30 d’octubre del 2011

Pessebres escolars: Escola Cintra de Barcelona

L'Escola Cintra és un centre concertat amb el Departament d'Ensenyament especialitzat en la formació integral d'adolescents en situació d'alt risc d'exclusió social, als quals orienta cap a la inserció laboral un cop acabada l'ESO. Treballen a Ciutat Vella de Barcelona hi han rebut diversos premis i reconeixements.

En aquesta escola també fan el pessebre com a activitat educativa. No tenim imatges del pessebre, però ben segur que ha de ser molt ben fet ja que cada any reben algun premi en el concurs que convoca l'Associació de pessebristes de Barcelona.

27 d’octubre del 2011

Pessebres a En Patufet (15)

27-12-1924, núm. 1082
Les Cases Barates foren cases de propietat o de lloguer que van ser edificades acollint-se a legislació específica, durant l'últim terç del segle XIX i el primer terç del segle XX.



25 d’octubre del 2011

Què és un pessebre bo?

Ja fa un temps vaig llegir el llibre "De lo espiritual en el arte" de Vasily Kandinsky. Vull compartir alguns fragments que m'han fet pensar en els pessebres, en tant que obres d'art.


"La obra de arte vive y actúa, colabora en la creación de la atmósfera espiritual. Desde este punto de vista interior, únicamente puede discutirse si la obra es buena o mala. Cuando su forma es "mala" o demasiado débil es que la forma es mala o débil para producir vibraciones anímicas puras."

"Un cuadro no es bueno por que sea exacto en sus valores o por que esté casi científicamente dividio en frío y calor sinó por que tiene una vida interior total." (...) "El artista no sólo puede sinó que debe utilizar las formas según sea necesario para sus fines."

"El arte es una fuerza útil que sirve para el desarrollo y la sensibilización del alma humana. El arte es el lenguaje que habla al alma de cosas que son para ella pan cotidiano, que sólo puede recibir en esta forma."

"El artista debe tener algo que decir porque su deber no es dominar la forma sino adecuarla a un contenido. La verdadera obra e arte nace misteriosamente. El artista debe "educar" y ahondar en su propia alma, cuidarla y desarrollarla para que su talento externo tenga algo que vestir."

"La belleza sólo se puede medir por el rasero de la grandeza y de la necesidad interior. Lo bello es lo que brota de la necesidad anímica interior. Bello es lo que es interiormente bello. Todo lo que sea exterormente feo puede ser interiormente bello tanto en el arte como en la vida."



Quins pessebres ens produeixen "vibracions anímiques pures"? Quins dels pessebres que hem vist ens han dit alguna cosa realment interessant? A mi, cada vegada més m'avorreix segons quin tipus de pessebrisme. Aprecio el treball dels artistes, la seva capacitat tècnica... però el que aprecio especialment és aquell treball que intenta transmetre alguna emoció, algun pensament o missatge. M'agraden els pessebres que, independentment de la seva realització tècnica, em produeixen "vibracions anímiques".

23 d’octubre del 2011

La Trobada de Parets del Vallès


Diumenge passat vaig estar a Parets del Vallès, a la Trobada de Pessebristes. No pretenc, ara, fer la crònica de la jornada, cosa que ja s’ha fet en algun mitjà local i a la pàgina de la Federació Catalana de Pessebristes.

El que volia comentar d’aquesta trobada són dues coses. Primer de tot la il·lusió amb què la van preparar els pessebristes paretencs. No és cap tema menor, això de la il·lusió. L’Agrupació Pessebrista de Parets (per cert, la primera entitat pessebrista catalana que es va fer present a internet) és petita. Segons ells mateixos expliquen en el llibret que es va regalar als assistents a la Trobada compten només amb 14 membres. Que una entitat amb aquesta dimensió sigui capaç d’organitzar un esdeveniment com el de diumenge passat només s’explica per la il·lusió posada pels pessebristes de Parets.

La il·lusió és un dels elements imprescindibles per a fer el pessebre. A l’hora de bastir un pessebre, tenir una tècnica més o menys acurada és un tema del tot secundari. Amb el pessebre, abans que res, expressem una emoció, un sentiment. Per això mai m’he sentit còmode amb la pretensió que tenen alguns de posar normes a la construcció pessebre. Consells i orientacions, sí; però mai normes. El pessebre de Parets del Vallès, abans que res, traspua il·lusió. Que després les muntanyes estiguin més o menys ben fetes o que el pessebre sigui més o menys gran, per a mi això no deixa de ser una qüestió secundària (tot i que no m’estic de dir que el pessebre monumental de Parets és cada any millor i que el que ens presenten enguany, i vam poder veure el dia de la Trobada, així ho demostra).

Per això fa uns mesos ja vaig dir que m’agradava que la Trobada es fes a Parets del Vallès: “Penso que és una bona notícia que aquest any 2011 la Trobada de Pessebristes de Catalunya l’organitzin els pessebristes de Parets del Vallès. Perquè, amb el seu treball, ens mostren una manera diferent de gaudir del pessebre i de donar-lo a conèixer. I és bo que, a Catalunya, on la tradició pessebrística és i ha estat tan forta, el pessebre no quedi limitat i es pugui expressar de totes les maneres possibles. Crec que aquesta és la gran aportació dels pessebristes de Parets del Vallès al pessebrisme català”. Aquesta, doncs, és la gran novetat de la Trobada d’enguany: s’hi van aplegar pessebristes que bàsicament expressen la tradició mitjançant el diorama, però els convocava una entitat que fa un pessebre de taula. No podem limitar tota la riquesa del pessebre a Catalunya en els diorames!

L’altre qüestió que em suggereix la meva estada a Parets és si caldria repensar el model de Trobada. No és cap secret que ara fa un any des de l’Associació de Pessebristes de Mataró (de la qual em plau ser-ne soci) es va fer una aposta per renovar la Trobada. Potser molts es van quedar amb la qüestió de la data (la Trobada de Mataró no es va fer a principis d’octubre sinó que es va celebrar a mitjans de desembre, quan la ciutat i la gent viuen enmig d’un clar ambient nadalenc); però l’aposta de Mataró no va ser tant canviar la data com intentar fer una jornada més participativa i oberta a la ciutat. En poques paraules: es volia que la Trobada passés de ser “una festa per als pessebristes” a ser “una festa dels pessebristes i del pessebre”.

A Mataró “només” va haver-hi 300 inscrits, però els participants a les activitats i exposicions de la Trobada es van haver de comptar per milers. A la Trobada de Parets, tot i fer-se en unes dates més “canòniques” i a la bona feina feta per l’agrupació paretenca, la xifra d’inscrits va ser inferior a l’any anterior (segons ens van comentar els organitzadors). No seré jo qui valori si els de Mataró vam aconseguir o no l’objectiu fixat. Però aquesta constant davallada d'inscrits a la Trobada, que poc o molt es va certificant un any rere l’altre, ens hauria de fer reflexionar a tots plegats.

I torno al principi. Els pessebristes de Parets van treballar amb il·lusió, i això es va notar diumenge passat. Entenc que des de la Federació Catalana de Pessebristes es va donar tot el suport, i més, a aquesta il·lusió. I és que sempre he pensat que aquesta hauria de ser la principal funció de la Federació: recolzar i animar les activitats de les entitats que la formen. Un recolzament i uns ànims que, a Mataró, vam trobar a faltar una mica...

Resum: els pessebristes de Parets mereixen la nostra felicitació i el nostre reconeixement per la feina feta per la Trobada i per la seva aportació al pessebrisme català. Però hauríem de ser capaços de parlar i imaginar nous models de Trobada. Perquè no és precisament redactant normatives de trobades que revitalitzarem aquest acte...

Pessebres escolars: Col·legi Dominiques Amílcar

L'escola Mare de Déu del Roser de les Dominiques del P. Coll del c/ Amílcar de Barcelona ens presenta un vídeo en el que veiem els alumnes de sisè fent uns pessebres de plastilina. Crec que cal valorar molt aquesta activitat que porten a terme aquests preadolescents ja que denota una bona motivació per part de la mestra que els ha acompanyat. A més amb el vídeo han construït una felicitació de Nadal molt personal que podeu veure clicant aquí.

