Ja sé que els pessebres vivents juguen en una altra lliga, però no vull perdre l'ocasió d'explicar la visita que vaig fer l'altre dia, acompanyat per l'Oscar Martínez, a aquest pessebre vivent del barri del Ginardó de Barcelona.
Un pessebre vivent protagonitzat pels membres del Taller Escola Sant Camil, persones amb una discapacitat intel.lectual. Porten un mes preparant tot el muntatge, que captiva els espectadors per la gran qualitat de la seva presentació. Tots els detalls estan molt ben cuidats, essent així un exemple molt acurat d'expressió popular el Naixement de Jesús.
Les persones que interpreten els diferents personatges del pessebre ho fan amb molta concentració, conscients que el públic ve a veure un espectacle. La vinculació dels actors amb els personatges és tal que transmeten un sentiment de tendresa poc habitual en aquestes representacions. Vaig veure una marededéu plorant d'emoció, sense deixar d'interpretar el seu paper.
És realment un esdeveniment del barri, moltes famílies amb infants feien una llarguíssima cua per contemplar el pessebre. Es tracta sens subte d'un reconeixement a les persones amb discapacitat intel.lectual, absolutes protagonistes del pessebre.
Vint-i -sis anys de Pessebre vivent, amb tota una història al darrere. Ens comentava l'Amadeu Carbó, un dels educadors del centre, que en un determinat moment van estar a punt de deixar de fer-lo ja que tot el muntatge era realment costós. Aquell any una senyora que tenia una sastreria teatral els va donar tot el vestuari nadalenc de la sastreria, i això va ser el revulsiu per no deixar de fer-lo i fins i tot ampliar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada