6 de novembre de 2018

Paritat en les figures del pessebre


Una pescadora i un home que renta poden formar part dels pessebres d’aquest Nadal. Carles Dresaire, des de La Parada d'en Carles (www.pessebres.com), presenta unes figures de pessebre que aposten per fer present la paritat en les activitats que desenvolupen. 

Els rols de gènere estan molt presents en les figures del pessebre. Els pastors normalment són homes i les dones renten o donen de menjar a les gallines. Aquest any, gràcies a la iniciativa del firaire de pessebres mataroní Carles Dresaire, els pessebres podran incorporar unes figures molt tradicionals amb rols de gènere poc clàssics: una pescadora i un home que renta. 

El pessebre és una tradició que evoluciona incorporant en la seva representació els elements que formen part de la societat. És habitual veure com amb la representació del naixement de Jesús i especialment amb el pessebre s’expressen preocupacions pròpies de la societat que el fa. Una societat que clama per la igualtat entre homes i dones ha de poder incorporar això en els pessebres. Ja fa uns anys que alguns escultors de figures han començat a representar a sant Josep exercint activament el rol de pare. Enguany, els pessebres podran incorporar un element més que expressa la paritat en els rols i en les tasques. 

Les figures que ha produït La Parada d’en Carles, de la Fira de Pessebres i Ornaments de Mataró, estan fetes de resina, són de 8 cm i estan vestides en estil hebraic. Dresaire afirma: “ Sempre he intentat des de la meva parada de figures que la gent pugui donar un toc personal al seu pessebre. Després de segles en que només sigui la dona qui ha rentat, ara ja l'acompanyarà un home, fent, en les mateixes condicions que la dona, les feines domèstiques. Així ella pot anar a gaudir de la pesca.”

19 d’octubre de 2018

El treball del Col·lectiu El Bou i la Mula reconegut per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme, ja es pot consultar en línia dins de l'inventari de patrimoni etnològic de Catalunya

Com a President del Col·lectiu de recerca El Bou i la Mula és un honor comunicar-vos que la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme ha posat a l'abast de tota la ciutadania l'inventari de patrimoni etnològic de Catalunya.

És el fruit de molts anys de recerca que la Generalitat de Catalunya ha promogut amb subvencions, com petits incentius per a investigadors com jo mateix o l'Albert Dresaire, o entitats de recerca com la nostra, que hi hem posat el nostre petit gra de sorra.

Crec sincerament que tots plegats ens hem de felicitar i felicitar al personal de la Direcció General que ha anat fet una feina immensa de formigueta per aconseguir uns resultats tan magnífics com aquest. Una eina útil per al coneixement, difusió i gestió de part del nostre patrimoni. Amb l'esperança que algun dia puguem arribar a assolir cotes semblants a països com França.

Les fitxes que conté aquest catàleg s'han anat creant al llarg de més de 20 anys, quan les primeres recerques de l'Inventari de Patrimoni Etonològic de Catalunya van començar a donar els primers resultats.

La base de dades d'elements de patrimoni etonològic es va nodrint periòdicament de noves aportacions, que al seu torn s'aniran incorporant al cercador.

Per consultar en línia, clica en el següent enllaç:




Us poso també una fitxa de mostra i l'enllarç per si hi voleu navegar. Aquestes fitxes són el resultat de la recerca que vàrem fer de la col·lecció de figures de pessebre de l'Associació de Mataró que va editar la Caixa Laietana: 

DRESAIRE, Albert i MONTLLÓ, Jordi (2010). Les nostres figures de pessebre. Una mirada al pessebrisme de Catalunya. Edita Caixa Laietana i Associació de Pessebristes de Mataró. Mataró, amb motiu de la 41 Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears (fotografies de Jordi Montlló).

enllaç per clicar: 








10 d’octubre de 2018

El món del pessebrisme ret homenatge al Dr. Pere Catà i Vidal


El Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula amb el Dr. Pere Catà i la seva esposa Contxita.
Foto: L. Bosch

El passat divendres 5 d’octubre, el col·lectiu El Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona vam retre homenatge al doctor Pere Catà i Vidal, pessebrista, figuraire, soci i, sobretot, amic.

L’església de Sant Pau del Camp fou el marc escollit, on a més s’hi havia casat fa ja molts anys amb la Contxita. L’acollida dels responsables del centre fou magnífica. Una seixantena de persones del món del pessebrisme a Catalunya ens van acompanyar.

Mossèn Cabot, explicant breument la història d'aquest magnífic conjunt romànic.
Foto: L. Bosch

Mn. Cabot, rector de la parròquia i membre del col·lectiu de recerca des dels seus orígens explicà breument la història d’aquest conjunt romànic a tots els presents. Construït probablement abans de l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II i aqui se li atribueix la seva fundació. Es creu també que el comte va iniciar la construcció d'una església sobre les restes d'un antic edifici religiós i en ell hi va establir una comunitat de monjos benedictins. El monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat, d'aquí el seu nom. Les excavacions arqueològiques que s'hi estan duent a terme tal vegada podran datar i corroborar definitavament els seus orígens.

El Bou i la Mula. Foto: L. Bosch

Acte seguit, el grup s'adreçà a l'interior de l'església, on Elisabet Bataller, al violí, i la Núria Puigbó al violoncel varen tocar les següents peces: Ària sonata de Leclair per violí i continu; Sonata VII de Corelli per violí i continu; Sonata VII d'Albertini per violí i continu i finalment l'Ària de Bach per violí i continu.


Elisabet Bataller al violí  i Núria Puigbó, a mà dreta, al violoncel. Foto: L. Bosch


Obrí l'acte l'Albert Dresaire membre del Bou i la Mula. Acte seguit, donà pas al també company del col·lectiu, Enric Benavent que explicà als presents  el procés d'inventari, catalogació i digitalització del Fons Catà, que consisteix en un recull de documents, diaris, revistes amb informació pessebrística, consultables a partir d'ara al web d'aquest col·lectiu.

Albert Dresaire presentant l'acte d'homenatge al Dr. Pere Catà. 
El Dr. Enric Benavent presentant el Fons Catà. 

Després, els presidents del les dues entitats, senyor Josep Porta per l'Associació de Pessebristes de Barcelona i el Dr. Jordi Montlló, pel Col·lectiu de Recerca, el Bou i la Mula, varen llegir els parlaments d'homenatge, en un silenci absolut i emotiu, que només es trencà pel llarg aplaudiment, mostra de reconeixement i estima per la trajectòria d'aquest gran humanista que és el Dr. Pere Catà, quan el senyor Josep Porta li feu lliurament de la medalla d'or de l'Associació de Pessebristes de Barcelona. Per part del Bou i la Mula, se li va fer lliurament d'un llibre editat per l'ocasió i a títol personal amb un recull fotogràfic dels moments més importants de la seva vida i obra, que els assistents varen poder gaudir a través d'un passi de PowerPoint.

Els presidents de les dues entitats, Jordi Montlló a l'esquerra, i Josep Porta a mà dreta.
Foto: L. Bosch
El president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona fent lliurament de la medalla
d'or de l'entitat al Dr. Pere Catà. Foto: L. Bosch
El president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona fent lliurament de la medalla
d'or de l'entitat al Dr. Pere Catà. Foto: L. Bosch


El Dr. Catà, emocionat va adreçar unes paraules d'agraïment. Finalment, després de les mostres de simpatia i agraïment, els assistents van poder continuar la festa amb un refrigeri on no hi va faltar de res.

El Dr. Pere Catà rebent les mostres més afectuoses del públic i familiars. Foto. L. Bosch
Les diferents entitats amb el Dr. Catà. Foto: L. Bosch
Familiars i amics. Foto: L. Bosch
Familiars i amics. Foto: L. Bosch

Des del Col·lectiu El Bou i la Mula volem agraïr la complicitat de tota la família del Dr. Catà i especialment de la seva esposa, la senyora Contxita, que probablement en tindrà moltes per explicar!

Gràcies a la implicació de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, a la Federació i a les diferents entitats pessebrístiques i evidentment a Mn. Cabot responsable d'aquest magnífic entorn que és l'església de Sant Pau del Camp.


14 de setembre de 2018

Homenatge al Dr. Pere Catà i Vidal

El Col·lectiu El Bou i la Mula i l'Associació de Pessebristes de Barcelona us conviden a l'acte d'homenatge al Dr. Pere Catà i Vidal, que es farà a l'església de Sant Pau del Camp de Barcelona el divendres 5 d'octubre.


El Col·lectiu el Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona us convidem a participar en l’acte d’homenatge al doctor Pere Catà i Vidal, que se celebrarà el proper divendres 5 d’octubre a Sant Pau del Camp (Carrer de Sant Pau, 101) de Barcelona.
L’acte començarà a les 7 del vespre, i es prega puntualitat. Es preveu una hora de durada. En acabat hi haurà un refrigeri. Aquells que tingueu la intenció d’assistir-hi podeu confirmar la vostra participació als següents correus electrònics:
portsab@gmail.com


Localització:



26 de juliol de 2018

Carratalà a Argentona


Aquests dies, a l'aparador del Sindicat d'Argentona (al carrer Gran) podeu veure una petita mostra de figures de pessebre en homenatge a Lluís Carratalà i a la seva filla Montserrat.
La mostra ha estat preparada pel pessebrista mataroní Toni Pruna, que fou el principal deixeble i col·laborador dels Carratalà.

24 d’abril de 2018

Dos articles a la REVISTA d'ETNOLOGIA de CATALUNYA


La REVISTA D'ETNOLOGIA DE CATALUNYA, acaba de publicar el número 42 on hi podeu trobar un article fruit de la meva tesi doctoral : "La dialèctica entre cultura popular i cultura hegemònica Els pessebres de la plaça de Sant Jaume de Barcelona" i un altre fuit del procés de catalogació de l'hemeroteca Catà: "Un arxiu amb més de mil referències de premsa sobre pessebrisme, a l’abast de tothom".
És un luxe poder participar en una publicació com aquesta i és una gran notícia que el pessebrisme i la recerca sobre pessebrisme es vagi obrint pas en els àmbits de recerca antropològica.











15 d’abril de 2018

El Bou i la Mula al RECERCAT

Dissabte, dia 14 d'abril, el Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula, ha estat present un any més al RECERCAT, jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de parla Catalana, que ha tingut lloc a Manresa durant tot el cap de setmana.

Organitzat per l'Institut Ramon Muntaner conjuntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres de Parla Catalana, es realitza anualment en el marc dels actes de la capital de la Cultura Catalana, enguany la ciutat de Manresa, i té com a principals objectius:


  •  Donar a conèixer a la resta de la societat civil l'activitat dels centres, instituts d'estudis i altres entitats culturals.
  • Facilitar l'accés a les publicacions dels centres.
  • Fomentar la comunicació i el contacte entre els centres dels diferents territoris de parla catalana.
  • Reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació en els territoris de Parla Catalana i també reconèixer la trajectòria d'una persona vinculada al món dels centres d'estudis a través d'uns premis.
Amb les consecutives edicions, el RECERCAT s'ha convertit en el lloc de referència on trobar tota la recerca que s'està realitzant dins l'àmbit local i comarcal, en una diada per a la comunicació entre els centres dels diferents espais territorials de parla catalana i pel reconeixement a la important tasca que des de fa molts anys aquest teixit associatiu ha fet com a dinamitzador del territori.

Entre tots els actes, va destacar-ne un de molt emotiu, abans del lliurament de premis a l'Espai Plana de l'Om, quan tots vàrem veure i escolat al nostre Conseller de Cultura, senyor Lluís Puig i Gordi, adreçant-nos unes paraules amb motiu de la trobada via vídeo.

L'historiador manresà, senyor Xavier Sitges i Molins (Sallent, 1921), va rebre sota una forta ovació, el guardó que reconeix la seva llarga trajectòria de recerca, investigació i difusió del patrimoni duta a terme com a investigador del Bages.

Maria Àngels Blasco i Rovira, Presidenta de l'Institut Ramon Muntaner i Directora General de Cultura Popular , Associacionisme
 i Acció Cultural, durant l'acte inaugural del RECERCAT 2018

Acte inaugural, amb el sr. Josep Santesmases i Ollé, President de la Coordinadora dels Centres d'Estudis de Parla Catalana, 
 

Detall dels estands del saló amb el nostre plafó i a mà dreta la revista Fonts, dels
companys de l'Entitat Jaume Clavell d'Argentona

Plafó del Col·lectiu El Bou i la Mula, inaugurat per l'ocasió, al costat d'altres entitats de la
província de Barcelona

Saló del RECERCAT amb alguns dels projectes d'enguany

Ramon Ten, recollint el premi del RECERCAT en nom de la Fundació Bosch i Cardellach

D'esquerra a dreta, Maria Àngels Blasco i Rovira, Presidenta de l'Institut
Ramon Muntaner i Directora General de Cultura Popular , Associacionisme i Acció Cultural;
El sr. Xavier Sitges i Molins, premiat d'aquesta edició;  l'Alcalde de Manresa, Excel·lentíssim sr. Valentí Junyent i  el
President de la Coordinadora dels Centres d'Estudis de Parla Catalana, sr. Josep Santesmases i Ollé. 


11 d’abril de 2018

L'aigua i el pessebre

El dissabte 5 de maig El Bou i la Mula participarà, presentant dues comunicacions, a la XII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Aquesta jornada, organitzada per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana es celebrarà a Dosrius. Enguany la Trobada té com a tema l'aigua, i és per això que dos membres del nostre col·lectiu, l'Enric Benavent i en Jordi Montlló, presentaran dues comunicacions al voltant de l'aigua i el pessebre.


8 d’abril de 2018

Assemblea d'El Bou i la Mula

El passat divendres 6 d'abril, a Premià de Mar, vam celebrar l'assemblea del nostre col·lectiu. 
Vam repassar la feina feta i vam parlar dels projectes futurs.
Ara mateix tenim aprop la nostra participació al Recercat de Manresa, organitzat per l'Institut Ramon Muntaner, el proper cap de setmana, i el 5 de maig presentarem dues comunicacions a la trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme, a Dosrius.







27 de març de 2018

Mite, ritu, utopia i els pessebres



He acabat de llegir el llibre de Josep Oton Interioridad y espiritualidad. El capítol 17 el dedica a reflexionar sobre la força significativa del mite, sobre l'eficàcia del ritu i sobre el poder transformador de la utopia. El capítol m'ha fet pensar en el pessebre, en la seva evolució i en les seves perspectives de futur.

Fer el pessebre és un ritu, segurament el ritu més important dintre del simbolisme ritual del Nadal. Els símbols rituals tenen la virtut de convertir l'obligació en desig i combinar els estímuls sensorials amb l'emoció. Els ritus tenen la funció d'actualitzar el contingut dels mites que tenen al darrere, sovint desvetllant emocions positives, aprofitant la seva vessant creativa. Podem considerar que fer el pessebre acompleix aquestes característiques que s'atribueixen als ritus.

El pessebre o la representació del naixement de Jesús sigui quina sigui la seva forma, parteix d'un mite. És a dir, parteix d'un relat, tingui o no fonament històric, que a través de paraules i imatges descriu simbòlicament processos d'interioritat. Els mites ens parlen de qui som i perquè som com som. Sembla clar que els relats de la infància de Jesús es poden considerar drames d'origen. La tradició religiosa popular ens permet una obertura de significats que facilita que al voltant de la representació d’un mite s’aplegui la comunitat i s’identifiqui a través de les emocions amb els valors que allà s’hi transmeten. Això és el que fa que perdurin com a tret d’identitat.

A través de la utopia és com prenen forma els anhels més profunds de la persona. La representació del naixement de Jesús, des de la primera representació literària que són els evangelis de Mateu i Lluc són una expressió d'utopia: un Déu pobre, que és acollit pels pobres, pels estrangers, una dona compromesa que es lliura a la voluntat de Déu, un Déu amable que dóna esperança...

Josep Oton diu que:

- El ritu sense el mite esdevé un joc, un entreteniment o un espectacle. Això m'ha fet pensar en alguns pessebres veiem. Quan el pessebrisme deixa de banda el mite es converteix en maquetisme, en pura tècnica, en espectacle. Alguns sectors del pessebrisme semblen interessats només en la tècnica, en el detallisme portat a l'extrem, en l'hiperrealisme. Hi ha una veritable competició en veure quin pessebre és tècnicament més aconseguit.

- El mite sense utopia esdevé fatalisme, nostàlgia desmotivadora. El relat de la infància de Jesús llegit sense filtre és una història trista, en el fons. La tenim tan sentida que l'hem domesticat, però llegida amb certa distància és un relat cru: ningú no vol acollir Maria embarassada, el nen neix enmig dels animals, ha de fugir per que el volen matar... Només si en aquest relat hi sabem veure els anhels i els valors més profunds de la persona esdevé un relat emocionant.

- El ritu sense utopia és màgia. Un pessebre que no vagi destinat a desvetllar els valors i els anhels de la comunitat, un pessebre que persegueixi només objectius immediats materials i egoistes (vanaglòria per la seva perfecció o per lo bones i exclusives que són les seves figures) aconseguirà que el mite que té al darrere acabi sent incomprès.
El pessebre de l'església de San Anton de Madrid cada any fa reflexionar sobre un problema social. El 2017 denunciava la destrucció del medi ambient. 
Intueixo que el futur del pessebre hauria d'anar per mantenir una estreta relació entre el ritu, el mite i l'utopia. El pessebre ha d'ajudar a que el relat del Naixement no acabi sent una història desvinculada dels valors profunds de la societat. Aquesta finalitat és especialment rellevant en els pessebres públics. El relat del Nadal ha de poder ser present a l'espai públic posant de relleu la seva vessant utòpica, posant en valor els anhels profunds que conté. Només connectant les tres vessants (ritu, mite i utopia) descobrirem les possibilitats del pessebre en un món tan divers com el nostre.






25 de febrer de 2018

Coses impròpies


Ha arribat a les meves mans aquest document que conté les bases del concurs de pessebres que es feina a Barcelona durant la postguerra. Em crida l'atenció el punt 4t.: "Serán declarados fuera de concurso los Belenes que contengan cosas impropias del mismo (figuras en posiciones indecorosas, ferrocarriles, etc)".

Ja entenc que les figures "en posiciones indecorosas" són els caganers. Pobre caganer, no era benvingut al pessebre!

Els ferrocarrils ja ho entenc, també: a la Galilea del temps de Jesús no hi havia trens. És clar que ara que hi penso, tampoc hi havia carros, ni gent amb barretina, ni gent guarnida com si anessin a representar els pastorets del casal parroquial...

Si això li sumem l'"etc" (i aquí podríem iniciar una llista molt i molt llarga, ho deixo a la vostra imaginació), molt em temo que el 99% dels pessebres que avui dia es fan a Catalunya haurien estat eliminats del concurs!

12 de febrer de 2018

Museu de Cabrils: Cicle de conferències: El Nadal al Museu de Cabril...







Cliqueu al bloc del Museu Cabrils. Podreu escoltar l'inici de la intervenció de la Dra. Roma i accedir a l'enllaç que us permetrà llegir íntegrament la seva conferència.

Museu de Cabrils: Cicle de conferències: El Nadal al Museu de Cabril...: Dissabte, dia 3 de febrer, Sant Blai, el museu va presentar la darrera de les conferències, protagonitzada per la Dra. Josefina Ro...

27 de gener de 2018

Conferència al Museu de Cabrils

El dissabte 3 de febrer de 2018, a les 19h., la Dra. Josefina Roma farà la conferència Mare de Déu del Candeler, segon dia de febrer; Sant Blai a tres, endevina quin mes és al Museu de Cabrils.

Aquesta conferència tanca el cicle que ha organitzat el Museu de Cabrils sobre pessebrisme i que ha comptat amb la presència de membres d'El Bou i la Mula.

En aquesta ocasió, els assistents podran gaudir d'un tast de crêpes.

17 de gener de 2018

Pessebres a la plaça de Sant Jaume. Noves mirades al pessebre


El dissabte 27 de gener, a les 10h., en el marc de SOM Cultura Popular, es farà la taula rodona Pessebres a la plaça de Sant Jaume. Noves mirades al pessebre.

A la taula rodona, presentada per l'Albert Dresaire, hi participaran com a ponents els doctors en Antropologia Enric Benavent i Jordi Montlló. Tots ells són membres del nostre col·lectiu.

La taula rodona serà un bon espai per reflexionar no només per la polèmica que darrerament es genera al voltant del pessebre de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, sinó sobre la necessitat de crear noves mirades a la tradició del pessebre. La tradició és viva en tant que incorpora la innovació. El pessebrisme està generant aquesta innovació? O tenim el perill de quedar-nos en una visió fossilitzada del pessebre?

La taula rodona serà a l'Espai Josep Bota de Fabra i Coats. Us convidem a participar-hi i, també, a seguir la taula rodona que, a continuació faran els Amics del Caganer i que es centrarà en aquesta popular figura de pessebre.

