29 de novembre del 2018

El pessebre de la Plaça de Sant Jaume: innovació i pessebrisme

Ja comença a ser tradicional que la inauguració del pessebre de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona es converteixi en un espai de discussió. Tinc la impressió que la polèmica s'eixampla contaminada per interessos polítics i de repercussió mediàtica. També em fa l'efecte que quan una cosa s'aparta del que tenim al nostre imaginari la primera reacció és de rebuig, sense ni tan sols haver-s'ho mirat amb calma. Aquestes qüestions que vaig estudiar a bastament en la meva tesi doctoral, es repeteixen cada any.



No existeix el pessebre "de sempre" o el pessebre "normal" que alguns reivindiquen. El pessebre, com qualsevol realitat cultural, està en constant evolució. Sempre que s’ha representat el naixement de Jesús s’ha fet incorporant els estils, les tècniques, i també les preocupacions de l’època. Crec que és bo que el pessebre incorpori llenguatges plàstics actuals, que incorpori també preocupacions i neguits de la nostra societat. Fer això és, en el fons, la manera més tradicional de fer el pessebre. D'altra banda, si només donem validesa a una tipologia de pessebre, estem empobrint aquesta tradició tan arrelada, i podem convertir el pessebre en una peça de museu. Per això celebro que en indrets públics, com la Plaça de Sant Jaume, es doni l’oportunitat d’explorar noves formes de presentar el pessebre. 

Que l'arquebisbe de Barcelona demani un pessebre que s'entengui, precisament aquest any, desestima l'oportunitat que ofereix el pessebre per dialogar sobre els seus personatges. El muntatge de  Sebastià Brossa convida al joc d'endevinar i dona la possibilitat de parlar sobre els personatges i els seus atributs. Les actituds conservadores, que no admeten explorar nous camins expressius, no fan mes que empobrir-nos com a societat. A Paris, per exemple, hi ha dues grans esglésies (La Madeleine i Saint Eustache) que cada any aposten decididament per artistes que fan el pessebre amb llenguatges artístics contemporanis. La iniciativa surt de les mateixes parròquies, i les propostes -que tampoc agraden a tothom- són presentades com a veritables obres d'art a l'interior de les respectives esglésies. No cal dir que el nivell cultural i artístic dels francesos és molt superior al nostre. 

D'ençà del pessebre del 2004 fet pels alumnes de l'Escola Massana que tantes crítiques desapiadades va tenir hi ha hagut una evolució que va culminar amb el pessebre dels terrats de l'any 2013, dissenyat per Jordi Pallí, que tan bona acceptació va tenir. Dos pessebres conceptualment molt semblants en nou anys de diferència tenen una acceptació radicalment diferent. Això vol dir que hem evolucionat, que hem incorporat noves formes expressives en el nostre imaginari pessebrístic. Estic convençut que això també influeix en algunes famílies que fan el pessebre i en alguns pessebristes de les associacions que proven noves formes de fer el pessebre.

L'any 2016 un pessebre molt conceptual, i poc amable per entrar-hi a comprendre'l, va tornar a engegar el que, si no es trunca, pot ser un nou cicle d'acceptació de propostes conceptuals aplicades al pessebre. Les mateixes persones que l'any 2004 van criticar de forma ferotge el pessebre dels nois i noies de La Massana, l'any de les bombolles enyoraven el "butanero"que tan va ser criticat. 

L'art, la societat, i també el pessebrisme, evolucionen gràcies a petits trencaments incompresos en el seu moment. Sant Francesc, per celebrar la missa del gall fora de l'església amb una representació vivent del pessebre com a escenari, va haver de demanar permís al Papa, i ben segur que deuria ser molt criticat. Quan al 1912 Antoni Moliné va popularitzar el pessebre construït amb guix, també va trencar amb la tradició i va ser poc comprès per alguns dels seus col·legues.

Barcelona s'ha caracteritzat per fer apostes innovadores en molts àmbits. És un dels trets d'identitat de la ciutat. Això d'entrada té un cost en l'opinió pública (recordem, per exemple, les crítiques que va rebre el Cobi de les les olimpiades) però marca un estil, una aposta per la creativitat, per fer avançar la cultura. Que hi hagi pessebres innovadors i trencadors a la plaça de Sant Jaume, per a mi és un tresor. Els pessebres clàssics ja tenen el seu espai a les associacions i als museus.





22 de novembre del 2018

Els pessebres de Mataró on els homes fan la bugada

Les noves figures paritàries de pessebre són el centre d'un bon reportatge que ha fet la Maria Coll a El Periódico i que us convidem a llegir.







Els pessebres de Mataró on els homes fan la bugada

Aquí us n'oferim només un extracte:

Amb aquesta iniciativa, el mataroní Carles Dresaire, venedor de figures de pessebres des de fa 20 anys, no només vol modernitzar la tradició, sinó també reivindicar-la. “Quan s’acosta la Fira de Santa Llúcia els mitjans de comunicació només parlen dels nous caganers, però el pessebrisme és molt més que això”, afirma que aquest any, només a la seva parada, a part de la pescadora i del bugader, té més de 300 novetats en figures.


Carles Dresaire, propietari de Pessebres.com / Foto: MARIA COLL
 



 

6 de novembre del 2018

Paritat en les figures del pessebre


Una pescadora i un home que renta poden formar part dels pessebres d’aquest Nadal. Carles Dresaire, des de La Parada d'en Carles (www.pessebres.com), presenta unes figures de pessebre que aposten per fer present la paritat en les activitats que desenvolupen. 

Els rols de gènere estan molt presents en les figures del pessebre. Els pastors normalment són homes i les dones renten o donen de menjar a les gallines. Aquest any, gràcies a la iniciativa del firaire de pessebres mataroní Carles Dresaire, els pessebres podran incorporar unes figures molt tradicionals amb rols de gènere poc clàssics: una pescadora i un home que renta. 

El pessebre és una tradició que evoluciona incorporant en la seva representació els elements que formen part de la societat. És habitual veure com amb la representació del naixement de Jesús i especialment amb el pessebre s’expressen preocupacions pròpies de la societat que el fa. Una societat que clama per la igualtat entre homes i dones ha de poder incorporar això en els pessebres. Ja fa uns anys que alguns escultors de figures han començat a representar a sant Josep exercint activament el rol de pare. Enguany, els pessebres podran incorporar un element més que expressa la paritat en els rols i en les tasques. 

Les figures que ha produït La Parada d’en Carles, de la Fira de Pessebres i Ornaments de Mataró, estan fetes de resina, són de 8 cm i estan vestides en estil hebraic. Dresaire afirma: “ Sempre he intentat des de la meva parada de figures que la gent pugui donar un toc personal al seu pessebre. Després de segles en que només sigui la dona qui ha rentat, ara ja l'acompanyarà un home, fent, en les mateixes condicions que la dona, les feines domèstiques. Així ella pot anar a gaudir de la pesca.”