28 de març del 2009

Exposició de calvaris a Sitges


-->
Miquel Marzal i Ortiz (Grup Pessebrista de Sitges)
Per a la Setmana Santa d’enguany, el Grup Pessebrista de Sitges està preparant l’11a Exposició de Calvaris a la vila, que es podrà visitar al Palau del Rei Moro, situat al carrer d’en Bosc, núm. 10-12, els dies dimecres 8 d'abril, de 20 a 23h, dijous 9 d'abril, de 18 a 22h i divendres 10 d'abril, d'11 a 21 h.
Des de l’any 2007, el Grup Pessebrista ha assumit el compromís d’organitzar una exposició de calvaris amb periodicitat biennal. Per tant doncs, enguany, com vèiem abans n’hi haurà una de nova on s’hi podran veure les següents escenes: “Jesús entrant a Jerusalem”, “Sant sopar”, “Agonia de Jesús a l'hort de Getsemaní”, “Ecce Homo”, “Jesús ajudat per Simó de Cirene”, “La Verònica eixuga el rostre de Jesús”, “Crucifixió de Jesús”, “Davallament de Jesús de la creu”, “Resurrecció de Jesús” i “Les caramelles”. Les figures són obra dels escultors i artesans: Martí Castells, José Luis Mayo, Manuel Muns i Joan Colomé.
La primera mostra de calvaris que es realitzà a Sitges fou el 1940, sota el títol “Exposición de Dioramas Sacros de la Pasión y Muerte de Ntro. Señor Jesucristo” i va ser organitzada dins de la Delegación Local de Sitges de la Central Nacional Sindicalista, la qual estava vinculada a Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. L’exposició va fer-se a la "Casa sindical", situada al carrer Illa de Cuba núm. 7 i constava de 9 diorames, amb figures de l'escultor Vicenç Muns i construïts per diferents components d’aquesta delegació sota la direcció del reconegut pessebrista sitgetà Josep Artigas i Serveto, qui ha estat el mestre de la majoria dels pessebristes de Sitges. Aquests diorames eren: “Jesús entrant a Jerusalem”, “Agonia de Jesús a l'hort de Getsemaní”, “Petó de Judes”, “Flagel·lació de Jesús”, “Ecce Homo”, “Jesús camí del Calvari”, “Crucifixió de Jesús”, “Davallament de Jesús de la creu” i “Sant sepulcre”.
La iniciativa no va tenir continuïtat i la següent mostra de calvaris no va organitzar-se fins trenta-sis anys després, concretament la Setmana Santa de 1976. Sota el títol “Vida de Cristo en dioramas” i realitzada per a ajudar els infants amb disminució psíquica, a la sala d'exposicions de Maricel s’exposaren 25 diorames representatius de diferents moments de la vida de Jesús, amb figures de l'escultor Muns cedides per Jordi Pañella Virella. Aquests diorames eren: “Anunciació a Maria”, “Visitació de Maria a Elisabet”, “Buscant posada”, “Anunciata”, “Naixement”, “Adoració dels Reis d'orient”, “Fugida i descans a Egipte”, “Casa de Natzaret”, “Sermó de Jesús a la muntanya”, “Jesús entrant a Jerusalem”, “Sant sopar”, “Agonia de Jesús a l'hort de Getsemaní”, “Jesús davant el Sanedrí”, “Flagel·lació de Jesús”, “Jesús coronat d’espines”, “Ecce Homo”, “Jesús camí del Calvari”, “Jesús clavat a la creu”, “Crucifixió”, “Mort de Jesús (llançada)”, “Davallament de Jesús de la creu”, “Jesús jaient”, “Sant enterrament”, “Sant sepulcre” i “Resurrecció de Jesús”. La dirigí el pessebrista Josep Maria Artigas, fill de Josep Artigas i Serveto, i hi col·laboraren artísticament els també pessebristes: Josep Aleacar Casanovas, Josep i Ramon Artigas, Josep Maria Carbonell, Artur Duch, Jordi i Magí Pañella, Antoni Vigó Marcé i Eduard Carreró.
La tercera exposició de diorames de calvaris no va tardar en organitzar-se tants anys, fou el 1983. Es dugué a terme al Studium de la rectoria, durant la Setmana Santa d’aquell any i fou obra dels pessebristes: Arcadi Amorós, Josep Aleacar Casanovas, Artigas, Artó, Antoni Daza-Rosas, Pañella, Josep Maria Carbonell, Antoni Vigó Marcé i Sanahuja. Les figures les cedí, també aquesta vegada, Jordi Pañella Virella.
La quarta mostra de calvaris no consistí exactament en una exposició de diorames. Fou per la Setmana Santa de 1984 i constà en l’exposició de la col·lecció de misteris en miniatura del pessebrista sitgetà Ramon Gumà i Camps, reconegut pels seus pessebres populars de grans dimensions. Es realitzà al Studium de la rectoria i en benefici de la reconstrucció de l’orgue barroc de l’església parroquial de la vila. La col·lecció abans esmentada està formada per una sèrie de misteris de Setmana Santa, les figures dels quals les encarregà Ramon Gumà a l’escultor Martí Castells i els corresponents tabernacles a l’escultor Manuel Muns. Actualment, pot veure’s a l’ermita del Vinyet de Sitges.
Des de l’any 1993, les exposicions de calvaris a Sitges són organitzades pel Grup Pessebrista i es poden visitar al Palau del Rei Moro. El 1993 s’exposaren alguns dels misteris de la col·lecció de Ramon Gumà i Camps i va fer-se en reconeixement a la seva trajectòria pessebrística i al seu esforç per a difondre aquesta tradició. De llavors ençà les mostres han tornat a consistir en diorames construïts pels mateixos pessebristes del grup. Concretament, hi ha hagut exposicions els anys 1997, 1999, 2000, 2003 i 2007.

26 de març del 2009

Pessebres a Jerez de la Frontera

Carles Dresaire (www.pessebres.com).

Els passat dies 19,20 i 21 de març vaig estar a Jerez de la Frontera, i com sempre em van rebre amb els braços oberts. Dijous, després d'aterrar¡, anar a l'Hotel i descansar una estona, em va passar a recollir en José Herrera (membre de l'associació de pessebristes de Jerez), i em va portar a fer una visita a pessebres. La veritat és que treballen molt bé i fan obres d'art.

Primer a casa d'en Miguel, després cap a Arcos de la Frontera, a veure l'exposició que té l'Antonio Bernal, a part dels pessebres, del pessebre a mig muntar, vaig poder veure moltes figures, en especial de l'Angela Trippi. Després retorn a Jerez, el pessebre seu i del seu sogre, el Luis Romero, també espectacular, el pessebre dels caputxins, amb figures estil napolità, de fet van comprar els caps, braços i cames a Nàpols i ells les van vestir, a l'associació, i per acabar vam anar a veure el pessebre a casa de l'Enrique Fernández. Sense desmerèixer els altres pessebres, aquest em va cridar l'atenció, especialment.

Us adjunto la foto, senzill, sense gaires detallets, i poques figures, però l'ambient i la elegància em va agradar molt. Les figures, peces úniques d'en Pedro Ramírez Pazos, de fang i roba. Podríem dir que en Pedro Ramírez seria l'iniciador dels actuals figuraires de la zona.

El divendres pel matí, visita a en Joaquin Pérez, on vaig poder veure les novetats i el que estava fent de palillo, una meravella, cada any es supera. He posat la foto, com a exemple, d'un pastor de 20, i que em podreu comprar a la parada.

Bé, aprofito per donar les gràcies als pessebristes Jerezanos que sempre m'obren els braços i les portes de casa seva.

23 de març del 2009

Trobada de pessebristes a Mallorca

Els amics de l'Associació de Betlemistes Francesc Rosselló de Balears ens han fet arribar el programa provisional de la Trobada que estan preparant per al proper mes d'octubre. Serà una bona ocasió per conèixer alguns del pessebre interessants que hi ha a Mallorca.
Visita el seu web: www.betlemistes.com

20 de març del 2009

Pessebre a Salamanca


La Montserrat, pacient bouimulera fundadora, ha estat a Salamanca i ens ha fet arribar aquesta imatge de la façana de la catedral nova on s'hi pot veure un Naixement i una Epifania de pedra. Sembla que les figures comencin a voler sortir del relleu, no en va és una obra del XVII-XVIII just quan les figures del pessebre van anar prenent vida pròpia i es van desenganxar del fons dels relleus. En una de les capelles interiors també hi ha una finíssima escultura de la "Virgen de Belén" que s'atribueix a Luisa Roldán “la Roldana”.

