Is 40, 10-11

El pessebre ens recorda un dels trets essencials del Déu cristià: no és un déu poderós semblant a d'altres divinitats. El poder del Déu cristià es troba en els detalls, en la tendresa, en la proximitat... Jesús neix en un estable, ha de fugir dels poderosos, els primers en adorar-lo són els més humils de tota la societat o bé els estrangers... 

Un text del llibre del profeta Isaïes, escrit capa  finals del segle VI aC, ens aporta una imatge del poder de Déu, de la força de Déu, i la descriu com un pastor que porta les ovelles en braços... una imatge ben fàcil de trobar als pessebres.

"El Senyor, Déu sobirà,

arriba amb poder,

amb la força del seu braç

domina tota cosa.

L'acompanya el fruit

de la seva victòria,

el precedeixen els seus trofeus.

Vetlla com un pastor pel seu ramat:

l'aplega amb el seu braç,

porta al pit els anyells,

acompanya les ovelles que crien."

Una altra imatge ben habitual en els pessebres és la del pastor amb el bé al coll. Com fiu Fra Valentí Serra, sembla una representació popular del Bon pastor (Jn 10, 11-14). 

"Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles.  El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa.  És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles.

Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor."

La figura del pastor amb el bé al coll es posa ben a prop del pessebre, ja que és de les primeres que arriba a adorar el Nen Jesús.  

 

Aquesta era una imatge molt estimada per les primeres comunitats cristianes, com veiem en la imatge de les catacombes de santa Priscil·la de Roma.