"El hipérbaton de Montserrat" (figura de Montserrat Ribes Daviu)

 (Des de les Illes Canàries, l'amic Félix Elorz Ramírez ens fa arribar aquest escrit, que reproduïm a continuació)

Tondo Doni de Miguel Ángel y
figura (grupo Tondo Doni 20cms.) de Montserrat Ribes Daviu

No dejo de mirarla, de observar los detalles, de intuir el arduo trabajo de la autora, de las dudas y de la espléndida resolución final, pintura, pliegues, composición, proporciones, ¿es una figura?, entorno los ojos y no me cabe duda, es un diálogo hiperbólico con la historia del arte, escultura...de pesebre.

Siento la necesidad de describirla con palabras y no encuentro las precisas, ¿cómo defines algo que escapa al lenguaje prosaico?. El Tondo Doni de Miguel Ángel es más que una representación artística en forma de pintura, es pura investigación visual, se podría decir que es una transgresión del arte y de las capacidades humanas con todos los medios a su alcance, parámetros científicos de la óptica y composición renacentistas, proporción aurea, geometría/matemática pitagórica, aplicación del color con su técnica "cangiante"...en la búsqueda de un estilo propio y genial.

La autora lo sabía y aceptó el reto del diálogo con la obra de arte, manteniéndose en la fina línea entre la pintura y la escultura que desarrolla la idea revolucionaria de Miguel Ángel con su propio estilo y en mi opinión en sentido inverso como "figura" retórica, homenajea al Maestro.

Aun no encuentro las palabras, al final me llevo por ese movimiento en espiral constante (posición "serpentinata") que también genera la figura/escultura y la título `El hipérbaton de Montserrat´:

Es Montserrat

es el "Maestro",

redonda espiral emociona

curva exedra tiemblas,

miradas entrecruzadas modela

pliegues color anhelan,

comunión de tres en dos

tabla tondo y figura.

Félix Elorz Ramírez, septiembre 2021

El pessebre de Taizé 2021

El germà de la comunitat de Taizè, Bernat Soler Mañé, ens presenta el pessebre d'enguany, que com habitualment, s'ha anat completant al llarg de les quatre setmanes de l'Advent. El text que inspira el pessebre d'aquest any prové dels salms 8 i 19:

"Miro el cel, obra de les teves mans, la lluna i els estels que hi has posat. S'escampa per tota la terra el seu missatge, sense cap paraula, sense llenguatge, que hom pugui escoltar: per la paraula d'un nadó (que no parla) tu has fet callar els enemics. Vet aquí la bona nova fins als límits del món".

 

42è Concurs de diorames, pessebres i composicions nadalenques a Castell d’Aro.

La vila de Castell d'Aro a la Costa Brava, municipi de Castell-Platja d'Aro, té una tradició pessebrista arrelada al llarg de dècades, a part de ser el lloc on va néixer el primer pessebre vivent de Catalunya que es representa des del 1959, des d'anys fa 42 anys al seu castell de Benedormiens s'hi celebra un concurs de diorames, pessebres i composicions nadalenques, que acull l’art pessebrístic i creatiu  de les famílies i amics del poble.

Aquesta mostra es pot visitar els dies 19, 25 i 26 de desembre de 2021
1, 2 i 6 de gener de 2022 en horari de tarda de 17 a 21h.

El castell de Benedormiens és una construcció medieval, origen de la
vila i baluard de la Vall d'Aro, documentada des de l'any 1041. Se'n conserva la part més antiga, del segle XII, i d'ençà de 1983 és la seu de les principals exposicions al municipi. Conjuntament amb l'església i els carrers del nucli antic de Castell d'Aro, està catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Les sales municipals d'art que ocupen actualment les estances del castell són el marc idoni per acollir l'art nadalenc i pessebrista de la vila i que conjuntament amb el seu Pessebre Vivent fan que tot el poble es transformi en un viu pessebre durant aquestes festes.

L'estel de Betlem

 Diu Joan Amades:

"Fins avui (28 de desembre) no es podia posar l'estel al cel del pessebre, car, segons la tradició, l'estel de Betlem no va sortir fins deu dies abans  del dels reis damunt la ciutat de Balam, a l'Aràbia Feliç. Hom devia situar-lo a l'extrem de l'escena vers l'indret que representa ésser l'orient, atesa la situació de la cova. Cada dia cal fer-lo avançar una miqueta en direcció al portal, on ha d'arribar justament el dia de Reis" (El Pessebre 1959, p. 251)

Toni Pruna entrevistat a Signes dels temps

En Toni Pruna es un figurista excepcional, deixeble d'en Lluís Carratalà. Continua fent peces amb els motlles de Carratalà i de Salvador Masdéu, amb una gran fidelitat i respecte pels seus autors originals.

Ahir al programa Signes dels temps de TV3 el van entrevistar. 

Es pot veure l'entrevista a partir del minut 27 d'aquest enllaç

Acudit de pessebre

El company Joan Safont ens fa arribar aquest actudit de El Be Negre, de l'any 1934. Hi veiem reflectit un missatge que sovint apareix en el nostre blog, l'actualització del relat del naixement de Jesús. Els acudits sobre pessebres, diu en Joan, que eren molt habituals als anys 30. 

Bon Nadal 2021

 

80è aniversari de l'Agrupació de pessebristes de Sabadell

Aquest any, l'Agrupació de pessebristes de Sabadell celebra els seus 80 anys d'història. Ahir vaig poder visitar l'exposició que han fet, molt ben acompanyat per la Montserrat Masagué, que em va fer gaudir de tots els detalls dels pessebres.

Una de les actuacions que han portat a terme per celebrar aquesta efemèride és la publicació d'un llibret il.lustrat pèr la Pilarín Bayés "La petita història del pessebre a Sabadell".

L'esposició val molt la pena per moltes coses, però vull destacar la quantitat de pessebristes que s'animen a fer-se les figures. Crec que aquest és un valor que mica en mica diverses associacions van posant en marxa. A mi no em cal que les figures d'un pessebre siguin tècnicament perfectes, d'altra banda aprecio molt l'expressivitat que tenen aquestes figures més "amateurs", i que normalment sintonitzen millor amb el conjunt del pessebre que algunes figures estandaritzades dels escultors ja coneguts. 

Sigui com sigui, tots els pessebres que vaig veure em van fer gaudir. Us en deixo alguna mostra.

Després d e l'exposició vaig visitar també el Pessebre de la Ciutat, de grans dimensions, ubicat al davant de l'Ajuntament

Una mirada diferent. Els pessebres d'en Jesús Rex.

Jesús Rex és un pessebrista vilanoví que cada any ofereix un pessebre amb un estil ben propi. No es tracta només d'una novetat estètica sinó d'una novetat conceptual a l'hora de representar el pessebre. Rex és una persona franciscana de dalt a baix, i els seus pessebres sorgeixen fruit de la meditació pausada del Misteri del Nadal. Normalment tenen relació amb un text o una frase inspiradora.

Aquest any 2021 la frase que ha inspirat el pessebre prové de l'obra de teatre de tema nadalenc escrita per J.P. Sartre "Barionà" on es posa en relleu la llibertat de l'ésser humà com a do més preuat "sóc lliure i, contra l'home lliure ni el mateix Déu pot res"

Pessebre de Jesús Rex 2021. Associació pessebrista de Vilanova.

Les figures populars

 Escriu Marisa Azón al llibre "El pessebrisme a Catalunya i Mallorca, segles XVII-XX":

" A més dels autors coneguts, la producció dels quals és considerada com a objecte artístic, no hem d'oblidar els innombrables artesans anònims, productors de figuretes de motlle, les quals, tot i ser de factura senzilla, tenen la gràcia espontània i fresca de l'art popular sense pretensions, però que també ternen un lloc fonamental en aquest llegat cultural."

Les figures del pessebre popular català són un tresor etnogràfic. Llàstima que és gairebé impossible rastrejar quins artesans es dedicaven a modelar-les. Llàstima també que la hrebraització que va patir el nostre pessebre a princicipis del segle XX va deixar arraconades aquestes figures que es van reemplaçar per personatges hebreus sense cap mena de connexió emocional amb la nostra societat.

Un pessebre escrit: ERAT VERBUM

La primera representació del naixement de Jesús no es va fer ni en pintura ni en escultura ni en pessebre, va ser un text. 

El primer "pessebre" va ser el que van construir Mateu i Lluc per donar origen als seus evangelis cap al darrer quart del segle I. Les narracions dels evangelis de la infancia no responen a criteris històrics sinó a necessitats teològiques. Són textos plens de simbolismes que transporten el lector a fer una relació entre el Crist infant i el Crist adult.

A partir d'aquí ve tota la resta. Les incomptables representacions del Naixement que s'han fet al llarg de la història parteixen d'aquests pessebres literaris, amb una clara intencionalitat teològica, que tenim als evangelis. És per això que el naixement de Jesús s'expressa sempre des de la interpretació contextual de la persona que el vol expressar. És per això també que els pessebres són alguna cosa més que una representació d'un fet, són la interpretació d'un relat.

La proposta de pessebre textual ERAT VERBUM, una serigrafia dissenyada i realitzada per VESSA Studio, posa com a elements protagonistes del pessebre els textos de Mateu i Lluc, sobre els quals es destaca la frase inicial de l'evangeli de Joan, on ens parla de forma implícita del naixement de Jesús com a Paraula divina (Al principi existia el qui és la Paraula /In principio erat Verbum).

Una proposta atrevida i original que va ser concebuda per formar part del pessebre de la Plaça de sant Jaume 2021, però finalment la direcció del pessebre va desestimar la seva exposició. Es pot veure al vestíbul de la Facultat d'Educació social i Treball social Pere Tarrés (c/ Santaló 37 de Barcelona) fins a la Candelera. L'obra es presenta acompanyada d'unes figures del prestigiós escultor portugués Delfim Manuel.