11 de setembre de 2019

Fons Renart

Quan l'escriptor, músic i dibuixant Apel·les Mestres va morir l'any 1936 va deixar tota la seva col·lecció de figures, que ell havia heretat del seu pare Josep Oriol Mestres (arquitecte de la façana de la Catedral de Barcelona i membre fundador de l'associació de pesserbistes de Barcelona), al seu bon amic Joaquim Renart.

La família de Renart va cedir al Museu dels Sants d'Olot aquesta col.lecció que permet tenir una visió de conjunt del pessebrisme fins a meitats del segle XX.

Fa poc que al Museu han renovat la part del fons Renart que tenen visible.









4 de setembre de 2019

20 ANYS !

Assemblea fundacional. Solius 4/9/1999


Han passat 20 anys d'aquesta històrica imatge. Al Monestir de Solius, apadritats per Fra Gilbert Galceran (acs) vam donar inici a aquest projecte singular i únic dintre del món del pesserbisme.

El grup era una barreja de persones que ja portaven anys en associacions pessebristes locals i persones de perfils concrets que no hi tenien cap relació, com antropòlegs, educadors i artistes. El caràcter apòcrif dels  personatges del bou i la mula, que vam escollir pel nom, era tota una declaració d’intencions, com a símbol d’obertura i diversificació.

Preteníem  tractar el pessebrisme des d’una perspectiva polièdrica emfatitzant aspectes com l’antropològic, el patrimonial o el pedagògic que quedaven una mica allunyats del que es feia en aquell moment. Ben pensat, el Bou i la Mula no suposava cap innovació, sinó que érem els hereus d’una llarga tradició enaltida pels Ramon Violant i Simorra, Joan Amades, el pare Andreu de Palma, el pare Basili de Rubí o el mateix  Josep Maria Garrut, que fou soci de l’entitat. Pensàvem que aquella tradició de la que ens sentíem continuadors havia quedat una mica òrfena i calia revifar-la. La novetat era el format d’entitat, acostumats com s ‘estava que una entitat pessebrista era aquella que feia pessebres.

El Bou i la Mula vol ser una àgora d’intercanvi, de reflexió, però també de gaudi. Volíem crear un espai d’acollida i convidar a pensar, dialogar i gaudir dels pessebres a persones, institucions i entitats que no tinguessin el pessebre com a finalitat o com un objectiu. Calia obrir el debat i la participació, volíem situar el pessebre com a eix de debat social i intervenir en alguns fòrums des d’una perspectiva més antropològica de la qüestió.

Des de 1999 fins ara, la situació ha canviat molt i pensem que hem aportat el nostre granet de sorra. Hem fet un treball de formigueta, amb moment de més activitat que d’altres, amb èxits i ensopegades, amb més o menys encert, però sempre amb esforç honest i amb els braços oberts per a qualsevol que volgués col·laborar amb nosaltres, unint esforços per valoritzar el pessebre.

A la foto, el Cesc Benavent en braços de l'Enric, Xavier Morlans, Joan Cabot, Josep Maria Font, Albert Dresaire, Josefina Roma, Montserrat Llinares, Dolors Teixidor, Marta Loire i Jordi Montlló. 

Encetem doncs un any d'activitats per celebrar l'aniversari. De moment, el Cesc, aleshores tenia vuit mesos, ara estudiant de disseny, està preparant el nou logotip de l'entitat.