Ahir, pel carrer, vaig captar aquesta conversa: anaven un pare, una mare i una nena; el pare li diu a la seva nena petita que portava un pessebre de joguina a les mans: "per fi tenim un pessebre! m'ha costat tres anys convèncer la teva mare, ella no volia, però ara ja està ja el tenim".
Quan jo era petit no hi havia pessebres de joguina. Simplement hi havia el pessebre de casa i jugàvem amb ell. Què ha passat? Com és que hi ha en el mercat diverses cases de joguines que fan el pessebre especialment pensat per jugar?
Hi ha una cosa clara, el pessebre forma part de l'escenari de moltes famílies d'una manera o d'una altra. Per a alguns és un "altar doméstic", com he llegit recentment, per a d'altres és una tradició que lliga amb el passat, per a d'altres és un mite que cal rememorar, d'altres potser ni es plantegen per què el fan, i com en el cas que ens ocupava, per a molts és una joguina del Nadal.
Celebro que hi hagi pessebres de joguina que ajudin a recordar, de la manera que sigui, el relat del naixement de Jesús. Com a cultura no ens podem permetre el luxe de que els nostres mites d'origen, que les nostres històries fundacionals desapareguin. El naixement de Jesús, és certament un relat religiós, però és molt més que això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada