No s’ha reflexionat al voltant de la Fira de Santa Llúcia

A l'edició d'avui del diari El Punt Avui podeu llegir una interessant entrevista al nostre president Jordi Montlló, en la que es parla de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona.

En reproduïm un fragment:

Quin tipus de fira és?

És una fira artesana? No. És una fira de pessebres? Sí, però cada cop menys. La fira és un esdeveniment relacionat amb la cultura popular tradicional, amb el patrimoni etnològic, immaterial..., però com tot aquest tipus de patrimoni, ha anat evolucionant. El dia que una expressió d’aquest patrimoni quedi fossilitzada, morirà, perquè perdrà el sentit. Però sempre s’ha de mantenir l’essència i per això cal un consens entre les comunitats relacionades amb aquest esdeveniment. Si aquesta reflexió no la fan els de dins, la fan els de fora. I això és una mica el que li ha passat a la Fira de Santa Llúcia: no hi ha hagut reflexió i les modes i la conjuntura econòmica se l’han menjat. A mi m’han intentat vendre com si fos d’aquí un producte fet a la Xina!

Podeu llegir l'entrevista completa aquí.

L'oníric món del doctor Pere Catà

El proper 5 de desembre a les 19h. s'inaugura l'exposició L'oníric món del doctor Pere Catà, al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.

Més endavant us en donarem més informació, però ja ho podeu reservar a la vostra agenda!

FITXA TÈCNICAComissaris: Jordi Montlló Bolart
                  Ferran Manau i Graupera
Organitza: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres
                Col·lectiu d’opinió, recerca i difusió del pessebrisme El Bou i la Mula
Lloc: Museu Arxiu Municipal de Llavaneres
        Carretera de St. Vicenç, 14 (Can Caralt)
        08392- St. Andreu de Llavaneres
Inauguració: 5 de desembre de 2019 a les 19:00 h
Restarà oberta fins el 19 de gener de 2020
Horari de visites: dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h
          Dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 20h
          Diumenges i festius d’11 a 14h
          Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener

Per fi, Nadal!

 

"Ha arribat el Nadal a casa i, com cada any, els més petits treuen les caixes i monten el pessebre amb ganes i il·lusió. Però un fet màgic i misteriós s’anirà repetint nit rere nit: quan ens nens es lleven, troben totes les figuretes desordenades i representant escenes estranyes i fins i tot molt còmiques. Què passa a les nits mentre dormen? Viu un Nadal màgic i diferent!"

L'escriptora mataronina Lola Casas ens presenta, el llibre Per fi, Nadal!. Un llibre que ens redescobreix aquell aspecte lúdic del pessebre que de vegades oblidem. Els dibuixos, magnífics, són obra de Sebastià Serra.

No és la primera vegada que Lola Casas dedica un llibre al pessebre i a les seves figures.

El llibre està editat, molt ben editat, per l'editorial vilanovina El Cep i la Nansa.

La presentació del llibre serà el proper dissabte 30 de novembre a les 18h. a la Llibreria Dòria de Mataró.

 

D'ofici: jornaler (i 6)

El motllo "OME 1886"

Salvador Masdéu ha estat sempre considerat un autor fidel seguidor de l’estela historicista de Domènec Talarn. Durant aquest procés de recerca, l’amic Toni Pruna ha estat revisant pacientment els motllos que té d’aquest insigne figuraire. Entre tots ells, n’ha aparegut un de molt especial. Especial per inesperat. Especial perquè pot ser el germen que canviï la interpretació de l’obra de Masdéu. Especial perquè de retruc pot fer repensar part de l’obra de Carratalà, sense minusvalorar ni un bri la genialitat i creativitat pròpia d’aquest darrer. Parlem del motllo “OME 1886”. El motllo en qüestió, està fet amb el mateix material que els altres, amb idèntica lletra gravada i no hi ha res que el diferenciï de la resta i que faci pensar que és obra d’un altre figuraire.

Què és aquest motllo? Pel nom que hi porta gravat “Ome” (per “Home”) es tracta del motllo d’un pastor creat el 1886. La seva principal particularitat és que és un pastor vestit a la catalana, amb barretina, armilla i faixa. Correspon a una figura de petites dimensions, DEU centímetres. És, fins ara, l'única constància existent de la  representació d’una figura localista produïda per Masdéu. No seria gens natural l’existència d’una sola figura. S’ha d’interpretar que va fer un naixement i diversos pastors. Sorgeixen diverses qüestions: on són la resta de motllos? I la principal: si existien altres motllos, on són les figures fetes per Masdéu? No se’n coneix cap, o bé no s’han identificat com a tals.

En les col·leccions hi ha un munt de material que està pendent d’identificar, del que es desconeix el seu autor. Masdéu va fer una producció prou extensa de figures hebrees, i s’ha de suposar que hauria fet el mateix amb les de tipologia catalana.

En Toni Pruna va fer una “apretada de fang” per treure’n la figura. La sorpresa va ser que el semblant del pastor i la seva expressió ens era coneguda. Revisant les figures de Lluís Carratalà hi reconeixerem la cara del pastor que carrega un xai a les espatlles, que correspon a la mida 9 cm. És més petita per què s’entén que Carratalà va fer un motllo a partir de la reproducció de la figura original, fet que les encongeix.

La deducció inicial és que molt probablement Carratalà va emprar el motllo com a base o model per a crear figures de 9cm, tal i com va fer en les figures hebrees del mateix autor. Això no desmereix en absolut l’obra de Carratalà, ja que ell els donava un semblant i policromat que les diferenciava completament.

Decidit a buscar figura catalana atribuïble a Masdéu, vaig iniciar una recerca entre els lots que diversos antiquaris tenen en venda. Jo mateix suposava que trobar una figura de tipologia catalana que tingués semblança amb aquest motllo seria molt complex. Vet aquí que la fortuna se’m va presentar en un extens lot de figures antigues, on vaig trobar-ne una sortida d’aquest motllo. Desconeixem si l’autoria d’aquesta figura en concret va ser obra de Salvador Masdéu. Casualment cap altre de les figures que composen el lot té cap semblança morfològica que s’apropi a aquesta. I això ens deixa en el dubte si realment només va existir aquest model.

Aquesta magnífica troballa és una nova finestra per a continuar treballant en la identificació de l’obra d’aquest extraordinari escultor.

Imatge de la figura original sortida d’aquest motllo

Antoni Dorda
Novembre de 2019

Menció especial

Aquest treball de recerca no hauria estat possible sense l’ajuda de diverses persones. Una es mereix una menció especial, el Dr. Josep Ma. Garrut (e.p.d.). Sense les seves valuoses anotacions de camp poc s’hauria pogut fer. És just doncs reconèixer-ho. La informació que li va facilitar el fill de Masdéu, el Sr. Rafael Masdéu Rodriguez, ha estat bàsica. El mateix Dr. Garrut reconeix la dificultat i els molts anys d’investigació que li va suposar aconseguir aquesta informació.

Fent menció a l’article publicat a “La Veu de Catalunya”, el 9 de desembre de 1917, Garrut escriu:

“Obsérvese que en el artículo no nombra a Salvador Masdeu, porque teme que, dada la poca importancia de la obra que pueda realizar, no va a interesar a nadie su filiación. Y su filiación puedo certificar que ha costado muchos años de pesquisas. En la creencia que el Pesebre es cosa de niños y de importancia secundaria”

Agraïments

Dr. Pere Catà Vidal

Hernán de Rivera Torras 

Aina Dorda Duch

Dr. Josep Maria Garrut (e.p.d) (Arxiu personal)

Dr. Jordi Montllo Bolart

Toni Pruna Dangla 

Fonts d'informació

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Biblioteca Nacional de Catalunya

Fons fotogràfic

Col·leció Pere Catà Vidal

Col·lecció Hernán de Rivera Torras

Col·lecció Antoni Dorda i Ventura

Foro de Belenismo

Bibliografia i altres fonts d'informació

Amades, Joan (1946) (edició revisada per Albert Dresaire, Josefina Roma i Antoni Serés). El Pessebre. Barcelona: Arola Editors, p. 231

Garrut, Josep Ma. (1957). Viatge a l’entorn del meu Pessebre. Barcelona: Editorial Selecta, p. 97

Caballé y Clos, Tomás (1951). El belen catalán, espejo del belén mundial. Barcelona: Editorial Freixinet,p. 192

AA.DD. (1997). Els pessebres al Monestir. Domènec Talarn. Barcelona: Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona

AA.DD. (1998). Els pessebres al Monestir. Martí Castells Martí. Barcelona: Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona

Dresaire Gaudí, Albert; Montlló Bolart, Jordi (2010). Les nostres figures de pessebre. Caixa d'Estalvis Laietana

Benavent Vallès, Enric (2011). Lluís Carratalà, escultor noucentista de pessebres. Castellar del Vallès: Col·lectiu El Bou i la Mula

Montlló Bolart, Jordi (2017). Bartomeu Marcé i Reixach. El darrer escultor romàntic del pessebre a Catalunya. Sant Andreu de Llavaneres: Museu Arxiu de Llavaneres. (Catàleg exposició)

La veu de Catalunya. Barcelona, edició del matí de desembre de 1917

Ràfols (1957) Masdeu, Josep. Vol. II Pag: 137

El pessebre a Catalunya i Mallorca S. XVII-XX .2012. Palma

Dorda i Ventura, Antoni Butlletí Pessebristes de Mataró 2017 Pag. 9 a 11

D'ofici: jornaler (5)

L'obra de Masdéu després de la seva mort

Reproducció de Lluís Carratalà

Col·lecció Dr. Pere Catà Vidal

La història que explica el destí dels motllos de Salvador Masdéu és complexa i de ben segur inexacta. La informació veraç de la que es disposa és molt escadussera. Amb prou feines es basa en breus anotacions i vells records de converses.

Tot i això, s’ha pogut seguir una estela que pot ajudar a aclarir què va passar amb els motllos a partir del seu traspàs.

Inicialment sembla ser que el seu fill Rafael els va intentar reproduir, però va fer unes figures de qualitat molt menor que les del seu pare. La complexitat dels motllos i el fi detall de la feina del pare no li van posar el camí gens fàcil.

Referenciant les converses que el Dr. Garrut va mantenir amb en Rafael, sembla ser que aquest va vendre els motllos a la Sra. Rosa Munté de Terrassa. Però donada la dificultat de reproduir alguns motllos, va desistir aviat. Era complex acabar les figures, ja que sortien de cos i posteriorment es completaven a palillo. D’altres eren vertaders trencaclosques. Aquesta darrera informació no es pot contrastar, i com tantes altres es basa en records passats de boca a orella.

Tanmateix apunta el Dr. Garrut que els motllos d’animals se’ls va quedar el mateix fill.

Consta per records de velles converses del Dr. Pere Catà Vidal amb el seu amic Lluís Carratalà i Vila (1895-1991), que aquest darrer va adquirir els motllos a finals dels anys 30 i principis del 40 del segle passat. Si tenim en compte que Masdeu va morir el 1924 i parlem de anys 40, ben bé podria ser que la compra-venda es fes entre la Sra. Rosa Munté i el Sr. Lluis Carratalà directament. Carratalà però va adquirir motllos de Masdéu en més d’una ocasió. Consta que un figuraire de nom José Franco, reproduïa/copiava figures de Masdéu de forma més que notable, havent guanyat fins i tot el premi a la millor figura de la fira de Barcelona. Carratalà li va comprar els seus motllos. Aquests es diferencien dels originals per estar acabats tots ells en angle recte, quan els de Masdéu sempre tenen formes arrodonides. El material és de la mateixa qualitat.

També hi ha constància per trasmissió oral del Dr. Pere Catà i Vidal que el patriarca de la nissaga Muns, en Vicenç Muns (1881-1970), va adquirir a un drapaire de nom Marcé, que tenia magatzem al carrer Aragó, més enllà de Gràcia, una colla de motllos de Masdéu que únicament corresponien a animals. Val a dir que aquest Sr. Marcé no té res a veure amb l’insigne figuraire de nom Bartomeu Marcé i Reixach (1875-1964).

Ben bé podria ser que aquests motllos venuts pel drapaire Sr. Marcé fossin els mateixos que el fill de Masdéu, en Rafael, es va quedar en propietat, i que només eren d’animals.

