22 de gener del 2019

Nova edició del llibre "El caganer"


Aquest Nadal ha sortit l'edició actualitzada del llibre El Caganer, la figura més popular del pessebre català. Els autors, Jordi Arruga i Josep Mañà, ampliant i aprofundint en l'estudi de la figura, han actualitzat amb noves dades i aportacions l'edició de l'any 1992. L’obra està dividida en quatre capítols: en el primer es descriu la tipologia de la figura, així com els artesans fabricants i les seva àrea geogràfica i de difusió; el segon capítol analitza la presència del caganer en les arts plàstiques, la imatgeria popular i la literatura; en el tercer, es fa referència a la història, les interpretacions i els comentaris sobre la figura; i en el quart capítol es descriu la seva utilització per part d’artistes contemporanis i de reivindicacions ciutadanes.
Podeu adquirir el llibre per 20€, trucant a 600208534 (Jordi Arruga) o 677668319 (Josep Mañà).

19 de gener del 2019

Josefina Roma, membre fundadora del Col·lectiu, premi Joan Amades 2018


Foto: Laura Bosch
Avui, 19 de gener de 2019, el Palau de la Virreina de Barcelona ha acollit el lliurament del premi Joan Amades, de Cultura Popular i Tradicional 2018 atorgat a la nostra amiga, sòcia i col·laboradora, la Doctora Josefina Roma i Riu, " en reconeixement a la seva tasca acadèmica, investigadora i divulgadora en l'àmbit de l'Antropologia i la Cultura Popular tradicional i la seva bona sintonia amb el món de l'associacionisme cultural català". 

La taula estava formada pel Director de Cultura de Proximitat de l'ICUB de l'Ajuntament de Barcelona; el Doctor Xavier Roger, Vicerector de doctorat de la UB i Gustau Molas de l'Associació Cultural Joan Amades, que la presidia. Així com de la pròpia guardonada.

L'acte ha començat amb una benvinguda a distància de l'Hble. Sr. Lluís Puig,  Conseller de Cultura del Govern Català a l'exil·li. Després de les intervencions dels membres de la taula, que podeu seguir al Facebook de l'Associació Cultural Joan Amades, s'ha procedit a llegir l'acta. 

Missatge en directe del Hble. Sr. Lluís Puig. Foto: L. Bosch
La Josefina Roma, visiblement emocionada ha adreçat als assistents unes paraules d'agraïment i com ja és costum ha conclòs cantant, cosa que també ha fet després amb la coral universitària de la qual és membre des de fa ja molts anys.

Com a President del Col·lectiu, i en nom de tots els socis, volem expressar el nostre orgull per aital merescut premi i felicitar-la de tot cor. Els premis, quan són tant merescuts com aquest, ens omplen de joia i felicitat. Una forta abraçada Josefina.

Per més informació:

Facebook:  /joanamades
Twitter: @amades_acsa
http://elpessebredelamula.blogspot.com/

Foto: L. Bosch


Video: L. Bosch


10 de gener del 2019

In memoriam de na Maria Rosa Colomer Varela





Jordi Montlló amb els germans Colomer. D'esquerra a dreta, en Jaume, la Carme i la Maria Rosa. Foto: Laura Bosch


Dimarts dia 1 de gener del 2019 ens va deixar una virtuosa del suro, la Maria Rosa Colomer Varela. Va nèixer un vint d'agost de l'any 1938. Era la segona de tres germans que hauran dedicat la seva vida a la creació de pessebres de suro i poblets de muntanya, veritables obres d'art.

L'any 2015, una gran part de la seva obra va ser exposada al Cloître de Saint Trophime, dins del marc del 58è Salon International des Santonniers d'Arles - podeu trobar informació i reportatge fotogràfic entrant al bloc :


Un cop molt fort per aquesta família i per la seva inseparable germana Carme. El seu germà, en Jaume, ens va deixar un dos de novembre de l'any 2017. Desolades, el mateix any, després de la campanya de Nadal, les dues germanes deixen la parada que tenien des dels anys vint del segle passat a la Fira de Santa Llúcia.

En nom del Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula, i en nom del món del pessebrisme, compartim el vostre dolor i estem de tot cor amb tots vosaltres. Esperem que la Maria Rosa s'hagi retrobat amb son germà Jaume en un d'aquests pessebres representant paisatges pirinencs que tant els havien inspirat.

Pessebres, la perspectiva immaterial, única forma de salvaguarda

Dijous dia 20 de desembre de 2018, a les 7 del vespre Jordi Montlló va impartir la conferència: PESSEBRES, LA PERSPECTIVA IMMATERIAL. ÚNICA FORMA DE SALVAGUARDA. L'acte va tenir lloc a l'Institut d'Estudis Penedesencs (carrer dels Banys, núm. 11 - Vilafranca del Penedès), dins del marc de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès en el qual el Dr. Montlló hi està treballant.


L'acte va ser presidit per la senyora Maria Àngels Travé, coordinadora de l'inventari del Patrimoni Cultural i Immaterial del Penedès; el president de la Federació Catalana de Pessebristes, senyor Albert Català; el president de l'Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès i secretari de la Federació Catalana de Pessebristes, a més de coautor del llibre: Germans Castells: art i figures per al pessebre , Albert Dressaire, secretari del col·lectiu de recerca El Bou i la Mula.

Una vetllada molt interessant i enriquidora. En acabar la conferència el president de la Federació Catalana de Pessebristes, l'Albert Català, va presentar l'estat de la qüestió sobre la el treball de preparació que s'està realitzat des de la Federació amb l'objectiu de presentar el pessebrisme com a candidatura per  entrar a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.



Per veure el reportatge realitzat per RTV Vilafranca a Àngels Travé, Jordi Montlló i Albert Català, entreu a:







4 de gener del 2019

Pessebrisme en evolució?

Comparteixo l'escrit que he fet per al Catàleg de la Biennal del Pessebre Català 2018 celebrada a Vilanova i la Geltrú.

L’ambient pessebrístic de 1943, any de fundació de l’Associació pessebrista de Vilanova, estava molt marcat per la utilització ja força consolidada de la tècnica del diorama com a gran novetat en front al pessebre obert. Aquesta novetat expressiva, va ajudar a fer evolucionar el pessebrisme almenys en dos sentits: d’una banda es va parcialitzar el relat, ja que mentre en els pessebres oberts hi ha un únic relat amb diferents escenes simultànies, en els diorames es pot fragmentar la història del Naixement tant com es vulgui. D’altra banda, es van començar a representar escenes costumistes relacionades amb el Nadal. Llegim en la crònica d’una exposició de pessebres al Centre Excursionsita de Gràcia de l’any 1942, com en aquella exposició s’hi combinaven diorames de temàtica bíblica amb d’altres de temàtica no bíblica com “Per Nadal cada ovella al seu corral”, “La tradició de visitar pessebres”, “La missa del gall”, “Els pastorets”, “La fira de santa Llúcia”o el “Caga tió”. En aquest nou escenari pessebrístic els creadors de figures van haver d’adpatar-se a les demandes cada cop més específiques i creatives dels pessebristes.


Aquell mateix any 1943 Josep Maria Garrut afirmava que el que ens atrau de forma irresistible del pessebre és el seu bucolisme, és a dir l’expressió de nostàlgia del paisatge perdut, de la natura que ha quedat lluny de les ciutats, de les tradicions dels avantpassats. La vida urbana i impersonal enyorava la natura i la vida del camp. Per això el pessebre és una tradició més de ciutat que de camp. Diu també Garrut que davant del quadre d’un idil·li campestre ingenu, fem els bons propòsits de bondat, emulant els pastors que adoren en Nen.

El P. Basili de Rubí publicava un llibre l’any 1946 on deia que els pessebres s’havien d’allunyar de conceptes historicistes o arqueològics i ambientar-se en els paisatges quotidians de les nostres comarques. Construïts amb suro, boix grèvol, molsa, galzeran i elements característics de la natura propera, ambientats amb les figures populars. El naixement de Jesús, segons el caputxí, s'ha d'inserir en la nostra història, situar-lo en la terra catalana seguint la inspiració del que, podríem anomenar una teologia de l'encarnació continuada, que tants figuraries i pessebristes han adoptat com a corrent propi.

Altres escrits d’aquella època també posen de manifest la dialèctica entre pessebres fets amb rigor històric i d’altres que incorporen anacronismes bucòlics com una manera d’incorporar les noves generacions a l’adoració del nen Jesús. El pretés rigorisme històric, però, es va anar apoderant del pessebrisme provocant el que el P. Basili va anomenar una campanya veritablement iconoclasta de la figura popular”.

A finals dels anys 50 Garrut ja parlava de endarreriment del pessebrisme barceloní que considerava estancat. Ara, més de mig segle després, veiem com el pessebrisme encara està força estancat, conceptualment ha evolucionat poc. Continuem fent servir la tècnica del diorama, en molts llocs encara hi ha la pretensió de que el pessebre ha de perseguir un rigor o una estètica historicista, i quan fem pessebre bucòlics seguim encallats en les escenes vuitcentistes. Serà precís obrir la mentalitat cap a propostes expressives i artístiques que ajudin a que el pessebre continuï sent una tradició viva, que pugui dialogar amb una societat que ha canviat molt. El pessebre és la representació més popular d’un dels relats fundacionals de la nostra cultura. Per això és tan important preservar i fer evolucionar el pessebrisme.