31 de desembre del 2017

Pessebres del món a Brussel·les

La Catedral de Brussel·les mostra aquests dies una exposició de pessebres construïts per diverses comunitats catòliques que viuen a la ciutat. S'hi poden veure 18 pessebres alguns d ells molt interessants, especialment quan reprodueixen escenaris o costums propis de la comunitat que els ha fet. Una bona iniciativa que convida a apreciar la diversitat de maneres d'entendre el pessebre.

Camerun

Romania

Japó

Xina

30 de desembre del 2017

Quin és l'origen del pessebre a les llars?

Fa uns dies el portal Catalunya Religió va publicar aquesta entrevista amb fra Valentí Serra de Manresa, bon amic nostre i gran coneixedor de la tradició pessebrista dels caputxins.



29 de desembre del 2017

Volem pessebres actuals

Joan Safont ha escrit un article d'opinió , que agraeixo profundament, on es posa en valor el treball que darrerament estic portant a terme sobre pessebres socials.



28 de desembre del 2017

Herodes i els innocents

L'evangelista Mateu introdueix en el relat de la infància de Jesús l'episodi en que els savis que venen d'Orient visiten el rei Herodes (rei de Judea, Galilea, Samaria i Idumea des del 40 al 4 aC). Herodes, molest per que els savis han vist una estrella que anuncia el naixement del rei dels jueus decideix que acabarà amb aquell infant. 

L'evangelista diu que els savis, advertits en somnis per un àngel de les intencions d'Herodes se'n tornen per un altre camí per no haver-li de donar explicacions d'on estava l'Infant. Aquest fet fa entrar en colera Herodes qui determina que tots els infants menors de dos anys han de morir.

Aquest relat de la persecució de Jesús està intencionalment situat en el text que Mateu escriu per a una comunitat de cristians que majoritàriament s'havien convertit del judaisme. Jesús és presentat al llarg de tot l'evangeli de Mateu com el nou Moisès, és a dir el qui porta la nova llei divina. Recordem que Moisès també va sobreviure a una matança de nadons que un indeterminat faraó va decretar per evitar que els jueus (que vivien com a presoners a Egipte) es reproduïssin més del compte.

Els dos textos evangèlics que narren la infància de Jesús estan carregats de simbologia i de imatges que prefiguren el Crist adult en el Jesús infant. 

D'aquest fragment de l'evangeli el que més m'agrada és com s'ha representat en l'art l'escena del somni dels savis. A la Catedral de Barcelona, també hi és. A veure quin dia la trobem en un pessebre...

St. Lazare, Autun, França. S. XII

Salteri Royal. Anglaterra S. XIII. British Library

Santo Domingo de Soria. S. XIII




27 de desembre del 2017

La meva visió del Nadal





Aquest és el pessebre que ens ofereix en Francesc Mateu aquest any. Com en els darrers anys també s'ha preocupat de fer pessebres amb un contingut social ben clar.



Es tracta d'una nova modalitat de pessebrisme que crec que pot tenir molt de recorregut. D'una banda hi ha el pessebre estàtic de figures de playmobil i de l'altra el reportatge animat que explica la història. Sens dubte un format ideal per a les xarxes socials.



Vegeu també el seu blog


26 de desembre del 2017

Perpinyà. El pessebre de Sant Vicens


La meva estada de recerca sobre simbolisme religiós i sobre pessebres a Perpinyà em va permetre estudiar la repercussió pública dels pessebres de Sant Vicenç.

Des de 1942, per iniciativa de Firmin Bauby, es munta als tallers de ceràmica de Sant Vicens de Perpinyà, un pessebre que val la pena veure.

Durant molts anys va ser encarregat a algun dels artistes residents en aquest taller de creadors de ceràmica. 
Eren pessebres que la crítica els tractava com a obres d'art. Normalment poc convencionals i amb una mirada d'artista ben singular.

En els darrers anys Claire Bauby Gasparian, amb el seu marit munten un pessebre que reprodueix els indrets del Rosselló o la Cerdanya, i l'ambienten amb les nombroses figures que conserven de l'artista Conrad Paris.

Una visita que val la pena. Veure horaris i localització







24 de desembre del 2017

Article a El PUNT-AVUI

El diari El PUNT-AVUI publica un complet article de Mireia Rourera, fruit de l'entrevista que em va fer fa unes setmanes. article




22 de desembre del 2017

La instal.lació de l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot

El projecte de instal·lació per la mostra de Pessebres 2017 realitzat pels alumnes de 2on de Decoració i 2on d'Escultura aplicada a l'espectacle de l'Escola d'Art d'Olot té com a centre el concepte de Lum: "El Nadal sempre brillarà amb llum pròpia".


Ja fa uns anys que les creacions que presenta aquesta avantguardista escola d'art per a la Mostra de Pessebres d'Olot s'escapen del que tradicionalment és un pessebre de figures. Han traspassat la línia que separa el que és realista del que és simbòlic. Malgrat que ells mateixos no ho anomenen pessebre, continuen formant part de la Mostra de pessebres de la capital de La Garrotxa, i això em sembla molt significatiu.

Podem fer un pessebre sense figures de pessebre? Aquesta és la pregunta que ens posen al davant els joves creadors olotins. Nadal és la festa de la llum, del naixement de la llum. Aquesta és la instal·lació suggerent que veiem al claustre del Carme aquest Nadal.




21 de desembre del 2017

EL PESSEBRE DE BARCELONA

El pessebre de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona no ha deixat ningú indiferent. Enguany sembla que no ha desvetllat tantes crítiques com l'any passat. Certament que aquest any és un pessebre més fàcil de llegir i d'interpretar. 

Unes siluetes situades al capdamunt d'uns pals, dibuixen un pessebre alçat, que convida a mirar al cel per a la seva contemplació. Bon símbol. un pessebre que convida a mirar lluny, més enllà... a no mirar-se el melic. Les siluetes són clarament identificables, no hi ha experiments en aquest punt. Cada un dels pals que les aguanta porta escrit un valor o una actitud relacionada amb la figura. Veus com el públic observa la figura i comenta el valor, veus com pares dialoguen amb infants sobre el sentit d'aquesta associació entre el valor i la figura. Genial manera de fer entrar l'espectador en el llenguatge simbòlic. El pessebre transmet, diu coses, fa pensar, convida al diàleg. Crec que s'ha aconseguit el que ha de tenir un pessebre públic: fer present la tradició i fer participar tot dialogant, l'espectador divers i plural que el visita.


Un pessebre situat en un espai públic no es pot limitar a ser un pessebre clàssic amb figures clàssiques i escenografia clàssica. L'oportunitat de posar un pessebre a l'espai compartit per tothom ens ha de portar a explorar llenguatges i formes de representar el relat del Naixement de formes diverses. Això, sens dubte, acaba sent motiu de discussions o de crítiques però és gràcies a aquests debats que la cultura, i també la cultura popular i les tradicions, evolucionen. Les propostes que un any són durament criticades, acaben incorporant-se al cap d'un temps. 

D'altra banda, enguany l'Ajuntament de Barcelona aquest any ha incorporat un altre pessebre al programa d'actes nadalencs. Un pessebre clàssic que es pot veure al pati del Museu Marés. Sembla que és una activitat que es vol consolidar i això ja és una bona notícia. Que hi hagi pessebres, sempre és una bona notícia.

Aquest pessebre del Museu Marés l'ha fet l'Associació pessebrista de Barcelona, màxim exponent de la manera clàssica i tradicional de fer el pessebre. Són uns dels grans detractors del pessebre que molts anys s'ha fet a la Plaça de sant Jaume. És un pessebre situat a ran de terra, que obliga els espectadors a mirar cap avall. Un paisatge muntanyenc indefinit, unes figures molt boniques fetes a Itàlia i d'estètica hebraica, com si a Catalunya no hi hagués escultors de figures.... Vaig tenir la sensació de veure un pessebre com tants d'altres, sense cap novetat. Un pessebre que podia haver estat fet a Barcelona o a qualsevol altre lloc. Sense identitat. El més clar exemple del que ja denunciava el P. Basili de Rubí l'any 1947 quan es van començar a implantar les figures hebraiques en detriment de les de tipologia catalana. 


