Caganer d'Aurora Mas. Col·lecció de l'Associació de Pessebristes de Mataró. Foto: Jordi Montlló |
El terme spin-off es fa servir per referir-se a aquelles sèries de televisió que s'han creat a partir d'una altra sèrie existent, prenent de l'original algun element com ara el lloc on succeeix l'acció o algun personatge destacat. Un exemple recent és la sèrie Merlí, sapere aude, que segueix l'evolució d'en Pol, un dels alumnes destacats del professor Merlí, protagonista de la sèrie del mateix nom.
Va ser tot llegint una notícia sobre aquesta sèrie que vaig pensar que el món del pessebre també té el seu spin-off: la figura del caganer.
L'origen de la figura del caganer pot ser molt similar al d'altres figures que poblen els nostres pessebres populars. Durant molts anys el caganer va ser una figura més. Bé, això no seria del tot correcte: no podem amagar que, pel seu caràcter, el caganer sempre s'ha vist com una figura especial.
Però és en els darrers temps que podem dir que el caganer ha pres vida pròpia. Des del món del pessebre no sempre s'ha vist amb simpatia aquesta popularitat del caganer. És més, l'èxit mediàtic del caganer moltes vegades s'ha mirat amb recel.
Deia abans que el caganer és l'spin-off del pessebre. Això significa que té vida pròpia, que està evolucionant amb independència de l'evolució de la tradició «mare», el pessebre. És bo saber això i treure'n profit.
Als pessebristes que no els agrada la fama del caganer, jo els diria que no s'hi posin de cul (amb perdó, però en aquest cas l’expressió és adequada), sinó que intentin aprofitar-ne la lliçó.
Per què no podem fer figures de pessebre que representin personatges i oficis actuals? Per què no actualitzem el pessebre de la manera que s’ha actualitzat el caganer?
Per què no aprofitem l’spin-off (el caganer) per fer que la gent s’enganxi a la sèrie original (el pessebre)?
2 comentaris:
Jo sempre he pensat que la figura del caganer és la única que ens fa a tots presents i iguals dins del pessebre. La que ens representa com a dones i homes, en tota la nostra extensió i debilitats. I mai l'he vist com una cosa irreverent. De fet el pessebre més extraordinari que he vist en la meva vida, en va ser un, en una casa on sis nens (germans i cosins),que al voltant del nen Jesús, cada nen hi va posar un caganer. No eren sis nens "cagant" al voltant de Jesús, eren sis nens, amb nom i cognoms, adorant-lo. Els ulls dels adults son els que, massa sovint, embruten la lectura de les coses.
I si, seria interessant actualitzar les figures...
https://www.lavanguardia.com/internacional/20191220/472364462151/napoles-belen-figuras-san-gregorio-armeno-pesebre.html
Los figuraires de napoles, que viven todo el año de vender figuras, renuevan el catálogo introduciendo figuras de la actualidad, sin cagar, muy realistas y muy económicas. Que placer poner a salvini como Herodes...
Publica un comentari a l'entrada