27 de setembre del 2009

Demostració de modelatge


El proper dissabte dia 3 d'octubre, l'Agrupació de Pessebristes de Sabadell ha organitzat una demostració de modelatge de figures de pessebre a càrrec de l'escultor olotí Josep Traité i Compte.

L'activitat es farà de 10 a 14h, a la sala d'actes de l'Acadèmia Catòlica, al c/ Sant Joan, 20 de Sabadell i està obert a tothom.

El Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Populars

¿Existe de verdad? Hoy he vuelto a comprar el libro sobre Talarn que editó el Ayuntamiento (lo había regalado) y le he hecho una lectura exhaustiva (en su momento lo miré muy en diagonal y no me fijé en el principio) y he "descubierto América" cuando he visto que el primero de los artículos "Pessebristes i pessebres" da una relación exhaustiva de los figuraires del fondo del Museo, en lo que es un "Santo Grial" del coleccionista de figuras catalanas de pesebre. Daría la impresión de que poder ver y fotografiar las figuras de este fondo (que tienen su autoría comprobada) nos podría resolver muchas dudas. Pero... ¿dónde está el Museo? ¿cómo se visita? ¿qué tiene? ¿están expuestas las obras?
Voy a contestar yo mismo, pero me gustaría que se me corrigiera si me equivoco. No sé dónde está el Museo, la mejor información que he obtenido es ésta:
Museu d´Arts, Industries i Tradicions Populars
Teléfono: 93-423-69-54
Horarios: Visitas concertadas
Está claro que es en Montjuïc, pero no sé si comparte espacio con el Etnológico; la web de este último no habla del Museu de las Arts, etc., aunque indica que tiene expuesta la colección Bulbena. Supongo que es cuestión de llamar (lo que aparentemente aclara cómo se visita). ¿Qué tiene el Museu? Copio la explicación de su directora en el año 1997: "El fenomen pessebristien era molt viu al carrer i els conservadors del Museu, Agustí Duran, Joan Amades i, posteriorment, J.M. Garrut, convenceren el Conssitori, i sobretot Tomás Carreras, ponent de Cultura del 1943 al 1953, de la necessitat d'adquirir aqueste figures, que eren vives al carrer, és a dir, que eren adquirides i usades pels ciutadans d'una comunitat catalana que, aisí, en aquella largas postguerra que perduraria fins al principi dels anys 60, mantenien ben alta la flama de la catalanitat. Durant els anys 60 i 70 el Museu també va adquirir algunes figures interessants, i actualment en té al voltat de LES CINC MIL" (¡Madre del Amor Hermoso! exclama aquí el que suscribe).
Al parecer esas figuras están en la "sala de reserva", es decir, que en principio no se exhiben, por lo que no sé si la famosa "visita concertada" nos permitiría acceder a los fondos. Por lo que hemos hablado alguna vez, sé que Enric Benavent sabe mucho más sobre el tema y que ha estado en esa "Cueva de Alí Babá" y conoce qué "Ábrete Sésamo" hay que gritar en la puerta, habitualmente cerrada. ¿Podría "El Bou i la Mula" hacer algo para que un grupo reducido de coleccionistas accediera?