20 d’octubre del 2011

Congresos belenistas

Estuve este sábado en el mercadillo del Congreso Belenista de Elx, en un viaje relámpago de un día, visita y comida en Alcoi, saludo a los figuraires de Eltx y retorno a Barcelona, mil doscientos km en veinte horas enloquecidas de coche. Luego me he entretenido estos días mirando las fotografías y los comentarios sobre el Congreso.

Dudo si escribir esta nota, porque igual levantaré una polémica que no quiero abrir, porque encuentro que estos Congresos están muy bien y que dan a su público exactamente lo que su público quiere: fraternidad, turismo institucional, misas, comilonas y lucimiento personal e institucional en esos actos tan pintorescos (y algo anticuados) de exhibición de estandartes e imposición de "corbatas". Es lógico que estos Congresos sean así, ¿quién puede permitirse cogerse cuatro o cinco días más o menos laborables y gastarse unos cuantos cientos de euros por barba? (es más, y recogiendo un comentario que hace repetidamente Agustí Térmens, es difícil que los pesebristas "currantes" puedan asistir al Congreso, ya que se hace en fechas que están ya en plena campaña) Por tanto, al Congreso van básicamente jubilados con algo de dinerito (tampoco hace falta demasiado, no hagamos demagogia "a la indignado") que, insisto, reciben muchas prestaciones por lo que han pagado.

Una vez vemos que los Congresos de belenismo hacen mucho por los congresistas, cabría preguntarse: ¿podrían hacer algo los Congresos por el belenismo? Porque enlazando con lo que he comentado anteriormente y por lo que se ve en las fotos que se han presentado, la imagen exterior que da el Congreso, lo que recibe el público no pesebrista (y los pesebristas también) es que es una excursión del Inserso tirando a beata. O un programa de "Elche, qué bonito eres" o un "Un, dos, tres" con el tema "Levante". Veo el Huerto del Cura, veo palmeras, veo bautizos de palmeras, Moros y Cristianos, veo desayunos, comidas y cenas, y ¡ah! un belén viviente y ¡un mariachi!, me alegro, porque se evitaron a la Tuna, y entre el Rey y Clavelitos... y el mercadillo belenista, que está bien, pero que impresiona poco a los catalanes, que podemos ver casi todas esas caras en cualquier momento del año.

Insisto en que está muy bien para los congresistas, que disfrutaron como camellos (elijo este animal simplemente por la relación con nuestro tema) pero... ¿divulga el arte del belenismo entre el gran público? Yo creo que no. Entonces ¿tiene alguna función dentro del propio belenismo? ¿Alguien podrá decir algún día "en el Congreso de ______ (rellenar con el nombre que se quiera)" se trató sobre esto, se presentó lo otro, se decidió lo de más allá, algo que haya sido significativo para los belenistas españoles? Pues que yo sepa, tampoco.

Enric Benavent me ha reprochado alguna vez, con mucha razón, que retrate el pesebrismo como un arte de jubilados pastando yeso, y es verdad que es un estereotipo, ya que en las Asociaciones, además de muchísimos veteranos pesebristas han gente más joven, gente muy joven e incluso niños, y en esta página podemos ver (en un excelente trabajo de recopilación y de "hacer cantera") montones de pesebres escolares que demuestran que hay futuro y que los pesebres son populares entre "la canalla". Pero el Congreso tiene a reforzar frente al público estereotipo negativo de una afición de personas mayores y perturbadoramente conservadoras.

El "anticongreso" son las manifestaciones del pesebrismo en internet, gratuitas, anárquicas, desorganizadas, antielitistas, mucho más vitales, desde el Foro de Belenismo hasta esta página, pasando por muchas otras iniciativas mundiales (el foro italiano está genial y es divertido ver el intercambio de foreros entre España e Italia, fomentado por la similitud de los idiomas).

En el Foro de Belenismo algunos se quejaban precisamente del espíritu "elitista" del Congreso, que no permitía acceder a los pesebristas "de a pie" de la zona, que no podían/querían ser congresistas, pero que se sentían excluídos. Obviamente no tienen razón, ya que la dinámica de los Congresos exigen que sean cerrados y dirigidos hacia los propios congresistas, ya que si no, el Congreso no es posible.

Y sin embargo... ¿la participación, regulada, por supuesto, de los belenistas "normales" no daría un soplo de vitalidad a una actividad bastante acartonada y claramente endogámica? Me parece hasta extraño que el Congreso, repleto como está de "foreros", no busque una complicidad en el Foro de Belenismo y en el mundo de Internet para aportar sangre nueva y algo más de "marcha".

