Dos favors

Per culpa de les restriccions i del confinament, enguany he pogut visitar menys exposicions de pessebres de les que hauria volgut. En aquestes poques visites he constatat un fet que ja fa anys que es pot observar en algunes de les mostres de pessebre que es fan a casa nostra. És un fet minoritari, però no aïllat.

Em refereixo als rètols que solen acompanyar els diorames. En aquests rètols se sol informar de l’escena que es presenta i del nom de l’autor. En alguns casos també hi figura l'autoria de les figures. I el fet és que, en alguns casos (insisteixo: minoritaris!), aquests rètols tenen una qualitat millorable: faltes d’ortografia, informació incorrecta....

Per això vull demanar dos petits favors.

Tal com acabo de dir, en més d’una ocasió he vist el text d’aquests rètols amb faltes d’ortografia. Aquest és el primer favor que vull demanar: seria possible que abans d’imprimir aquests textos algú els revisés? Normalment són rètols impresos, no és res que s’hagi improvisat, hi ha marge de revisió... Penso, per exemple, que no costaria massa evitar escriure «Neixement» (com he vist en algun lloc) i posar «Naixement».

I també hi ha moltes associacions que indiquen, en els rètols, l’autoria de les figures que hi ha al diorama. Ben mirat, ningú ho demana, i personalment penso que no aporta gaire res als visitants «no entesos» que tal figura és Carratalà o Castells (i menys si no se’ls explica qui són Carratalà o Castells!). És una informació que es podria ometre. Però, si es posa, cal que la informació sigui acurada. I aquest és el segon favor que vull demanar: si s’indica l’autoria de les figures, que aquesta informació sigui correcta! Si un diorama té figures de Joaquín Pérez, que el rètol no digui que són de Carlos Delgado. I que el rètol no informi que les figures són de Castells, si les ha fet Carratalà! (Aquests exemples també són reals).

Ja sé que els reptes i els problemes de les nostres associacions són molts i molt importants (i més ara, en temps de pandèmia). Demanar uns rètols ben escrits pot semblar una frivolitat. Però uns rètols acurats són una petita mostra de respecte al públic, a la nostra llengua i al pessebrisme.

Un pessebre públic de Sant Cugat apareix amb missatges socials

Segons informa Cugat media, el pessebre que s'instal·la a la Plaça de Barcelona de Sant Cugat, ha aparegut avui amb uns cartells que aporten missatges de caire social.

L'acte ha estat obra del col·lectiu Arran Sant Cugat. 

Fa anys que reflexionem sobre el paper del pessebre a l'espai públic. Hem vist diverses situacions totes elles controvertides, des de pessebres reivindicatius amb un clar missatge social com el de Terrassa de 2009 fins a sabotages contra el pessebre amb el robatori de la figura del Nen Jesús en diverses ocasions.

El cert és que el pessebre a la plaça pública no pot tenir el mateix sentit que tenia fa cinquanta anys quan, en el context d'una societat molt diferent de la nostra, es van començar a instal·lar.

Un apunt més per a la reflexió amb el que acabem el període d'actualització diària de notícies al nostre blog que cada any oferim des de l' 1 de desembre al 6 de gener.

Què és la mirra?

Per respondre aquesta pregunta reproduïm l'article de Salvador Clot  publicat el dia 3 de gener a elmon.cat on parla sobre el tercer regal dels Reis: la mirra. L'hem il.lustrat amb figures de pessebre del Rei negre.

Mirra, el misteri del tercer regal

Salvador Cot (Editor d'El Món)

És fàcil comprar mirra. A qualsevol herbolari de Catalunya es poden obtenir tot tipus de concentrats i derivats d’aquesta resina que s’extreu d’un arbust (Commiphora myrrha) que pertany a la família de plantes balsàmiques. Aquest vegetal es troba a les regions àrides d’Àfrica tropical i subtropical i a Aràbia. Viu en llocs molt secs i, en conseqüència, les fulles són estretes. Les flors també són petites, rosades o grogues, i creixen en branques espinoses.

Però, per a què dimonis serveix, la mirra? Doncs ara, bàsicament, per fer perfums. Per exemple, una  Acqua di Parma de 180 mil·lilitres per 139 euros. Annick Goutal fabrica i distribueix Myrrhe Ardente per uns 92 euros, però en una ampolla de 50 mil·lilitres. Per a butxaques no tan plenes, Tesori Oriente Profumo Mirra permet gaudir del mateix producte per només vuit euros.