25 de setembre del 2009

Josep Traité, Esther Font y Laura Baldrich





Hoy viernes, aprovechando el puente de Santa Tecla, la Mercè i la Misericordia (así, todos contentos), he pasado por Olot, en la mañana al taller de Traité y por la tarde al de Esther Font/Laura Baldrich. Y he vuelto con el corazón repleto de entusiasmo, pero con la cabeza de muy mal humor, ya que no entiendo cómo esos artistas (extremos generacionales de la escuela olotina, emotiva y renovadora) no son “patums” del pesebrismo catalán y los tenemos “archivados” en su (envidiable) exilio volcánico. (en la foto superior, vuestro servidor Hernán y en la inferior, mi fiel “escudero” Gabriel, ambos con el Maestro Traité)
Lo de Traité es tremendo, no solamente por la indiferencia del mundillo pesebrista (no tanto de las asociaciones, que muchas de ellas tienen obras suyas, como la de los aficionados al pesebrismo), sino por el desconocimiento de todo el público en general como artista catalán de primer orden. Si en la acertada definición de Pere de Paco las figuras de pesebre son “esculturas de pequeño formato”, Traité es un escultor de rango mayor que hace obras de pequeño tamaño pero de enorme valor artístico. No creo exagerar, me muevo habitualmente por el ambiente de los anticuarios, brocantes y galeristas barceloneses y ninguno conoce a Traité, cuando son capaces de mencionar docenas y docenas de pintores y escultores de quinta línea de los últimos ciento cincuenta años. Quizás su lejanía del “centro” catalán le perjudica, no solamente por su residencia y trabajo en Olot, sino porque su obra mayor está expuesta en La Espluga de Francolí (el Museu de la Vida Rural es el ejemplo de lo que puede pasar con un museo estupendo, en un lugar acogedor y pintoresco, pero apartado totalmente del “mainstream” cultural), pero creo que sobre todo “asusta” a los pesebristas por su “atrevimiento” creativo y que les resulta imposible clasificarle, por no ser un “figuraire” al uso, sino un escultor que, en ocasiones, utiliza los el belén como tema para sus creaciones.
Esther y Laura, nuestras particulares "santonnières" no existen para el pesebrismo catalán, que no puede aceptar la línea simple, expresiva, elegante, de sus obras. Tendría que ser obligatorio que en cada exposición de pesebres catalana hubiera un cuadro con sus figuras, en el que se primara la ingenuidad, la inocencia, la sencillez, poniendo esas figuras en pesebres sencillos (y no repito la palabra sencillo por error, sino por insistencia) que recuperen el espíritu de los belenes caseros de toda la vida, del serrín, el musgo, el corcho y el espejo haciendo de lago. Ese sentimiento que con tanta sabiduría se exhibía en la exposición de la Navidad pasada en el Centre d’Artesania de Catalunya, “Fent camí per la molsa”. Y además, te compras media docena de figuritas de Font/Baldrich por menos de treinta euros, la mitad de lo que valían esos artefactos espantosos de El Belén de la Ed. El Prado; las obras de Font/Baldrich tienen entre el público un gran éxito comercial y en la feria de Navidad de Olot agotan, cada año, su producción, pero no se ve su obra, jamás, en ninguna exposición pública de pesebres. (En la última foto, la obra más reciente de las artistas, su estupenda interpretación del tradicional “Home de les Neus”).
El pesebrismo catalán se asfixia en su inmovilidad. Traité, Esther y Laura son ejemplos (no únicos, pero sí excelentes) de cómo renovar manteniendo la esencia, de cómo “hacer” realidad en vez de imitarla. Ya es hora de traerlos al lugar de honor que se merecen.

24 de setembre del 2009

Col·leccionistes




Els col·leccionistes de figures de pessebre son un gran actiu en la tasca de recuperar i preservar part dels petits tresors del nostre patrimoni cultural. Tot i que algunes col·leccions, potser masses, son tancades en el sentit més literal de la paraula, tot l’esforç que es fa recollint aquest material no és a debades, encara que, com passa sovint, sigui un patrimoni inexistent pel gran públic.
Així doncs, la cerca de figures perdudes per part dels afeccionats, garanteix la conservació d’un material molt interessant, que segurament es perdria definitivament. Potser seria bo, a través de les moltes associacions de pessebrisme del nostre país, fer un inventari de col·leccions privades a nivell local i aprofitar l’esforç d’aquests col·leccionistes, per a convidar-los a participar a exposicions o demanant-los-hi una cessió temporal com ja s’ha fet en alguna ocasió. D’aquesta manera, el “patrimoni perdut” que he esmentat anteriorment, deixaria de ser-ho i passaríem a disposar de part d’aquesta riquesa per a fruïr-ne tots plegats.