El dia que hi vaig anar es va formar una cua de persones que esperaven per veure'l. És un pessebre situat en un recinte privat, amb un horari d'obertura, i, per tant, qui hi va és per que vol veure precisament allò. Vaig observar els comentaris dels visitants, i lògicament, eren posititius posant en valor el treball que hi ha en la construcció del pessebre. Però res més. "Qué bonic", què maco", "quines figures".... i prou. El pessebre no anava més enllà, no generava cap mena de diàleg, cap missatge, cap complicitat, cap necessitat d'interpretar res.

De tot plegat, veiem una cosa interessant: a l'espai públic hi ha un pessebre que convida a la participació, al diàleg i a la interpretació i al museu hi ha un pessebre que convida a l'observació distant. Els museus són el lloc del passat, d'una realitat tancada i sovint anquilosada,  i l'espai compartit és el lloc del futur de la dialèctica i de l'evolució.



18 de desembre del 2017

Pessebres en familia, a Catalunya ràdio


Viure les tradicions en família.

El programa El Suplement de Catalunya ràdio dirigit per Ricard Ustrell em va convidar el passat diumenge dia 10 a parlar de pessebres en família dintre de la secció d'educació que coordinen en Josep Castillo i l'Alba Castellví.
Podeu recuperar l'àudio aqui.



17 de desembre del 2017

El pessebrisme és cultura

(Article publicat al butlletí de l'Associació de Pessebristes de Mataró. Nadal 2017)


L’any 2011 un grup d’artistes mataronins va organitzar una mostra d’art a la Presó. Es deia CAPS.A 11 a la presó. Una exposició magnífica. El catàleg de l’exposició el conservo a casa: un bolígraf USB. L’he volgut llegir però em trobo que el programari que feia funcionat ja ha quedat obsolet (que per fer una cosa moderna s’editi un catàleg en un format que al cap de quatre dies ja està, materialment, obsolet, podria ser una metàfora de l’art contemporani... però això és un tema que ara no toca...).

El que recordo d’aquell catàleg (dic «recordo» perquè, com he dit, m’ha estat impossible recuperar-ne el contingut), és la presentació que hi va escriure el que aleshores era l’alcalde de Mataró, Joan Mora. L’alcalde es felicitava per aquella exposició (jo també!) i deia que caldria treballar perquè, en el futur, la Presó fos un espai de cultura.

Fixeu-vos que, en el moment de fer aquella afirmació, a la Presó hi havia, entre d’altres entitats, l’Associació de Pessebristes de Mataró. Durant molts anys els pessebristes hem estat organitzant exposicions de pessebres a la Presó. Doncs es veu que això no és cultura... o és cultura de segona divisió.

Suposo que el fet que allò només es pogués llegir en un bolígraf USB amb tecnologia obsoleta va facilitar que els pessebristes no llegíssim aquell menyspreu a la nostra feina. La Presó era definida com un «contenidor d’entitats» que calia convertir en un espai de cultura. Com si aquelles entitats no féssim res, com si la nostra obra (els nostres pessebres!) no fossin cultura.

Cada vegada que en mitjans de comunicació o en cercles polítics veig com es relega el pessebrisme (i bona part de la cultura popular) a un paper secundari, me’n recordo d’aquell catàleg. Perquè aquell menyspreu, per desgràcia, no és un fet puntual.

En aquest mateix butlletí podeu llegir que enguany s’han presentat dues tesis doctorals sobre pessebrisme. I només caldria que repasséssiu tots els butlletins publicats fins ara per descobrir que la nostra activitat va més enllà de la construcció de diorames. Quan parlem de pessebrisme estem parlant de tradició, de música, d’art, de religió, d’història... quan parlem del pessebre estem parlant de cultura.

Però no pretenc fer un lament. Ni ser victimista. Ben al contrari. Els pessebristes també hem de fer autocrítica i veure com treballem per posar la consideració social del pessebre en el lloc que es mereix. Tenim molta feina a fer. Però hem de tenir molt clar que hem de reivindicar, i dir-ho ben clar, que el pessebre és cultura, i que és cultura amb majúscules. I que ens mereixem la mateixa atenció que qualsevol altra manifestació cultural.

16 de desembre del 2017

Conferència. Nadal a cel obert. La fira de Santa Llúcia

Aquest dissabte a les 7 del vespre s'enceta el cicle de conferències sobre el Nadal que oferiran membres del nostre col·lectiu.

Inicia el cicle la conferència amb imatges: Nadal a cel obert: La fira de Santa Llúcia, pel Dr. Jordi Montlló, president del col·lectiu.

Els assistents que no el tinguin ja a la seva biblioteca personal, rebran el llibre “Lluís Carratalà, escultor Noucentista de pessebres”,  d’Enric Benavent Vallès, amb fotografies de Jordi Montlló Bolart.

15 de desembre del 2017

Centenari de la mort de Salvador Masdéu

(Article publicat al butlletí de l'Associació de Pessebristes de Mataró d'aquest Nadal).
 L’any 2018 se celebrarà el centenari de la mort del gran figuraire Salvador Masdéu, (Barcelona 1864-1918) (1).
Com passa habitualment en el Món dels nostres autors, d’ell en coneixem ben poques coses. Sembla ser que el seu pare ja feia figures de pessebre de motlle molt senzilles i de poca qualitat. Tenim constància que va ser deixeble predilecte (2) del gran mestre Domènec Talarn (Barcelona 1812-1902) (3) de qui va seguir l’estela historicista tant pròpia de l’època.
Salvador Masdéu va ser un artista molt curós de la seva feina. Les reproduccions que feia dels seus motllos tenien uns acabats extraordinaris, que a ulls profans, sovint es confonen amb peces úniques.
L’obra detallista i meticulosa de braços, cames i mans, i el caient de les pellisses de pell que acabava a palillo, junt a l’aire i el posat que donava a les figures i a la sensació de moviment, donen la semblança de figures vives, gestuals, que es mouen i parlen. Tanmateix la delicada policromia dels turbants, faixes i mocadors i un detall que sovint passa desapercebut, però que és clau per a reconèixer amb garanties llur treball, el costum que tenia de pintar uns cordills als sarrons i un tap a la carbassa que els pastors duen a mode de cantimplora. Aquestes particularitats no s’observen només en les figures de formats grans, tanmateix a les més petites de 10 – 12 cm, en té la mateixa cura.
De la seva obra es conserven diverses peces a col·leccions públiques i privades, essent especialment boniques les dels Reis en camí que es conserven al Museu Etnològic de Barcelona, i que durant molts anys han estat erròniament atribuïdes a Martí Castells i Martí (Barcelona 1915-1995) (4)
Capítol apart es mereix parlar dels seus motlles, que ja de per si són unes obres d’art. D’ell se’n conserven un bon nombre en perfecte estat, tenint alguns d’ells gravat traços de la seva lletra i dates. Actualment en té cura l’ Antoni Pruna i Dangla (Mataró, 1953) (5) , qui fou deixeble de Lluis Carratalà i Vila (1895-1991) (6) .
Lluis Carratalà els va adquirir a un senyor anomenat Marcé (7) , que tot i la coincidència amb el cognom, no té res a veure amb el figuraire Bartomeu Marcé i Reixach (1875-1964) (8) . Sembla ser que el senyor Marcé els va comprar amb la intenció de reproduir figures, però donada la complexitat dels motllos aviat va desistir.
De fet, els motllos de Masdéu son un trencaclosques extraordinaris, que requereixen de molta destresa per a poder-los reproduir acuradament, doncs alguns d’ells, estan formats per més de 20 peces.
Lluis Carratalà va emprar els motllos de Masdéu per a fer-ne algunes reproduccions, (9) que es difereixen principalment pel pintat. També els va aprofitar per a complementar la seva pròpia obra, principalment utilitzant el bestiari de Masdéu o bé els escuts i ornaments.
Val a dir que quan Lluis Carratalà emprava els motlles ho feia amb gran respecte a l’obra de Masdéu. A causa d’una inundació, Carratalà en va perdre un munt, tot i així, se’n varen poder conservar forces.
L’obra de Masdéu, com la de tants figuraires notables, va ser extensament copiada, però la qualitat d’aquestes còpies és molt menor. Tanmateix, el fill de Salvador Masdéu (10) va reproduir alguns dels motllos, però sense la qualitat i destresa del seu pare.

