El Manolito

Les tradicions al voltant del pessebre que es coneixen dels convents de clausura femenina són molt riques i alhora molt desconegudes. Algunes d'aquestes tradicions són anteriors al s. XVIII, un testimoni clar de la presència dels pessebres molt abans de que el rei Carles III importés els pessebres napolitans.

Una de les persones que més ha investigat sobre els pessebres a les clausures femenines és la Dra. Letizia Arbeteta i les descriu amb detall en els seus llibres, un exemple dels quals és Vida i arte en las clausuras madrileñas: el ciclo de la Navidad, publicat per l'Ajuntament de Madrid l'any 1996.

Si el pessebre de les cases és un indicador del pas dels dies i una manera de celebrar els diferents episodis del relat del Nadal, en les clausures això encara és més accentuat.

El dia 1 de gener era costum en alguns convents asseure el nen Jesús en una trona, entronitzant el Nen com a rei. En molts casos es feia servir una cadira  sense cul per poder posar la mateixa imatge del Nen dreta fent que el vestit li tapés les cames i així fer veure que està assegut a la tona. En d'altres convents tenien uns figura específica del Nen assegut i aquell dia la canviaven en el pessebre.

Imatge del "Manolito". S. XVIII. Escola espanyola

Imatge del Nen Jesús entronitzat. S. XIX. Tallers d'Olot

Ja que el dia 1 és la festivitat de l'Emmanuel (Déu amb nosaltres) aquesta figura del Nen assegut ha passat a la història amb el nom popular de "El Manolito".