Va escriure, entre d'altres moltes obres, l'Enciclopèdia de la fantasia Popular Catalana, es un d'aquells llibres que acabes consultant moltes vegadaes al llarg de l'any.
Transcric el fragment final de l'entrada dedicada al pessebre:
"D'alguna manera, es podria dir que el pessebre és un espai sagrat, una representació popular del món en miniatura, repetida d'any en any com un ritu cosmogònic, de creació. Té un "centre del món" original -sovint en un lloc alt-, la cova, amb cartacter de temple, guardat per un àngel, i un camí que hi mena des de la llunyania; l'horitzó és com un mur muntanyós que l'envolta; més enllà, un cel estrellat. L'aigua -riu, bassa, mai el mar- hi és sempre present (també els jardins xinesos, des del segle XVIII traiexen una significació cosmològica). Per més que la mainada hi jugui movent les figures, el pessebre presideix els cultes nadalencs com un santuari."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada