31 de desembre del 2010

S'acaba l'any

Aquests dies estem acostumats a veure resums de l'any per tot arreu. A mi també em venen ganes de recopilar algunes de les coses interessants  relacionades amb el pessebre que he viscut en aquest any.

Alguns dels de El Bou i la Mula hem dedicat la nostra atenció a dues de les grans activitats pessebrístiques del 2010, és a dir a la 41 Trobada de Pessebristes de Mataró i a la 13ª Biennal del pessebre català de Castellar del Vallès.

Com a president del Grup castellarenc, he estat molt dedicat a la organització de la Biennal. Una gran experiència. Vam plantejar-nos de fer una Biennal del pessebre una mica diferent del que tradicionalment s'havia fet. No ens va ser fàcil superar la incomprensió (i el boicot) que hem hagut de patir per voler innovar, però crec que ha valgut la pena l'esforç.

La Biennal de Castellar està aconseguit els objectius que s'havia plantejat: donar a conèixer els pessebres a la gent nouvinguda al poble, donar a conèixer encara més el Grup pessebrista fora de Castellar i aportar alguna cosa nova al pessebrisme de Catalunya. Han estat precisament les dues grans aportacions innovadores que hem fet, les més incompreses i menystingudes per alguns dirigents pessebristes, les que han merescut un reconeixement públic en forma de premis. El projecte d'exposició Nous llenguatges per al pessebre va ser guardonat amb un dels premis culturals d'Unnim i l'exposició virtual El teu pessebre a la xarxa, amb un primer premi dintre dels Premis Ateneus 2010. El pessebrisme, quan vol actualitzar-se, interessa i és reconegut. 

Aquesta és la mateixa sensació que he tingut amb les administracions públiques, que en un any de crisi com aquest, ens han ajudat molt econòmicament ja que han valorat els aspectes d'actualització i d'innovació que s'havien plantejat en el projecte de la Biennal. O els mitjans de comunicació, que han donat sortida a la Biennal el Pessebre d'una manera espectacular... 

També m'agradaria compartir la sensació que està produint aquest esdeveniment a l'interior del Grup. M'agradaria parlar-vos de com una cosa així pot esdevenir un catalitzador, un element d'unió, de maduració com a entitat. Portar a terme projectes innovadors no és fàcil ni tan sols en l'interior de la teva pròpia entitat. La confiança que han posat els meus companys en aquesta Biennal i els resultats que estem constatant han generat un espiral molt positiu de sentiments.

BON ANY!

30 de desembre del 2010

El teu pessebre a la Xarxa


Aquests dies l'exposició virtual El teu pessebre a la xarxa està rebent les fotografies de molt diversos pessebres. Aquesta mostra de pessebres casolans, escolars, particulars... té l'encant de la gran diversitat de concepcions sobre el pessebre que acaba mostrant. Hi ha de tot.

El que més m'emociona és veure la il·lusió que posen els diferents autors a l'hora de muntar els seus pessebres. Alguns desmunten part del menjador, d'altres s'acomoden a un petit espai de la casa. Uns són sofisticats els altres ben senzills. Per a uns ha portat hores de dedicació per a d'altres uns minuts de pensar-hi. La possibilitat de veure com la gent fa el pessebre a casa seva és molt interessant. També hi ha pessebres d'associacions, diorames i d'altres creacions.

Tu ja has posat la foto del teu pessebre? 

Només cal que vagis a www.biennaldelpessebre.cat i facis un senzill procediment de registre per rebre una clau que et permetrà posar diverses fotografies de fins a 10 pessebres diferents.

29 de desembre del 2010

Record de Warnia Zarzecka

Fa uns mesos vaig publicar un post sobre l'escultora Warnia Zarzecka. Es tracta d'una escultora poc coneguda i que no ha rebut ni el tractament ni el reconeixement que es mereixeria des del món del pessebre. Arrel de la publicació d'aquell post he rebut un interessant i emotiu text de la seva neboda, Amelia de Cortada Rauert, que ens parla de Warnia Zarzecka. El reprodueixo a continuació.


Referente a las figuras de Warnia Zarzecka
La lectura de un escrito publicado por Albert Dresaire Gaudí leído en Internet, me ha proporcionado un día feliz, ya que ha originado una copiosa lluvia de recuerdos de mi juventud.
Ella era una mujer con una gran personalidad, artista polifacética y con un gusto exquisito, escultora y pintora.
Cuando enviudó en Francia decidió venir a vivir con sus dos hijos a Barcelona. Su esposo D. Fernando de Cortada Oliveros era el hermano mayor de mi padre. Se instaló en esta ciudad y con mu y buen criterio empezó su trabajo en un taller cerca del Paseo de Gracia. Combinó su trabajo con la enseñanza de las Bellas Artes. Impartía las clases a muchos alumnos, hijos de familias conocidas barcelonesas.
El taller respiraba un ambiente bohemio y acogedor donde se percibía el alma artista de quien lo dirigía. Cualquier rincón inspiraba para hacer unas notas. No faltaban las anémonas con sus delicados colores, vasijas de cristal antiguo traídos de su estancia en otros países. Ramas de pino todavía impregnadas de resina, eucalipto y otras plantas como la yedra que servían para dibujar e interpretar de diferentes maneras. Te sentías inmerso en la naturaleza, nada tenía que ver con la rigidez de los dibujos al carbón, que tan poco me gustaban y que allí ya no hice nunca más. Eran unas clases variadas y practicábamos diferentes técnicas. Todo era maravilloso y me sentía muy bien en aquel taller, con su estufa de leña y una gran tetera humeante y sus muchos detalles que no olvidaré.
En aquella época se dedicaba mucho a la escultura. Ví excelentes bustos, para mí la escultura era su fuerte. Tenía cuadros al óleo y muchas acuarelas. En una habitación contigua donde daba las clases había un torno donde modelaba vasijas de arcilla que luego cocía al horno gracias a la amabilidad del célebre ceramista Llorens Artigas. Eso fue el detonante a elegir después mi ingreso en la escuela Massana, donde escogí la técnica de la cerámica; siguiendo todos los cursos.
Una de las obras importantes de la escultora en aquella época, fué un Via Crucis, obra escultórica en relieve para la Iglesia de San Miguel de los Santos, en la calle Escorial de Barcelona, por encargo del Dr. Masdexexas Pbro.
No viví muy de cerca el nacimiento de las figuras de pesebre, se crearon después de mi marcha, pero si que lo fuí siguiendo. Son deliciosas, espontáneas y muy cercanas,. Con profusión de detalles y vivos colores en sus típicas vestimentas. Marcó un paso adelante en este tema. En la feria de Santa Lucía muchos extranjeros que nos visitaban supieron apreciar lo que en ellas se exponía: arte popular y un paso más adelante.
Su hija conserva todavía muchas figuras que quedaron inacabadas. A mi me entristece ver este trabajo truncado y que no tiene continuidad.
Mi Belén luce cada año encima de un mueble principal con las figuras de Warnia Zarzecka. Ellas están allí y nos recuerdan a ella y su pequeña gran obra. En la caja donde las guardo cuidadosamente envueltas les acompaña un escrito del conocido periodista Manuel del Arco, publicado en La Vanguardia, que habla de ella y sus figuras del pesebre.
Aquí termino mi testimonio sobre la obra de mi querida tía Susana que tanto admiré por su arte, fuerza y tesón y por todo lo que aprendí junto a ella en aquel “Atelier” en el que se hablaba francés y castellano.
Amelia de Cortada Rauert
Barcelona 15 de noviembre de 2010

28 de desembre del 2010

Mascarell


A mi això del Mascarell, m'agrada. D'una banda per que m'ha semblat un gest interessant des d'un punt de vista polític, que sembla que vulgui anar més enllà de la tonteria aquesta del partidisme exacerbat. D'altra banda, el poc que he conegut d'en Mascarell en relació a la Cultura Popular m'ha agradat força. Fa uns anys ja en parlava en aquest mateix bloc

Crec que pot aportar una visió de la cultura popular oberta cap al futur, en la línia del que el tàndem Tresserras - Fontdevila (amb qui tan bona sintonia hem tingut des d'aquest col·lectiu, per cert) han estat promovent aquests darrers anys.

Una visió oberta cap al futur i no encallada en el passat ... al pessebrisme li fa tanta falta...

26 de desembre del 2010

24 de desembre del 2010

Art i pessebres

Fa uns dies encara sentia un pessebrista parlant del pessebre com a "art menor". Aquesta idea, tan repetida a Catalunya per alguns dels qui haurien de promocionar el pessebrisme de forma oberta en comptes de lamentar-se constantment, seria impensable sentir-la per boca d'un pessebrista italià, per exemple. Vaig comentar-li al company pessebrista-pessimista que si nosaltres no deixem de dir això sobre el pessebre difícilment aconseguirem que sigui respectat com a art.

Fixeu-vos el tractament que es dóna al pessebre de sorra de la ciutat italiana de Rimini.

22 de desembre del 2010

Rei Indi

L'Albert Soler, amic i col·laborador de El Bou i la Mula ens fa arribar aquesta imatge d'una pintura del pintor Vasco Fernandes "A Adoraçao dos Reis Magos" de vers 1510. És la més antiga representació pictòrica d'un indi americà, i ens fa notar com a detall interessant que el pintor hagi representat un dels reis com un indi.


21 de desembre del 2010

Un nou premi per als pessebristes de Castellar del Vallès




L’exposició virtual de pessebres “El teu pessebre a la xarxa” ha merescut el primer premi dintre de la categoria de Mitjans de comunicació d’associacions culturals.

El saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona va ser l’escenari ahir del lliurament dels XXI Premis Ateneus, promoguts per la Federació d’Ateneus de Catalunya. Es tracta d’una de les convocatòries destinades a l’associacionisme amb més prestigi a Catalunya.

La proposta que ha presentat el Grup Pessebrista de Castellar consisteix en una exposició virtual oberta a la participació de tothom qui vulgui enviar una fotografia del seu pessebre. “El teu pessebre a la Xarxa” és un homenatge al pessebrisme més popular, el que es fa a les cases, a les escoles, als centres residencials... Aquesta activitat, que es va iniciar com a prova pilot el Nadal passat amb un gran èxit de participació, forma part de la 13ª Biennal del Pessebre Català que s’està portant a terme a Castellar del Vallès.

El Jurat dels Premis ha manifestat la dificultat de triar els guanyadors d’entre les propostes rebudes i ha destacat de la proposta dels pessebristes castellarencs la bona utilització de les tecnologies de la informació per aglutinar en aquesta pàgina un gran col·lectiu d’afeccionats al pessebrisme, d’una forma oberta i popular.

20 de desembre del 2010

El teu pessebre a la Xarxa

Ara fa un any el Grup Pessebrista de Castellar del Vallès posava en marxa l'exposició virtual de pessebres EL TEU PESSEBRE A LA XARXA. La prova va ser un èxit i vam recollir gairebé 300 pessebres i la pàgina va rebre 24.000 visites en un mes.

Aquesta exposició virtual havia de formar part de la 13ª BINENNAL DEL PESSEBRE CATALÀ que estem celebrant aquest Nadal a Castellar del Vallès. 

A partir de les valoracions d'alguns usuaris s'han fet alguns canvis, el principal és que cada usuari pot penjar fotografies de 10 pessebres diferents, i pot posar 3 fotografies de cada pessebre. És a dir, cadascú pot aportar fins a 30 fotografies diferents.

Si no recordeu la paraula de pas que es va generar el passat Nadal, podeu sol.licitar-ne una de nova a l'apartat "Entra al teu perfil" que trobareu a dalt a la dreta. Si la recordeu simplement entreu amb la paraula de pas de l'any passat.
Una altra novetat és que els pessebres una vegada publicats es poden editar, per si hi ha hagut algun error o per si es vol afegir alguna informació.

US CONVIDEM A PENJAR FOTOGRAFIES DELS VOSTRES PESSEBRES D'AQUEST ANY !  i d'aquesta manera participar en aquesta 13ª BINENNAL DEL PESSEBRE CATALÀ de Castellar del Vallès

TAMBÉ US CONVIDEM  a visitar la 13ª BINENNAL DEL PESSEBRE CATALÀ a Castellar del Vallès fins al dia 16 de gener, els dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14 i de 17 a 20h. Veureu tota la informació al web http://www.biennaldelpessebre.cat/ 

Aquesta exposició "El teu pessebre a la Xarxa" ha quedat finalista dels Premis Ateneus 2010, el veredicte dels quals coneixerem el proper dilluns. És una excel.lent notícia que una pàgina com aquesta que pretén la difusió del pessebrisme, estigui entre els tres finalistes d'aquests prestigiosos premis. 

19 de desembre del 2010

Pessebres a Portugal

El cap de setmana passat vaig estar a Portugal convidat per l'associació nacional d'artesans Confraria do caco, per fer una conferència sobre el Pessebrisme a Catalunya. vaig quedar sorprès per la gran quantitat de pessebres que vaig veure i sobretot per la gran diferència amb els nostres.

A part dels pessebre populars de les cases, que són força similars de concepte amb els que fem nosaltres, els pessebristes i col·leccionistes de pessebre entenen el pessebre com una peça fixa, com una composició estàtica o gairebé. La gran majoria d'artesans portuguesos (i n'hi ha molts!) fan pessebres, però no com a única creació. 

És a dir, hi ha molta gent que fa pessebres, però la seva producció d'artesania va més enllà. Els pessebres, en general són molt alegres, de vegades un punt còmics i sovint intentant ser molt contemporanis.

També hi ha molts col·leccionistes de pessebres alguns amb col·leccions que es compten per milers. Entre els assistents a la conferència vaig constatar un gran interès pel que els explicava i especialment moltes ganes de saber coses sobre els nostres figuristes.

Una experiència gratificant que va néixer fruit d'una visita que ells van fer a Castellar l'any passat en la que els vaig explicar el nostre projecte de El Bou i la Mula.



18 de desembre del 2010

Revista Tretzevents


La Revista infantil Tretzevents (Publicacions de l'Abadia de Montserrat) ha publicat en el seu número 891 de desembre, un article divulgatiu escrit per l'Enric Benavent sobre les figures del pessebre. Fotografies i explicacions senzilles sobre les tipologies de les figures més populars del pessebre ajuden als nens i nenes a comprendre i estimar aquesta tradició.

Es una bona notícia que aquestes publicacions ajudin a difondre el pessebrisme. L'any passat també van publicar aquest sobre la diversitat dels pessebres.

17 de desembre del 2010

Un alcalde "bouimuleru"

Que quedi clar: sóc del col·lectiu El Bou i la Mula i si afirmo que algú és "bouimuleru" no estic fent res més que fent-li un elogi. I és el que vull fer ara, elogiar l'alcalde de la meva ciutat, Mataró, perquè és un alcalde "bouimuleru".

Aquests dies, en els actes previs de la 41a Trobada de Pessebristes, ho hem pogut comprovar. L'alcalde Joan Antoni Baron ens va acompanyar en la inauguració de l'exposició "Ara ve Nadal", el dia 26 de novembre, a l'Ateneu de Caixa Laietana (una exposició que, tot sigui dit de passada, avui portava més de 25.000 visites!). L'alcalde també ens va acompanyar en la inauguració, el dia 9 de desembre, de l'exposició "L'art en el pessebre mataroní". I, finalment, va donar la benvinguda als assistents a la Trobada el mateix dia 12 de desembre al saló de plens de l'Ajuntament de Mataró.

En totes aquestes ocasions, l'alcalde de Mataró va parlar com un Pessebrista. Ep! "Pessebrista" escrit així, amb majúscula. Perquè, com diria l'enyorat Josep M. Garrut, els pessebristes de fet són aquells que estimen el pessebre. I l'alcalde de Mataró estima el pessebre i en té una visió oberta i il·lusionant de la nostra tradició. Només cal que feu un cop d'ull al seu bloc. Una visió que encaixa molt amb la que tenim des d'El Bou i la Mula. Per això és un alcalde "bouimuleru".

I de ben segur que es podrà estar en desacord (o no), amb moltes coses de la seva gestió, però un alcalde que fa posar el pessebre a l'entrada de l'Ajuntament de cap manera no pot ser un mal alcalde. Com diria aquell, "perdoneu però algú ho havia de dir".



9 de desembre del 2010

Exposició de pessebres en moviment

Com cada any, l'amic i pessebrista Jordi Pallí, un dissenyador gràfic que també té la dèria dels pessebres, ens obsequia amb la possibilitat d'una visita als seus pessebres en moviment i organitza un cap de setmana de portes obertes al barri, més enllà de les visites que s'hi poden fer concertant hora. Així, doncs, si us animeu aquest cap de setmana, ha instal·lat al jardí de la casa familiar tots els pessebres que durant una bona pila d'anys ha confeccionant.

Si plou, però, l'exposició (per raons òbvies) serà cancel·lada.


6 de desembre del 2010

Actualitzant el pessebre


-->
Jesús, Maria i Josep reivindicarien una vivenda digna per a tothom? El mur de Palestina pot aparèixer en un pessebre? Com farem un pessebre davant de l'aparador d'uns grans magatzems? El sentit de l'humor té cabuda en els pessebres? Has vist mai una mesquita en un pessebre?
Una trentena d'artistes ens donen resposta a aquestes preguntes en l'exposició Nous llenguatges per al pessebre que des d'ahir es pot veure en la 13ª Biennal del Pessebre Català que se celebra enguany a Castellar el Vallès. Les propostes artístiques que s'hi presenten mostren com el pessebre és una forma d’expressió del Misteri de Nadal arrelada i encarnada en un moment i en una cultura. Hi ha pessebristes que intenten seguir actualitzant aquest llenguatge ja sigui amb nous materials, noves composicions estètiques o nous temes per al pessebre.
A La Biennal el Pessebre Català, s'hi poden veure també els pessebres de la 60ª Exposició del Grup Pessebrista de Castellar, l'exposició Pessebres de Catalunya, amb 40 pessebres provinents de diferents associacions de pessebristes, una exposició de llibres i fotografies de pessebrisme i un pessebre popular de 35 m2 al Mercat. En total a Castellar aquests dies s'hi poden contemplar gairebé 90 pessebres.
El Grup Pessebrista de Castellar, organitzadors d'aquesta Biennal, conviden a tothom qui faci el pessebre a enviar una fotografia per participar en l'exposició El teu pessebre a la xarxa que es troba en el web www.biennaldelpessebre.cat

Fins al 16 de gener, Castellar del Vallès és la capital del pessebrisme català.
OBERT els dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14h i de 17 a 20h


-->

5 de desembre del 2010

El pessebre a m1tv



El dimecres 1 de desembre, el programa "Pantalla oberta", de m1tv, va estar dedicat al pessebre i a la Trobada de Pessebristes de Catalunya que se celebrarà el proper 12 de desembre a Mataró. Els convidats van ser el president i el secretari de l'Associació de Pessebristes de Mataró (Josep Codina i Jesús Boné), el president de l'Associació Fira de Nadal (Carles Dresaire) i un membre d'El Bou i la Mula (Albert Dresaire); i és que els del nostre col·lectiu sempre fiquem el nas per tot arreu on s'hagi de parlar de pessebres!!!



29 de novembre del 2010

Ara ve Nadal... ara ve la Trobada!



Ja ha començat el compte enrere de la Trobada de Pessebristes que es farà a Mataró el proper 12 de desembre. Va començar el passat divendres amb la inauguració de l’exposició Ara ve Nadal a l’Ateneu de Caixa Laietana.
Ara no vull parlar-vos de les excel·lències d’aquesta exposició: les podreu comprovar vosaltres mateixos el dia 12 (i si no pot ser el dia 12 no patiu que l’exposició estarà oberta fins passat Reis; podeu consultar els horaris a la web de la Fundació Caixa Laietana). Ara només voldria deixar constància de l’acte.
Van parlar el president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, el president de l’Associació de Pessebristes de Mataró, Josep Codina, el president de la Federació Catalana de Pessebristes, Josep M. Porta, i l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron.
Sense menysprear les paraules de cap dels que van intervenir, al contrari, voldria reivindicar alguna de les idees que va dir l’alcalde de la ciutat. Baron va proclamar que li costava imaginar-se un Nadal sense pessebre, que el pessebre és una tradició que cal mantenir i renovar, que en el pessebre hi troben un referent tant els que només hi veuen l’aspecte religiós, com els que se’n queden només amb la part tradicional, com els que hi troben tot plegat. La idea que em va quedar després d’escoltar les seves paraules és que l’alcalde de Mataró estima el pessebre. De fet, i si m’ho permeteu, si em féssiu penjar l’etiqueta d’El Bou i la Mula a algun dels parlaments que vam sentir a l’Ateneu, sense cap mena de dubte aquesta “distinció” aniria a parar a Joan Antoni Baron.
I què voleu que us digui, de ben segur que hi discreparé en altres coses, però estic content de tenir un alcalde "bouimuleru"!

20 de novembre del 2010

Nova presentació pessebrista

En el marc de les presentacions de recerques etnològiques que organitza l'IPEC el proper dia 25 de novembre el nostre amic Francesc Villegas presentarà la seva recerca: 150 anys de pessebres i pessebristes a Manresa.
Enhorabona, una vegada més el pessebrisme es farà present amb normalitat en un entorn de recerca acadèmic i de prestigi.


19 de novembre del 2010

Xerrada a Caldes d'Estrac


Arrels Cultura és una associació cultural i mediambiental, que treballa per la difusió de la història local de Caldes d'Estrac a través de la recopilació de documents, fotografies i imatges que voldríem que tinguessin com a destinació final un possible arxiu històric municipal. També treballa per conservar l’entorn d’aquesta petita vila marinera i d’estiueig.

Aquest any s'han proposat promoure la construcció de pessebres a la seva vila i una de les accions en aquest sentit serà una xerrada sobre pessebres que es farà aquest diumenge 21 de novembre a les 6 de la tarda. Adjuntem el cartell.

17 de novembre del 2010

Castells (pero no Martí Castells)

Vaya por delante: detesto la ONU, la UNESCO y cuando oigo la palabra cultura, no desenfundo mi revolver (como hacia Goering) pero sí exhibo la chequera... y el listado de actividades "patrimonio de la Humanidad" parece una extraña frikada en la que solamente falta "la muñeca flamenca encima de la televisión". Dicho esto, ¡qué bien se lo montan los castellers! Hace treinta años una actividad pintoresca y marginal, sus aficionados han sabido utilizar su fuerza visual y sus valores, llevarlos a los medios de comunicación y darles un valor internacional. En cambio los pesebristas, cada vez más automarginados y llorones. Nuestra afición (o pasión) no tiene menos valores ni interés que los castells, ni menos practicantes, ni menos interés potencial del público. El problema no son "los otros", somos "nosotros", no sé si el pesebrismo durará o desaparecerá, pero estoy seguro de que no obtendrá ningún tipo de repercusión ni reconocimiento público, ya que ese reconocimiento no nos vendrá de fuera, tenemos que ganarlo y no veo que estemos en esa labor.

Estos días hay un auténtico aluvión de actividades, tantas, que incluso coinciden (error garrafal de alguien lo del día 12) y que será humanamente imposible atenderlas a todas. Su éxito no dependerá de la calidad de la actividad (en general la tienen, y mucha) ni de la repercusión en nuestro mundillo, sino cómo la perciba el público en general. Hay que hacer un esfuerzo en intentar llamar la atención y "gustar" a los medios de comunicación, a los intelectuales, a la gente, y para eso hay que cambiar algunos "inputs" anticuados que transmite el pesebrismo. No sabéis cómo me dolió una columna de Quim Monsó (se puede opinar lo que quiera, pero es autor prestigioso y barcelonés ilustre) cuando trató a la exposición de Betlem de curiosidad anticuada que veía de niño y que no sabía si actualmente existía (resumo la columna). Pero seguramente es cierto que la exposición de Betlem, con la enorme calidad que atesoran sus dioramas, es antigua sin llegar a ser "vintage".

¿Por dónde hay que empezar? Por actualizar el mensaje, no podemos quedarnos ni en la Palestina del año 1 (donde lamentablemente ha acampado el belenismo andaluz y murciano) ni visitando Rupit con Mossen Cinto a nuestro lado. Si no transmitimos a la sociedad que el pesebre tiene enormes valores de solidaridad y de afectividad, que es una actividad creativa y educativa que fomenta el trabajo en grupo (no es idea mía, parafraseo a Benavent) y con indudables valores artísticos, etamos, a efectos de repercusión social y mediática, perdidos.

Hoy escuchaba en RAC1 a Gloria Serra explicando que cuando tuvo que retransmitir por TV la diada de Sant Félix, tuvo de asesor a Ernest Benach, gran especialista. Cuando el pesebrismo llamó a un político, vino Jordi Pujol, gran estadista y patriota... que no sabía un borrall de pesebres y se limitó a darnos vaguedades sobre el pesebre de cal nosequé en Premià de Dalt en 1930 y largarnos la filípica de "constructores del país" que sirve para los pescadores a sedal y mosca o para los catedráticos de filatelia y colombofilia (como Don Pantuflo Zapatilla) pasando por el gremio de jubilatas del yeso y el musgo. ¿No tenemos ningún político pesebrista? Por lo menos Alberto Fernández Díaz pinta soldaditos de plomo... ¿nadie hace el pesebre? (vale, la Rahola, pero... pero...)

Tenemos por delante tres grandes propuestas belenísticas, los actos del 25 aniversario de la Federació, la tremenda Trobada de Mataró y la Bienal de Castellar. Son tres formas muy diferentes de percibir el pesebrismo, desde la más oficial hasta la más rompedora, a ver cuál es la más convincente.

15 de novembre del 2010

Neix Naixement

Segons he llegit avui a la circular informativa de l'Associació de Barcelona la Junta de la Federació Catalana de Pessebistes s'ha decidit a tirar endavant una revista de pessebrisme. Em plau personalment aquesta notícia ja que en diverses ocasions (la darrera vegada el passat mes d'abril) havia reivindicat que calia fer una publicació periòdica que recollís la realitat de les associacions de Catalunya. Sorprenentment sembla que m'han fet cas.

El que sorprèn de veritat, però, és que les entitats que estem federades ens n'haguem d'assabentar per tercers. No hi ha hagut cap comunicació de la posada en marxa d'aquesta iniciativa vers a les entitats que formen la Federació. Això, de fet és un detall més més de la precarietat comunicativa que ha mostrat l'actual Junta de la Federació. Ni tan sols han posat encara la notícia al web.

Vist aquest començament, haurem d'estar atents per veure quin és el paper que es reserva a les entitats que formen la Federació en aquesta revista. Haurem de veure quina és la seva línia editorial (si és que n'hi ha), quins criteris s'estableixen per a al participació, per a la selecció de textos i imatges... 

La cirereta del pastís la trobo en el dia i lloc triat per a la presentació. El dia 12 de desembre, és el dia de la 41 Trobada de Pessebristes de Mataró, aquell mateix dia la Junta de la Federació ha contraprogramat de forma inexplicable la inauguració de l'exposició de figures de l'Etnològic i la presentació de l'esmentada revista. No seria un marc ideal la Trobada de Pessebristes per presentar la nova revista? És inexplicable, i fins diria és una greu desatenció vers l'Associació de Mataró, que la presentació no es faci en el marc de la Trobada. 

Mentre tant, espero amb ganes i il.lusió aquest nou projecte que ben segur podria arribar a ser una bona eina per als aficionats al pessebrisme de Catalunya.

13 de novembre del 2010

Fidel Claramunt

Ahir va morir un pessebrista estimat. Fidel Claramunt, era conegut a Vilanova pels seus dibuixos, les seves escultures i els seus relleus. 


El recordo com un gran pessebrista de dret, per la seva gran estima pel pessebre, per les seves figures, per la seva disponibilitat per col.laborar sempre amb un dibuix, un relleu... i sobretot per la seva espiritualitat i senzillesa. 

En el quadern 50 POESIES... i el pessebre vam gaudir d'una amable col·laboració de la seva part, un dibuix de Sant Francesc.


Reprodueixo una sinopsi de la seva biografia extreta de la Col.lecció Garreta Rovira.

Escultor, figurista i pessebrista, Fidel Claramunt es va formar a l'escola Massana i a la d'Arts i Oficis de Barcelona


Va compaginar la seva vida d'artista amb l'ensenyament i va impartir classes a l'Escola de Sant Bonaventura dels Franciscans. La seva obra està fonamentalment dedicada a temes religiosos i costumistes. De fet, va ser membre de l'Associació de Pessebristes de Barcelona des de 1972.

El 1980, Claramunt modelà el nou àngel que corona el campanar de l'església de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú (el Garraf). També, per encàrrec de l'Ajuntament, va fer una sèrie d'escultures titulada Danses de Vilanova.

Individualment, va celebrar poques mostres. En canvi, les seves obres formaven part en nombroses exposicions col·lectives. També va participar a l'exposició de Belles Arts celebrada a Barcelona el 1950.

Un dels guardons més importants que va rebre va ser la medalla d'Or de l'Escultura (1970), a Martorell.

8 de novembre del 2010

Una enquesta sobre el pessebre


En el marc de la 41 Trobada de Pessebristes de Catalunya que se celebrarà a Mataró el proper 12 de desembre, es podrà visitar l’exposició Associació de Pessebristes de Mataró. 75 anys d’història. Un recull, exposat en els locals del Museu Arxiu de Santa Maria, d’imatges i documents que l’associació mataronina ha generat al llarg de la seva història.
Tot preparant el material per aquesta exposició, ha aparegut l’informe d’una enquesta feta l’any 1990. M’explico. L’Associació de Mataró es va fer càrrec de la presidència de la Federació Catalana de Pessebristes entre els anys 1988 i 1991. Amb totes les mancances que vulgueu, durant aquells anys es van iniciar algunes iniciatives per intentar fer arribar el pessebre a un públic el més ampli possible (res a veure, per cert, amb les directrius que ara imperen en certs sectors: “qualitat abans que quantitat” o “som minoritaris”, ens diuen...).
El cas és que el Nadal de 1990 es va poder muntar una parada de la Federació en el Saló de la Infància de Barcelona, en el marc del stand que promovia JIF (Jornades Internacionals Folklòriques). En aquesta parada s’hi exposaven diversos diorames i em sembla recordar que els pessebristes de Sabadell hi van bastir un pessebre popular molt maco...
En els nens i nenes que visitaven el nostre racó se’ls donava un retallable i se’ls proposava de respondre un qüestionari. Es van recollir 1.428 enquestes, que ompliren nenes i nenes de fins a16 anys d’edat. Certament que no estem davant d’una consulta amb tots els requeriments necessaris per poder-la considerar sociològicament fiable, però no deixa de ser interessant fixar-nos-hi.
En el següent gràfic us reprodueixo alguns dels resultats obtinguts:

HAS FET UN PESSEBRE A CASA TEVA AQUEST NADAL?
SÍ: 1.274 (89%)
NO: 154 (11%)


QUINA ÉS LA FIGURA DE PESSEBRE QUE T'AGRADA MÉS?
EL CAGANER: 525 (37%)
EL NEN JESUS: 493 (35%)
ELS REIS MAGS: 133 (9%)
LA MARE DE DÉU: 88 (6%)
ELS PASTORS: 84 (6%)
SANT JOSEP: 35 (2%)
L'ÀNGEL: 25 (2%)
ALTRES RESPOSTES: 45 (3%)


FAS PESSEBRE A L'ESCOLA? COM EL FAS?
SÍ: 796 (56%)
NO: 618 (43%)
NS/NC: 14 (1%)


HAS VIST MAI PESSEBRES COM ELS QUE HI HA AQUÍ (DIORAMES)?
SÍ: 749 (52%)
NO: 650 (46 %)
NS/NC: 29 (2%)

La valoració, en el seu moment, no podia ser pas dolenta. Si ara, 20 anys després, tornéssim a fer la mateixa enquesta en un espai similar, ¿cap a on haurien evolucionat els resultats?

7 de novembre del 2010

Sagrada Família


Avui que tanta gent té la mirada posada en la Sagrada Família és adient recordar que Antoni Gaudí va projectar la façana del Naixement amb esperit de pessebrista. Va ser de fer la única façana que va veure acabada i va voler que aquesta fos la primera en construir-se per l'arrelament popular que té el pessebre.

L'esperit pessebrista de Gaudí ha arribat al cor de molts pessebristes que han decidit construir les seves obres inspirades en el gran arquitecte.

Aquestes i d'altres coses són les que vam recollir en el llibret Antoni Gaudí... i el pessebre.

21 d’octubre del 2010

Un altre premi



L'Obra Social d'Unnim, ha concedit al Col.lectiu El Bou i la Mula un dels seus Premis Socials i Culturals 2010 pel projecte d'edició del llibre "Lluís Carratalà, escultor de figures del noucentisme", que recull el contingut de l'estudi etnològic portat a terme l'any passat gràcies a una beca de l'IPEC.

Aquesta és una excel·lent notícia, no només pel fet que el Jurat del Premi s'hagi fixat en una activitat relacionada amb el pessebrisme, sinó també per que el producte final d'aquest Premi revertirà en moltes persones aficionades al pessebrisme que estimen i aprecien l'obra de Carratalà, i contribuirà a deixar testimoni d'aquest entranyable figurista.

L'acte de lliurament dels Premis tindrà lloc el proper 4 de novembre, a les 19h a l’Espai Cultura Unnim carrer d’en Font, 25. 08201 Sabadell

Aquesta és la segona vegada que El Bou i la Mula rep un d'aquests premis. En la primera ocasió va ser quan, abans de la fusió, Fundació Caixa Sabadell va valorar positivament el projecte de llibre: "Els diorames del Monestir de Solius", un dels primers projectes de la nostra entitat.

10 d’octubre del 2010

Presentació de l'estudi etnològic sobre Carratalà


En el marc de la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la UB, el passat dimecres dia 6 es va presentar l'estudi etnològic sobre l'obra de Lluís Carratalà que vaig poder portar a terme l'any passat gràcies a una beca concedida pel Departament de Cultura.


El que em sembla més interessant de tot això és que la recerca sobre pessebrisme es vagi obrint pas en el món dels estudis d'antropologia. En tota la història e l'Inventari de Patrimoni Etnològic només hi ha tres estudis sobre pessebrisme, l'inventari de figures de Mataró (en dues fases), l'arxiu de fotografies de pessebres de Manresa i l'estudi d'en Carratalà. És un honor per aquest col·lectiu haver iniciat el camí de valoritzar les recerques sobre pessebrisme i posar-les al nivell de reconeixement que es mereixen.

Que en un acte així, malgrat que minoritari, pugui aparèixer una recerca sobre pessebrisme al mateix nivell que d'altres recerques antropològiques és sens dubte una bona notícia que ajuda a trencar el tòpic del pessebrisme com a tema menor.

28 de setembre del 2010

Pessebres a Suïssa



Aquest estiu vam visitar SuÏssa. Vam estar, sobretot, a la zona d’Interlaken, a l’Oberland de Berna. Interlaken està situat entre dos llacs: el llac de Thun i el llac de Brienz. La ciutat de Thun, que dóna nom a un dels llacs, és una ciutat molt maca presidida per un castell imponent (a la foto). Vam visitar-lo per poder contemplar les vistes que es poden veure des del capdamunt de les quatre torres del castell. Però la visita tenia algunes sorpreses en forma de diverses exposicions, entre les que en destacava una dedicada a explicar la història de Thun en el segle XIX. La primera acadèmia de l’exèrcit confederal suís es va establir a Thun a principis d’aquell segle, i això, juntament amb l’atractiu turístic que va anar adquirint la regió, va suposar per aquella ciutat una important transformació.
Tot mostrant l’interès que Thun i la seva regió van tenir per als turistes d’arreu d’Europa (entre els quals, diversos artistes), hi havia un plafó que explicava el següent: “A l’Oberland, els turistes consideraven les escultures de fusta com una expressió de la cultura pastoral autèntica. Aquestes escultures es venien tan bé que a mitjans de segle XIX es va desenvolupar una nova branca industrial. Des de l’any 1884, l’escola d’escultura de Brienz ofereix els seus propis cursos de formació”.
Aquesta explicació anava acompanyada d’una fotografia antiga que mostrava un taller de d’escultura en fusta de Brienz. I la veritat és que una mirada superficial a aquella imatge em va fer pensar en aquelles fotografies dels tallers d’Olot de finals de segle XIX. (Mirat més en detall, però, si a Olot els escultors, a les seves mans, tenen santscrists i marededéus, a Brienz hi tenien ossos i pastors suïssos). Potser és casualitat, però no hem d’oblidar que el primer taller olotí va aparèixer el 1880.
La coincidència no va més enllà d’això, perquè si bé a Brienz i els seus entorns hi fan figures de pessebre en fusta, la producció majoritària no és d’imatgeria religiosa, com a Olot. D’aquesta artesania, a l’Oberland bernès n’han sabut fer un producte turístic. En alguna guia fins i tot anunciaven una activitat infantil que consistia en que cada nen es fes la seva pròpia figura en fusta. Un nou exemple (que podem afegir als que en altres posts ens ha donat l’Hernán) que seria bo que a Catalunya tinguéssim en compte.