9 d’octubre de 2019

La Nativitat al Museu Episcopal de Vic

Una de les coses que em fa gaudir quan visito un museu d'art és centrar la mirada en les pintures o escultures que estan relacionades amb la Nativitat, és a dir pessebres pintats. Un a de les coses més evidents que s'observa sempre és que cada época ha pintat el naixement de Jesús emmarcat en el seu propi context.

Això és l'essència del pessebre, representar el naixement de Jesús en el propi context, acompanyat dels personatges que representen el poble que acull aquest Misteri. 

Vegem algunes imatges d'obre que es poden veure al MEV.

Frontal d'altar de la Mare de Déu del Cóll. S. XII

Frontal d'altar de Bellver de Cardanya. S. XIV

Mestre de la Guàrdia Pilosa. (Pujalt) S. XV

Circumcisió. Retaule de Verdú. S. XV. Jaume Ferrer II
Epifania. Retaule de Verdú. S. XV. Jaume Ferrer II


Nativitat. Retaule de Verdú. S. XV. Jaume Ferrer II

Adoració dels pastors. Retaule de Verdú. S. XV. Jaume Ferrer II

Adoració dels Mags. Procedència desconeguda. S. XV

Epifania. S. XV. Jaume Huguet

Circumcisió de Jesús. Països Baixos. S. XV

Nativitat. Retaule de la Mare de Déu. S. XV. Francesc Solives

Epifania. Retaule de la Mare de Déu. S. XV. Francesc Solives

Epifania. S. XV. Joan de Rua

Nativitat. S. XVI Pere de Fontaines

Mare de Déu de la Llet. S. XVI. Joan Gascó

Mare de Déu de la Llet. S. XVI. Perot Gascó

Ramon Amadeu. S. XIX. Procedent d'Olot

Ramon Amadeu. S. XIX. Procedent d'Olot

Casulla del tern Despujol. Teixit i passamaneria. S.XV. València



2 d’octubre de 2019

Josep Maria Brull


Foto: Cesc Benavent
 Josep Maria Brull (1907-1995) es un escultor reconegut que va fer algunes figures de pessebre.

Nascut a Ascó, als vint anys s'instal·là a Ripollet per fer de mestre, fet que li permeté entrar en contacte amb diverses persones del món cultural sabadellenc, on va desenvolupar la seva faceta d'artista, de la mà d'Antoni Vila Arrufat.

Va voler anar a Olot a desenvolupar la seva faceta d'escultor però allà el 1940 va ser acusat de catalanista i separatista i el van desposseir del seu títol de mestre, per la publicació d'uns articles en català a la revista Germanor. Va tornar a Ripollet on va viure fins a la mort.

Les seves obres representen sovint escenes costumistes i del treball rural i les maternitats. Va participar en diverses exposicions i va guanyar nombrosos premis de gran renom. 
Josep Maria Garrut digué de la seva obra: "Brull fa una escultura externament modesta, sense grandiloqüències (...) crea aquestes escultures simples, fresques i espontànies a l'ensems que fortes, perquè responen a unes raons de lògica, i a la seva manera natural d'expressar-se, de pensar i de sentir"

Es conserva obra de Josep M. Brull al Museu d'Història de Sabadell, al Museu d'Art de Sabadell, al Museu d'Art Modern de Tarragona, a la Vil·la Casals-Museu Pau Casals del Vendrell, al Museu de Montserrat i al Museu d'Història de la Ciutat de Girona.

Foto: Cesc Benavent







Foto: Cesc Benavent

25 de setembre de 2019

El pessebre de Sant Ignasi de Loyola


Als Exercicis espirituals de Sant Ignasi podem trobar un exercici de contemplació dedicat al pessebre. Ignasi proposa que hom entri a formar part de l'escena, visualitzant el camí que van fer Josep i Maria des de Natzaret fins a Betlem. Proposa també fixar-se en les persones de Josep i Maria i el recent nascut Jesús, fent-se ell mateix un "pobret esclau indigne, mirant-los, contemplant-los i servint-los en les seves necessitats, com si estigués allí present".


L'esmalt que decora el sagrari de La Cova de Manresa representa aquesta escena.

Una vegada més veiem com el pessebre és una manera de representar-nos a nosaltres mateixos en l'escena del Naixement. 

18 de setembre de 2019

El fons d'amadeus de la família Bolós serà visible ben aviat

La Família De Bolós ha cedit les figures de Ramon Amadeu que tenien com a patrimoni familiar amb la condició que siguin restaurades y visibles per al públic.


Són 33 figures de reis, patges, soldats, àngels i animals fetes de terra cuita i amb un alt grau de realisme. Fins ara eren propietat de la família De Bolós que ha decidit cedir-les al fons dels Museus d’Olot. La família olotina les tenia a casa seva després d’acollir, a principis del segle XIX, l’escultor Ramon Amadeu que fugia de la Guerra del Francès.

Una gran notícia per als seguidors de l'obra de Ramon Amadeu i per a tots els pessebristes.

11 de setembre de 2019

Fons Renart

Quan l'escriptor, músic i dibuixant Apel·les Mestres va morir l'any 1936 va deixar tota la seva col·lecció de figures, que ell havia heretat del seu pare Josep Oriol Mestres (arquitecte de la façana de la Catedral de Barcelona i membre fundador de l'associació de pesserbistes de Barcelona), al seu bon amic Joaquim Renart.

La família de Renart va cedir al Museu dels Sants d'Olot aquesta col.lecció que permet tenir una visió de conjunt del pessebrisme fins a meitats del segle XX.

Fa poc que al Museu han renovat la part del fons Renart que tenen visible.









4 de setembre de 2019

20 ANYS !

Assemblea fundacional. Solius 4/9/1999


Han passat 20 anys d'aquesta històrica imatge. Al Monestir de Solius, apadritats per Fra Gilbert Galceran (acs) vam donar inici a aquest projecte singular i únic dintre del món del pesserbisme.

El grup era una barreja de persones que ja portaven anys en associacions pessebristes locals i persones de perfils concrets que no hi tenien cap relació, com antropòlegs, educadors i artistes. El caràcter apòcrif dels  personatges del bou i la mula, que vam escollir pel nom, era tota una declaració d’intencions, com a símbol d’obertura i diversificació.

Preteníem  tractar el pessebrisme des d’una perspectiva polièdrica emfatitzant aspectes com l’antropològic, el patrimonial o el pedagògic que quedaven una mica allunyats del que es feia en aquell moment. Ben pensat, el Bou i la Mula no suposava cap innovació, sinó que érem els hereus d’una llarga tradició enaltida pels Ramon Violant i Simorra, Joan Amades, el pare Andreu de Palma, el pare Basili de Rubí o el mateix  Josep Maria Garrut, que fou soci de l’entitat. Pensàvem que aquella tradició de la que ens sentíem continuadors havia quedat una mica òrfena i calia revifar-la. La novetat era el format d’entitat, acostumats com s ‘estava que una entitat pessebrista era aquella que feia pessebres.

El Bou i la Mula vol ser una àgora d’intercanvi, de reflexió, però també de gaudi. Volíem crear un espai d’acollida i convidar a pensar, dialogar i gaudir dels pessebres a persones, institucions i entitats que no tinguessin el pessebre com a finalitat o com un objectiu. Calia obrir el debat i la participació, volíem situar el pessebre com a eix de debat social i intervenir en alguns fòrums des d’una perspectiva més antropològica de la qüestió.

Des de 1999 fins ara, la situació ha canviat molt i pensem que hem aportat el nostre granet de sorra. Hem fet un treball de formigueta, amb moment de més activitat que d’altres, amb èxits i ensopegades, amb més o menys encert, però sempre amb esforç honest i amb els braços oberts per a qualsevol que volgués col·laborar amb nosaltres, unint esforços per valoritzar el pessebre.

A la foto, el Cesc Benavent en braços de l'Enric, Xavier Morlans, Joan Cabot, Josep Maria Font, Albert Dresaire, Josefina Roma, Montserrat Llinares, Dolors Teixidor, Marta Loire i Jordi Montlló. 

Encetem doncs un any d'activitats per celebrar l'aniversari. De moment, el Cesc, aleshores tenia vuit mesos, ara estudiant de disseny, està preparant el nou logotip de l'entitat.

17 de juliol de 2019

Innovació en el pessebrisme

Al mes de febrer de febrer els companys de Vilanova van convidar a reflexionar sobre innovació en el pessebrisme, en la taula rodona de cloenda de la Biennal del Pessebre Català. Vaig dir-hi tres idees:

Acte de cloenda de la Biennal del Pessebre Català.
1- El pessebre "de tota la vida" no existeix. Aquesta expressió que de vegades escoltem per intentar preservar les essències del pessebrisme resulta ser falsa. El pessebre sempre s'ha fet d'acord amb el context. El pessebre, com a activitat humana que és ha evolucionat amb la societat. L'evolució no se cenyeix a l'ús de nous materials o noves tècniques sinó al concepte mateix de pessebre. 

Els pessebres van començar a se objectes de culte primer de convents, després de cases senyorials, van continuar per ser expressions populars de la pròpia realitat quotidiana, en alguns moments han pretès ser reproduccions històriques del Naixement, actualment són expressions de grans habilitats tècniques, hi ha qui en destaca el seu aspecte més simbòlic, d'altres hi veuen un vincle amb missatges socials.... en fi. Cada època, cada cultura ha fet el pessebre seu. Això és un a gran riquesa que tenim a les mans i pretendre reduir el pessebre a uns pretesa essència, no és més que fer-li mal.

2- La innovació en les activitats culturals rarament apareix en el marc institucional. Les institucions tendeixen a ser les preservadores de les essències. Les novetats, les innovacions, els experiments normalment molesten els àmbits institucionals. Habitualment és des de baix, des de la base com apareixen noves propostes davant l'hegemonia de la cultura institucional. Aquestes novetats, primer son rebutjades i amb el temps, si han estat bones idees, acaben sent integrades des de la pròpia institució, que les acaba presentant com a propostes pròpies. Aquesta teoria a bastament explicada per Lombardi- Sartriani es pot aplicar al pessebrisme en molts dels seus aspectes.

La Biennal del Pessebre Català de Vilanova és un clar exemple del que he dit. Es tracta d'una Biennal deslocalitzada en diversos espais de la ciutat amb propostes diverses que van més enllà d'una mera exposició de pessebres de les entitats catalanes. L'any 2010 quan es va organitzar la Biennal a Castellar del Vallès per primera vegada es va fer una proposta d'una Biennal que trenqués amb l'esquema clàssic de fer una exposició de pessebres de les diferents associacions. En aquell moment es va integrar en el programa de la Biennal el pessebrisme popular, el pessebrisme de les cases, la literatura sobre pessebre i els nous llenguatges del pessebre, junt amb la tradicional exposició col.lectiva de les associacions. 

La proposta va ser ferotgement rebutjada per la Junta Federació catalana de pessebristes d'aquell moment, que va posar tants pals a les rodes com va poder per que allò no s'ajustava a la "Biennal". La novetat inquietava, molestava i en comptes d'entrar en diàleg amb la proposta, es va intentar sabotejar per que no reeixís. Havien de passar uns quants anys i unes quantes Biennals més per adonar-se'n que la proposta de Castellar no era tant desencertada com es va voler fer veure, i la mateixa Federació actualment s'enorgulleix d'aquest format de Biennal que ha presentat enguany Vilanova.

La Natividad. Juan Correa de Viviar, s. XVI.
Museo del Prado
3- Què és i què no és innovació en el pessebrisme. Clarament desmarco del concepte innovació l'aplicació de novetats tècniques en la construcció del pessebre. Fer servir leds en comptes de bombetes incandescents no és innovar és fer servir els avenços tecnològics que tenim a la mà. No fer-ho seria del gènere tonto. Per tant, innovar en el món de l'expressió artística ha de ser alguna cosa més que utilitzar els recursos tècnics més actuals.

Innovar és posar en diàleg l'obra amb el context que la produeix. Un context que dada vegada és nou. Això ho podem fer atenent el continent, aplicant llenguatges estètics propis del moment, o ho podem fer atenent el contingut, incorporant missatges propis de la època. 

Innovar, en el fons és el més clàssic que hi ha. Quan en les pintures del segle XVI que representen el Naixement de Jesús veiem simbologia eucarística associada al Nen Jesús, això era una innovació. S'estava aplicant una preocupació de l'època (el protestantisme estava interpretant d'una altra forma el misteri de l'eucaristia) en el relat del naixement. 

Els pessebres de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona dels darrers anys acostumen a ser exemples d'innovació tant des del punt de vista del llenguatge estètic com dels del punt de vista del contingut. Aquestes propostes son mal valorades pel pessebrisme més clàssic i institucional. Amb tot, després d'alguns anys, ja s'entreveu com aquestes innovacions van obrint el seu espai dintre de la cultura pessebrista institucional. 
Pessebre de la Plaaça de Sant Jaume. Nadal 2018.
Tots a taula. Autor: Sebastià Brossa.





9 de juny de 2019

Una caca de pessebre

Una caca de pessebre


La protagonista insolent i descarada d’aquesta història decideix muntar el pessebre perquè s’acosta Nadal però, en obrir la caixa on el guarda, troba una sorpresa ben desagradable! Un misteri que hauran de resoldre les mateixes figuretes, amb l’ajuda de tot el públic i d’algun personatge inesperat...

Una obra de teatre on les protagonistes són les figures de pessebre. I, sense fer cap "spoiler", ja us podeu imaginar quina acabarà tenint un paper destacat...

En aquesta obra de teatre, escrita per Xavier González-Costa, va guanyar el Premi de Teatre Infantil "Xaro Vidal" Ciutat de Carcaixent.


6 de juny de 2019

Dues noves comunicacions sobre el pessebre, relacionades amb l'aigua, disponibles al RACO

El dia 26 d'abril, a Cabrils amb motiu de la celebració de la XIII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, l'alcalde de Dosrius, amfitrió de les darreres que va acollir a estudiosos de tota la comarca sota el lema "Aigua". "Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme", va presentar les actes on surten publicades dues comuniciacions relacionades amb l'aigua i el pessebre. La primera comunicació és la d'Enric Benavent que porta per títol: "L'aigua al pessebre" (pàgina 306) i la segona d'en Jordi Montlló: "Lo riu és vida, també en el pessebre" (pàgina 303).

Podeu consultar els articles clicant el següent enllaç: 


https://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/issue/view/27305?fbclid=IwAR36Kj7T3ZzwLuAsXvUnFMFvTZ0C_CQti_1xl03-83zNmyFViAhw8F2zJDw

4 de maig de 2019

El Col·lectiu coorganitza i presenta tres comunicacions en el marc de la XIII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Cabrils

Fotografia: Ramon Boadella

El passat dissabte 27 d'abril de 2019 va tenir lloc a Cabrils la XIII edició de les trobades que anualment reuneixen entitats de recerca i estudi sobre la història i el patrimoni de tot el Maresme. Enguany, la trobada tractava sobre el patrimoni immaterial, amb el lema: El Patrimoni Cultural Immaterial: el batec de la gent del Maresme.

L'acte, emmarcat dins dels esdeveniments de la Festa Major de la Santa Creu, ha estat organitzat pel Museu Arxiu de Cabrils i el Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula, amb el suport de l'Ajuntament de Cabrils, l'Arxiu Comarcal del Maresme, l'Institut Ramon Muntaner, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana.

Fotografia: Ramon Boadella
Després del lliurament d'acreditacions, la jornada, oberta a tothom, va tenir lloc l'acte inaugural, presidit per l'alcaldessa de Cabrils, sra. Lina Morales; el director de l'Arxiu Comarcal del Maresme, sr. Alexis Serrano; la directora del Museu Arxiu de Cabrils, sra. Laura Bosch; el president del Col·lectiu de Recerca, El Bou i la Mula, sr. Jordi Montlló; el president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i vicepresident de l'Institut Ramon Muntaner, sr. Josep Santesmases; l'alcalde de Dosrius que va presentar les actes de l'any passat i els membres del Centre d'Estudis SSOM, que en representació de l'alcalde de Santa Susanna, sr. Joan Campolier, varen recollir el relleu de mans de l'alcaldessa de Cabrils, formalitzant doncs, Santa Sussana com a municipi organitzador per la XIV Trobada, l'any 2020.

Abans de la taula rodona, l'Hble. Sr. Conseller, Lluís Puig Gordi, a l'exili, es va adreçar als presents amb unes paraules. Podeu veure el video entrant a:

https://elpessebredelamula.blogspot.com/


La taula rodona va ser coordinada per Jordi Montlló, coorganitzador de l'acte i President del col·lectiu. Els ponents eren,  Rafel Folch, tècnic de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, Direcció General de Cultural Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya; Lluís Garcia Petit, Director General de l'Institut del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya; Montserrat Garrich, Comissària de l'Any Capmany i Maria Àngels Travé, coordinadora de l'Inventari del Patrimoni Immaterial de la vegueria del Penedès. 


Fotografia: Ramon Boadella
Seguidament va ser el torn de les ponències, on una setantena d'investigadors estaven inscrits. De les ponències presentades, tres d'elles eren de temàtica pessebrista o nadalenca:

"Tradició de les Garlandes de Nadal a Sant Cebrià", de Marta Colell i Anna Parera, ambdues del Centre d'Estudis de Sant Cebrià (CESC).

"Aplecs, romiatges i plantades de pessebres del Maresme: entre el Parc Serralada Litoral i el Parc del Montnegre-El Corredor", per Jordi Montlló, president del col·lectiu.


Foto: Marta Loire


"El Col·lectiu El Bou i la Mula, vint anys treballant per posar en valor el pessebrisme", presentat per Enric Benavent, Albert Dresaire, Antoni dorda, Josep Maria Font i Jordi Montlló.


Foto: Jordi Montlló

Finalment, fora de la temàtica pessebrísta però membre del Col·lectiu, la Dra. Josefina Roma va presentar "Sara Llorens i la construcció del seu llegendari"


Foto: Jordi Montlló



Foto: Laura Bosch