El Manolito

Les tradicions al voltant del pessebre que es coneixen dels convents de clausura femenina són molt riques i alhora molt desconegudes. Algunes d'aquestes tradicions són anteriors al s. XVIII, un testimoni clar de la presència dels pessebres molt abans de que el rei Carles III importés els pessebres napolitans.

Una de les persones que més ha investigat sobre els pessebres a les clausures femenines és la Dra. Letizia Arbeteta i les descriu amb detall en els seus llibres, un exemple dels quals és Vida i arte en las clausuras madrileñas: el ciclo de la Navidad, publicat per l'Ajuntament de Madrid l'any 1996.

Si el pessebre de les cases és un indicador del pas dels dies i una manera de celebrar els diferents episodis del relat del Nadal, en les clausures això encara és més accentuat.

El dia 1 de gener era costum en alguns convents asseure el nen Jesús en una trona, entronitzant el Nen com a rei. En molts casos es feia servir una cadira  sense cul per poder posar la mateixa imatge del Nen dreta fent que el vestit li tapés les cames i així fer veure que està assegut a la tona. En d'altres convents tenien uns figura específica del Nen assegut i aquell dia la canviaven en el pessebre.

Imatge del "Manolito". S. XVIII. Escola espanyola

Imatge del Nen Jesús entronitzat. S. XIX. Tallers d'Olot

Ja que el dia 1 és la festivitat de l'Emmanuel (Déu amb nosaltres) aquesta figura del Nen assegut ha passat a la història amb el nom popular de "El Manolito".

Encara ressona el pessebre de la Plaça Sant Jaume

Si una cosa tenen els pessebres que cada any s'instal·len a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona és que ens permeten parlar i reflexionar sobre el pessebre. 

No és posa cosa, ja que a partir d'aquestes reflexions i discussions que ja fa anys que es produeixen hem vist com en algunes associacions de pessebristes comença a haver-hi pessebres diferents. 

També hem constatat com alguns posicionaments beligerants contra les innovacions en el pessebre que sentiem fa uns anys actualment estan molt més que suavitzats.

Adjunto l'intel·ligent article d'en Ramon Bassas publicat al num 491 de la revista FOC NOU. Val la pena.

El pessebre per sant Antoni

El fantàstic llibre de fra Valentí Serra de Manresa "El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme" presentat recentment com vam anunciar, explica entre d'altres coses el lligam del pessebre amb el calendari. La funció pedagógica del pessebre es veu clarament representada en les variacions que té al llarg de tot el seu cicle.

Diu fra Valentí que és tradició per sant Antoni, que els animals del pessebre ocupin el lloc dels pastors i reis i es posin tots a adorar l'Infant. Enguany, no me n'he pogut estar de fer-ho així.

Un pessebre retrobat

De França ens arriba una curiosa notícia que té unes figures de pessebre com a protagonistes. Es tracta d'unes figures de pessebre de l'any 1887, que pertanyien a la basílica de Châteauneuf-sur-Cher (un poble del centre de França), i que fa 30 anys que havien desaparegut, sense que mai se'n coneguessin les circumstàncies exactes.

Ara, un col·leccionista de Nîmes posa en venta aquestes figures per 75.000 euros. Diu que ell les va adquirir legalment. El poble bé que les voldria recuperar, però el preu és, per a ells, impossible.

Tot i que no n'hi ha cap certesa, sembla que el rector que hi havia als anys 80 hauria venut les figures. Cosa que no seria correcta perquè, amb la separació entre Església i Estat que s'establí a França l'any 1905, el legítim propietari de les figures seria l'ajuntament de la la vila.

Podeu trobar més detalls d'aquest embolic (que sembla que acabarà als tribunals) a France Bleu.

Detalls de l'Epifania

I si els reis haguessin viatjat per comprovar que Jesús era home?

El que és realment extraordinari del naixement de Jesús és que per primera vegada el fill de Déu es fa home (ommnibus membris expressum, és a dir, dotat de tots els seus membres). L’argument a favor de la humanitat de Crist obté tota la seva força del membre sexual del nen.

En moltes representacions de l’adoració dels mags el tema central és la contemplació del sexe de Jesús. Déu ve a viure com a home entre els homes i ofereix el seu membre més fràgil per dissipar d’una vegada per totes qualsevol dubte sobre la seva encarnació. L’esdeveniment meravellós de l’epifania dels mags consisteix simplement a mostrar a l’adorador el sexe del nounat, és per això que en molts exemples la Mare de Déu retira els draps que cobreixen el nen, i li separa les cames, mentre Melcior s’apropa per contemplar l’entrecuix del nen.

Una vegada més comprovem que la representació dels fets de la infancia de Jesús estan molt vinculats a les preocupacions de les persones que les fan.

El Greco. s. XVI

Bartolomé Esteban Murillo. s. XVII

Bartolomé Bermejo. s. XV

Jan de Bray. s. XVII

10 raons per visitar els pessebres de Castellar del Vallès

Fa uns dies vaig anar a visitar l’exposició de pessebres de Castellar del Vallès i us he de confessar que ho vaig fer amb una certa prevenció: ¿ajuntar el pessebre amb pel·lícules no seria un experiment massa forçat?

Doncs no. És una exposició que val molt la pena i que recomano visitar. Hi ha moltes coses que em van agradar. Sense pensar-hi massa, se m’acudeixen les següents raons per recomanar-ne la visita:

1) Seguint la llarga tradició dels pessebristes castellarencs, els diorames són d’una gran qualitat.

2) En la majoria dels casos, la relació entre cada pessebre i una pel·lícula està molt ben trobada.

3) Les tauletes al costat de cada diorama ofereixen informació suficient i permeten diversos nivells de lectura dels pessebres (crèdits del pessebre, informació de la pel·lícula i passatge evangèlic).

4) Si volgués portar un grup d’infants a una exposició de pessebres per fer-los catequesi, sense cap mena de dubte els portaria a Castellar del Vallès. Té més potencial catequètic qualsevol dels diorames castellarencs que no pas els diorames clàssics que no ajuden a despertar la curiositat ni a fer-se preguntes.

5) M’agrada molt descobrir una exposició que és fruit d’un treball en equip. L’exposició de Castellar no és la suma de diorames fets per diversos pessebristes sinó un conjunt de diorames fets amb voluntat de presentar un treball en comú.

6) No només hi ha un treball d’equip entre els pessebristes, sinó que s’ha treballat conjuntament amb una altra entitat de la població. En aquest cas, el Club Cinema Castellar. 

7) Visitant l’exposició de Castellar no només vaig veure una bona mostra de pessebres, sinó que vaig aprendre coses sobre el cinema. L’exposició sobre cinema que es pot visitar al primer pis val la pena per ella mateixa.

8) Els pessebres de Castellar van sortir a la televisió. I això m’agrada perquè desmunta el victimisme que moltes vegades veig en el món del pessebrisme: “Els mitjans no ens fan cas”, “Només parlen del caganer”... Doncs resulta que els mitjans sí que ens fan cas: el que cal és saber-los oferir un tema nou... i això a Castellar ho saben fer!

9) Estic segur que l’exposició de Castellar està ajudant a aconseguir nous públics més enllà dels “clients” habituals de les exposicions de pessebres.

10) I el que més m’agrada de l’exposició de Castellar del Vallès és estar en un lloc on noto que algú em vol explicar alguna cosa. Hi veig una voluntat de crear un relat, de donar un missatge, i no només de presentar uns diorames més o menys bonics (com passa a altres exposicions).

Doncs fins aquí les meves 10 raons escrites a corre-cuita.

En Panxes i el seu pessebre

Al Museu d'història de Sabadell s'hi poden veure quatre figures que pertanyen al pessebre articulat que a l'últim quart del segle XIX construia l'enginyós teixidor conegut pel sobrenom d'en Panxes.

Ja en vam parlar fa uns anys fent referència al testimoni escrit de Marià Burgués.

Es tractava d'un pessebre amb tres centes figures en moviment que es movia a partir d'una roda de fusta accionada a mà. Cordills, filferros i mecanismes innombrables contribuïen a donar moviment a totes les peces. En Panxes era un veritable enginyer dels telers, sense estudis, que va inventar mecanismes que després es van incorporar als telers mecànics.

L'espectacle del pessebre en vominent era molt vistós i alhora divertit. Quan feia prou estona que la gent se'l mirava apareixia un fantasma que espantava el públic i els convidava a sortir per donar pas al següent grup.

Educar amb el pessebre

Quan vam fundar el Col.lectiu El Bou i la Mula, ara fa vint anys, vam dedicar bona part dels esforços dels primers anys a reflexionar i fer propostes sobre les virtuts educatives del pessebre. Més enllà de la transmissió de continguts i valors de caire religiós, el pessebre ens aporta moltes possibilitats com a activitat educativa. Moltes escoles i d’altres tipus de centres educatius fan el pessebre cada any com a activitat d’expressió, de creació i de treball en grup.

Passats vint anys crec que el pessebre continua essent una activitat que té uns valors educatius fonamentals, però la societat ha canviat molt i probablement la funció educativa del pessebre també. M’explicaré millor amb un cas: Fa uns mesos, tot contemplant el frontal de Sagàs que es pot veure al Museu diocesà de Solsona, tenia al costat un grupet de joves de vint-i-pocs anys que anaven interpretant les imatges. En arribar a la representació de la Visitació, on Maria i Elisabet es fonen en una abraçada, un d’ells pregunta què vol dir aquella escena, i l’altre li diu: “deu ser una escena lèsbica”.  No em vaig poder aguantar i els vaig ajudar a interpretar tot el frontal, cosa que em van agrair.

Els pessebres del segle XXI els contemplaran generacions de persones amb un nul coneixement dels elements més bàsics de la cultura religiosa. Molts pessebristes formen part ja d’aquesta generació que desconeix el relat que estan representant amb els seus pessebres. Els pessebres de les exposicions i també els pessebres públics han de complir la funció de transmetre el relat fundacional de la nostra cultura a aquesta societat. Caldrà doncs que els pessebristes trobin un llenguatge que vinculi una societat secularitzada i analfabeta de termes religiosos, amb una tradició d’origen religiós que conté diversos elements simbólics que és imprescindible conéixer.

A l’espai públic els pessebres estaria bé que utilitzessin formes d’expressió artística pròpies d’aquesta època aplicades al pessebre. És una bona manera de generar diàleg sobre la tradició. A les exposicions cal repensar la forma de presentar els pessebres, caldrà prendre consciència de qui és el públic que visita les exposicions, què coneix del relat del Naixement.

Amb el pessebre podem continuar educant la població sobre els símbols i els valors que estan a la base de nostra cultura cultura.

El betlem popular de Mallorca

Els pessebres populars de Mallorca tenen un aire entre provençal i napolità que m'ha agradat molt. Podem trobar-hi totes les escenes de la vida rural de la illa acompanyant el naixement de Jesús. Les figures populars mallorquines són senzilles i molt expressives, representen tota l'activitat comercial, social i festiva de la seva gent.

Un dels pessebres més admirat és el que l'associació  Betlemistes de Mallorca construeix a l'entrada de l'Ajuntament de Palma, aquest any dirigit per Catalina Rullan. L'escenari reprodueix indrets coneguts de la ciutat com l'Ajuntament, el Castell de Bellver i el molí son Llàtzer, entre d'altres. Les més de 200 figures són obra de Margalida Nicolau. 

Pessebrisme als Estats Units

Als EUA també hi ha aficionats i col.leccionistes de pessebres.

Hi ha una publicació anomenada Creche Herald de gran qualitat amb molta informació,

o aquesta pàgina web del Glencairn Museum de Pensylvania.