D'ofici: jornaler (5)

L'obra de Masdéu després de la seva mort

Reproducció de Lluís Carratalà

Col·lecció Dr. Pere Catà Vidal

La història que explica el destí dels motllos de Salvador Masdéu és complexa i de ben segur inexacta. La informació veraç de la que es disposa és molt escadussera. Amb prou feines es basa en breus anotacions i vells records de converses.

Tot i això, s’ha pogut seguir una estela que pot ajudar a aclarir què va passar amb els motllos a partir del seu traspàs.

Inicialment sembla ser que el seu fill Rafael els va intentar reproduir, però va fer unes figures de qualitat molt menor que les del seu pare. La complexitat dels motllos i el fi detall de la feina del pare no li van posar el camí gens fàcil.

Referenciant les converses que el Dr. Garrut va mantenir amb en Rafael, sembla ser que aquest va vendre els motllos a la Sra. Rosa Munté de Terrassa. Però donada la dificultat de reproduir alguns motllos, va desistir aviat. Era complex acabar les figures, ja que sortien de cos i posteriorment es completaven a palillo. D’altres eren vertaders trencaclosques. Aquesta darrera informació no es pot contrastar, i com tantes altres es basa en records passats de boca a orella.

Tanmateix apunta el Dr. Garrut que els motllos d’animals se’ls va quedar el mateix fill.

Consta per records de velles converses del Dr. Pere Catà Vidal amb el seu amic Lluís Carratalà i Vila (1895-1991), que aquest darrer va adquirir els motllos a finals dels anys 30 i principis del 40 del segle passat. Si tenim en compte que Masdeu va morir el 1924 i parlem de anys 40, ben bé podria ser que la compra-venda es fes entre la Sra. Rosa Munté i el Sr. Lluis Carratalà directament. Carratalà però va adquirir motllos de Masdéu en més d’una ocasió. Consta que un figuraire de nom José Franco, reproduïa/copiava figures de Masdéu de forma més que notable, havent guanyat fins i tot el premi a la millor figura de la fira de Barcelona. Carratalà li va comprar els seus motllos. Aquests es diferencien dels originals per estar acabats tots ells en angle recte, quan els de Masdéu sempre tenen formes arrodonides. El material és de la mateixa qualitat.

També hi ha constància per trasmissió oral del Dr. Pere Catà i Vidal que el patriarca de la nissaga Muns, en Vicenç Muns (1881-1970), va adquirir a un drapaire de nom Marcé, que tenia magatzem al carrer Aragó, més enllà de Gràcia, una colla de motllos de Masdéu que únicament corresponien a animals. Val a dir que aquest Sr. Marcé no té res a veure amb l’insigne figuraire de nom Bartomeu Marcé i Reixach (1875-1964).

Ben bé podria ser que aquests motllos venuts pel drapaire Sr. Marcé fossin els mateixos que el fill de Masdéu, en Rafael, es va quedar en propietat, i que només eren d’animals.

Aquesta informació sobre la venda dels motllos entre el drapaire Marcé i Vicenç Muns no es pot confirmar, i el comprador podria haver estat el mateix Lluís Carratalà. Ho comento pel fet que Carratalà disposava d'alguns motllos corresponents a bestiari.

Tot i que la transmissió d’aquesta informació correspongui a vells records d’antigues converses, el cert és que entre el treball de la nissaga Muns s’hi reconeixen figures provinents de motllos de Masdéu i no només d’animals. Es té constància que a la mort d’Andreu Muns Fernàndez (1939-2004), darrer membre de la nissaga Muns, un familiar va vendre part dels motllos a la família Bertran. Desconec si entre aquest motllos n’hi ha algun de Masdéu, o bé algun que fos reproduït per desgast de l’original. En una visita al taller dels Bertran, em varen confirmar que no tenien cap motllo original de Masdéu. En diverses ocasions Muns va proposar a Carratalà la compra dels motllos de Masdéu, però ell s’hi va negar.

