El Nadal passat, quan anàvem sense mascareta, es va presentar el llibre de Fra Valentí Serra de Manresa “El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme”. La veritat és que és una delícia de lectura, plena de saviesa i de detalls que ens ajuden a comprendre la profunditat simbòlica dels pessebres de casa.
Diu Fra Valentí que “la
construcció del pessebre casolà presenta una cronologia que cal esguardar
talment com una mena de creació del món feta en miniatura i que, cada any, es
va repetint dins d’un cicle temporal que segueix el ritme festiu de les
celebracions nadalenques”. Sempre m’ha agradat la comparació del fet de
construir el pessebre amb el relat de la creació del Gènesi. Comencem per un
caos de materials que anem posant en ordre gairebé al mateix ritme que el Déu
bíblic, que s’acaba amb la col·locació de les figures, és a dir la creació de
l’home i la dona.
A casa nostra tradicionalment
comencem a fer el pessebre entre sant Nicolau i sant Llúcia. Aquest és el
moment d’anar a buscar molsa, bruc i galzeran, terra, pedres i branquillons, i
també, de comprar les noves figuretes que augmentaran la població de pastors el
pessebre, o bé que substituiran les que han quedat malmeses. Quan el pessebre
té una funció litúrgica es comença a posar el primer diumenge d’Advent i es va
completant fins arribar a la Missa del Gall, moment en el que es posa la
figureta del Nen Jesús.
El dia dels Innocents, és el
moment de situar l’estel d’Orient al cel del pessebre. L’estel i els reis van
avançant cada dia una mica fins arribar al portal de Betlem. El dia de Cap
d’any (Festivitat de l’Emmanuel) hi ha la tradició de treure l’Infant de les
palles del pessebre i posar-lo en un bressol o bé en braços de Maria. En els
pessebres conventuals aquest dia hi ha un enaltiment de l’Infant, se’l vesteix
amb vestits ben bonics i es posa en una cadira en forma de tro reial.
El dia de l’Epifania, se
substitueixen els reis a camell per un altre joc de figures de reis adorant. A
partir del dia 7 de gener els reis a camell van sortint del paisatge del
pessebre i retornen per un altre camí, com diu l’Evangeli. La resta de figures
que hi ha al voltant del portal també
van retornant i deixen sols a Maria, Josep i l’Infant.
Quan comença la setmana del
barbuts ( 15 de gener, sant Pau Ermità) es el moment de nevar el pessebre
empolsinant-lo amb una mica de farina. El dia de Sant Antoni (17 de gener) la
Sagrada família reb la visita de tots els animals del pessebre que es posen al
voltant de l’Infant Jesús. Algunes cases posaven una imatge de Sant Antoni amb
el porquet, al costat del portal.
Finalment, per la candelera dia
que es commemora la Purificació de la Mare de Déu i la Presentació de Jesús al
temple es desmunta el pessebre, i es desen tots els seus components fins l’any
vinent.
És ben cert que el calendari de
les festes de Nadal, als nostres temps, és ben bé un altre que ve marcat pel
cicle del comerç. Aquest any que vivim el Nadal de forma diferent podríem
recuperar quest calendari del pessebre i descobrirem el sentit pedagògic de la
tradició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada