En Bernat Soler, novici de la comunitat de Taizè que esta en període de formació al sud d'Itàlia, ens fa arribar aquest pessebre que han fet a la parròquia del Sacro Cuore de Santeramo in Colle (província de Bari), inspirat en la profecia d'Isaïes 11,6-8. L'han fet durant el mes de novembre amb els nois i noies dels grups de catequesi d'11-12 anys.
Centenars d’anys abans del naixement de Jesús, el profeta Isaïes ja parlava d’un Salvador que alliberaria definitivament el poble d’Israel, que portaria la reconciliació definitiva entre Déu i el seu poble, que establiria la pau entre les nacions. Durant el temps d’Advent, els cristians rellegim aquestes profecies i veiem en Jesús aquest Príncep de Pau fill de David, del qual parlava el profeta. Isaïes (11,6-8) ens parla d’una pau en plenitud, pau per a tota Creació: la pau entre els homes mateixos no serà possible si no hi ha pau entre els homes i la resta de la Creació.
En un moment on prenem consciència dels perills que amenacen la Creació, al pessebre, Jesús hi ve per recordar-nos que els humans som part integrant de la Creació! I que som cridats a tenir-ne cura. Els animals de què parla Isaïes naveguen en una arca, en un mar que és reflex de la nostra deixadesa, però ja són capaços de començar a viure en pau… Per què no viure des d’ara aquesta pau de dins de l’arca i consentir a una salvació que advé si l’acollim plegats?
El profeta retrata un món on passen coses impossibles: animals que haurien de devorar-se els uns als altres es fan amics, bèsties perilloses per als humans esdevenen manses... I si es tracta d’una invitació a acollir la vinguda de Jesús com una oportunitat per aquesta pau paradoxal? Acollir Jesús com aquest infant de llet que juga vora el cau de l’escurçó ens recorda que allò que ara ens sembla impossible, pot esdevenir possible, perquè per a Déu no hi ha res impossible...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada