen: 'Sigueu valents, no tingueu por!'" (Isaïes 35,3-4)

L'altre germà jove amb qui fem el pessebre ve de la Xina i, en arribar al text que havíem triat pel tercer diumenge, ens va proposar, a mi i a l'equip de voluntaris, de fer làmpades amb paper xinès i escriure-hi les nostres intencions de pregària en les diferents llengües de l'equip, les nostres paraules encoratjadores com les del profeta, la nostra manera senzilla i humil d'"enrobustir mans cansades i afermar genolls vacil·lants".

A Taizé, en aquesta època de l'any, hi plou sovint, gairebé no hi surt el sol i hi ha molta humitat. Ens preguntem quan duraran les nostres pregàries de paper de seda, amb una llum petita a dins que recarreguem cada dia i que encenem cada vespre.

No hi ha gaire gent que passa per davant del pessebre (els germans, les germanes, els voluntaris...), tot i que des de fa una setmana la botiga torna a estar oberta i les celebracions a l'església també. Veig la gent que s'entreté a mirar què hi ha escrit a les làmpades i penso que potser així les pregàries duraran una mica més...

Diumenge IV: "La noia que ha d'infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d'Emmanuel -'Déu amb nosaltres'" (Isaïes 7,14)

El profeta ha intentat explicar al seu poble per tots els mitjans com és aquest Déu seu, fidel, que no els abandona i que fa florir la terra seca, que no apaga el ble que vacil·la ni trenca la canya esquerdada... i ara, al final de l'Advent, el sentim com encara ho intenta amb una nova imatge: el 'Déu amb nosaltres' serà amb nosaltres perquè naixerà. No vindrà miraculosament del cel sinó que serà amb nosaltres pels mitjans més humans: néixer, créixer, estimar, compartir, morir... viure.


Espai per a fitxers adjunts

21 de desembre del 2020

Melcior Domenge i Antiga (Olot, 1871-1939)

 


Melcior Domenge va néixer a una humil llar d'Olot el dia 10 de maig de 1871. D'infant era molt amic de Miquel Blay i Fàbrega (1), i ambdós feien figures de fang, que coïen al forn de l'obrador de pa del seu pare. Un cop cuites, les pintaven i les venien per cinc o deu cèntims. Tot i aquests inicis amb el fang, la seva veritable vocació era la pintura. Va estudiar a l’escola de Belles Arts d'Olot, i posteriorment va ser pensionat per la Diputació de Girona per a perfeccionar els seus estudis a la Llotja de Barcelona. En el seu procés d'aprenentatge viatjà per Itàlia i França per a profunditzar en els  coneixements de l'art de la pintura. Domenge va ser l'alumne preferit de Joaquim Vayreda (2), a qui sovint preparava els quadres. Va excel·lir com a paisatgista. Ja el 1888, als 17 anys, va exposar a la Sala Parés i va vendre 19 quadres.
 
Fou mestre de l'Escola d'Art d’Olot i va esdevenir un pintor molt exitós, realitzant diverses exposicions i rebent un munt de premis. Es conserva pintura d'ell al Museu d’Art Modern de Barcelona, al Museo del Prado de Madrid i a l'Escola de Belles Arts d'Olot.

Pels volts de 1891 junt al seu germà Magí es varen fer amb la propietat de l'obrador de figures de més tradició pessebrista d'Olot. Taller iniciat per Pere Pla (Olot, finals s. XVIII - principis s. XIX), i posteriorment continuat per Jacint Casanoves (Olot s. XIX). Es dedicaren a la producció de figures de motlle. La seva paleta de colors era molt viva, pintant les cares d'una manera molt peculiar. L'any 1933 varen traspassar el seu taller, que portava el nom de “La Hebrea”.

Manuel Traité i Figueras (3), pare de Josep Traité i Compte (4), treballà amb els Domenge fins l'any 1932, quan es va incorporar a treballar a “El Arte Cristiano”. 


Segons Joan Amades a la seva obra “El Pessebre”: “Les figures de Melcior Domenge formen un corpus important dins la iconografia coroplàstica pessebrística olotina d'exportació. D'un cap de l'any a l'altre hom en reprodueix unes quantes centes que, decorades amb policromia llampant, son enviades arreu de la península. Són bastant grans si considerem la mida corrent de les figures de pessebre. Son modelades en pasta de cartró*, que les fa molt lleugeres i més sòlides que les d'argila”.

Melcior Domenge va morir a Olot el dia 23 d'octubre de 1939, a l'edat de 68 anys.

Antoni Dorda i Ventura
Novembre 2020 


* Joan Amades ens parla de “pasta de cartró”, tot i que la producció de Melcior Domenge era de terracota.


Notes

(1) Miquel Blay Fàbrega. Olot, octubre de 1866 -  Madrid, 22 de juny de 1936. Notable escultor
(2) Joaquim Vayreda i Vila. Girona, 23 de maig de 1843 – Olot, 31 d'octubre de 1894. Pintor paisatgista notabilíssim
(3) Manuel Traité i Figueras. Olot, 28 de desembre de 1908 - Olot, 1996 Futbolista del F.C.Barcelona i escultor
(4) Josep Traité i Compte. Olot, 13 de setembre de 1935 – Notable pintor i escultor


Bibliografia
Ràfols, JF, Diccionario Biogràfico de Artistas de Cataluña. Barcelona. Ed Millà, 1951
Amades, Joan, El Pessebre. Barcelona. Edició revisada a cura d’Albert Dresaire, Josefina Roma i Antoni Serés. Arola Editors. Barcelona, 2009 
Verdaguer i Illa, Carme L'escultura a Olot. Diccionari biogràfic d’autors. Edic. El Bassegoda SA Olot, 1987
Cuéllar i Bassols, Alexandre. Els Sants d Olot. Història de la imatgeria Religiosa a Olot. Olot. Bassegoda, 1985

Altres fonts documentals
Museu de la Garrotxa
www.enciclopedia.cat/ec-gec-0022690.xml 

20 de desembre del 2020

Conferència "El poema del pessebre, un pessebre d'exili"

Dimarts passat vaig poder oferir a l'AUGG de Badalona la conferència "El poema del pessebre, un pessebre d'exili". 

Val a dir que aquesta conferència cada cop que la presento la gaudeixo més. El poema d'Alavedra és una meravella de text que, com vaig insistir, parla del seu exili. El poema en si mateix és un pessebre literari, amb totes les seves figures i moviments. Com tot bon pessebre parla de qui l'ha fet, per això insisteixo sempre que no es tracta només d'un poema a l'exili sino d'un pessebre d'exili.

D'altra banda, tota la història que hi ha al voltant de l'Oratori composat per Casals és tan espectacular que se'm fa difícil de veure com aquesta obra no es programi cada a any a Catalunya.

El passat dijous es complien 60 anys de la seva estrena a Acapulco. Casals tenia 84 anys i desprenia una energia inexplicable per a tothom en els assaigs i els concerts. A partir de l'èxit espectacular que va tenir es van succeir en els anys següents nombrosos concerts a tot arreu del Món, dirigits amb coratge i determinació per un Pau Casals que s'acostava als 90 anys d'edat.

Dimarts els assistents a  la conferència, en comptes de fer preguntes al final, van demanar que els deixes escoltar encara algún tros més de l'oratori, especialment el moviment final del Glòria.

19 de desembre del 2020

Pessebres barrocs

La pàgina www.XVII.es , construida per Benito Rodríguez Arbeteta, és un fantàstic passeig per l'art del XVII amb una gran quantitat d'informació i imatges. 

Val la pena gaudir de tots els articles que va publicant, però en el nostre cas us convido a mirar els que estan relacionats amb el pessebre, com per exemple la felicitació nadalenca del 2020 on es mostren els pessebres-altar propis del barroc.





18 de desembre del 2020

Pessebres mínims 2020

L'any 2017 l'arquitecte Jordi Darder presentava a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona el muntatge "Un pessebre mínim". 

El pessebre, UN BOSC: Les perxes i les figures d’acord amb el vent. Un paisatge.

El pessebre, UN LLOC: Senyala un espai dins d’un altre. És parada, trànsit i referència.

El pessebre, UN JOC: Amagar-s’hi, comptar, participar-lo: La gent, personatges vius de l’escena.

El pessebre, UNA ACCIÓ: Llum i colors, un espectacle. Sentiu les figures, ens parlen de nosaltres.

