9 de desembre de 2018

2 de desembre de 2018

Un pessebre per als presos polítics

A la Biennal del Pessebre Català que se celebra a Vilanova i la Geltrú, he exposat, en nom de la nostra associació un pessebre social que fa referència als presos i preses polítics.
Una cel.la buida, on s'hi pot veure l'americana d'un conseller, i un petit pessebre al damunt de la taula de l'escriptori.
Un homenatge a totes les persones que arreu del món estan injustament empresonades, i d'una manera molt especial per a les preses i presos catalans. El pessebre es titula: "Perseguits pel fet de ser justos" (Mt 5, 10)

Perseguits pel fet de ser justos (Mt, 5, 10) Autors: Enric Benavent i Laura Golanó



29 de novembre de 2018

El pessebre de la Plaça de Sant Jaume: innovació i pessebrisme

Ja comença a ser tradicional que la inauguració del pessebre de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona es converteixi en un espai de discussió. Tinc la impressió que la polèmica s'eixampla contaminada per interessos polítics i de repercussió mediàtica. També em fa l'efecte que quan una cosa s'aparta del que tenim al nostre imaginari la primera reacció és de rebuig, sense ni tan sols haver-s'ho mirat amb calma. Aquestes qüestions que vaig estudiar a bastament en la meva tesi doctoral, es repeteixen cada any.



No existeix el pessebre "de sempre" o el pessebre "normal" que alguns reivindiquen. El pessebre, com qualsevol realitat cultural, està en constant evolució. Sempre que s’ha representat el naixement de Jesús s’ha fet incorporant els estils, les tècniques, i també les preocupacions de l’època. Crec que és bo que el pessebre incorpori llenguatges plàstics actuals, que incorpori també preocupacions i neguits de la nostra societat. Fer això és, en el fons, la manera més tradicional de fer el pessebre. D'altra banda, si només donem validesa a una tipologia de pessebre, estem empobrint aquesta tradició tan arrelada, i podem convertir el pessebre en una peça de museu. Per això celebro que en indrets públics, com la Plaça de Sant Jaume, es doni l’oportunitat d’explorar noves formes de presentar el pessebre. 

Que l'arquebisbe de Barcelona demani un pessebre que s'entengui, precisament aquest any, desestima l'oportunitat que ofereix el pessebre per dialogar sobre els seus personatges. El muntatge de  Sebastià Brossa convida al joc d'endevinar i dona la possibilitat de parlar sobre els personatges i els seus atributs. Les actituds conservadores, que no admeten explorar nous camins expressius, no fan mes que empobrir-nos com a societat. A Paris, per exemple, hi ha dues grans esglésies (La Madeleine i Saint Eustache) que cada any aposten decididament per artistes que fan el pessebre amb llenguatges artístics contemporanis. La iniciativa surt de les mateixes parròquies, i les propostes -que tampoc agraden a tothom- són presentades com a veritables obres d'art a l'interior de les respectives esglésies. No cal dir que el nivell cultural i artístic dels francesos és molt superior al nostre. 

D'ençà del pessebre del 2004 fet pels alumnes de l'Escola Massana que tantes crítiques desapiadades va tenir hi ha hagut una evolució que va culminar amb el pessebre dels terrats de l'any 2013, dissenyat per Jordi Pallí, que tan bona acceptació va tenir. Dos pessebres conceptualment molt semblants en nou anys de diferència tenen una acceptació radicalment diferent. Això vol dir que hem evolucionat, que hem incorporat noves formes expressives en el nostre imaginari pessebrístic. Estic convençut que això també influeix en algunes famílies que fan el pessebre i en alguns pessebristes de les associacions que proven noves formes de fer el pessebre.

L'any 2016 un pessebre molt conceptual, i poc amable per entrar-hi a comprendre'l, va tornar a engegar el que, si no es trunca, pot ser un nou cicle d'acceptació de propostes conceptuals aplicades al pessebre. Les mateixes persones que l'any 2004 van criticar de forma ferotge el pessebre dels nois i noies de La Massana, l'any de les bombolles enyoraven el "butanero"que tan va ser criticat. 

L'art, la societat, i també el pessebrisme, evolucionen gràcies a petits trencaments incompresos en el seu moment. Sant Francesc, per celebrar la missa del gall fora de l'església amb una representació vivent del pessebre com a escenari, va haver de demanar permís al Papa, i ben segur que deuria ser molt criticat. Quan al 1912 Antoni Moliné va popularitzar el pessebre construït amb guix, també va trencar amb la tradició i va ser poc comprès per alguns dels seus col·legues.

Barcelona s'ha caracteritzat per fer apostes innovadores en molts àmbits. És un dels trets d'identitat de la ciutat. Això d'entrada té un cost en l'opinió pública (recordem, per exemple, les crítiques que va rebre el Cobi de les les olimpiades) però marca un estil, una aposta per la creativitat, per fer avançar la cultura. Que hi hagi pessebres innovadors i trencadors a la plaça de Sant Jaume, per a mi és un tresor. Els pessebres clàssics ja tenen el seu espai a les associacions i als museus.





22 de novembre de 2018

Els pessebres de Mataró on els homes fan la bugada

Les noves figures paritàries de pessebre són el centre d'un bon reportatge que ha fet la Maria Coll a El Periódico i que us convidem a llegir.







Els pessebres de Mataró on els homes fan la bugada

Aquí us n'oferim només un extracte:

Amb aquesta iniciativa, el mataroní Carles Dresaire, venedor de figures de pessebres des de fa 20 anys, no només vol modernitzar la tradició, sinó també reivindicar-la. “Quan s’acosta la Fira de Santa Llúcia els mitjans de comunicació només parlen dels nous caganers, però el pessebrisme és molt més que això”, afirma que aquest any, només a la seva parada, a part de la pescadora i del bugader, té més de 300 novetats en figures.


Carles Dresaire, propietari de Pessebres.com / Foto: MARIA COLL
 



 

6 de novembre de 2018

Paritat en les figures del pessebre


Una pescadora i un home que renta poden formar part dels pessebres d’aquest Nadal. Carles Dresaire, des de La Parada d'en Carles (www.pessebres.com), presenta unes figures de pessebre que aposten per fer present la paritat en les activitats que desenvolupen. 

Els rols de gènere estan molt presents en les figures del pessebre. Els pastors normalment són homes i les dones renten o donen de menjar a les gallines. Aquest any, gràcies a la iniciativa del firaire de pessebres mataroní Carles Dresaire, els pessebres podran incorporar unes figures molt tradicionals amb rols de gènere poc clàssics: una pescadora i un home que renta. 

El pessebre és una tradició que evoluciona incorporant en la seva representació els elements que formen part de la societat. És habitual veure com amb la representació del naixement de Jesús i especialment amb el pessebre s’expressen preocupacions pròpies de la societat que el fa. Una societat que clama per la igualtat entre homes i dones ha de poder incorporar això en els pessebres. Ja fa uns anys que alguns escultors de figures han començat a representar a sant Josep exercint activament el rol de pare. Enguany, els pessebres podran incorporar un element més que expressa la paritat en els rols i en les tasques. 

Les figures que ha produït La Parada d’en Carles, de la Fira de Pessebres i Ornaments de Mataró, estan fetes de resina, són de 8 cm i estan vestides en estil hebraic. Dresaire afirma: “ Sempre he intentat des de la meva parada de figures que la gent pugui donar un toc personal al seu pessebre. Després de segles en que només sigui la dona qui ha rentat, ara ja l'acompanyarà un home, fent, en les mateixes condicions que la dona, les feines domèstiques. Així ella pot anar a gaudir de la pesca.”

19 d’octubre de 2018

El treball del Col·lectiu El Bou i la Mula reconegut per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme, ja es pot consultar en línia dins de l'inventari de patrimoni etnològic de Catalunya

Com a President del Col·lectiu de recerca El Bou i la Mula és un honor comunicar-vos que la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme ha posat a l'abast de tota la ciutadania l'inventari de patrimoni etnològic de Catalunya.

És el fruit de molts anys de recerca que la Generalitat de Catalunya ha promogut amb subvencions, com petits incentius per a investigadors com jo mateix o l'Albert Dresaire, o entitats de recerca com la nostra, que hi hem posat el nostre petit gra de sorra.

Crec sincerament que tots plegats ens hem de felicitar i felicitar al personal de la Direcció General que ha anat fet una feina immensa de formigueta per aconseguir uns resultats tan magnífics com aquest. Una eina útil per al coneixement, difusió i gestió de part del nostre patrimoni. Amb l'esperança que algun dia puguem arribar a assolir cotes semblants a països com França.

Les fitxes que conté aquest catàleg s'han anat creant al llarg de més de 20 anys, quan les primeres recerques de l'Inventari de Patrimoni Etonològic de Catalunya van començar a donar els primers resultats.

La base de dades d'elements de patrimoni etonològic es va nodrint periòdicament de noves aportacions, que al seu torn s'aniran incorporant al cercador.

Per consultar en línia, clica en el següent enllaç:




Us poso també una fitxa de mostra i l'enllarç per si hi voleu navegar. Aquestes fitxes són el resultat de la recerca que vàrem fer de la col·lecció de figures de pessebre de l'Associació de Mataró que va editar la Caixa Laietana: 

DRESAIRE, Albert i MONTLLÓ, Jordi (2010). Les nostres figures de pessebre. Una mirada al pessebrisme de Catalunya. Edita Caixa Laietana i Associació de Pessebristes de Mataró. Mataró, amb motiu de la 41 Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears (fotografies de Jordi Montlló).

enllaç per clicar: 








10 d’octubre de 2018

El món del pessebrisme ret homenatge al Dr. Pere Catà i Vidal


El Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula amb el Dr. Pere Catà i la seva esposa Contxita.
Foto: L. Bosch

El passat divendres 5 d’octubre, el col·lectiu El Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona vam retre homenatge al doctor Pere Catà i Vidal, pessebrista, figuraire, soci i, sobretot, amic.

L’església de Sant Pau del Camp fou el marc escollit, on a més s’hi havia casat fa ja molts anys amb la Contxita. L’acollida dels responsables del centre fou magnífica. Una seixantena de persones del món del pessebrisme a Catalunya ens van acompanyar.

Mossèn Cabot, explicant breument la història d'aquest magnífic conjunt romànic.
Foto: L. Bosch

Mn. Cabot, rector de la parròquia i membre del col·lectiu de recerca des dels seus orígens explicà breument la història d’aquest conjunt romànic a tots els presents. Construït probablement abans de l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II i aqui se li atribueix la seva fundació. Es creu també que el comte va iniciar la construcció d'una església sobre les restes d'un antic edifici religiós i en ell hi va establir una comunitat de monjos benedictins. El monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat, d'aquí el seu nom. Les excavacions arqueològiques que s'hi estan duent a terme tal vegada podran datar i corroborar definitavament els seus orígens.

El Bou i la Mula. Foto: L. Bosch

Acte seguit, el grup s'adreçà a l'interior de l'església, on Elisabet Bataller, al violí, i la Núria Puigbó al violoncel varen tocar les següents peces: Ària sonata de Leclair per violí i continu; Sonata VII de Corelli per violí i continu; Sonata VII d'Albertini per violí i continu i finalment l'Ària de Bach per violí i continu.


Elisabet Bataller al violí  i Núria Puigbó, a mà dreta, al violoncel. Foto: L. Bosch


Obrí l'acte l'Albert Dresaire membre del Bou i la Mula. Acte seguit, donà pas al també company del col·lectiu, Enric Benavent que explicà als presents  el procés d'inventari, catalogació i digitalització del Fons Catà, que consisteix en un recull de documents, diaris, revistes amb informació pessebrística, consultables a partir d'ara al web d'aquest col·lectiu.

Albert Dresaire presentant l'acte d'homenatge al Dr. Pere Catà. 
El Dr. Enric Benavent presentant el Fons Catà. 

Després, els presidents del les dues entitats, senyor Josep Porta per l'Associació de Pessebristes de Barcelona i el Dr. Jordi Montlló, pel Col·lectiu de Recerca, el Bou i la Mula, varen llegir els parlaments d'homenatge, en un silenci absolut i emotiu, que només es trencà pel llarg aplaudiment, mostra de reconeixement i estima per la trajectòria d'aquest gran humanista que és el Dr. Pere Catà, quan el senyor Josep Porta li feu lliurament de la medalla d'or de l'Associació de Pessebristes de Barcelona. Per part del Bou i la Mula, se li va fer lliurament d'un llibre editat per l'ocasió i a títol personal amb un recull fotogràfic dels moments més importants de la seva vida i obra, que els assistents varen poder gaudir a través d'un passi de PowerPoint.

Els presidents de les dues entitats, Jordi Montlló a l'esquerra, i Josep Porta a mà dreta.
Foto: L. Bosch
El president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona fent lliurament de la medalla
d'or de l'entitat al Dr. Pere Catà. Foto: L. Bosch
El president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona fent lliurament de la medalla
d'or de l'entitat al Dr. Pere Catà. Foto: L. Bosch


El Dr. Catà, emocionat va adreçar unes paraules d'agraïment. Finalment, després de les mostres de simpatia i agraïment, els assistents van poder continuar la festa amb un refrigeri on no hi va faltar de res.

El Dr. Pere Catà rebent les mostres més afectuoses del públic i familiars. Foto. L. Bosch
Les diferents entitats amb el Dr. Catà. Foto: L. Bosch
Familiars i amics. Foto: L. Bosch
Familiars i amics. Foto: L. Bosch

Des del Col·lectiu El Bou i la Mula volem agraïr la complicitat de tota la família del Dr. Catà i especialment de la seva esposa, la senyora Contxita, que probablement en tindrà moltes per explicar!

Gràcies a la implicació de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, a la Federació i a les diferents entitats pessebrístiques i evidentment a Mn. Cabot responsable d'aquest magnífic entorn que és l'església de Sant Pau del Camp.


14 de setembre de 2018

Homenatge al Dr. Pere Catà i Vidal

El Col·lectiu El Bou i la Mula i l'Associació de Pessebristes de Barcelona us conviden a l'acte d'homenatge al Dr. Pere Catà i Vidal, que es farà a l'església de Sant Pau del Camp de Barcelona el divendres 5 d'octubre.


El Col·lectiu el Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona us convidem a participar en l’acte d’homenatge al doctor Pere Catà i Vidal, que se celebrarà el proper divendres 5 d’octubre a Sant Pau del Camp (Carrer de Sant Pau, 101) de Barcelona.
L’acte començarà a les 7 del vespre, i es prega puntualitat. Es preveu una hora de durada. En acabat hi haurà un refrigeri. Aquells que tingueu la intenció d’assistir-hi podeu confirmar la vostra participació als següents correus electrònics:
portsab@gmail.com


Localització:



26 de juliol de 2018

Carratalà a Argentona


Aquests dies, a l'aparador del Sindicat d'Argentona (al carrer Gran) podeu veure una petita mostra de figures de pessebre en homenatge a Lluís Carratalà i a la seva filla Montserrat.
La mostra ha estat preparada pel pessebrista mataroní Toni Pruna, que fou el principal deixeble i col·laborador dels Carratalà.

24 d’abril de 2018

Dos articles a la REVISTA d'ETNOLOGIA de CATALUNYA


La REVISTA D'ETNOLOGIA DE CATALUNYA, acaba de publicar el número 42 on hi podeu trobar un article fruit de la meva tesi doctoral : "La dialèctica entre cultura popular i cultura hegemònica Els pessebres de la plaça de Sant Jaume de Barcelona" i un altre fuit del procés de catalogació de l'hemeroteca Catà: "Un arxiu amb més de mil referències de premsa sobre pessebrisme, a l’abast de tothom".
És un luxe poder participar en una publicació com aquesta i és una gran notícia que el pessebrisme i la recerca sobre pessebrisme es vagi obrint pas en els àmbits de recerca antropològica.











15 d’abril de 2018

El Bou i la Mula al RECERCAT

Dissabte, dia 14 d'abril, el Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula, ha estat present un any més al RECERCAT, jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de parla Catalana, que ha tingut lloc a Manresa durant tot el cap de setmana.

Organitzat per l'Institut Ramon Muntaner conjuntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres de Parla Catalana, es realitza anualment en el marc dels actes de la capital de la Cultura Catalana, enguany la ciutat de Manresa, i té com a principals objectius:


  •  Donar a conèixer a la resta de la societat civil l'activitat dels centres, instituts d'estudis i altres entitats culturals.
  • Facilitar l'accés a les publicacions dels centres.
  • Fomentar la comunicació i el contacte entre els centres dels diferents territoris de parla catalana.
  • Reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació en els territoris de Parla Catalana i també reconèixer la trajectòria d'una persona vinculada al món dels centres d'estudis a través d'uns premis.
Amb les consecutives edicions, el RECERCAT s'ha convertit en el lloc de referència on trobar tota la recerca que s'està realitzant dins l'àmbit local i comarcal, en una diada per a la comunicació entre els centres dels diferents espais territorials de parla catalana i pel reconeixement a la important tasca que des de fa molts anys aquest teixit associatiu ha fet com a dinamitzador del territori.

Entre tots els actes, va destacar-ne un de molt emotiu, abans del lliurament de premis a l'Espai Plana de l'Om, quan tots vàrem veure i escolat al nostre Conseller de Cultura, senyor Lluís Puig i Gordi, adreçant-nos unes paraules amb motiu de la trobada via vídeo.

L'historiador manresà, senyor Xavier Sitges i Molins (Sallent, 1921), va rebre sota una forta ovació, el guardó que reconeix la seva llarga trajectòria de recerca, investigació i difusió del patrimoni duta a terme com a investigador del Bages.

Maria Àngels Blasco i Rovira, Presidenta de l'Institut Ramon Muntaner i Directora General de Cultura Popular , Associacionisme
 i Acció Cultural, durant l'acte inaugural del RECERCAT 2018

Acte inaugural, amb el sr. Josep Santesmases i Ollé, President de la Coordinadora dels Centres d'Estudis de Parla Catalana, 
 

Detall dels estands del saló amb el nostre plafó i a mà dreta la revista Fonts, dels
companys de l'Entitat Jaume Clavell d'Argentona

Plafó del Col·lectiu El Bou i la Mula, inaugurat per l'ocasió, al costat d'altres entitats de la
província de Barcelona

Saló del RECERCAT amb alguns dels projectes d'enguany

Ramon Ten, recollint el premi del RECERCAT en nom de la Fundació Bosch i Cardellach

D'esquerra a dreta, Maria Àngels Blasco i Rovira, Presidenta de l'Institut
Ramon Muntaner i Directora General de Cultura Popular , Associacionisme i Acció Cultural;
El sr. Xavier Sitges i Molins, premiat d'aquesta edició;  l'Alcalde de Manresa, Excel·lentíssim sr. Valentí Junyent i  el
President de la Coordinadora dels Centres d'Estudis de Parla Catalana, sr. Josep Santesmases i Ollé. 


11 d’abril de 2018

L'aigua i el pessebre

El dissabte 5 de maig El Bou i la Mula participarà, presentant dues comunicacions, a la XII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Aquesta jornada, organitzada per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana es celebrarà a Dosrius. Enguany la Trobada té com a tema l'aigua, i és per això que dos membres del nostre col·lectiu, l'Enric Benavent i en Jordi Montlló, presentaran dues comunicacions al voltant de l'aigua i el pessebre.


8 d’abril de 2018

Assemblea d'El Bou i la Mula

El passat divendres 6 d'abril, a Premià de Mar, vam celebrar l'assemblea del nostre col·lectiu. 
Vam repassar la feina feta i vam parlar dels projectes futurs.
Ara mateix tenim aprop la nostra participació al Recercat de Manresa, organitzat per l'Institut Ramon Muntaner, el proper cap de setmana, i el 5 de maig presentarem dues comunicacions a la trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme, a Dosrius.







27 de març de 2018

Mite, ritu, utopia i els pessebres



He acabat de llegir el llibre de Josep Oton Interioridad y espiritualidad. El capítol 17 el dedica a reflexionar sobre la força significativa del mite, sobre l'eficàcia del ritu i sobre el poder transformador de la utopia. El capítol m'ha fet pensar en el pessebre, en la seva evolució i en les seves perspectives de futur.

Fer el pessebre és un ritu, segurament el ritu més important dintre del simbolisme ritual del Nadal. Els símbols rituals tenen la virtut de convertir l'obligació en desig i combinar els estímuls sensorials amb l'emoció. Els ritus tenen la funció d'actualitzar el contingut dels mites que tenen al darrere, sovint desvetllant emocions positives, aprofitant la seva vessant creativa. Podem considerar que fer el pessebre acompleix aquestes característiques que s'atribueixen als ritus.

El pessebre o la representació del naixement de Jesús sigui quina sigui la seva forma, parteix d'un mite. És a dir, parteix d'un relat, tingui o no fonament històric, que a través de paraules i imatges descriu simbòlicament processos d'interioritat. Els mites ens parlen de qui som i perquè som com som. Sembla clar que els relats de la infància de Jesús es poden considerar drames d'origen. La tradició religiosa popular ens permet una obertura de significats que facilita que al voltant de la representació d’un mite s’aplegui la comunitat i s’identifiqui a través de les emocions amb els valors que allà s’hi transmeten. Això és el que fa que perdurin com a tret d’identitat.

A través de la utopia és com prenen forma els anhels més profunds de la persona. La representació del naixement de Jesús, des de la primera representació literària que són els evangelis de Mateu i Lluc són una expressió d'utopia: un Déu pobre, que és acollit pels pobres, pels estrangers, una dona compromesa que es lliura a la voluntat de Déu, un Déu amable que dóna esperança...

Josep Oton diu que:

- El ritu sense el mite esdevé un joc, un entreteniment o un espectacle. Això m'ha fet pensar en alguns pessebres veiem. Quan el pessebrisme deixa de banda el mite es converteix en maquetisme, en pura tècnica, en espectacle. Alguns sectors del pessebrisme semblen interessats només en la tècnica, en el detallisme portat a l'extrem, en l'hiperrealisme. Hi ha una veritable competició en veure quin pessebre és tècnicament més aconseguit.

- El mite sense utopia esdevé fatalisme, nostàlgia desmotivadora. El relat de la infància de Jesús llegit sense filtre és una història trista, en el fons. La tenim tan sentida que l'hem domesticat, però llegida amb certa distància és un relat cru: ningú no vol acollir Maria embarassada, el nen neix enmig dels animals, ha de fugir per que el volen matar... Només si en aquest relat hi sabem veure els anhels i els valors més profunds de la persona esdevé un relat emocionant.

- El ritu sense utopia és màgia. Un pessebre que no vagi destinat a desvetllar els valors i els anhels de la comunitat, un pessebre que persegueixi només objectius immediats materials i egoistes (vanaglòria per la seva perfecció o per lo bones i exclusives que són les seves figures) aconseguirà que el mite que té al darrere acabi sent incomprès.
El pessebre de l'església de San Anton de Madrid cada any fa reflexionar sobre un problema social. El 2017 denunciava la destrucció del medi ambient. 
Intueixo que el futur del pessebre hauria d'anar per mantenir una estreta relació entre el ritu, el mite i l'utopia. El pessebre ha d'ajudar a que el relat del Naixement no acabi sent una història desvinculada dels valors profunds de la societat. Aquesta finalitat és especialment rellevant en els pessebres públics. El relat del Nadal ha de poder ser present a l'espai públic posant de relleu la seva vessant utòpica, posant en valor els anhels profunds que conté. Només connectant les tres vessants (ritu, mite i utopia) descobrirem les possibilitats del pessebre en un món tan divers com el nostre.






25 de febrer de 2018

Coses impròpies


Ha arribat a les meves mans aquest document que conté les bases del concurs de pessebres que es feina a Barcelona durant la postguerra. Em crida l'atenció el punt 4t.: "Serán declarados fuera de concurso los Belenes que contengan cosas impropias del mismo (figuras en posiciones indecorosas, ferrocarriles, etc)".

Ja entenc que les figures "en posiciones indecorosas" són els caganers. Pobre caganer, no era benvingut al pessebre!

Els ferrocarrils ja ho entenc, també: a la Galilea del temps de Jesús no hi havia trens. És clar que ara que hi penso, tampoc hi havia carros, ni gent amb barretina, ni gent guarnida com si anessin a representar els pastorets del casal parroquial...

Si això li sumem l'"etc" (i aquí podríem iniciar una llista molt i molt llarga, ho deixo a la vostra imaginació), molt em temo que el 99% dels pessebres que avui dia es fan a Catalunya haurien estat eliminats del concurs!

12 de febrer de 2018

Museu de Cabrils: Cicle de conferències: El Nadal al Museu de Cabril...







Cliqueu al bloc del Museu Cabrils. Podreu escoltar l'inici de la intervenció de la Dra. Roma i accedir a l'enllaç que us permetrà llegir íntegrament la seva conferència.

Museu de Cabrils: Cicle de conferències: El Nadal al Museu de Cabril...: Dissabte, dia 3 de febrer, Sant Blai, el museu va presentar la darrera de les conferències, protagonitzada per la Dra. Josefina Ro...

27 de gener de 2018

Conferència al Museu de Cabrils

El dissabte 3 de febrer de 2018, a les 19h., la Dra. Josefina Roma farà la conferència Mare de Déu del Candeler, segon dia de febrer; Sant Blai a tres, endevina quin mes és al Museu de Cabrils.

Aquesta conferència tanca el cicle que ha organitzat el Museu de Cabrils sobre pessebrisme i que ha comptat amb la presència de membres d'El Bou i la Mula.

En aquesta ocasió, els assistents podran gaudir d'un tast de crêpes.