Ens agrada molt que quan aneu pel món i veieu pessebres, penseu en enviar-nos-els.

17 de març del 2009

Pessebre napolità a Connecticut

A l'abadia Regina Laudis de l'estat nord-americà de Connecticut, a la costa Est dels EUA aquest Nadal 2008 han obert al públic el pessebre napolità del s.XVIII després de tres anys de restauracions. El pessebre va arribar a l'Abadia per una donació i probablement va pertànyer a Victor Amadeu II, rei de Sardenya. A més del procés de restauració en el web s'hi poden contemplar fotografies de les figures i del pessebre.

6 de març del 2009

El Pessebre de Notre-Dame

Vaig estar París, per feina, la setmana després de Reis, i encara hi havia pessebres per veure. De tots els que vaig poder visitar em va impressionar especialment el de Notre-Dame, per dues raons: primer per la seva contemporaneïtat i segon per la quantitat de persones que passaven a veure'l.

Aquest any el pessebre de Notre-Dame s'apropava a la paradoxa del Nadal a través del tema de la llum: aquest infantó que està a la menjadora és Crist, Lumen de Lumine, Llum resplendor de la Llum, Llum de les Nacions, llum que dóna la vida, llum que transforma i transfigura els que són il·luminats.

Es va encarregar la idea a la societat À travers i van dissenyar un projecte en el que combinaven la més sofisticada tecnologia en il·luminació i la projecció de vídeo amb elements clàssics, integrant la "Llum" com a matèria viva i estructura pròpia del pessebre. L'objectiu era obrir la perspectiva del pessebre vers una realitat contemporània que traspassa el recinte de la Catedral, lligant-ho amb elements tradicionals que cal mantenir davant la mirada dels pelegrins i visitants.

La Sagrada Família estava com suspesa enmig de milers d'estrelles amb l'horitzó d'un cel ennuvolat que deixava filtrar-se els raigs del sol. Just a sobre, el fragment del baix relleu medieval que narra la història de la Nativitat s'anava il·luminant mitjançant precisos punts de llum, degudament combinats amb la música.

Una delícia de pessebre que em va fer pensar en les possibilitats ingents que tenim al davant si som capaços d'obrir la mirada cap a noves maneres de representar el naixement de Jesús. No cal dir que tothom quedava meravellat.

Al costat, una gran urna on qui volia podia dipositar-hi bons desigs de pau escrits en papers de diferents colors congregava un gran nombre de persones.

Contempleu-lo en aquest vídeo

3 de març del 2009

Creuant afeccions

Hi ha músics que són pessebristes, d'aquí surten interessants col·leccions de figures musicals. N'hi ha que són pessebristes i fotògrafs aleshores resulten fotografies excepcionals... quan podem fer el creuament de dues afeccions el resultat és sempre molt interessant.

Una de les afeccions més típiques és la filatèlia... doncs de la fusió de filatèlia i pessebrisme en parla en Josep Anton Plans al butlletí n. 5 dels Pessebristes de Vilafranca.

No estaria malament trobar alguns pessebristes que alhora fossin filatèlics i potser treballar algun document per a la col·lecció ... i el pessebre. Llanço la proposta, jo no en sóc d'afeccionat als segells.

2 de març del 2009

Petites alegries

Ja fa temps que estic convençut que la gran força del pessebrisme està a les cases. La immensa majoria de les persones que els agrada el pessebre és desconeguda, fa el pessebre per que el vegin els familiars, amics i veïns. Hi ha molt de pessebrisme amagat. Hi ha molta gent que gaudeix fent el pessebre a casa.

Avui, tafanejant per la xarxa, he vist el pessebre de l'Arnau, un noi de 11-12 anys de Calldetenes. Que un noi com l'Arnau s'ho passi bé fent el pessebre de casa i ho expliqui al seu bloc, és una alegria, què voleu que us digui! Tots els que diuen una i altra vegada que el pessebrisme està malament, que no hi ha manera d'engrescar els joves, etc, etc... deu ser que no miren més enllà del seu propi nas.

Estem preparant la 13a Biennal del pessebre per al 2010 a Castellar del Vallès. Ens agradarà molt que aquesta mostra del pessebre català tingui un bon espai per treure a la llum tots aquests pessebres que es fan a les cases.