Aquest Nadal de 2020, gràcies a la col·laboració dels districtes de Gràcia i de Sarrià-Sant Gervasi, i també amb la complicitat dels veïns i veïnes, es poden tornar a veure aquell pessebre tan especial instal·lat en els balcons d'algunes cases prop del Pont de Vallcarca de Barcelona. Bona iniciativa que ben segur podria tenir continuïtat en anys propers.


17 de desembre del 2020

"Pep del Nas"

 



Josep Prats era conegut en el seu temps amb els sobrenoms de "Pep del Nas" i “Pep de Gràcia”. Va néixer a l'últim quart del segle XIX possiblement al barri de Gràcia de Barcelona, i va morir a la mateixa ciutat a principis de la dècada de 1940.

Va ser fidel seguidor de l'escola historicista iniciada per Domènec Talarn i coetani de Salvador Masdeu i Linus Fèlix, també seguidors de la mateixa escola. La seva obra no va assolir ni de bon tros el nivell d’aquests darrers, però en honor a la veritat, les seves terracotes varen assolir un nivell notable, essent molt fines, boniques i úniques. La seva parada era de les més esperades a la Fira.

La seva producció va ser molt extensa i variada. Segons Joan Amades, a la seva obra “El Pessebre" de 1946, es sentia més creador que productor. No reutilitzava gaire els seus motlles. Va tenir una magnífica capacitat per crear figures i aprofitar els seus propis motlles per interpretar diversos personatges, talment com feia Masdéu.

Les seves figures son molt estilitzades. Els braços i les cames prims i rectes, sempre fets íntegrament de fang. La paleta de colors, sempre en tons pastel, és profusament acolorida i “dolça”. Ens presenta unes figures alegres i molt expressives. Destaquen els vestits sense  mànigues o amb aquestes arremangades. Una característica del seu treball, i que precisament ha provocat que poques figures es conservin íntegres, es que feia els braços molt prims i amb el dit polze de les mans separat.

Li agradava fer composicions de figures en una sola peanya: l’anunciata, pastors amb bèsties de força, la samaritana en una font, etc... les feia amb molta plasticitat, proporcionalitat i vida. Lluís Carratalà va ser deixeble de Josep Prats, i varen intercanviar algun motlle. Això ha permès la conservació d’un d’original, concretament la figura del pescador i canya assegut sobre unes roques.


Félix Bertran Vidales, iniciador de la saga d'artesans "Bertran  de Barcelona", va encarregar una sèrie de motlles, que Fèlix reproduïa amb plom. La mà de Josep Prats es coneix àmpliament en l'obra dels Bertran, principalment per la forma de cames i braços.

Altres artesans varen copiar o es van inspirar en l'obra de Josep Prats. El cas més evident és el de Daniel José Ursueguia, que profusament va  reutilitzar els motllos, o bé va efectuar "apretades" de l'obra de l'autor, utilitzant-la indissimuladament com a base, per a fer reproduccions molt més detallades, però que no poden amagar el veritable origen.


Antoni Dorda

Desembre de 2020

NOTA. Les figures que il·lustren aquest escrit estan fetes entre els anys 1921 i 1926.




Bibliografia: 
Amades, Joan “El pessebre” Obra revisada Dresaire, Albert; Roma ,Josefina; Serés, Antoni. Arola Editors 2009 Pàgina 236


16 de desembre del 2020

Pessebre monumental a Sabadell

 L'Agrupació de pessebristes de Sabadell enguany no ha fet la tradicional exposició al seu local. Es poden veure pessebres a Sabadell als aparadors d'alguns comerços i també es pot gaudir d'un monumental pessebre instal·lat al davant de l'Ajuntament.

Es tracta d'un pessebre d'uns 60 m2, guarnit amb unes figures de grans dimensions fetes a Itàlia i de tipologia hebraica. El pessebre representa una casa de tipologia catalana mig enrunada on s'hi pot veure l'adoració dels Reis. 





15 de desembre del 2020

Conferència "Els santons, l'ànima provençal del Nadal"

 

Aquest dimecres 16 de desembre el nostre company Jordi Montlló farà la conferència "Els santons, l'ànima provençal del Nadal" a la Casa dels Entremesos de Barcelona.

Ja fa anys que el nostre col·lectiu manté relacions amb diversos santonniers i entitats pessebristes de la Provença. La conferència d'en Jordi ens permetrà conèixer més a fons aspectes d'aquesta tradició dels santons i els seus creadors, els santonniers.

(L'aforament és limitat i l'accés és gratuït però amb reserva prèvia).


14 de desembre del 2020

El pessebre del Corpus

Aquest any, per complir-se els 700 anys de la processó dels Corpus de Barcelona, hem redescobert, amb l’ajuda del llibre “Corpus. La festa de les festes” d’Amadeu Carbó, el magnífic esdeveniment que representava per a la ciutat aquella processó. Se’m fa difícil trobar un equivalent contemporani d’una activitat tan singular, tan multitudinària i tan plural com era la Processó del Corpus. 

Carbó ens explica que entre els elements de la processó hi havia l’entremès de “La Nativitat” seguida de passatges que envoltaven tot el misteri del naixement de Jesucrist, amb un repertori ampli per representar-lo teatralment. La referència a aquesta presència del misteri de Nadal a la processó la trobem al llibre de les solemnitats de Barcelona amb data de 1424. 

Més endavant en un document del 1435, es pacta la restauració d’aquest entremès. El document, en forma d’esborrany, es conserva a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, i s’hi pot llegir una descripció de l’entremès. L’escenografia consistia en un decorat format per tres arcs. A l’esquerra hi havia el bou i la mula (que sembla que havien de tenir el cap articulat per que es mogués), acompanyats per sant Josep que estava agenollat. Situada en l’arc que estava més a la dreta hi havia Maria, també agenollada en actitud d’adoració. Al mig s’hi podia veure una imatge del Nen Jesús, tot nu, que desprenia uns raigs de llum que il·luminaven a Josep i Maria. Tot plegat acompanyat d’un estol d’àngels que cantaven el Gloria i excelsis. Pujant per una escala, a l’inici de l’entremès hi havia els tres Reis que arribaven per adorar l’Infant. 


Aquest document ens fa pensar que el pessebre, com a tradició, devia ser un fet habitual en la societat catalana abans del segle XV, ja que estem parlant de la restauració d’un element de la processó que devia haver estat usat ja molt anteriorment. 

Si mirem una mica més enrere trobem que al llarg de l’edat mitjana eren habituals les representacions a la plaça pública, als claustres de les catedrals i fins i tot a dintre de l’església, dels Misteris, petites obres de teatre que ajudaven a comprendre alguns dels fets de la vida de Jesús. Alguns autors situen aquest costum a partir del segle XI. A Espanya hi ha el testimoni d’Alfons Xè el Savi, que visqué a la segona meitat del segle XIII, quan diu que entre les representacions que feien els clergues hi havia la de la Nativitat del Senyor. Aquestes representacions a l’interior de les esglésies van ser prohibides en temps de la Contrareforma. Les actuals representacions de Els Pastorets són una herència clara d’aquestes petites comèdies sagrades. 

La processó del Corpus ens ha permès endinsar-nos en els orígens de la tradició del pessebre. No és fàcil determinar quan es comença a fer el pessebre, ni de quina manera. El que hem vist és que la devoció pel naixement de Jesús era ben present a l’edat mitjana. La representació que sant Francesc va fer l’any 1223 a la mítica Missa del Gall de Greccio és l’exemple més evident de que representar els Misteris de forma teatralitzada era un recurs pedagògic utilitzat habitualment. La processó del Corpus, en el seu conjunt, era exactament això mateix, una forma de fer pedagogia de la fe de forma visual. 

La representació del Naixement es va anar consolidant fins arribar als pessebres que coneixem actualment. El pessebre és una de les eines pedagògiques més reeixides per transmetre la fe. Actualment, en una societat fortament secularitzada, és probablement l´únic element cristià que podem trobar en el si de moltes famílies no cristianes. 




13 de desembre del 2020

La nadala de la Josefina Roma

Cada any la Josefina ens ofereix una nadala inspirada en l'actualitat. Sempre son poemes plens de sensibilitat que conviden a l'esperança del Nadal. Aquest any està inspirada en l'obra de J. Pachelbel Was Gott tut, das ist wohlgetan.




12 de desembre del 2020

El Patrimoni Cultural Immaterial: el batec de la gent del Maresme

 

Ja ha estat publicat el llibre que recull les ponències presentades a la XIII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, celebrada a Cabrils el dia 27 d'abril de 2019.

A la Trobada, organitzada pel Museu Arxiu de Cabrils, l'Arxiu Comarcal del Maresme i El Bou i la Mula, el nostre col·lectiu hi va presentar diverses ponències:

Aplecs, romiatges i plantades de pessebres del Maresme: entre el Parc Serralada Litoral i el Parc del Montnegre - El Corredor.
Dr. Jordi Montlló Bolart

El col·lectiu El Bou i la Mula, vint anys treballant per posar en valor el pessebrisme.
Enric Benavent, Albert Dresaire, Antoni Dorda, Josep Maria Font, Jordi Montlló

Sara Llorens i la construcció del seu llegendari.
Dra. Josefina Roma


11 de desembre del 2020

A Castellar del Vallès, pessebres d'aparador


 Aquest Nadal l'exposició del Grup pessebrista de Castellar del Vallès surt del local social i es trasllada als carrers de la vila. Una trentena de pessebres es poden veure exposats pels aparadors d'alguns comerços.

Aquesta iniciativa motivada per les restriccions a causa de la COVID-19 ha generat un nou repte per als pessebristes castellarencs que han hagut de reinventar-se novament, no en funció d'un tema sinó en funció d'una nova forma de presentar els pessebres.

La iniciativa genera curiositat en els vianants que observen embadalits els pessebres amb tots els seus detalls. Els pessebres surten del local i s'apropen a la gent, i a la vegada, els pessebres surten del marc de les finestres pròpies del format de diorama per adquirir nous formats visibles desde diversos punts de vista. Dues qüestions que no són menors i que ben segur que marcaran un punt d'inflexió en la tradició del pessebre.




10 de desembre del 2020

La caseta de paper

Construcció de paper i cartró de mitjan segle XX,
feta amb materials reciclats i caixes de medicines


Quan érem infants hi havia mainada que es dedicava a fer casetes de pessebre com una indústria infantil. Les fèiem amb capses de llumins, que desfèiem amb molt de compte procurant que no es malmetés la goma que tancava la capsa per un costat. Un cop desfeta, la tornàvem a fer al revés. De manera que la cara il·lustrada del cartró anés a la part de dins de la casa. Per dessota li tallàvem una porteta i un xic més amunt una finestreta. Al damunt, hi posàvem una tapa feta amb cartó d’un altre capsa, una mica reduït de mida per què resultés tant ample com el que hi posàvem al sota com a sòl. La teulada, però, per què fes bonic als nostres ulls, havia de sortir una bona mica per davant de la façana de la construcció, o sia que la caso havia de tenir un bon ràfec. Aquestes casetes, les veníem a cinc cèntims als que no se’n sabien fer”

Joan Amades




9 de desembre del 2020

Un any més col·laborem amb el Fes ta Festa

El programa de ràdio Fes ta Festa, especialitzat en cultura popular i tradicional, un any més ens ha ofert la possibilitat de col·laborar amb un espai sobre pessebres. Aquest any presentem 5 espais amb aquestes temàtiques:

- La pandèmia al pessebre

- Els pessebres de la Plaça de sant Jaume

- Fer el pessebre. Un fet de relació comunitària

- Spin off del pessebre

- El pessebre del Corpus

Podeu escoltar els d'aquest any i també els dels anys anteriors (des del 2012)
en el aquest  enllaç.


8 de desembre del 2020

Fer el pessebre un fet de relació comunitària

El fet tradicional de fer el pessebre a la casa, durant les festes de Nadal, en moltes localitats del nostre país va esdevenir un fet comunitari i de relació entre el veïnat.

Era costum entre la gent del lloc anar de casa en casa, passant a saludar i desitjar bones festes, tot visitant el pessebre que cada família havia realitzat a la seva llar per embolcallar el seu Nadal. Fet que en el món rural se solia dur a terme els diumenges, bé després de l'hora de missa o a la tarda. I aquest entreteniment social esdevenia un fet festiu i relació comunitària.

Tot i el canvi de costums i que amb el pas dels anys moltes d'aquestes pràctiques s'han anat perdent, encara ara queden localitats al nostre país on els pessebres es realitzen, per a ser vistos, a les finestres de la planta baixa que miren al carrer o a l'entrada o el rebedor de la casa. El pessebre en si mateix esdevé un objecte ornamental que donava la benvinguda i és motiu de sincronia, salutació i tradició de relació social.

Amb el pas del temps, a aquestes tradicions ornamentals nadalenques si han sumat d'altres de més noves com els centres decoratius i els arbres de Nadal, però el pessebre, en moltes llars, encara té un pes específic com a element que engalana aquestes festes.


Una d'aquestes localitats és la vila de Castell d'Aro a la comarca del Baix Empordà dins del municipi de Castell –Platja d'Aro. Aquí la tradició pessebrista s'ha mantingut, s'ha transformat i s'ha arrelat amb més força. 

Des de finals de la dècada dels anys cinquanta els pessebres a les cases i les visites del veïnat eren una tradició arrelada, que va esdevenir concurs, amb uns premis més simbòlics que quantitatius: alguna figura de pessebre nova, un llibre, un conte o un test de flors. Un jurat format pels mestres de les escoles nacionals i el mossèn del poble, anaven passant de casa en casa valorant la creació artística, l'originalitat i saber fer d'aquella família amb el seu pessebre anual.

L'anecdotari local explica, de manera singular, com en algunes cases s'hi podia trobat fet més d'un pessebre, l'oficial a l'entrada de la casa i algun construït al porxo o al menjador pels fills més menuts. Un joc de creació i aprenentatge que assegurava la continuïtat d'aquesta tradició familiar.

Amb l'arribada a Castell d'Aro de mossèn Gumersind Vilagrán aquesta tradició pessebrista de la vila va convertir-se amb un esdeveniment públic de magnitud cultural amb el naixement l'any 1959 del seu Pessebre Vivent , el més antic de Catalunya.

Mossèn Gumersind inspirat amb el pessebre vivent d'Engordany a Andorra, i aprofitant les ruïnes del castell de Benedormiens a tocar de l'església del poble, aquell primer Nadal amb la col·laboració de la família Bas, hi va escenificar només el naixement. Davant la bona acollida que per part de la gent de poble, va tenir aquesta original representació del pessebre, va ser possible que a l'any següent més famílies s'animessin a col·laborar-hi, i any darrere any el pessebre vivent ha anat creixent i ampliant el seu recorregut, donant continuïtat fins al dia d'avui d'aquesta representació.

L'actual pessebre Vivent d'un quilòmetre de recorregut, és una rèplica a mida real d'un pessebre cassola, amb figures estàtiques o en moviment barrejades dins del paisatge propi: el seu castell, els carres del nucli antic i la vall de Coma Un conjunt visual amb decorats i casetes fetes de fusta i suro, com si fossin les del nostre pessebre de casa, integrades amb les masies i cases del paisatge local. Una imatge "quasi naïf" d'un Nadal entranyable i molt familiar.

Les sures, pins i atzavares ,el seu un riu amb marges i horts són el coixí costumista on pastorets i pastoretes omplen el paisatge i es barregen amb figures i quadres d'imatge bíblica. Un amanera popular fer present el misteri del Nadal, i ser-hi present, com les nostres tradicionals figuretes de fang, plàstic o resina.

La Vall d'Aro ha recreat un veritable pessebre, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i que l'any 2011 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Però aquesta vila no ha deixat de fer els seus pessebres casolans i des de fa més de quaranta anys, algunes famílies i veïns han traslladat els seus pessebres familiars i el seu art pessebrista i nadalenc a les sales del Castell de Benedormiens dins del seu tradicional concurs de Pessebres, Diorames i Composicions Nadalenques.

Les escoles locals, el casal de gent gran, mainada i joves aficionats, famílies pessebrista i alguns convidats aporten el seu Art amb el pessebre i donen vida activa aquesta tradició comunitària de representar plàsticament el Nadal. 

El pessebre en totes les seves actuals dimensions entra en un joc actiu any darrere any a Castell d'Aro: tradicional, costumista, sostenible, funcional, contemporani, etc., tenen cabuda dins dels seus esdeveniments nadalencs.

Participar artísticament en aquests actes durant les festes Nadal subratlla un sentiment de pertinença comunitària i de cultura local, que esdevé un referent dins la nostra realitat social i tradicional, que no podríem entendre sense fer esment a les nostres arrels i costums.

Bones Festes i bon pessebre.

Josep Maria Font i Font
Pessebrista i veí de Castell-Platja d'Aro