14 de gener de 2018

Pessebre per pregar


A la Catedral de Dresden es pot contemplar un gran pessebre fet amb figures de fusta de gran tamany (80-90 cm) Les figures son precioses i l'escenografia ocupa tota una capella de la nau lateral de la catedral. Un pessebre amb forta presència en el marc de l'església. A més, al davant hi havia una vintena de bancs situats per afavorir la pregària o les celebracions davant del pessebre. El pessebre doncs com un gran retaule.



9 de gener de 2018

Conferència El pessebre, la història cap per avall

Aquest dissabte, 13 de gener, a les 7 de la tarda, en el Museu Municipal de Cabrils, el membre del nostre col·lectiu Albert Dresaire farà la conferència EL PESSEBRE, LA HISTÒRIA CAP PER AVALL. Una proposta per fer una mirada diferent a la història del pessebre que sempre ens han explicat.



8 de gener de 2018

Conferència sobre la fira de Santa Llúcia

Aquest dimarts 9 de gener, a les 7 de la tarda, en Jordi Montlló Bolart, doctor en antropologia social i president del nostre col·lectiu, farà la conferència DECONSTRUCCIÓ DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA: EL FUTUR DE LA FIRA A DEBAT.


La conferència es farà al Centre d'Artesania de Barcelona (carrer Banys Nous, 11, de Barcelona), en el marc del Working Progress que organitza la Federació Catalana de Pessebristes.

7 de gener de 2018

Ricard Lluch, pessebrista

Fa uns dies al programa La nit dels ignorants de Catalunya Ràdio, algú preguntava pels pessebres d'en Lluch. Vaig trucar per donar notícia d'aquest llibre que el seu fill va publicar l'any 2015 a Publicacions de l'Abadia de Montserrat. A la meva tesi, en parlo d'aquesta manera:

Al barri de Collblanc de l’Hospitalet hi vivia en Ricard Lluch, un prestigiós ebenista que es va dedicar a fer uns pessebres que en aquella època ja anaven més enllà del que es pretenia des del pessebrisme oficial. Lluch considerava que amb el pessebre es podien comunicar més coses, és a dir, aportar a través del relat de Nadal informacions o testimonis d’indrets del país, de la vida de sants o personatges il·lustres, o de fets i preocupacions contemporànies. Amb els pessebres volia proporcionar moments d’emoció als visitants, i que els fessin pensar, tot enaltint el naixement de Jesús. A propòsit del pessebre que va muntar, dedicat a la muntanya de Montserrat l’any 1931, en la visita que van fer-li els membres de l’Associació de Pessebristes de Barcelona aquests van ser molt crítics i li van dir que el pessebre s’havia de situar al portal de Betlem (Lluch, 2015, p. 14). L’escriptor Josep Janés a la Revista Flama (gener 1932) explicava el següent: 

Ricard Lluch, un autèntic artista del moble, instal.la aquest any en els seus obradors un pessebre distint dels que l’esperit construeix arreu. En el pessebre de Lluch, al costat de la visió plàstica, hi ha la sàtira, l’humor -Lluch és un humorista formidable- en una paraula, el pessebre de Lluch és un pessebre de facècia, un pessebre ple d’entremaliadures, un pessebre que té un gat amagat a cada racó. Això és la definició genèrica del pessebre de Lluch. Enguany l’ha situat a la muntanya de Montserrat, la Muntanya Santa hi és admirablement reproduïda (p.7). 

L’any següent, Lluch, seguint les indicacions que li havien fet els de l’Associació de Pessebristes va muntar el pessebre al portal de Betlem, va reproduir amb gran detall el portal de l’església de Betlem de la Rambla de Barcelona i el va dedicar a la figura de mossèn Cinto. 

L’estil pessebrístic de Lluch, realment innovador en aquella època, i sobretot l’actitud trencadora i no sotmesa als criteris oficials, són una mostra més de com el pessebrisme de principis de segle estava explorant formes expressives alternatives. Tal com passa amb molts altres exemples, el que criticaven els pessebristes barcelonins dels pessebres de Lluch al cap de poc era habitual veure-ho en els pessebres més oficialistes, un altre exemple de com la cultura popular acaba sent adoptada per la cultura hegemònica, com afirmava Lombardi Sartriani (1978).


6 de gener de 2018

Qui eren els mags d'Orient?

Reproduïm un article de Guillem Carreras  recentment publicat a la revista TORNAVEU


Qui eren els mags 
de l'Orient?

A l’evangeli de Mateu, únic dels quatre canonitzats que fa referència a la visita dels mags de l’Orient a Jesús, s’hi pot llegir: “Uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem i preguntaren: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l'orient el seu estel, i hem vingut a fer-li homenatge». Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem”



Una lectura atenta demostra que, en cap cas, es fa referència que els mags fossin reis, ni tan sols quants eren. La creença en els “tres mags” no es consolidarà fins al segle IV. Així indueix a pensar-ho dues referències: l’evangeli apòcrif de Tomàs, segons el qual visitaren el nen Jesús acompanyats de tres legions de soldats, i el citat fragment de l’evangeli de Sant Mateu que parla de les ofrenes que li concediren: or, encens i mirra, simbolitzant respectivament el poder, la divinitat i la humanitat. Si hi havia tres legions i tres regals, van pensar molts teòlegs, els mags també havien de ser tres.



Perquè se’ls va definir, tanmateix, amb aquest adjectiu? En grec –idioma de l’evangeli de Mateu—, el terme magos podria traduir-se com a “savis”. A Pèrsia, de fet, hi havia una casta religiosa de sacerdots que es coneixen com a “mags” i que tenien grans coneixements en astrologia. Convé recordar, en aquest sentit, que la lectura dels astres era considerada com una mostra de saviesa. Per més inri, els mags provenien d’orient, la terra on apareix el sol, màxim símbol de la saviesa. És possible, doncs, que la paraula mags tingués un significat molt diferent de l’actual. 
La creació dels tres reis mags



En qualsevol cas, els personatges no seran referenciats amb els noms que els coneixem actualment fins al segle VI. En el mosaic de la basílica de Sant Appolinare Nuovo de Ravenna (565) apareixen per primera vegada els noms Gaspar, Baltasar i Melchor. En aquesta imatge es poden contemplar tres homes blancs –un amb barba blanca, l’altra amb barba negra i el darrer, imberbe—. Alguns estudiosos han apuntat que els mags simbolitzaven les edats de l’home (infantesa, maduresa, vellesa) o fins i tot les dimensions del temps (passat, present i futur).



En l’empeny per esdevenir una religió universal, com la mateixa etimologia de la paraula “catolicisme" denota, l’església va adaptar els personatges a les diferents realitats culturals del món conegut. A l’Evangeli armeni de la infància, un dels més tardans que es coneixen, ja es presenten els mags com a reis: Melkon, dels perses; Gaspar, dels àrabs; i Baltasar, dels indis. Fins al segle XIV no s’assumirà la presència d’un mag negre, que a mitjans del segle XVI ja serà completament assumida en la iconografia artística. Les cavalcades dels tres reis mags –anomenades així perquè inicialment arribaven als pobles sobre cavalls—no començaren a celebrar-se als Països Catalans fins a les darreries del segle XIX. Barcelona, Alcoi, Igualada i Sant Vicenç dels Horts són les primeres poblacions que les representen. 

3 de gener de 2018

El pessebre municipal d'Arenys de Mar

Encara sou a temps de visitar el pessebre municipal d'Arenys de Mar. Es pot visitar fins el pròxim 7 de gener a la Sala d'Exposicions del Calisay.

Enguany el pessebre ha estat dissenyat per Txeni Gil i Santi Artigas. Es tracta d'un pessebre creatiu, amb una disposició especial, però que conté tots els elements tradicionals d'un pessebre.

En podeu fer un tast en el següent vídeo.





2 de gener de 2018

Els pessebres de Vilafranca del Penedès

Fa uns dies vaig poder visitar l'exposició de pessebres de l'Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès

Fa anys que ja en vaig parlar. Per tant ara només vull reiterar la meva recomanació a visitar-los. Tot i ser una exposició relativament petita (hi ha entitats que presenten una quantitat molt més gran de diorames), a Vilafranca del Penedès hi trobareu pessebres d'estils diversos, fets per gent gran i per gent jove. Hi trobareu diorames "dels de tota la vida", pessebres divertits, pessebres que fan pensar...

Us en deixo una petita mostra.

Pessebre de Remei Sogas

Pessebre de Ramon Albornà

Pessebre de Blanca Ferré