En el Foro de Belenismo yo ya lo apuntaba y aprovecho esta tribuna para lanzar un desafío a los organizadores del Congreso de Valencia: actividades "off congreso" pero relacionadas con él y "apadrinadas" desde la misma Asociación de Valencia que sirvan para enriquecer la propuesta del Congreso y a las que puedan acudir pesebristas de la zona, o de cualquier lugar, o congresistas a los que no les interese alguna actividad concreta del Congreso, como una excursión a algún sitio que ya conozcan o una comida que no convenga a alguno que esté alto de azúcar. Estos actos no tendrían por qué ser onerosos económicamente, ya que se podrían montar en dependencias de la Asociación o en algún rincón del mismo Congreso: una conferencia, un simposio, un taller de algo...

En el Congreso de Vic (al que acudí tb de refilón aprovechado la cercanía geográfica) que más o menos estaba abierto a todo el que se pasara por el Sucre, Ignasi Carbonell reclamaba "ponencias y ponencias y trabajo" para los Congresos mientras que unos congresistas castellonenses decían que ellos querían pasearse y charlar con los restantes belenistas, pero "pasaban" de conferencias y seminarios. No veo que ambas cosas sean incompatibles, el Congreso puede ir por su lado, mientras que el "off congreso" (al estilo del Fringe de Edimburgo, donde yo he estado, y es genial) podría hacer algo de trabajo "serio" sin necesidad de grandes asistencias (no nos engañemos, una conferencia pesebrista donde acuda una docena y media de personas es algo bastante exitoso)

Me gustaría que este comentario se entendiera como una propuesta de mejora, no como una crítica destructiva, entiendo que es un poco ácida, pero bueno, he de cumplir con lo que se espera de mí. Y reconozco que "me atrevo" a escribir esto aquí, en un ambiente más local, pero que no soy capaz de hacerlo en el Foro, donde podría haber una reacción más desmesurada...

De verdad, felicidades a los organizadores de Elx, a la Federación Española y a todos los Congresistas, entre los que había buenos amigos y a los que me alegré mucho poder ver, aunque fuera tan brevemente. Y suerte para Valencia...

Pessebres a En Patufet (14)

13-12-1924, núm. 1080
El 14 de novembre de 1924 es fundava Ràdio Barcelona. L'acudit deu estar relacionat amb aquest fet, alhora que ens presenta una visió humorística del que representa el pessebre.

19 d’octubre del 2011

www.pessebres.com a la 42a Trobada de Pesebristes de Catalunya

Aquest diumenge passat, es va celebrar a Parets del Vallés la 42a Trobada de Pessebristes de Catalunya, els amics pessebristes de l'Agrupació, em van convidar a la mostra de figures i exhibició de figuristes. Vaig poder mostrar figures de la Montserrat Ribes, en Joaquín Pérez i figures italianes en moviment, un total de 4 vitrines, al costat d'altres figuristes de renom com en Daniel.

Agrair des d'aquí l'amabilitat i facilitats posades per part de l'agrupació.

18 d’octubre del 2011

Art modern religiós


Joaquim Renart, va pronunciar una conferència l'any 1928 titulada "La modernitat en la imatgeria religiosa" per als Amics de l’art litúrgic. Entre moltes de les coses interessants que va dir, avui destaco aquest fragment: 


“Tenim el deure de fer art modern i art modern en les imatges religioses. Cal, però, tractar el tema amb una cura extraordinària. (...) Cal no exagerar massa lo que d’agressiu pogués tenir la modernitat. Que la dignitat artística sigui suprema llei, i ella farà que la modernitat pugui sortir-ne triomfadora.” 


Ja hem vist en alguna altra ocasió que Renart, a més de ser un gran dibuixant, era aficionat als pessebres. L'any 1928 Renart ja parla de la necessitat de que el pessebre s'actualitzi, que parli del món que l'està fent.


Pessebre de Susan Lordi exposat l'any 2010 a Castellar del Vallès en l'exposició Nous llenguatges per al pessebre.