Antoni Dorda i Ventura
Col·lectiu El Bou i la Mula
Mataró, 16 d’octubre de 2017



(1) Amades, Joan 1946 (Ed Revisada) Dressaire, Albert. Roma , Josefina.Serés, Antoni. El Pessebre Barcelona Arola Editors Pg. 231
(2) Garrut, Josep Mº. 1957. Viatge a l’ entorn del meu Pessebre. Barcelona. Editorial Selecta. Pag. 97
(2) Caballé y Clos, Tomás. El belen catalán, espejo del belén mundial. 1951. Barcelona. Editorial Freixinet. Pag. 192
(3) Els pessebres al Monestir: Domènec Talarn. 1997 Inst. De Cultura Ajuntament de Barcelona. Editorial. Altafulla
(4)Els pessebres al Monestir. Martí Castells Martí. 1998 Inst De Cultura Ajuntament de Barcelona. Editorial Altafulla
(5) Dresaire Gaudí, Albert. Montlló Bolart, Jordi. Les nostres figures de pessebre . 2010 Edi. C. Laietana/Ass. Pessebristes Mataró
(6) (9) Benavent Vallès, Enric. 2011. Lluís Carratalà., escultor noucentista de pessebres. Edita El Bou i la Mula.
(7)Segons informació oral obtinguda del Sr Antoni Pruna Dangla
(8) Montlló Bolart, Jordi. Bartomeu Marcé i Reixach. El darrer escultor romàntic del pessebre a Catalunya. Museu Arxiu de Llavaneres. Catàlec exposició
(10) Ràfols. Masdeu, Josep. Vol. II Pag: 137
Altres referències:
-El pessebre a Catalunya i Mallorca S. XVII-XX .2012. Palma

14 de desembre del 2017

EL PESSEBRE DE TAIZÉ

Reprodueixo una nota de l'Albert Soler, amic i en ocasions col.laborador del nostre Col.lectiu, on ens explica el pessebre que han instal.lat a la comunitat de Taizé. L'ha fet, entre d'altres, el seu fill Bernat que ja en diverses ocasions ens ha mostrat pessebres amb clar contingut social.

"Aquest és el pessebre de Taizé d'enguany, que es va completant a mida que avança l'Advent. Representa un camp de refugiats del Sudan del Sud; des de fa mesos, a Taizé, hi viu acollit un grup de refugiats sudanesos musulmans i per això els l'han dedicat. El pessebre és obra del Bernat i d'un altre dels germans joves."







13 de desembre del 2017

Pessebres en moviment al Guinardó



Com cada any el pessebrista Jordi Pallí obre el seu taller per a exposar els seus pessebres en moviment i altres novetats diverses.

Una nova ocasió per a gaudir d'uns pessebres ben especials que ja han esdevinguts una tradició al barri del Guinardó de Barcelona.






12 de desembre del 2017

OLOT, músics de pessebre

Malgrat que la mostra de pessebres d'Olot no està en un bon moment sempre val la pena el viatge a Olot per veure pessebres i figures.

Aquest any a la Casa Trinxeria , a més del conegut pessebre hi ha una petita exposició de figures de músics del pessebre. A mi m'ha agradat molt i és una mostra més de la riquesa que hi ha aldarrere de les senzilles figuretes.












11 de desembre del 2017

PESSEBRE SOCIAL A TVE

Divendres el programa Ara i aquí del canal català de TVE  va dedicar una estona a parlar dels pessebres socials.

Una oportunitat única per explicar les moitivacions d'aquesta línia de treball. Podeu veure el fragment del programa en aquest enllaç: Ara i Aquí. PESSEBRE SOCIAL






10 de desembre del 2017

Amadeu Anglada

De visita a Olot he gaudit novament amb les figures d Amadeu Anglada. Les seves creacions, inevitablement influïdes per Josep Traité, aporten un ventall de personatges autòctons per als nostres pessebres.

Figures atramuntanades de la pagesia catalana, escenes de la vida rural, grups familiars...una delícia que podeu contemplar al seu web http://amadeuanglada.com




9 de desembre del 2017

Joguines de pessebre



Ahir, pel carrer, vaig captar aquesta conversa: anaven un pare, una mare i una nena; el pare li diu a la seva nena petita que portava un pessebre de joguina a les mans: "per fi tenim un pessebre! m'ha costat tres anys convèncer la teva mare, ella no volia, però ara ja està ja el tenim".

Quan jo era petit no hi havia pessebres de joguina. Simplement hi havia el pessebre de casa i jugàvem amb ell. Què ha passat? Com és que hi ha en el mercat diverses cases de joguines que fan el pessebre especialment pensat per jugar?

Hi ha una cosa clara, el pessebre forma part de l'escenari de moltes famílies d'una manera o d'una altra. Per a alguns és un "altar doméstic", com he llegit recentment, per a d'altres és una tradició que lliga amb el passat, per a d'altres és un mite que cal rememorar, d'altres potser ni es plantegen per què el fan, i com en el cas que ens ocupava, per a molts és una joguina del Nadal.

Celebro que hi hagi pessebres de joguina que ajudin a recordar, de la manera que sigui, el relat del naixement de Jesús. Com a cultura no ens podem permetre el luxe de que els nostres mites d'origen, que les nostres històries fundacionals desapareguin. El naixement de Jesús, és certament un relat religiós, però és molt més que això.



8 de desembre del 2017

Pessebres del món


Aquest Nadal el Grup pessebrista de Castellar del Vallès ens ofereix una altra exposició singular en la que a més del tema pessebrístic hi ha un centre d'interès afegit. La 67ena exposició d'aquesta entitat ofereix el teme Pessebres del món.


A la sala de baix es podran veure una quinzena de diorames en els que les escenes bíbliques s'ambienten en diversos indrets del planeta i a la sala de dalt una exposició de figures de diferents països comparteix espai amb una retrospectiva d'homenatge a Joan Maria Garsot.


7 de desembre del 2017

6 de desembre del 2017

PESSEBRE SOCIAL: Els manters reben l'anunci de l'àngel

Foto: Cesc Benavent

Enguany he dedicat el meu pessebre social que s'exposa al Grup Pessebrista de Castellar del Vallès, als manters.


He fet un paral·lelisme entre els pastors, classe menyspreada per la societat jueva d'aquella època, amb els manters senegalesos, que viuen al marge de la nostra opulenta societat.

El soterrani de la Plaça de Catalunya, lloc de trànsit per a uns i de refugi per a ells és l'escenari on un àngel (una estàtua humana de les de la Rambla; se'ls apareix per donar-los una bona nova.
Les figures són de Lupe Soto, amiga gallega i de gran sensibilitat.

Foto: Cesc Benavent

5 de desembre del 2017

LLIBRE: La Navidad en España en el siglo XIX

L'any passat va publicar-se el llibre "La Navidad en España en el siglo XIX" escrit per Àngel Peña Martín, de Zamora i director de la Revista Belén de Madrid, recentment doctorat amb una tesi sobre imatges del Nen Jesús.

El llibre és un dels fruits de la immensa tasca de recopilar i estudiar el pessebre que fa anys està portant a terme l'Àngel. És una delícia documental i molt ben il.lustrat. Un llibre de referència, sens dubte per als que ens agrada estudiar el pessebre. 

Peña Martín promou, a més, exposicions interessantíssimes sobre pessebres i sobre el Nadal.

Enhorabona per tota aquesta feina. 

Es pot adquirir aquí.