30 d’agost del 2011

El pessebre del FAD de 1931

Fa gairebé dos anys em vaig fer ressò, en aquesta entrada, d'una iniciativa del FAD de l'any 1931 en la que es va apostar per fer un pessebre en el que s'aplicaven a la tradició pessebrística algunes innovacions importants. Ara he trobat un article a la Revista Flama del mes de gener de 1932 en el que es descriu abastament aquest pessebre. Ho transcric:

"Aquest any el Foment de les Arts Decoratives volent donar una nota conservadora de tradicions, contra les actuals tendències d'arreu, d’anul·lació d'elles, ha construït un pessebre: però aquesta entitat, atenta sempre a les innovacions que en tot ordre puguin haver sorgit, a fi de trobar la seva deguda aplicació o relació amb les arts decoratives ha fet un pessebre modern. La tradició i les innovacions mai en el món s'han separat ni donat bufetades: sempre s'han completat i afalagat mútuament.

En dir pessebre modern, potser ens referim més als medis o materials principals, empleats, que a la forma de realització: car la variació de materials porta involucrada en si la variació de forma. Un pessebre en el que l’escenògraf i el figurista s'uneixin per donar pas a la llum, ja és una cosa nova: no obstant, és ben clar que tot art espectacular necessita obligatòriament com a element importantíssim d'ajuda, la llum: la qual cosa vol dir que si per una part aquest pessebre és una innovació, per altra és una conseqüència.

Completant el Naixement, apareixen successivament en el cel visions de la vida de dolor i glòria que espera el nounat. Tots els prodigis de la tècnica elèctrica s'han aprofitat per a donar major relleu a aquest espectacle.

Es de nit: una llum blavosa i freda il·lumina tot el pessebre: neva... Poc a poc la nevada s'aclareix i cessa. El dia sorgeix en mig d'una refiladissa d'ocells, mentre al lluny la mainada a colles canta en celebració del Nadal. Els cants creixen fins a l'esclat del mati. Mentre tant en el fons apareixen les primeres visions de la vida de Crist (el baptisme,en tempesta a la mar, la resurrecció de Llàtzer i la multiplicació deis pans i dels peixos). Ara el paisatge ja té un to reposat i apareixen, el perdó de la Magdalena i la transfiguració. Arribats aquí tot canvia: comença en el fons la vida dolorosa de Crist: la passió. Amb un to, seré encara, entra el Fill de Déu a Jerusalem: el cel després s'envermelleix, s'ennuvola, s'enfosqueix i com en la tempesta: les visions de passió se succeeixen unes a altres i amb elles les farses d'una tempestat són descrites admirablement mitjançant la llum i aparells elèctrics a propòsit. Moments de gran emoció. Crist és clavat en creu i enterrat. Calma completa: la tempesta és finida i el cel torna a aclarir-se preparant la resurrecció de Crist que arriba amb un esclat de llum creixent de tons daurats: apareixen seguidament l’ascensió i la vinguda de l'Esperit Sant. La llum canvia paulatinament fins a una tonalitat de posta de sol rogenca d'un efecte sorprenent. Aquí clou el teló.

La música és altre element de complement que s'ha considerat indispensable per la major emotivitat del moment i per això cada un d'ells va acompanyat de la música més adequada.

Felicitem a la Junta de Govern del Foment de les Arts Decoratives i en especial al Comitè executiu per ella delegat i compost pels senyors J. Marco, P. Ricart, A. Momanent i B. Llongueres, per l'esforç que en el moment actual representa fer una obra tan ben pensada; dient-ho així perquè la idea és en molt superior a la realització tot i que aquesta, com ja hem dit, és ben reeixida. Felicitem també a J. Vila, escenògraf, del pessebre, a J. Granyer el figurista, a E. Buhigas el director de la llum i no volem deixar sense citar el modestíssim nom de Mossèn M. Trens que ha estat l'assessor en tota la part litúrgica. El local on està instal·lat aquest pessebre ha permès en el Hall una exposició de diferents manifestacions de l'art decoratiu molt simpàtica de mirar. Unes vitrines allargades de gran claredat lluminosa contenen els productes de les cases expositores. El projecte de l'Hall és de C. Baró. L'entrada al pessebre i Hall, pel passeig de Gràcia, és de B. Llogueres. D'una simplicitat extrema, ben composta i simpàtica de tons, convida a entrar a visitar tot aquest conjunt tan digne de la nostra ciutat."

28 d’agost del 2011

Pessebres escolars: Escola Túrbula de Sant Adrià del Besòs

L'Escola Túrbula és una escola concertada de identitat laica que també ens mostren com fan el seu pessebre.
Val destacar d'aquesta proposta com els alumnes, a partir d'unes figures retallables han construït amb diferents materials i idees l'escenografia del Naixement.

23 d’agost del 2011

Lo Niu Guerrer

Lo Niu Guerrer era una societat barcelonina de finals del XIX de caire cultural i recreatiu, amb un important toc d'humor. Pel que sembla, feien un pessebre del que n'estaven molt satisfets. Llàstima de no tenir cap fotografia! la descripció fa mol bona pinta.

(he transcrit el text tal com està escrit, en català no normatiu)


LO PESSEBRE
Las figuras no son moltas, pero de tamaño natural y de vida real. Tè uns punts de vista preciosos. Ne té tretze: ’l punt de las donas, ó bé dotzena de frare. Un fotógrafo las volía treure totas, perque no sabía quína escullir; pero ‘ns hi hem oposat perque volém que primerament lo públich las saboreji del natural.
Hi ha un lluny que ’s veu molt bé sense ullera, pero ab ullera ‘s veu millor. Si haguessem pogut conseguir la el guayta de Montjuich, ja hi fòra.
L’asociació de pesebristas de segú que aquest any concediria ‘l premi al NIU GUERRER, més no ‘ns agrada fer soroll y exposem lo pesebre per mera exposiciò; es dir, sense opciò á premi. No volem ese causa d’envejas.
Fícsinse bè en tots els detalls, perque tots se poden aprofitar. Si ‘s deixan un forat, estigan segurs que’s perden alguna cosa bona; ab aixó, molt d’ojo.

21 d’agost del 2011

Pessebres escolars: Col·legi Natzaret d'Esplugues de Llobregat

Avui veurem el pessebre que han fet els alumnes del Cicle inicial del Col·legi Natzaret. Es tracta d'una escola cristiana que està sota la titularitat de la Congregació de las Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. 
Fixem-nos en la galeria fotogràfica com es tracta d'un pessebre en el que tan el paisatge com les figures han estat fetes pels mateixos alumnes.

16 d’agost del 2011

Les figuretes del pessebre

Una novel·leta infantil original d'en Martí Pla i Bachs amb dibuixos d'A. Borrás que es va publicar a Barcelona l'any 1924 ens mostra l'ambient pessebrístic i social de l'època. Com tantes altres produccions de l'època té un to clarament moralitzant:



Una família amb dues filles que fan el pessebre cada any. El pare és qui se n’ocupa principalment i s’hi dediquen força hores. Muntanyes de suro, vegetació, un riu de ciment per on circula l’aigua, unes boniques figures…


Un bon dia el pare es posa greument malalt i la família entra en l’espiral de la pobresa… Un dia la Fill gran se’n va a les golfes a plorar i ensopega amb la caixa del pessebre. La tristor augmenta en pensar que aquell any el seu pare no estaria per fer pessebre i que no tenint diners no podrien tampoc comprar molsa i d’altres coses que sempre feien falta.

Quan la medicina que pren el pare s’acaba, decideix anar a la Fira de Santa Llúcia a vendre les figures del pessebre amb la il·lusió de tenir diners per comprar més medicines. Passen els dies i no ven res, fins que una nena rica la veu plorant i li pregunta què li passa. Quan ella li explica, li dóna un grapat de monedes de plata, li demana la seva adreça i li diu que agafi les figures i se’n torni a casa.


L’endemà la nena rica es presentà a la casa amb un criat qui se n’ocupà de muntar el pessebre. Al vespre la mare, les dues filles i la nena rica resaven una salve davant del pessebre per ajudar al seu pare qui restava allà al costat.



14 d’agost del 2011

Pessebres escolars: CEIP Els Valentins de Vilamacolum

Vilamacolum és un poblet de poc més de 300 habitants situat a la plana empordanesa entre els rius Fluvià i Muga i a 4 Km del mar. Els nens i nenes d'aquesta escola pública rural ens ensenyen com han fet un pessebre amb elements naturals.

9 d’agost del 2011

Nadó: una novela de pessebre

Nadó és una novel·la, amb un cert to poètic, de Ramon Surinyach Senties escrita l’any 1933, en plena república, en la que relata la quotidianitat d’un barri de l’extraradi, que l’autor anomena “el meu Pessebre”.

Descriu alguns dels personatges del barri, tots ells gent humil: el pescador d’estrelles, la professora de cant, el fanaler, el corredor d’assegurances, el corrector de proves, el viatjant de comerç i l’actriu dramàtica.

El capítol final que porta per títol “Tots, el nen abandonat nu”, relata la troballa d’un infant abandonat al barri. Al seu voltant s’apleguen tots els personatges ”totes les figures humils del meu Pessebre”. Cadascú s’hi apropa des del que és i aportant allò que pot aportar.

El nen era de tots, era del barri “i el barri era com la representació de la Humanitat”. “Cada dia anaven a preguntar per ell i li portaven coses. El millor que tenien. Coses, però, totes de simplicitat. I sempre el volien veure i tocar.”“En el mocador on anava embolcallat l’infant hi havia un paperet escrit enganxat amb una agulla”(…) “Però el paperet deia només el dia que va néixer. Va néixer el dia de Nadal”.

La història es una clara posada al dia del relat el naixement de Jesús, des d’una perspectiva humana, laica o es deixa veure la sensibilitat de l'autor per la gent humil. Pel moment en què va ser escrita em fa pensar en aquella tan comentada necessitat de traslladar la historia arquetípica i intemporal del naixement de Jesús al moment present. Em fa pensar en els pessebristes que intenten donar una nova visió del Pessebre. Surinyach va fer exactament això amb la seva novel·la.

7 d’agost del 2011

Pessebres escolars: Escola Arrels de Solsona

L'Escola Arrels és una escola cristiana que pertany a l'orde de Sant Joana de Lestonnac. Ells han organitzat un concurs de pessebres que els nens i nenes han presentat individualment. Va haver-hi una gran participació i uns resultats molt bons. Vegeu les fotos en aquest enllaç.