31 de desembre del 2019

Els meus pessebres


En Manuel Vilatersana Pegueroles (Mataró, 1923) és un pessebrista mataroní que va fer una molt bona feina per la tradició del pessebre, especialment en els anys difícils de la post-guerra. L'Associació de Pessebristes de Mataró, fundada el 1935, pràcticament va desaparèixer després de la Guerra Civil. Aleshores, el Foment Mataroní va ser l’entitat que va mantenir encesa la flama del concurs de pessebres. I dins del Foment Mataroní, una peça clau fou Manuel Vilatersana.

A més a més de la convocatòria del concurs de pessebres de Mataró, el fruit més destacat d’aquella tasca en pro del pessebrisme va ser l’organització, el Nadal de 1948, del I Concurs Comarcal de Petits Pessebres. El convocava el Foment però a les bases es veia el logotip de l'Associació de Pessebristes de 1935. Aquella iniciativa tenia el gran valor de promoure el coneixement i la col·laboració entre pessebristes de diverses poblacions de la comarca. Sabem del cert que, per part del Foment Mataroní, un dels principals impulsors era Manuel Vilatersana.
Enguany Manuel Vilatersana ha publicat un petit llibre, que ha repartit entre familiars i amics, amb una selecció de fotografies dels pessebres que ha anat fent al llar de la seva vida. Es diu Els meus pessebres. És un petit testimoni molt interessant de la història del pessebre a Mataró.

Fa uns anys Vilatersana també va publicar un petit llibre (Una història particular. Mataró, 2017) en el que es recopilaven diversos records personals, sobretot relacionats amb la seva feina al voltant del món del cinema. El darrer capítol, però, estava dedicat a la tradició de fer pessebres, i als pessebres que fa a la seva llar.

Manuel Vilatersana parla de la seva faceta pessebrista amb una gran modèstia, però és just fer reconeixement de la seva tasca pel món del pessebre.

28 de desembre del 2019

Aurora Cardona


He conegut l'Aurora Cardona, estava fent modelatge de cara al públic al Centre d'Artesania de Catalunya.

És una figurista autodidacta de Rubí que fa unes figures molt interessants, plenes d'expressivitat i ingenuïtat. Treballa amb gres de xamota fina. 

Cal tenir en compte aquestes noves aparicions de figuristes que aporten un toc de novetat al pessebre.





27 de desembre del 2019

Quines són les primeres figures de pessebre?

L'amic, i col·laborador, Bosco Garcia ens fa arribar aquesta notícia que fruit de la seva recerca en bibliografia italiana ha trobat fa poc.


Es comunament convingut que les figures exemptes de pessebre més antigues són les d’Arnolfo de Cambio (1235-1302) obrades el 1288, que es troben a l’església de Santa Maria la Major de Roma. Fou un encàrrec del primer papa franciscà Niccoló IV, i originàriament eren destinades per a la seva capella funerària.


Figures d'Arnolfo di Cambio
Amb millors tècniques de datació s’ha establert que les figures de pessebre de fusta que es conserven a la basílica de Sant Marc de Venècia, obra del Mestre de Ferrara, són de cinquanta anys abans. El Mestre de Ferrara (actiu entre 1225-1230) fou deixeble de Benedetto Antelami. Del que més ha pervingut d'ell són peces fetes amb pedra de Verona. A l’església de Sant Mercurial de Forli hi té una Adoració dels Reis d’Orient.


Adoració i somni dels Reis del Maestro dei Mesi di Ferrara a l'església de Sant Mercurial de Forli

Adoració dels Reis del Maestro dei Mesi di Ferrara, Venezia, Museo del Seminario Patriarcale





26 de desembre del 2019

El pessebre, Isaïes i l'arca

En Bernat Soler, novici de la comunitat de Taizè que esta en període de formació al sud d'Itàlia, ens fa arribar aquest pessebre que han fet a la parròquia del Sacro Cuore de Santeramo in Colle (província de Bari), inspirat en la profecia d'Isaïes 11,6-8. L'han fet durant el mes de novembre amb els nois i noies dels grups de catequesi d'11-12 anys.


Centenars d’anys abans del naixement de Jesús, el profeta Isaïes ja parlava d’un Salvador que alliberaria definitivament el poble d’Israel, que portaria la reconciliació definitiva entre Déu i el seu poble, que establiria la pau entre les nacions. Durant el temps d’Advent, els cristians rellegim aquestes profecies i veiem en Jesús aquest Príncep de Pau fill de David, del qual parlava el profeta. Isaïes (11,6-8) ens parla d’una pau en plenitud, pau per a tota Creació: la pau entre els homes mateixos no serà possible si no hi ha pau entre els homes i la resta de la Creació.










En un moment on prenem consciència dels perills que amenacen la Creació, al pessebre, Jesús hi ve per recordar-nos que els humans som part integrant de la Creació! I que som cridats a tenir-ne cura. Els animals de què parla Isaïes naveguen en una arca, en un mar que és reflex de la nostra deixadesa, però ja són capaços de començar a viure en pau… Per què no viure des d’ara aquesta pau de dins de l’arca i consentir a una salvació que advé si l’acollim plegats?



El profeta retrata un món on passen coses impossibles: animals que haurien de devorar-se els uns als altres es fan amics, bèsties perilloses per als humans esdevenen manses... I si es tracta d’una invitació a acollir la vinguda de Jesús com una oportunitat per aquesta pau paradoxal? Acollir Jesús com aquest infant de llet que juga vora el cau de l’escurçó ens recorda que allò que ara ens sembla impossible, pot esdevenir possible, perquè per a Déu no hi ha res impossible...

24 de desembre del 2019

26è Pessebre vivent de la Torre del Suro


Ja sé que els pessebres vivents juguen en una altra lliga, però no vull perdre l'ocasió d'explicar la visita que vaig fer l'altre dia, acompanyat per l'Oscar Martínez, a aquest pessebre vivent del barri del Ginardó de Barcelona.


Un pessebre vivent protagonitzat pels membres del Taller Escola Sant Camil, persones amb una discapacitat intel.lectual. Porten un mes preparant tot el muntatge, que captiva els espectadors per la gran qualitat de la seva presentació. Tots els detalls estan molt ben cuidats, essent així un exemple molt acurat d'expressió popular el Naixement de Jesús.

Les persones que interpreten els diferents personatges del pessebre ho fan amb molta concentració, conscients que el públic ve a veure un espectacle. La vinculació dels actors amb els personatges és tal que transmeten un sentiment de tendresa poc habitual en aquestes representacions. Vaig veure una marededéu plorant d'emoció, sense deixar d'interpretar el seu paper.


És realment un esdeveniment del barri, moltes famílies amb infants feien una llarguíssima cua per contemplar el pessebre. Es tracta sens subte d'un reconeixement a les persones amb discapacitat intel.lectual, absolutes protagonistes del pessebre.

Vint-i -sis anys de Pessebre vivent, amb tota una història al darrere. Ens comentava l'Amadeu Carbó, un dels educadors del centre, que en un determinat moment van estar a punt de deixar de fer-lo ja que tot el muntatge era realment costós. Aquell any una senyora que tenia una sastreria teatral els va donar tot el vestuari nadalenc de la sastreria, i això va ser el revulsiu per no deixar de fer-lo i fins i tot ampliar-lo.






23 de desembre del 2019

Els pessebres del Museo de Artes Decorativas de Madrid

El Museo de artes decorativas de Madrid és un dels llocs on s'hi poden veure pessebres i figures tot l'any. Per Nadal treuen algunes peces més que normalment tenen als magatzems.

Un dels atractius és el pessebre napolità amb figures del XVII construït pel pessebrista madrileny Francisco Maroto (ABM).







Al costat s'hi pot veure, sense identificar un pessebre d'aparador, probablement provinent d'algun convent o casa senyorial. Testimoni d'una época en que més que fer el pessebre, es posava el pessebre com a element deposicional durant les festes.


A la mateixa sala hi ha unes figures de l'escultor  valencià José Esteve encarregades per Carles IV per completar el Belén del Príncipe (actualment dispers pel Patrimoni Nacional espanyol i per col·leccions privades). Les figures representen balls i tipus populars espanyols.



Finalment, i també sense identificar hi ha aquests Reis a cavall.


En una altra sala podem veure-hi divertses figures.  D'entrada un Naixement i uns pastors d'adoració de Luisa Roldan, La Roldana (1656-1704)


 Els dos pastors d'adoració van ser copiats en guix per Luis Buendia actiu als anys 1950-70



Un tercer pastor també de Luís Buendía copiat d'un original de La Roldana

Una altra vitrina ens mostra figures napolitanes del XVIII





Més endavant, un pessebre del XVIII del virreinat de Nueva España (Mêxic)



Un Naixement del XVIII del virreinat del Perú


Un naixement del XVIII d'escola Salzillo (atribuït a Roque López)

I un naixement del XVII del virreinat del Perú


Per acabar, les conegudes peces de Castells del Naixement inspirat en un quadre de Murillo




22 de desembre del 2019

Pessebres a l'espai públic a Alemanya

He vist alguns pessebres a la ciutat de Karlsruhe situats a l'espai públic. 

Un a l'estació, sota l'arbre de Nadal, simplement les figures de 90 cm que semblen de fusta. 
Pessebre sota l'arbre, seguint la tradició domèstica.
L'altre a la vora de l'església, dintre d'un petit estable. Hi havia uns fulls de paper i un bolígraf a disposició dels visitants per poder escriure una pregària o un desig i deixar-la a la vora del Nen Jesús. 
Pessebre prop de l'església de Karlsruhe, on la gent pot escriure pregàries o desigs
L'altre, a la Fira de Nadal, era una  gegantina piràmide de Nadal (Weihnachtspyramide) que és una construcció típica d'alemanya i república Txeca consistent en un petit carrusel amb elements del Nadal (pessebre, àngels, músics...) que donen voltes propulsats per l'escalfor d'unes espelmes.
Tradicional Weihnachtspyramide gegant



21 de desembre del 2019

El Bou i la Mula a Ràdio Molins de Rei



Obrint camins és un programa dedicat als valors humans i cristians, un altaveu al servei de totes les iniciatives que treballen per fer un món millor per a tothom. S'emet a Ràdio Molins de Rei des de l'any 1991.

Albert Dresaire i Judith Herrera
El darrer programa de l'any, emès el passat 18 de desembre, es va dedicar al pessebre. El nostre company Albert Dresaire en va ser el convidat. Durant més de mitja hora el pessebre, i també el nostre col·lectiu, van ser protagonistes a la ràdio de Molins de Rei.

Podeu recuperar el programa aquí.