" Indubtablement que la majoria dels construïts i sempre els fets a base d'un sentiment d'art, no produeixen l'emoció que hom cerca. Serà perquè la fatiga pels detalls de les runes arquitectòniques, o la preocupació pels punts de mira a través de forats com binocles enguerxats, lliga tota la idea en una rutina viciosa. Ah, les runes arquitectòniques del pessebre! Runes que potser aquells temps temps bíblics no eren tan enrunades com les veiem en el suro. Runes amb pedres que no poden aguantar-se, capitells sense columna sostinguts pel cimassi, arcs enlaire, pedres d'apoiament miraculós. El suro és dòcil i fa oblidar les rígides lleis de l'arquitectura.
El més sensible és que la cova o lloc del Naixement és quasi sempre la part més feble del pessebre. Conjunts meritíssims que fracassen de vegades pel detall important de la cova. És veritat que alguns han portat l'escena del Naixement en segon o tercer pla, per a donar-li així, amb la llunyania, un major misteri, reeixint amb la idea" ("Anant a visitar pessebres")
1 comentari:
Interessants reflexions d'aquest gran artista, mestre d'exlibristes.
Publica un comentari a l'entrada