La Trobada de Parets del Vallès

Diumenge passat vaig estar a Parets del Vallès, a la Trobada de Pessebristes. No pretenc, ara, fer la crònica de la jornada, cosa que ja s’ha fet en algun mitjà local i a la pàgina de la Federació Catalana de Pessebristes.

El que volia comentar d’aquesta trobada són dues coses. Primer de tot la il·lusió amb què la van preparar els pessebristes paretencs. No és cap tema menor, això de la il·lusió. L’Agrupació Pessebrista de Parets (per cert, la primera entitat pessebrista catalana que es va fer present a internet) és petita. Segons ells mateixos expliquen en el llibret que es va regalar als assistents a la Trobada compten només amb 14 membres. Que una entitat amb aquesta dimensió sigui capaç d’organitzar un esdeveniment com el de diumenge passat només s’explica per la il·lusió posada pels pessebristes de Parets.

La il·lusió és un dels elements imprescindibles per a fer el pessebre. A l’hora de bastir un pessebre, tenir una tècnica més o menys acurada és un tema del tot secundari. Amb el pessebre, abans que res, expressem una emoció, un sentiment. Per això mai m’he sentit còmode amb la pretensió que tenen alguns de posar normes a la construcció pessebre. Consells i orientacions, sí; però mai normes. El pessebre de Parets del Vallès, abans que res, traspua il·lusió. Que després les muntanyes estiguin més o menys ben fetes o que el pessebre sigui més o menys gran, per a mi això no deixa de ser una qüestió secundària (tot i que no m’estic de dir que el pessebre monumental de Parets és cada any millor i que el que ens presenten enguany, i vam poder veure el dia de la Trobada, així ho demostra).

Per això fa uns mesos ja vaig dir que m’agradava que la Trobada es fes a Parets del Vallès: “Penso que és una bona notícia que aquest any 2011 la Trobada de Pessebristes de Catalunya l’organitzin els pessebristes de Parets del Vallès. Perquè, amb el seu treball, ens mostren una manera diferent de gaudir del pessebre i de donar-lo a conèixer. I és bo que, a Catalunya, on la tradició pessebrística és i ha estat tan forta, el pessebre no quedi limitat i es pugui expressar de totes les maneres possibles. Crec que aquesta és la gran aportació dels pessebristes de Parets del Vallès al pessebrisme català”. Aquesta, doncs, és la gran novetat de la Trobada d’enguany: s’hi van aplegar pessebristes que bàsicament expressen la tradició mitjançant el diorama, però els convocava una entitat que fa un pessebre de taula. No podem limitar tota la riquesa del pessebre a Catalunya en els diorames!

L’altre qüestió que em suggereix la meva estada a Parets és si caldria repensar el model de Trobada. No és cap secret que ara fa un any des de l’Associació de Pessebristes de Mataró (de la qual em plau ser-ne soci) es va fer una aposta per renovar la Trobada. Potser molts es van quedar amb la qüestió de la data (la Trobada de Mataró no es va fer a principis d’octubre sinó que es va celebrar a mitjans de desembre, quan la ciutat i la gent viuen enmig d’un clar ambient nadalenc); però l’aposta de Mataró no va ser tant canviar la data com intentar fer una jornada més participativa i oberta a la ciutat. En poques paraules: es volia que la Trobada passés de ser “una festa per als pessebristes” a ser “una festa dels pessebristes i del pessebre”.

A Mataró “només” va haver-hi 300 inscrits, però els participants a les activitats i exposicions de la Trobada es van haver de comptar per milers. A la Trobada de Parets, tot i fer-se en unes dates més “canòniques” i a la bona feina feta per l’agrupació paretenca, la xifra d’inscrits va ser inferior a l’any anterior (segons ens van comentar els organitzadors). No seré jo qui valori si els de Mataró vam aconseguir o no l’objectiu fixat. Però aquesta constant davallada d'inscrits a la Trobada, que poc o molt es va certificant un any rere l’altre, ens hauria de fer reflexionar a tots plegats.

I torno al principi. Els pessebristes de Parets van treballar amb il·lusió, i això es va notar diumenge passat. Entenc que des de la Federació Catalana de Pessebristes es va donar tot el suport, i més, a aquesta il·lusió. I és que sempre he pensat que aquesta hauria de ser la principal funció de la Federació: recolzar i animar les activitats de les entitats que la formen. Un recolzament i uns ànims que, a Mataró, vam trobar a faltar una mica...

Resum: els pessebristes de Parets mereixen la nostra felicitació i el nostre reconeixement per la feina feta per la Trobada i per la seva aportació al pessebrisme català. Però hauríem de ser capaços de parlar i imaginar nous models de Trobada. Perquè no és precisament redactant normatives de trobades que revitalitzarem aquest acte...