Aquesta informació sobre la venda dels motllos entre el drapaire Marcé i Vicenç Muns no es pot confirmar, i el comprador podria haver estat el mateix Lluís Carratalà. Ho comento pel fet que Carratalà disposava d'alguns motllos corresponents a bestiari.

Tot i que la transmissió d’aquesta informació correspongui a vells records d’antigues converses, el cert és que entre el treball de la nissaga Muns s’hi reconeixen figures provinents de motllos de Masdéu i no només d’animals. Es té constància que a la mort d’Andreu Muns Fernàndez (1939-2004), darrer membre de la nissaga Muns, un familiar va vendre part dels motllos a la família Bertran. Desconec si entre aquest motllos n’hi ha algun de Masdéu, o bé algun que fos reproduït per desgast de l’original. En una visita al taller dels Bertran, em varen confirmar que no tenien cap motllo original de Masdéu. En diverses ocasions Muns va proposar a Carratalà la compra dels motllos de Masdéu, però ell s’hi va negar.

Fugida a Egipte reproduïda per Lluís Carratalà, amb l’estil i policromia propis

Col·lecció Dr. Pere Catà Vidal

Lluís Carratalà i Vila va respectar moltíssim el treball de Masdéu. No hi ha cap figura reproduïda per ell que pugui confondre’s amb les de l’autor original. Les hi donava un aspecte, estil i policromat que les diferencia completament. No obstant, es poden reconèixer clarament els motllos emprats.

També va utilitzar sovint complements provinents de motllos en les seves pròpies creacions, com és el cas dels escuts, ornaments i bestiari, entre d’altres.


Lluís Carratalà va demanar a un amic, un notable figuraire (no l’he pogut identificar) que li desés els motllos més grans, i que corresponien principalment a camells de 8, 12 i 18 cm. El magatzem es trobava al costat del Prat de Llobregat. En un mal dia de temporal es va esbotzar el cobert on estaven desats i es varen malmetre. Donat el poc espai del que disposava a casa, els va donar per perduts i malauradament no els va recuperar.

Reproducció feta per Montserrat Carratalà Molleví

Col·lecció Antoni Pruna Dangla

La filla de Lluís Carratalà, Montserrat Carratalà i Molleví (1924-2009), va respectar impol·lutament el treball de Masdéu, seguint l’estela del seu pare. Com a detall, i per diferenciar les figures del pare i filla, podríem destacar que el pintat de les cares de Montserrat és més acolorit, diguem que com més maquillat. Tot i això, i donat els molts anys que varen treballar junts, durant els quals un emmotllava i modelava i l’altra pintava, i a l’inrevés, en molta de l’obra no es pot diferenciar la mà de cada un d’ells.

En aquestes dues fotografies s’observa la diferència del treball de les figures reproduïdes per Lluís Carratalà (esquerra) i l’original de Salvador Masdéu (dreta)

Figures reproduïdes per Lluis Carratalà

Col·lecció Pere Catà Vidal

En morir Montserrat Carratalà, els motllos passaren a qui fou el deixeble de Lluís Carratalà, en Toni Pruna Dangla. Aquest els continua reproduïnt amb un meticulós respecte pel treball, cercant i estudiant la policromia original i mantenint la paleta de colors i tonalitats. Fa reproduccions extraordinàries. Té la virtut de signar l’obra reproduïda per ell de forma clarament diferenciada. En cada reproducció realitza un autèntic homenatge al gran Mestre. 

Reproducció realitzada per Antoni Pruna i Dangla

Col·lecció Hernan de Rivera Torras

Figura sense policromar, on s’observa la signatura
que sempre fa Antoni Pruna Dangla, en senyal
de respecte, record i reconeixement a l’obra original

Com tants altres figuraires, l’obra de Masdéu no es va salvar de ser copiada. En alguns casos de forma respectuosa i amb un luxe de detalls, com són el cas de les reproduccions ja citades de José Franco. En altres casos de forma molt barroera. Puc dir, sense risc a equivocar-me, que va ser un dels figuraires més copiats. Les seves peces varen ser reproduïdes per petits artesans i fins i tot companys de professió. La indústria Olotina i Murciana també varen firar-se moltíssim reproduïnt figures de baixa qualitat. 

Excel·lents còpies d’època, fetes completament de guix, es desconeix l’autoria

Col·lecció Antoni Pruna Dangla

Còpia en terracota ben aconseguida. Per la bona definició
ben bé podria haver sortit d’un motllo original,
però amb acabats de menor qualitat. Els braços
són de plom. Autoria del fill Rafael?
De la Sra. Rosa Munté de Terrassa?

A l’esquerra figura original restaurada recentment, a la dreta copia de baixa qualitat,
possiblement obra d’un taller murcià. Col·lecció Antoni Dorda i Ventura

Antoni Dorda i Ventura

Novembre de 2019

D'ofici: jornaler (4)

Salvador Masdéu i Frexenet
El jornaler, artista de la terracota

Salvador Masdéu va néixer en una llar de Barcelona l’any 1861. El seu pare, originari de Reus, modelava figures de caire popular, que venia a la fira de Santa Llúcia. L’humil treball del pare, que just emmotllava per a cobrir necessitats bàsiques de la vida, seria font d’inspiració pel fill, el qual més tard s’hi dedicaria professionalment.

No va tenir una vida gens fàcil. Començà de ben jove aprenent l’ofici de fuster. Més tard, va treballar el fang fent figures de pessebre, però les dificultats per guanyar-se el sou amb el treball de figuraire l’obligaren a realitzar diverses feines: sereno del teatre Còmic i pastisser del Teatre Romea. La seva habilitat amb el modelatge el portà a dissenyar figures de pessebre, tot i que aquest domini amb el fang, es contraposava amb el del dibuix. Sembla ser que no tenia ni la traça d’un nen amb el llapis, però gaudia d’una genial habilitat per modelar del natural figures humanes i el bestiari. Per elaborar les figures cercava inspiració en una vella Bíblia il·lustrada que tenia.

Va casar-se amb Eulàlia Rodríguez Torres, natural de Barcelona, amb qui va tenir tres fills: Paulina, Gurmecindo i Rafael.

En el seu treball de figuraire va seguir l’estela historicista de Domènec Talarn (1812-1902), un dels més grans figuraires catalans de tots els temps, i capdavanter de l’escola historicista, a qui molt probablement va conèixer.

Va fer motllos de gran qualitat, amb tot un luxe de detalls. Possiblement també va rebre la influència de Lino Félix (1850-1926), ja que aquest va anar a treballar al taller que Masdéu tenia en un pis del carrer de l'Estrella, número 10, 5è pis (actualment carrer Martínez de la Rosa). En aquest taller també hi sovintejava el Sr. Carlos Salas, de sobrenom “El músic”, per la seva professió. No es té constància de l’aportació o influència d’aquest en el treball de Masdéu, però a les figures hi sovintegen pastors tocant diversos instruments: bandúrries, flautes, tamborins, etc., i el deix i posat dels dits sempre és molt acurat, possiblement va ajudar-lo en aquest aspecte.

Col·lecció Hernán de Rivera Torras

Col·lecció Hernán de Rivera Torras

Col·lecció Hernán de Rivera Torras

Realitzava motllos desvestits on, posteriorment, sobre el cos desmotllat, hi afegia tot un món de robes, pellisses i complements. També combinava els caps. Tot i tractant-se de figures de motllo, realment requerien una gran habilitat en els acabats. Realitzava un treball acuradíssim que fa difícil definir-lo simplement com a figura a motllo o seriada. 

Acostumava a pintar dos cordills als sarrons i taps, tant a les gerres com a les carbasses. Aquest detall ajuda a identificar el seu treball original, talment com una signatura.

Tres figures de pastors sortits del mateix motllo, però amb acabats del tot diferenciats.

Pastor amb cistell i viandes, llenyataire i manobre
Col·lecció Antoni Dorda i Ventura

L’any 1910 va emigrar cap a Buenos Aires amb tots els seus motllos. Els va haver de reforçar perquè no es malmetessin durant el trajecte. Va viatjar tant lluny per intentar introduir el seu treball, però dissortadament no se’n va sortir. A Buenos Aires va modelar el bust d'un amic, sense que aquest se n’adonés, fins que li va entregar, posant-lo sobre un piano. Dos anys després, el dia 1 de desembre de 1912 va retornar, embarcant-se al vaixell Leon XIII, de la companyia Transatlàntica. Primer va fer-ho ell amb el seu fill (parla d’un) i posteriorment va retornar la seva esposa tota sola.

Vapor Leon XIII l’any 1894

En el retorn es va instal·lar en un pis del carrer Correu Vell. Posteriorment va viure al carrer del Roser, número 10, 4rt pis (Poble Sec). 

A l’enviudar, se’n va anar a viure a casa del seu fill Rafael, que tenia residència al Carrer Cruz de los Canteros, número 60, 2n pis, porta 1a, de Barcelona. El seu domicili del carrer del Roser va esdevenir, aleshores, el seu taller.

Un dels seus principals clients va ser el Sr. Francisco Vila, que regentava una botiga d’imatges religioses a la plaça de Santa Anna, número 4, i que, posteriorment, es traslladà al carrer Aribau, número 7, on el seu fill José Vila Rafel va continuar el negoci. La seva relació va passar per diverses etapes, amb alts i baixos. Consta, però, que quan Masdéu va retornar del seu viatge d’Argentina varen fer les paus, i va tornar a treballar per aquest comerciant de figures i imatges religioses, just en un moment que realment ho necessitava.

També va realitzar figures de diverses escenes de la passió. El periodista del diari “La Veu de Catalunya”, fent esment del seu taller, va escriure: “...també hi ha el calvari amb Jesucrist i els lladres, les tres Maries, Sant Joan i Judes penjat que es col·loquen en el pessebre una mica apartats” (La veu de Catalunya, diumenge 9 de desembre de 1917).

Escena de la Passió (falten les creus)
Col·lecció Antoni Pruna Dangla

Sembla ser que tenia una certa fama de bohemi i poc treballador.

Segons costa a la seva partida de defunció, Salvador Masdéu va morir al domicili del seu fill, a les tres de la tarda del dia 23 d’agost del 1924, a l’edat de 65 anys, a causa d’una bronco-pneumònia. Els tres fills varen sobreviure al pare. Descansa al cementiri del Poblenou.


Antoni Dorda
Novembre de 2019

D'ofici: jornaler (3)

El bestiari

Tenim certesa que el figuraire protagonista d’aquesta història tenia predilecció per modelar el bestiari del pessebre. I ho feia amb tot luxe de detalls. Vaques, vedells, galls dindis, cabres, conills i un llarg etcètera. Però on gaudia moltíssim era modelant camells. Utilitzava el plom per a potes, orelles i banyes.

El gran J.M. Garrut explica en les seves anotacions personals una anècdota al respecte:

“Iba muchas veces al parque para ver los camellos y estudiarlos con fines a sus figuras. A este propósito cuenta el Sr. Cura la siguiente anécdota: Descontento de los camellos, a los que Cura* les encontraba algún defecto en las patas, en la manera de andar, alquiló uno a una troupe de circo, que posaba y se exhibía aquellos días en el Teatro Cómico, y agarrándoles por la cuerda Cura y haciéndolo pasar por el Paralelo, le hizo notar donde estaba el defecto. Así transcurrieron un par de horas, entre andar de un trecho a otro de la calle, acompañado de admiradores y chiquillería. También dicho señor le dejó diversas veces ropajes para que copiara los pliegues y para que se inspirara en la pintura de los Reyes Magos” 

* Fa referència a l’amic del figuraire Sr. Juan Cura Sans, que residia al carrer Trafalgar, 11 1er-1a de Barcelona, i tenia una col·lecció de 50 figures de l’autor).

Una anècdota ben curiosa, que explica clarament l’excel·lent treball que va fer en modelar els Reis de l’Orient. La fastuositat extraordinària tant en els caients de les robes, el treball detallat i meticulós de les selles i el moviment que donava als criats. La paleta de colors era extraordinària per a donar una llum especial en aquestes composicions. 

Camells originals on s’observen la qualitat del treball i els detalls

“Cierta vez, mucho antes de Navidad compró el mejor pavo que encontró para que le sirviera como modelo”. (J.M. Garrut)

Galls dindis originals. Col·lecció d'Antoni Dorda i Ventura

En els darrers anys de la seva vida va treballar molt en la producció de figures d’animals, de les que tenia molta demanda. Les venia a la parada de la fira de Nadal. Les seves figures, principalment els bous, vaques, vedells, xais, bocs i cabres foren extensament copiades no només per indústries del pessebre, si no també per altres figuraires.