Però la mirra és coneguda des de temps antics com a medicament desinfectant. I ara continua utilitzant-se, essencialment en l’àmbit de la higiene dental, tant domèstica com professional. Mirra Propolis permet glopejar aquest regal regi per menys de 10 euros, i en envàs d’un quart de litre.

I per què portaven mirra els Reis d’Orient?

Doncs el cert és que no hi ha una explicació convincent al passatge de Sant Mateu que cita la mirra al costat de l’or i l’encens. En l’época de l’Imperi Romà era considerada una mercaderia valuosa i, de fet, els antics egipcis venien utilitzant-la des de feia molts segles per embalsamar cadàvers i perfumar les estances, a més dels usos medicinals que, d’una manera o una altra, han arribat fins ara. Però no hi ha acord sobre quin és el simbolisme concret que pretenia transferir-li l’Evangeli.

En qualsevol cas, la mirra ha desaparegut de la quotidianitat en la societat actual. Fins el punt que a “La vida de Brian” (Terry Jones, 1979), una seqüència memorable, just al principi de la pel·lícula, fa que la mare del protagonista expressi els seus dubtes sobre la perillositat de la mirra “és una bèstia, no?” I, per si de cas, demana llençar-la pel wàter. La mirra ha sobreviscut, certament, però ja no és el que era.

Pessebre alternatiu?

 

Al Centre Parroquial de Calella s'hi pot contemplar aquest pessebre. Un pessebre que va acompanyat d'aquest poema del rector de la parròquia, Mn. Cinto Busquet:

PANDÈMIA

Quan gairebé tot se’ns atura

i la incertesa regna en els cors,

quan la solitud ens recorda

que l’escalf humà és un do,

quan els somriures traspuen

d’esguards tenallats pel dolor,

comencem a entendre millor

que la vida és massa preciosa

perquè no la fem ben nostra

justament quan se’ns esmuny,

i així trobem en la precarietat

que embolcalla el diví Infant

de la menjadora de Betlem

el missatge més consolador

per a fer-nos albirar la Llum

més enllà dels nostres plors.

Un pessebre que ens remet al nostre món, a la nostra realitat i, que d'aquesta manera, actualitza no només la tradició, sinó també el missatge del primer pessebre. Dels pocs pessebres que he pogut visitar aquest Nadal, aquest és un dels únics que "em diu" alguna cosa. Per això penso que val la pena fer-ne esment en el nostre blog.

El que m'ha cridat l'atenció és que a la web de la Federació Catalana de Pessebristes aquest pessebre s'anuncia com a "pessebre alternatiu". Els altres dos pessebres que es poden visitar a Calella, i que també estan anunciats a la mateixa web, no porten cap mena d'adjectiu. És per això que em pregunto amb quina intenció, o amb quin criteri, hi ha pessebres que es qualifiquen d'alternatius i d'altres que no. Suposo que deu haver-hi alguna raó, però a mi se m'escapa...

Pessebre alternatiu... alternatiu a què?

Pessebre amb efectes de la covid19

 

Sempre hem reivindicat els nous llenguatges en el pessebre. I sempre hem afirmat que el pessebre seguirà sent una tradició ben viva en tant que sigui un reflex de la societat que el fa.

En Jofre Capdevila, que es defineix com a "pessebrista sense carnet", enguany ha fet un pessebre que pateix els efectes de la pandèmia de la covid19.

Us convidem a visitar virtualment el seu pessebre, així com els pessebre que ha fet altres anys. Val la pena!

https://elpessebre.wordpress.com/

El pessebre municipal d'Arenys de Mar: tradició i innovació

 

No és la primera vegada que en aquest blog parlem del pessebre municipal d'Arenys de Mar. De fet, n'hauríem d'haver parlat més sovint.

Perquè el pessebre que, els darrers anys, ens presenten els creadors Txeni Gil i Santi Artigas a la sala d'exposicions del centre cultural del Calisay és un pessebre que sempre val la pena visitar.

El pessebre "del Calisay" preserva aquells elements que reconeixem com a tradicionals (el suro, la molsa, unes figures clàssiques -en aquest cas, de l'escola olotina-,...) però amb la voluntat de buscar noves formes d'expressió.

Enguany el pessebre municipal d'Arenys de Mar s'ha vist afectat per la pandèmia. Davant la dificultat de fer-lo dins la sala d'exposicions, el pessebre es pot veure en el pati.

Així, les figures estan ubicades en unes caixes de fusta que envolten l'alzina que presideix el pati del centre cultural Calisay.

