Ahir es va presentar el nou llibre de la col.lecció l'Ermità: CORPUS. La festa de les festes, obra del folklorista Amadeu Carbó.
És el resultat d'una recerca que l'autor porta fent des fa més de vint anys sobre la celebració del Corpus a Barcelona, que enguany compleix 700 anys. El llibret és una delícia que entre d'altres moltes coses mostra una imatge del primer pregó de Corpus de l'any 1320 on es certifica l'antiguitat d'aquesta celebració.
Hi ha més d'un vincle entre el Corpus i el pessebre. D'una banda, veiem com les representacions del Misteri de Nadal, especialment després de la reforma protestant, hi ha al·lusions gràfiques a l'eucaristia, i entre les figures del pessebre popular n'hi trobem que porten com a ofrena una gerra i un pa, símbols eucarístics innegables. D'altra banda, com s'explica en el llibre, la processó de Corpus que incorporava tots els estaments de la ciutat, era una veritable catequesi sobre alguns fets bíblics. Apareixia "com a entremés La Nativitat seguida dels passatges que envolten tot el misteri del naixement de Jesucrist, amb un repertori ampli de personatges per representar-lo teatralment" (p.29)
Com molt bé va explicar l'Amadeu Carbó ahir, al final d'una impressionant processó, hi havia una majestuosa custòdia i al centre de tot un tros de pa consagrat. El més fastuós i el més senzill. Això em va fer pensar en el pessebre que amb elements molt senzills representa un misteri molt gran.