22 de setembre del 2009

La Hemeroteca digital de La Vanguardia


Quienes queremos ser "estudiosos" del pesebrismo catalán tenemos a nuestra disposición una gran fuente de información, en la que no pensamos casi nunca: la Hemeroteca digital del diario La Vanguardia (http://hemeroteca.lavanguardia.es), que recopila información desde su fundación en 1881 hasta hoy... casi casi toda la historia del pesebrismo "organizado" barcelonés. He estado apenas una hora "remenando" por sus páginas y, poniendo unas voces obvias (pesebre, Talarn, Carratala... siempre con los nombres en castellano) he encontrado gran cantidad de sorpresas: para la Asociación de Barcelona hay más de 1.200 entradas; la enorme popularidad de Luis Carratalá... como actor ("el decano de nuestros actores"); numerosísimas referencias a artistas y escultores (nada conocidos, pero alguno de ellos de la "Lista Garrut") que algún año exponen sus obras en diferentes pesebres barceloneses; la espectacular colección de figuras de "Orsina B. de Folch" (esposa de Folch i Torres) que me pregunto dónde fue a parar... y sobre todo, un suplemento navideño de 1971, cuya dirección sigue a continuación. Creo que sería muy interesante trabajar en un "vaciado" de información de esa hemeroteca.


21 de setembre del 2009

Figuraires catalanes poco conocidos



Ante todo, quiero dar las gracias a "El Bou i la Mula" por invitarme a participar en este blog. Os traigo un hilo que inicié en el Foro de Belenismo (no será el último) y que quiero plantear aquí porque "allí" no ha tenido demasiado eco y no he obtenido unas respuestas que me interesarían mucho.
Los coleccionistas de figuras tenemos el problema básico de su identificación, que se complica con las escasas fuentes documentales que nos aporten información. Por eso, el Foro de Belenismo está lleno de posts pidiendo ayuda para la identificación, con resultados inexactos casi siempre, pero siempre divertidos y polémicos. Yo mantengo la teoría de que existe un sinnúmero de figuraires "serios", probablemente discípulos o imitadores de los "clásicos" (Amadeu, Talarn, Teixidor...) que son totalmente desconocidos o raramente mencionados, y que serían los "padres" de estas figuras que nos intrigan y a la vez nos "suenan" mucho.
Ilustra mi teoría el párrafo del libro de Garrut "Viatge a l'entorn del meu pessebre" que hace unas menciones sorprendentes (transcribo la traducción catalana que hice para el Foro):
"Otros siguieron la tendencia marcada por ambos (se refiere a Amadeu y Talarn). PERE MAYANS, PAU XACÓ y los VALLMITJANA siguieron el amadeuismo, de tipología local. JOAN ROIG SOLER, LINO FELIX, SALVADOR MASDEU y MIQUEL TUSQUELLAS siguieron la tendencia talarniana, de tipología orientalizante. VICENÇ MUNS y su hijo MANUEL; MARTÍ CASTELLS padre e hijo, el hijo con renombre internacional; y mucho otros todavía: JOSEP MARÍA BRULL, seguidor del concepto amadeuista, JOSEP MARIA CAMPS ARNAU, imaginero notable; ANTONI CAMPUZANO, de una habilidad prodigiosa; LLUIS CARRATALA, que cultiva el estilo localista con acierto; ESTEVE CASANOVAS, en la línea talarniana evolucionada, JULIA FABREGAS, el figurista de Vic, con mucho carácter; ANTONI GARRIGÓS, murciano, que tiene unas figuras personalísimas y conocidas en Barcelona; ENRIC MILÀ, uno de los jóvenes figuristas más inteligentees de las últimas promociones; CRISTÓFOR QUERA, de Olot, buen escultor; JOAQUIM ROS, excelentes sus esculturas y figuras, ADOLF SALANGUERA, otro escultor incorporado al trabajo; RAFAEL SOLANIC, bien conocido en los medios artísticos; MANUEL TRAITÉ, olotino muy interesante; JOSEP VIÑALLONGA, nuevo figurista, las obras del cual adquieren auténticos valores escultóricos, y WARNIA ZARZECKA DE CORTADA, de origen polaco, formada en Marsella y establecida en Barcelona, que modela unas figuras deliciosas según la tendencia de los santones de la Provenza".
Obviamente, están todos los clásicos, pero abre un mundo en autores antiguos y contemporáneos de Garrut de mediados del siglo pasado. Supongo que muchos de sus contemporáneos son escultores de la época que también hacían figuras de belén y encajan medianamente en "nuestra" lista. Pero, en conjunto ¿quiénes son? Sería muy interesante que se pudieran aportar datos (y sobre todo, fotos de sus obras)
Mi aportación a un listado "definitivo" de autores catalanes es Emili Colom, un escultor de los años (19) 50, que fue activo pesebrista y buen escultor (obra suya es un Cristo Redentor situado en Font Romeu) y que Garrut no menciona. Os cuelgo un par de fotos de las obras que he añadido a mi colección.