17 d’octubre del 2011

Pessebres de sorra



Cada any, durant el pont de la Constitució, entre 8 i 11 artistes reconeguts internacionalment fan un conjunt escultòric de sorra, de grans dimensions, a la platja de la Pineda, a Vila-seca. La gent el pot visitar durant els dies de Nadal fins que, l’endemà del dia de Reis, una excavadora s’encarrega de destruir-lo.

Aquest any aquest esdeveniment arriba a la seva 12ª edició, i la seva directora, Núria Vallverdú, juntament amb Mario Hernández, n'han fet un llibre.

Un llibre que es finançarà amb el que s'anomena micromecenatge i que creiem que val molt la pena donar-li suport.

16 d’octubre del 2011

Pessebres escolars: CEIP Pare Poveda

El CEIP Padre Poveda és un col·legi públic situat a l'Avinguda Vallcarca de Barcelona. S'autodefineixen així: Som una escola pública d'Educació Infantil i Primària, de doble línia, del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Som una escola catalana, oberta, acollidora i integradora on els alumnes s'hi troben a gust i tranquils.
A la classe de Religió els alumnes han fet unes figures de pessebre amb materials de reciclatge que les podeu veure clicant aquí.

11 d’octubre del 2011

Enric-Cristòfol Ricart... i el pessebre







Enric-Cristòfol Ricart (1893-1960) va ser un gravador i pintor vilanoví de reconeguda trajectòria que s'estimava molt el pessebre. Va ser el primer president de l'Associació de pessebristes de Vilanova i la Geltrú fundada l'any 1943. No es va dedicar mai a fer pessebres de guix, però podríem dir que el seu pessebrisme el desenvolupava amb els gravats en boix que feia.
Deixem una mostra d'alguns dels "pessebres" d'en Ricart.

10 d’octubre del 2011

El nostre blog a Ràdio Estel

L'emissora Ràdio Estel acaba d'inaugurar la seva nova pàgina web, molt més interactiu i dinàmic que el que tenia fins ara. En un dels seus apartats hi ha vincles cap a alguns blocs d'interès per als seguidors de l'emissora. Estem molt contents de que un dels blocs amb els que connecta aquesta nova web sigui el nostre.

Un canal més per a un dels objectius fundacionals del Col.lectiu El Bou i la Mula: difondre el pessebrisme.

9 d’octubre del 2011

Pessebres escolars: CEIP Pompeu Fabra de Mollerussa

El CEIP Pompeu Fabra de Mollerussa s'autodefineix com una escola pública, catalana, integradora, activa i oberta a l'entorn i que vetlla pel desenvolupament integral de l'alumnat.

En el video veiem com els nens i nenes de l'escola visiten el pessebre de l'aula d'acollida. Aquestes aules, com sabeu, són un recurs educatiu que algunes escoles han posat en marxa per acollir en els primers mesos d'estada entre nosaltres als infants que venen immigrats, fent una feina d'immersió i d'integració. El pessebre, en aquest cas doncs ha servit com a eina d'integració a la nostra cultura d'alguns nens i nenes nouvinguts.

pessebre from Cicle Mitjà on Vimeo.

6 d’octubre del 2011

4 d’octubre del 2011

Cavalcada de la "Semana de la Infancia"

Fotografies de la Cavalcada de la Setmana de la Infància a València el 5 de gener del 1937

Carrossa de l’Al·legoria de la República

 Queipo de Llano satiritzat com a llop ferotge colpejat per un puny que surt del micròfon

 Figures infantils a la porta de l’Ajuntament

 Pagesos valencians a la desfilada
Carrosses de joguines enormes amb Betty Boop, els Tres Porquets i el gos Fulton


 Imatge del president del Govern, Largo Caballero, obrint la comitiva

 Xiquets refugiats a les colònies, guarderies i centres de València

 Pancarta propagandística que formava part de la cavalcada

 Figures burlesques de l’Espanya dels nacionals

2 d’octubre del 2011

Pessebres escolars: CEIP Comptes de Torregrossa d'Alcarràs


Fixeu-vos en la proposta que van fer en aquesta escola pública d'Alcarràs amb els alumnes de l'aula d'acollida. El pessebre mural que presenten és un treball que està a cavall de pessebrisme i art contemporani.

El que més m'ha agradat són els comentaris que fan els companys d'aquests alumnes.