Caganera dels germans Vidal |
Però, en el cas del caganer, perquè el personatge ha estat clàssicament un home i no una dona, si anar de ventre és una comesa duta a terme per ambdós sexes a l’igual? Com a possibles explicacions es poden proposar les següents:
· L’interès per part dels figuraires vuitcentistes, de reproduir la indumentària masculina autòctona, més prototípica que la femenina, en el nostre cas amb la popular barretina.
· El fet que les dones restaven preferentment a les llars, mentre els homes treballaven a l’aire lliure i, per tant, tenien més possibilitats d’haver de fer de ventre en plena natura.
· Una actitud més pudorosa a l’època vers les dones que vers els homes, a l’hora de representar les seves vergonyes.
Caganeres de Baldrich i Font, Mingorance i Valls |
De qualsevol manera, aquest monopoli masculí quant a la tasca de femar la terra del pessebre no va ser contestat fins als anys seixanta del segle passat, quan els artesans barcelonins germans Josep i Lluís Vidal van incorporar la primera caganera al seu inventari de figures pessebrístiques. Des d’aleshores, més figuraires de casa nostra, com ara Laura Baldrich i Esther Font, Carme Ferrer, Francesc Godia, M. Pilar Mingorance, Anna M. Plà, Scaramuix i Núria Valls, entre altres, ens han anat oferint exemplars de caganeres a les fires nadalenques.
A més, el personatge de la caganera ha traspassat recentment les fronteres, i ha aparegut als pessebres de Múrcia, de Provença, de Portugal i de les Açores, així com a les “cascatas” d’aquests dos darrers llocs. Les seves indumentàries en les diferents regions no són tant distintives com les dels caganers masculins, i solen anar cofades amb mocador, caputxa, barret o amb el cap al descobert. A més, vesteixen amb vestit llarg, brusa i falda o pitxi i, de vegades, amb un xal a les espatlles o un davantal. En qualsevol cas, és d’agrair la incorporació progressiva als pessebres de dones en l’activitat que a tots ens agermana, i que simbolitza, com definíem en el llibre “El Caganer”, una subtil i corrosiva crítica a l’absolutisme i a la desigualtat dels sexes i de les classes socials.
Caganeres murciana, provençal i portuguesa |