Bou dempeus. Col·lecció d'Antoni Pruna Dangla

Boc. Col·lecció d'Antoni Pruna Dangla

Cabra realitzada per l’actual propietari dels motllos. Feta completament de terracota, i amb una signatura i anotacions que fan referència a l’autor del motllo, respectant de manera impol·luta el treball original

Toni Dorda

Novembre de 2019

D'ofici: jornaler (2)

Llurs motllos

Tenim constància que va ser deixeble predilecte del gran mestre Domènec Talarn (Barcelona 1812-1902), de qui va seguir l’estela historicista tant pròpia de l’època.

Va ser un artista molt curós de la seva feina. Les reproduccions que feia dels seus motlles tenien uns acabats extraordinaris, que a ulls profans, sovint es confonen amb peces úniques. Tanmateix és curiós, segons va deixar palès un del seus fills, que tota la genialitat i domini que tenia per a modelar figures, es contraposava per la seva incapacitat per agafar un llapis i dibuixar res.

L’obra detallista i meticulosa de braços, cames i mans està feta sempre de terracota. El caient de les pellisses de pell que acabava a “palillo”, juntament amb l’aire i posat que donava a les figures i a la sensació de moviment, donen la semblança de figures vives, gestuals, que es mouen i parlen. La delicada policromia dels turbants, faixes i mocadors és deliciosa. Tenia el costum de deixar un detall que sovint passa desapercebut, però que és clau per a reconèixer amb garanties llur treball, el costum de pintar uns cordills als sarrons i un tap a la carbassa o gerres que els pastors duen a mode de cantimplora. Aquestes particularitats s’observen tant a les figures de formats grans, com a les més menudes.

Capítol a part es mereix parlar dels seus motllos, de per si unes obres d’art. D’ell se’n conserven un bon nombre en perfecte estat, tenint alguns d’ells gravat traços de la seva escriptura gravats i dates que ens permeten contextualitzar-los. D’altres se’n varen perdre forces a resultes de veure’s afectats per una inundació.

La qualitat extraordinària del guix del que estan fets, quasi de la consistència del marbre, ha permès que es conservin en molt bon estat, quasi nous, conservant tots el detalls.

Motllo amb detalls d’escriptura de l’autor i datat el 1893

Els motlles d’aquest insigne figuraire són uns trencaclosques extraordinaris. Requereixen de molta destresa per a poder-los reproduir acuradament, doncs alguns d’ells estan formats per més de 24 peces. El resultat final, en desmotllar, és una figura complexa pràcticament acabada i amb un munt de detalls.

Motllo complex de 24 peces (a)

Motllo complex de 24 peces (b)

Disposava de diversos motlles de caps i braços que combinava amb cossos que després vestia amb pellisses, vestits, cistells, carbasses i un munt de detalls. Menció a part mereixen els motllos de bestiari, amb els quals gaudia molt treballant-hi.

Motllo que conserva el reforç metàl·lic que l’autor
va posar-los-hi per a evitar trencadisses en emigrar a Argentina

Els motlles varen passar per diverses mans després de la seva mort. Inicialment un dels seus hereus va intentar reproduir-los, però ni de bon tros va assolir la qualitat i destresa del seu pare. Posteriorment va vendre’ls a un tercer, que tampoc va aconseguir fer-ho acuradament. Aquest als anys 60 el va traspassar a un dels grans figuraires catalans dels segle XX, que va emprar-los donant a les figures un traç i pintat peculiar, que els diferencia de l’obra original, però respectant l'obra inicial. A la mort d’aquest darrer, llur deixeble els va heretar, i els conserva com un tresor. Aquest els reprodueix seguint l’estela de l’autor, amb un respecte impol·lut per l’obra, i policromia i signant-la de forma diferenciada, honorant escrupolosament l’artista.

La seva obra va ser extensament copiada, tant per artesans com per a fabricants d’Olot i Múrcia. La qualitat d’aquestes còpies és molt menor.

Antoni Dorda i Ventura

Novembre de 2019