20 de setembre del 2009

Els pessebres del Moto Club Tarragona


Els motoristes a vegades tenen fama de ser persones poc considerades, d'anar de bòlit... i tot un enfilall de tòpics que a vegades és bo trencar perquè com a qualsevol col·lectiu de tot hi ha a la vinya del Senyor! I com sempre s'ha dit les nous dolentes són les que fan més remor...

Això ve a tomb perquè avui hi hagut un Aplec fantàstic a Sant Magí de la Brufaganya i la meva sorpresa pessebrística ha estat descobrir que en l'interior de l'església hi ha uns quants pessebres molt originals en els quals les rodes de les motos hi tenen un gran protagonisme!


Aquests pessebres pertanyen al Moto Club Tarragona i cada diumenge abans de Nadal al santuari de Sant Magí de la Brufaganya i fan donació d'un pessebre per any.

Esperem que aquesta tradició continuï durant molt de temps i que puguin passar a ser un element decoratiu més del santuari.

18 de setembre del 2009

Les figures de pessebre i l'obesitat




Potser pensareu que he perdut la xaveta, i fins i tot és provable que tingueu raó, però us heu fixat en el cos que llueixen la majoria de figures de pessebre? Estilitzades, amb formes ben proporcionades, pocs autors surten d’aquesta tendència d’idealitzar la bellesa en el seu treball.

Lluis Carratalà és dels pocs figuraires que, de forma habitual, realitzava figures rabassudes i panxacontentes, normalitzant amb el seu propi estil els cossos dels personatges del pessebre. Altres figuraires, com Castells, Muns o Daniel en canvi, per norma general, sempre feien unes figures de proporcions, diguem-ne perfectes segons els criteris actuals de la bellesa.

Us presento una figura realitzada per Alina Antonell, la foto l’he trobada remenant per internet i francament, m’ha agradat molt veure que un home obès també té lloc dins del pessebre

16 de setembre del 2009

Bled











Bled és un llac d'Eslovènia, en els Alps Julians. Al costat del llac, i enfilant-se damunt d'una paret de roca, hi ha un castell. Al mig de l'illa hi ha una església i un santuari, on només s'hi pot arribar amb barca. Bled és un lloc fantàstic per fer-hi allò que s'anomena "turisme familiar", i això és el que vaig fer aquest estiu tot tornant de Bòsnia: aturar-nos a Bled per fer "turisme familiar". Instal·lats al càmping que hi ha just a una banda del llac, vam dedicar un dia a anar al parc, a passejar amb bicicleta... i a la tarda vam llogar una barca amb rems per anar d'excursió a l'illa.

Un cop allà vam anar a visitar el santuari, i quina va ser la meva sorpresa al descobrir que allà hi havia... una exposició permanent de pessebres! Una vintena de pessebres fets per pessebristes diferents omplien dues sales dels santuari. La noia que guardava l'entrada, V. Orehu, em va explicar que la mostra es podia visitar tot l'any però que els mesos de Nadal algun pessebrista s'emportava la seva obra per exposar-la a algun altre lloc.

Els pessebres eren ben diferents, realitzats amb materials i tècniques diversos, si bé pràcticament tots ells eren de taula. Vaig entendre (cal aclarir que totes les explicacions eren en eslovè) que les figures eren, en molts casos, obra dels mateixos pessebristes. N'hi havia de fang però també d'altres materials (cartó, paper, fusta, roba...). M'atreviria a dir que aquells pessebres eren variacions (o evolucions, si ho voleu així) del pessebre tradicional que es fa a Eslovènia...

A la sortida es podien adquirir figures de pessebre. Vaig comprar uns pessebrets fets dins de mitja closca de nou. L'autora era la pròpia noia que me'ls va vendre, V. Orehu. Són peces senzilles però ben fetes i que tenen el seu encant. També es venien figures d'altres autors eslovens.

Certament, l'esforç de remar fins l'illa de Bled va valer la pena (i això que us confesso que, com a remer, sóc un desastre!).

12 de setembre del 2009

Jaslice


"Jaslice". Així és com s'anomena pessebre en eslovè. Sovint es cau en els tòpics i tots plegats anem repetint allò que el pessebre és molt tradicional a Catalunya, a Itàlia, a la Provença... Però amb els anys he après que amb aquests tòpics, que tots plegats anem perpetuant, només fem que menystenir la importància i l'abast que la tradició del pessebre té arreu del món.

També fan pessebre (i molts i molt bons) a Baviera, a Txèquia, a Flandes o a la regió polonesa de Cracòvia (per cert que el Nadal passat vam poder veure pessebres polonesos a Barcelona, gràcies a l'Associació de Pessebristes barcelonina).

Però reconec que desconeixia que a Eslovènia feien pessebre. El "jaslice" és molt popular en aquest petit país dels Alps Julians. No només fan pessebres sinó que també fan figures de pessebre. I també publiquen llibres sobre pessebres. I també hi ha una associació nacional de pessebristes. I també editen una bona revista amb continguts pessebristes.

En fi. Diem que el pessebre és un món però també podríem dir que el pessebre és a tot el món!

7 de setembre del 2009

Ora et labora


Fang, oració, treball i per acabar foc a 900º que amalgama l’obra. Ingredients que en justa mesura, treballats amb mans destres i pacients, ment clara i cor, un cor ben generós, ens proporcionen una creació final que, com si fos màgica, sembla que tingui vida pròpia. És l’obra de Carmel Montcerdà, la Germana Carmel, del Convent de les Carmelites de Mataró.

Figures de traç gruixut, sovint només embastades en tot el que no és essencial, sense policromar ni res que entorpeixi un treball humil, senzill, modest d’execució; bell, molt bell per la força que transmet en contemplar-lo.

4 de setembre del 2009

Per molts anys !!!

Avui fa deu anys que el Col·lectiu El Bou i la Mula es va constituir formalment. En l'acte fundacional ens van acollir els monjos de Solius. Des d'aleshores centenars de col·laboradors i simpatitzants heu fet possible un espai d'opinió, recerca i difusió del pessebre.
Per molts anys a totes i tots els que esteu a prop del Col·lectiu El Bou i la Mula!

2 de setembre del 2009

Pessebres a Sarajevo

Aquest estiu, amb la meva família, hem estat a Bòsnia, acollits a casa d'uns bons amics de Hadžići (prop de Sarajevo). La descoberta d'aquest país i sobretot l'acollida de la seva gent han fet d'aquest viatge una molt bona experiència. Bòsnia és, encara, un país on conviuen diverses cultures. Malgrat la guerra i malgrat algunes minories radicals, la majoria dels bosnians aposta per la convivència i lluita per recuperar i fer créixer el seu país. Recomano de tot cor visitar Bòsnia: potser no és el país on sigui més fàcil arribar però el viatge val molt la pena!

Els pessebristes, quan voltem pel món, sempre ho fem amb l'esperança de descobrir pessebres als llocs que visitem. En el meu cas he de reconèixer que vaig marxar cap a Bòsnia amb poques perspectives pessebristes per endavant. Però el pessebre sempre ens dóna sorpreses...

A Sarajevo vam visitar el convent dels franciscans. La seva església està dedicada a Sant Antoni. És una església que amb prou feines té 100 anys i que està lligada a la minoria croata de la capital bosniana. Durant els anys seixanta del segle passat es va refer al seva decoració. Tots els vitralls, dedicats a la joventut i a la vida de Jesús, van ser fets a partir de dibuixos de l'artista croat Ivo Dulčić. A la fotografia hi podeu veure els dedicats a l'anunciació de la Mare de Déu i al Naixement.

El convent disposa d'una botiga de llibres i material religiós. Allà hi vaig poder adquirir uns petits pessebres que em van assegurar que havien estat realitzats al mateix convent. Pessebrísticament, anar a Bòsnia també val la pena!