Hi ha més d'una referència a la pandèmia que estem patint. Les figures estan separades per grups bombolla i, a més a més, no és difícil imaginar que "viuen" en balcons. La vida als balcons és un símbol de les setmanes que tots plegats vam passar confinats.

D'aquesta manera en un pessebre ben tradicional, amb el naixement, l'anunciació als pastors, els reis en camí... ens hi sentim representants.

Si sou del Maresme... aneu a visitar el pessebre d'Arenys de Mar! (fins el dia de Reis).

Fer el pessebre, una tradició a l'Escola Casas

Una tradició arrelada a l'Escola Casas de Barcelona, una escola municipal i pública d'infantil i primària, és que quan s'acosten les Festes de Nadal els infants del Cicle Superior realitzin l'estudi i el projecte sobre el pessebre que es construirà al centre pel Nadal d'aquell curs escolar. Normalment es fa una recerca d'informació sobre algun lloc del món o una cultura en concret. Aquesta esdevindrà l'eix central sobre el qual s'ambientarà la representació plàstica i decorativa del naixement de l'infant Jesús.

Aquest curs escolar 2020-21, complex, incert i amb pandèmia per la COVID-19, l'alumnat de 6è de primària no han volgut renunciar a la seva tradició de construir el seu pessebre al vestíbul de l'escola, tot i tenir clar que amb les mesures sanitàries i de prevenció no podrien treballar conjuntament amb l'alumnat de 5è curs i que les famílies de l'escola no podrien accedir al centre, per veure el seu pessebre.

Sota la idea: "Aquest any no podeu entrar, però el nostre Nadal surt a fora" i amb la voluntat de tirar endavant el pessebre 2020, es va programar dins de l'espai de tallers pel 6è curs un projecte de treball interdisciplinari des de les àrees de: català, castellà, anglès, plàstica i valors. I així s'ha donat vida a un pessebre del tot diferent.

Primer de tot es va generar un debat sobre les emocions i sentiment que viuen aquests alumnes en temps de pandèmia i com els afectava el distanciament social que ens calia tenir. Treballant quines emocions o sentiment volien transmetre, va sorgir i consensuar una proposta col·lectiva pel seu pessebre 2020.

A la fi es va decidir la realització d'un pessebre vivent al carrer, a ulls del veïnat, just on hi ha la porta principal del nostre centre educatiu. La realització d'aquest pessebre es va documentar visualment i es va enregistrar amb vídeo, aquí cada infant havia escollit quina figura de pessebre volia ser i l'havia vestit i ambientat; cosa que va generar una imatge atemporal i molt eclíptica. Hi havia vestuari tradicional català o de la cultura del món d'on era originaria la familiar de l'infant, així com vestuari i elements contemporanis i actuals i l'escenificació aplicada de totes les mesures preventives per la COVID-19. Una imatge visual que va sorprendre, a mitjans de novembre, al veïnat i als vianants que passaven pel carrer.

Paral·lelament i amb un treball de tallers escolars es va realitzar una recerca i documentació de tradicions, personatges màgics de Nadal, menjars, música i diferents maneres de viure Nadal d'arreu del món.

Al taller de plàstica es van crear les figuretes de pessebre que situarien dins del seu pessebre diorama que construirien al del vestíbul de l'escola. Es van crear amb pasta modelable a partir de les imatges obtingudes durant el pessebre vivent, tot reproduint el personatge que cada alumne havia interpretat en pessebre vivent, fantasia i realitat es donaven la mà creativament parlant.

I per fi la instal·lació del pessebre dins de l'escola, en arribar els voltants de Nadal, i el seu enregistrament final amb vídeo tancava un projecte artístic i creatiu "on les figures eren elles i ells mateixos".

Una cançó coral va inaugurar el seu pessebre. I l'edició d'un vídeo escolar, acompanyat d'una invitació a les famílies i als diferents cursos del centre, per veure'l via web, varen ser les darreres propostes conjuntes per un missatge d'esperança davant els moments que vivim socialment.

Un treball en equip que ha omplert de Nadal a la comunitat educativa i familiar de l'Escola Casas amb aquest pessebre que, via web i presencial, ha fet "sortir fora" els sentiments i vivències d'aquest grup d'infants.

Novament "fer el pessebre" ha esdevingut una motivació que va més enllà de la mascareta i les mesures restrictives i que els ha permès crear i recrear de nou la seva visió personal del pessebre.

Enllaç: https://agora.xtec.cat/ceipmescolacasas/general/pessebre-2020/

 

Equip docent del grup bombolla de 6è de primària de l'Escola Casas de Barcelona.

Redacció: Josep Maria Font