20 de setembre del 2012

Històries per a nois de Rafael Barradas

Anem avançant en la recerca d'artistes contemporanis que d'una manera directa o indirecta han tocat el món del pessebre. Fa poc vaig trobar-me un altre artista de primera fila, l'uruguaià Rafael Barradas (1890-1929) que va participar activament en les avantguardes artístiques espanyoles i que va viure uns anys a l'Hospitalet del Llobregat, que va projectar unes Històries per a nois en els que, en forma d'auca, desenvolupava uns contes infantils. El llibre fou publicat després de la seva mort per l'editorial L'Estampa de Barcelona el 1932.

És curiós constatar que malgrat ser un artista molt vinculat a unes formes cubistes en el moment d'encarar les seves il·lustracions, tant infantils com per a adults, intenta ser més expressiu i contingut formalment.

La primera història del llibre, que és la que ens porta a aquí, és un petit conte de Nadal on el pessebre és el paisatge. Mireu com el representa de manera sintètica i quines figures en destaca.

Nota posterior: avui mateix s'ha penjat aquest apunt sobre Rafael Barradas i Sitges de la Beli Artigas.


18 de setembre del 2012

Els pessebres del Moto Club Tarragona (2)

Ja fa un anys vaig publicar uns curiosos pessebres que hom pot trobar en el Santuari de Sant Magí de la Brufaganya que any darrera any el Moto Club Tarragona lliura en la seva sortida de desembre i que queda per sempre en el santuari.

Curiosament aquests pessebres s'han anat conservant sense que ningú els retirés i això fa precisament que ara s'hagin convertit en un esplèndit exemple d'iniciativa pessebrística. Malauradament n'hi ha que estan molt ben conservats i d'altres en una pila del greix plena de pols i desmuntats.

Esperem que la tasca que l'Associació d'Amics de Sant Magí i el seu entorn que estan restaurant el santuari tinguin cura també d'aquest patrimoni curiós que barreja el pessebre amb el món de les motos.






13 de setembre del 2012

A Perpignan

El passat dilluns el nostre consoci i professor de la URL Enric Benavent va ser rebut a la Université de Perpignan pel professor Esteban Castaner del departament d'història de l'art i patrimoni per tal de concretar detalls de l'estada de recerca que l'Enric farà durant tres mesos en aquella universitat.

El professor Castaner es va interessar molt pel treball del Col·lectiu El Bou i la Mula i especialment per les darreres recerques portades a terme. L'Enric Benavent, que està treballant la tesi doctoral sobre simbologia religiosa en l'espai públic centrada en el pessebrisme, dirigida per la Dra. Josefina Roma, compartirà el seu treball a la universitat nord catalana durant els proper mesos de gener, maig i juny. 

5 de setembre del 2012

13 anys

Ahir va fer 13 anys de la fundació del Col·lectiu El Bou i la Mula. Mica en mica aquella idea de crear un espai de recerca, opinió i difusió del pessebrisme ha anat fent-se lloc en el món de la cultura popular. Un repàs a la memòria d'activitat és la millor manera de fer-se'n càrrec de les moltes coses que hi havia per fer en aquest àmbit. Crec que devem ser la única entitat del món pessebrístic dedicada exclusivament a fer recerca sobre aquest àmbit. Aquesta excepcionalitat s'explica clarament per que des de dintre mateix del món pessebrístic hi ha poc interès i poca valoració d'aquest aspecte més erudit del pessebrisme. No és un retret. Tal com vaig exposar en el darrer congrés d'associacionisme cultural, crec que el pessebrisme és una gran constel·lació. Hi ha moltes maneres de ser pessebrista, des dels que només fan pessebres de guix, fins als que col·leccionen figures i no fan pessebre, passant pels que fan pessebre de suro, els que fan pessebres escolars o els que simplement gaudeixen visitant pessebres. Per a mi totes aquestes formes són igualment vàlides i complementàries. Els que ens agrada fer recerca, estudiar i difondre l'art del pessebrisme també formem part d'aquesta constel·lació.

Alguns sectors del pessebrisme associatiu a Catalunya no veuen la riquesa d'aquesta constel.lació i redueixen el pessebrisme a un únic aspecte dels molts que el conformen. Les mirades parcialitzadores i elitistes fan un mal favor a aquest art popular i no permeten ni un diàleg fecund ni una evolució que permeti al pessebrisme trobar el seu encaix en aquest món divers en el que vivim. Tinc la sensació que aquests dirigents volen conduir el pessebrisme associatiu amb un estil, uns criteris i arguments molt semblants als que trobem a finals del del segle XIX per a una activitat que ha de projectar-se vers el segle XXI. Amb tot, com dic el pessebrisme associatiu i especialment aquest sector retrògrad i immobilista no esgota la riquesa del pessebrisme com a manifestació d'art popular. 

Aquí continuem oferint una entitat oberta a totes les persones que desitgen pensar el pessebrisme d'una manera oberta i que posi en valor totes les seves realitats grans o petites que el conformen. Amb un ritme irregular, amb uns recursos modestos, però amb la mateixa il·lusió que sempre seguim treballant.