29 de juny del 2017

EL PESSEBRE A LES ESTRELLES


De casualitat he trobat una entrada a la Wikipedia que ens parla d'un cúmul d'estrelles que han batejat amb el nom "El Pesebre".

Transcric la traducció de l'entrada que ho explica:

El Pessebre (també conegut com Messier M44, Objecte Messier 44, Messier 44, M44 o NGC 2632), és un cúmul obert en la constel·lació de Càncer.

El cúmul era conegut per Arato al 260 a. C. i va ser observat per Galileu en 1610 qui va poder distingir per primera vegada les estrelles individuals que el componen. M44 es pot observar a simple vista i es troba situat a una distància de 577 anys llum. La seva edat s'estima en uns 730 milions d'anys. Una de les seves components més brillants és l'estrella Epsilon Cancri, coneguda també com 41 Cancri. 

El cúmul té una magnitud global de 3.7 i apareix a l'observació com una zona de lluminositat difusa cobrint 95 minuts d'arc. Conté gran quantitat d'estrelles variables polsants del tipus Delta Scuti, cap de les quals és fàcil d'observar per als aficionats.

Sobre M44 es mouen amb freqüència tant la Lluna com els planetes (Saturn es va desplaçar lentament entre les seves estrelles a inicis de juny de 2006); no és infreqüent que algun feble asteroide transiti, lentament, entre les seves diferents components.

Als voltants i fins i tot dins del propi cúmul, pot contemplar-se un petit cúmul de galàxies disperses no massa brillants ni grans: formen part del conjunt Coma-Leo. Amb una brillantor feble, poden ser observades fàcilment per qualsevol telescopi mitjà equipat amb una càmera CCD o fins i tot amb fotografies de llarga exposició. Alguns exemples són NGC 2637 o IC 2388.


20 de juny del 2017

JOAN MARIA GARSOT, UN PESSEBRISTA DIFERENT




En Joan Maria Garsot era un pessebrista diferent. Tenia una mirada oberta sobre el pessebre i per això de vegades era incomprès entre els propis pessebristes. En Garsot, tot i que se li va concedir el diploma de Mestre Artesà pessebrista l'any 2012, era més un artista del pessebre que no pas un artesà. La seva mirada anava més enllà de la perfecció tècnica i del diorama realista, tot cercant en les seves obres el diàleg amb el públic. Garsot incorporava als seus pessebres la intencionalitat que es demana a tot creador d'art. 

Els pessebres d'en Joan M. Garsot, especialment els de la seva època de maduresa són pessebres atrevits que busquen escenaris poc habituals per a un pessebre. S'inspirava moltes vegades en Gaudí, de qui sentia una gran admiració. Hi veig un paral·lelisme entre la intencionalitat artística dels dos. En certa manera Garsot era com un Gaudí dels pessebres. 


Tenia una mirada oberta del que havia de ser una associació de pessebristes. La seva presidència al Grup Pessebrista de Castellar es va caracteritzar per ser un període d'obertura de l'entitat, d'incorporació de nous pessebristes, de millora de les infraestructures i espais de treball. Estava preocupat per que el pessebrisme elevés la seva mirada i va vetllar per que els pessebristes adquiríssim una bona formació artística de base. Per això va insistir tant en crear els Tallers d'art al Grup pessebrista de Castellar. 


Va ser president de la Federació Catalana de Pessebristes amb aquest mateix esperit. Durant el seu mandat la Federació va duplicar el nombre d'associacions federades, essent el període de major creixement de l'entitat. Es van promoure activitats per fer present el pessebrisme a la societat, com la creació de la primera pàgina web i l'exposició de pessebres al museu del Barça, entre d'altres.


Quan vam fundar El Bou i la Mula, de seguida s'hi va interessar i va voler ser-ne soci. L'esperit d'obertura i de diàleg per fer avançar el pessebrisme que caracteritza la nostra associació s'adeien clarament a la seva manera de veure el pessebre. Li encantava dialogar i discutir, no de temes tècnics (dels quals n'era un gran expert també) sinó de qüestions simbòliques, teològiques, estètiques, dels reptes del pessebrisme en el nostre segle, del diàleg entre artista i públic.... Ha estat un honor per a nosaltres tenir-lo a la vora en els projectes que hem tirat endavant.


Avui m'han vingut al cap moltes imatges personals de moments viscuts al seu costat, des del dia en que coincidint a cal barber em va dir que entrés a formar part del Grup Pessebrista de Castellar, passant per la completa entrevista que li vaig fer quan tot just estava començant la meva tesi doctoral, fins als dies que preparàvem en secret la seva candidatura al Diploma de Mestre Artesà, que tanta il·lusió li va fer. El pessebrisme necessita esperits d'obertura, de diàleg, de reflexió, d'intencionalitat artística com el que tenia en Joan Maria. És una sort que hi hagi persones així, em deia el meu fill avui. Haurem de fer justícia a tot el que ens ha aportat.



8 de juny del 2017

Pessebres a la presó Model

En motiu del tancament de la presó model de Barcelona, transcric un fragment de la meva Tesi doctoral on parlo de dos pessebres fets a les cel·les de la presó. Ben segur que n'hi va haver d'altres:

En aquest context no és difícil trobar pessebres fets per les persones més diverses en les circumstàncies més diferents. Fer el pessebre s’ha convertit en una activitat polisèmica en la qual cada persona o cada comunitat que el fa pot donar-li un significat ben personal i ben diferent alhora. Recollim alguns testimonis que ens ajuden a cloure aquest viatge al voltant del significat simbòlic del pessebre i de les seves possibilitats expressives que ens ajuden a comprendre com de divers pot ser el pessebrisme si ens hi acostem amb una mirada oberta i integradora.


El primer ve d’un pessebrista, Josep Diamant Llovet, que va ser el primer president de l’Associació de Pessebristes de Mataró. Fou empresonat l’any 1938 sota falses acusacions i no va ser alliberat fins al final de la Guerra Civil. Del seu fill ens arriba un testimoni del pessebre que va fer a la presó Model el Nadal de 1938[1].

En la Navidad de 1938, y durante su cautiverio, construyó un Belén de cartón tipo diorama y plegable, visitaban en su celda los presos en horas de paseo; el citado Belén fue bendecido por el Obispo de Teruel, uno de tantos “Ilustres” cautivos, y colocado en el altar (mesa de madera con dos velas) que presidía la Misa del Gallo en el fondo de la galería, en donde hubo Comunión y canto de villancicos (...) 

La presó és la protagonista també del segon testimoni, i ens ve de la mà del mestre i polític Pere Carbonell i Fita. En les seves memòries recorda com per Nadal va aconseguir muntar un pessebre a la seva cel·la.

No recordo quines col.laboracions, quantes complicitats vaig haver d’aconseguir. [...] El cas és que durant molts dies [...] vaig anar modelant les muntanyes, enganxant els elements de la cova, pintant pacientment cel i terra. [...] Tot plegat resultà una petita baluerna que, un cop encesa, feia el seu efecte. Sorprenia tothom. Jo hi havia posat sentiment. Hi havia qui la contemplació li produïa una fugaç emoció o un punt de nostàlgia. Per a molts, si més no, constituïa una nota que redimia la cel·la de la seva rònega vulgaritat. (Carbonell, 2000, p. 101)


L’experiència de privació de llibertat i sofriment obren la ment vers l’esperança, i el pessebre actua moltes vegades com a símbol de les situacions vivencials difícils. 








[1] Recollit al Butlletí El Bou i la Mula. n. 14 maig 2004