23 de febrer del 2009

Discurs anual del President


Des de les ganes de retrobar-vos i saber en persona tots els enrenous que feu, fem, penseu i vivim .... i des de la feina feta i els projectes de futur, he anat guardant dins meu coses que tot sovint es filtren entre els meus petits escrits.
Justificació completa
.. i aquí va, perquè vos tinc estimació i estimo el que fem des de “EL BOU i LA MULA”, i us admiro fins on sou de còmplices i teniu voluntat de projecte. Per tot això.. i més:

-->
Parla’m de les il·lusions i les textures del Nadal, i em parlaràs de PESSEBRE.

.... camí llis per la fantasia i les creacions, dúctil en la fe, lliure en la imaginació complexa per al pessebrista, al·lucinació o somni per l’infant, rebel·lia postmoderna, reclam tradicional, bogeria de col·leccionista, imatge d’us públic o col·lectiu, tendresa de enyorança de llar, personalitat i arrelament....
Parla'm de nou!
...quants individus i records amaren i acompanyen a cada figureta vella embalada en paper de diari.
... quantes tendres imatges de paisatges imaginats recull cada vell i heretat tros de suro, o bé com promesa de destí s’acumulen en la dúctil possibilitat del suro nou: arrancat, comprat o trobat en el sota bosc...
Cada peça guarda una història pròpia, guarda el record de la compra, la imatge de joguina creativa en que esdevé...., l’esforç o no de tenir-la, el reclam del record de qui te la va compra, donar o traspassar.
Cada detall s’esglaia en un futur ple de possibilitats que tot sovint el temps fa poc viable i et fa fer a corre cuita, fent-ho quedar quasi sempre curt o meravellosament esplèndid en si mateix.... hi ho fa sense esvair la imatge tendre de tots els moments que aquell petit objecta a viscut en el teu personal, anual i intransferible pessebre. I fent-ho esdevé a ulls dels altres còmplice d‘una realitat que permet una lectura molt més possible dels teus somnis de pessebrista, avenint per si sol significatiu i meravellós dins del conjunt, i revela qual llibre de text esmerat la tendra descripció de la teva personal visió del Misteri o del joc d’imatges que l’envolten.
Tu pessebrista nou , vell o rovellat..., tu que t’aferres a les peces mentre somnies i crees, i en fas traspàs als teus o en fas escola als nous, siguin propis o forans de casa teva ... i tant si val si aquest “casa teva” té nom de llar pròpia, de club, d’associació o de parròquia......
Tu que saps de suor, de tendre patir i d’esforç.... , de joc, de voluntat i d’aprenentatge Nadal darrera Nadal: parla’m de textura de molsa, suro o guix., parla’m d’escola, d‘estil propi o heretat.. però no deixis mai de parlar-me, parla’m del teu ART i amb el teu ART.
Sense tu el meu Nadal i el meu País no seria res més que qualsevol altre Nadal, i gràcies al teu saber fer, vers i des del pessebre, em dones fe, em dones ganes de seguir somniant i em despertes la terrible curiositat de cerca cada any de nou el teu saber fer,.... a fi de fer-me present en el meu mirar : de nou EL NADAL.
Gràcies. Tu em dones sentit al meu petit i personal “fer”del pessebre, tu ens dones complicitat i vida a la nostra entitat, dones sentit a fer, a parlar, a cercar i a difondre tot el teu món que és el nostre... i per que ens el estimem tant, tan tu com nosaltres, ens fem còmplices d’una realitat que va mes enllà de les nostres mans, de les nostres creacions, dels nostres escrits i de les nostres idees.. que traspua Tradició, Cultura i País.
De nou gràcies i no deixis de parlar-me !



17 de febrer del 2009

El darrer pessebre d'en Joan Costa

En vistes que hores d'ara ni l'Associació de Pessebristes de Barcelona ni la Federació Catalana de Pessebristes no han posat en els seus webs cap recordatori per al Sr. Joan Costa, que morí el dia de Santa Eulàlia, he decidit escriure jo alguna cosa.

Jo el coneixia poc al Sr. Costa i, honestament he de dir, que mentre en el Sr Garrut hi havia vist sempre una visió renovadora del pessebrisme amb la mirada posada al futur, el Sr Costa representava per a mi la imatge d'un pessebrisme del passat.

Vaig patir el seu excessiu zel jurídic quan vaig intentar modificar i agilitzar alguns procediments de gestió de la Federació, en els anys en que vaig ocupar-ne la secretaria. Em posava molt nerviós que una visió hiperlegalista impedís modernitzar, fer més oberta i dinàmica la gestió d'una entitat. Amb els anys, però, m'he mirat aquella actitud intransigent com una mostra d'amor al pessebrisme. El Sr Costa no volia que en les entitats de pessebristes les coses es fessin de qualsevol manera.

L'estima que tenia pel pessebre el va portar a exercir aquest art fins al darrer moment de la seva vida. Però, quina ha estat la meva sorpresa en verure les fotos que em van enviar del seu darrer pessebre! Resulta que el Sr Costa va fer un pessebre absolutament contemporani, molt simbòlic i amb un punt d'humor.

A mesura que les persones ens fem grans anem apreciant cada vegada més allò essencial de les coses, deixant de banda aspectes accessoris o circumstancials. M'alegra veure que el pessebre que el Sr Costa ha fet als seus 96 anys sigui precisament un pessebre que empra els nous llenguatges i es desmarca del pessebrisme més clàssic.

M'agrada per que amb aquest pessebre m'ha aportat una nova visió de la seva persona. M'agrada poder recordar al Sr Costa amb aquest darrer pessebre.

10 de febrer del 2009

Himne del Pessebrista

L'Associació de Pessebristes de Barcelona acaba d'estrenar l'Himne del Pessebrista, una entranyable composició de l'amic Rafael Garcia Villena.

Els pessebristes barcelonins es preparen per celebrar el 150 aniversari de la primera fundació de l'associació. En el revers del recordatori de l'Himne es pot llegir una breu història de l'entitat en la que trobo destacable la descripció del fons documental i patrimonial que ha anat aplegant en aquest segle i mig d'història.

L'Associació de Pessebristes de Barcelona és sens dubte un punt de referència en el pessebrisme. Ben segur que sabrà trobar la manera de fer present el seu potencial i la seva solera en el món pessebrístic del segle XXI emprenent accions d'obertura com la que s'ha esdevingut aquest Nadal amb la inauguració d'una exposició permanent de pessebres al carrer Lledó, al bell mig de Barcelona.

2 de febrer del 2009

La saviesa d'una artesana del pessebre: l'Aurora Mas

L'altre dia parlàvem de la taula rodona amb figuraires que es va fer a l'espai Artesania Catalunya, al carrer Banys Nous de Barcelona. Ara voldria comentar el que hi va dir l'Aurora Mas. Després de 55 anys anant a vendre figures a la fira, l'Aurora s'ha convertit en l'artesana més veterana. L'Aurora ha treballat des de ben jove. Ha viscut sempre amb senzillesa. I aquesta senzillesa, amb el pas dels anys es converteix en saviesa.

Saviesa és el que l'Aurora va transmetre amb les seves paraules el passat dia 15 de gener. Més enllà de lamentar-se del futur de la fira (que es va constatar que era un futur difícil), l'Aurora va valorar el que la fira havia significat per ella. Va explicar la importància que tenia per a ella la relació amb la gent que passava per la fira. El dia a dia venent figuretes de pessebre li ha permès, al llarg dels anys, conèixer i compartir experiències amb moltes persones.

Al col·lectiu El Bou i la Mula sempre ens ha preocupat molt el tema del pessebre a les escoles, la vàlua del pessebre com a eina pedagògica. Hem dedicat diversos treballs a aquesta qüestió i hem pogut constatar, sovint, que el pessebre té molt bona acollida entre els nens i nenes si se sap treballar bé per part dels educadors. Sense anar més lluny, els responsables de l'exposició Fent camí per la molsa mostraven la seva sorpresa per la gran quantitat d'escoles que havien passat per la mostra; de fet, l'exposició Fent camí per la molsa. Les figures del pessebre popular ha estat la més visitada de les que s'han organitzat a l'espai Artesania Catalunya.

Doncs bé, sense proposar-se fer cap gran aportació sobre aquest tema, l'Aurora Mas ens va regalar una valuosa anècdota que ens mostra, una vegada més, com el pessebre té un bon potencial pedagògic. Explicava l'Aurora que en certa ocasió va anar a una escola d'educació primària per ensenyar als nens i nenes a emmotllar i pintar figures de pessebre. Lluny d'oferir-los grans lliçons teòriques, l'Aurora es va limitar a anar treballant el fang davant d'ells durant quasi una hora. En acabar, els mestres li preguntaven, sorpresos, com s'ho havia fet per mantenir els alumnes callats i atents durant tanta estona!

Certament que del pessebre encara en podem aprendre moltes coses, i més si sabem escoltar als savis en la matèria, com ara l'Aurora Mas.