Fugida a Egipte reproduïda per Lluís Carratalà, amb l’estil i policromia propis

Col·lecció Dr. Pere Catà Vidal

Lluís Carratalà i Vila va respectar moltíssim el treball de Masdéu. No hi ha cap figura reproduïda per ell que pugui confondre’s amb les de l’autor original. Les hi donava un aspecte, estil i policromat que les diferencia completament. No obstant, es poden reconèixer clarament els motllos emprats.

També va utilitzar sovint complements provinents de motllos en les seves pròpies creacions, com és el cas dels escuts, ornaments i bestiari, entre d’altres.


Lluís Carratalà va demanar a un amic, un notable figuraire (no l’he pogut identificar) que li desés els motllos més grans, i que corresponien principalment a camells de 8, 12 i 18 cm. El magatzem es trobava al costat del Prat de Llobregat. En un mal dia de temporal es va esbotzar el cobert on estaven desats i es varen malmetre. Donat el poc espai del que disposava a casa, els va donar per perduts i malauradament no els va recuperar.

Reproducció feta per Montserrat Carratalà Molleví

Col·lecció Antoni Pruna Dangla

La filla de Lluís Carratalà, Montserrat Carratalà i Molleví (1924-2009), va respectar impol·lutament el treball de Masdéu, seguint l’estela del seu pare. Com a detall, i per diferenciar les figures del pare i filla, podríem destacar que el pintat de les cares de Montserrat és més acolorit, diguem que com més maquillat. Tot i això, i donat els molts anys que varen treballar junts, durant els quals un emmotllava i modelava i l’altra pintava, i a l’inrevés, en molta de l’obra no es pot diferenciar la mà de cada un d’ells.

En aquestes dues fotografies s’observa la diferència del treball de les figures reproduïdes per Lluís Carratalà (esquerra) i l’original de Salvador Masdéu (dreta)

Figures reproduïdes per Lluis Carratalà

Col·lecció Pere Catà Vidal

En morir Montserrat Carratalà, els motllos passaren a qui fou el deixeble de Lluís Carratalà, en Toni Pruna Dangla. Aquest els continua reproduïnt amb un meticulós respecte pel treball, cercant i estudiant la policromia original i mantenint la paleta de colors i tonalitats. Fa reproduccions extraordinàries. Té la virtut de signar l’obra reproduïda per ell de forma clarament diferenciada. En cada reproducció realitza un autèntic homenatge al gran Mestre. 

Reproducció realitzada per Antoni Pruna i Dangla

Col·lecció Hernan de Rivera Torras

Figura sense policromar, on s’observa la signatura
que sempre fa Antoni Pruna Dangla, en senyal
de respecte, record i reconeixement a l’obra original

Com tants altres figuraires, l’obra de Masdéu no es va salvar de ser copiada. En alguns casos de forma respectuosa i amb un luxe de detalls, com són el cas de les reproduccions ja citades de José Franco. En altres casos de forma molt barroera. Puc dir, sense risc a equivocar-me, que va ser un dels figuraires més copiats. Les seves peces varen ser reproduïdes per petits artesans i fins i tot companys de professió. La indústria Olotina i Murciana també varen firar-se moltíssim reproduïnt figures de baixa qualitat. 

Excel·lents còpies d’època, fetes completament de guix, es desconeix l’autoria

Col·lecció Antoni Pruna Dangla

Còpia en terracota ben aconseguida. Per la bona definició
ben bé podria haver sortit d’un motllo original,
però amb acabats de menor qualitat. Els braços
són de plom. Autoria del fill Rafael?
De la Sra. Rosa Munté de Terrassa?

A l’esquerra figura original restaurada recentment, a la dreta copia de baixa qualitat,
possiblement obra d’un taller murcià. Col·lecció Antoni Dorda i Ventura

Antoni Dorda i Ventura

Novembre de 2019