20 de gener del 2009

A Esparreguera també innoven


Ja fa alguns anys que els pessebristes d'Esparreguera ens sorprenen amb els seus cartells. Són diferents, capten l'atenció i parlen un llenguatge actual. El seu dissenyador és un dels pessebristes més joves de l'entitat. A més de l'enginy que ell mateix demostra, aquesta cartells diuen molt de l'entitat ja que han sabut apostar per un llenguatge actual en la comunicació.
Els pessebristes d'Esparreguera ens han enviat diverses fotos i una explicació del que han fet engua
ny:
Som una entitat molt petita , nomes 15 integrants, amb una mitjana de 65anys,costa molt d'engrescar a la gent jove (és una llàstima).
Hem col•laborat amb els amics de Tarragona amb un pessebre català tot nevat (molt original donat que la neu era sucre) realitzat per Emili Sancho. Hem realitzat la 26a exposició amb 14 pessebres, un de ben gran a l'aparador amb el campanar del nostre poble (està fet amb guix i es una rèplica molt fidedigna del original, fa 2, metres d'alçada).

Si que hi ha un soci Antoni Adelantado que intenta fer figuretes, es autodidacta per que no troba on poder anar a aprendre'n, aquest any ha fet la fugida i les figures dels deus egipcis eren fetes per ell.


El passat dissabte 17 de gener al mati vam fer una sortida (la ruta del pessebre) per a veure les obres d'altres entitats, i aprendre més coses, vam anar a Palau , Castellar i Terrassa.

18 de gener del 2009

L'Any Amades

El divendres es va inaugurar l'Any Amades (1890-1959). Va ser amb un acte a la sala d'actes del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació al Palau Marc de Barcelona. Presidien l'acte el Sr. Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, i el Sr. Pere Cañellas, president de l'Associació Cultural Joan Amades.

Els parlaments que s'hi van fer van ser tots molt interessants i encertats. Amadeu Carbó va glossar la figura de Joan Amades, i Jan Grau va presentar el darrer volum de la reedició de la col·lecció de cultura popular que Amades va escriure entre 1933 i 1937.
Molt encertades van ser, també, les paraules amb què Ramon Fontdevila va cloure l'acte. No només va valorar la seva figura sinó que va venir a dir que, per fer això, és important saber innovar i renovar la cultura popular. És en aquest sentit que el nostre col·lectiu s'ha adherit a l'Any Amades (1890-1959).
Antoni Anguela va explicar que l'Any Amades es clourà amb la presentació de l'edició crítica del llibre de Joan Amades El Pessebre (Barcelona, 1959). Aquesta revisió ha anat a càrrec de dos socis fundadors de la nostra entitat, la Josefina Roma i l'Albert Dresaire. Un altre membre d'El Bou i la Mula, en Jordi Montlló, participa en aquest projecte amb diverses fotografies. Fer una edició crítica d'aquest gran llibre de Joan Amades, dedicat al món del pessebre, és un bona manera de fer un homenatge al gran folklorista català, en la línia de renovació i de repensar les tradicions que assenyalava Ramon Fontdevila.

16 de gener del 2009

Figuristes populars


Ahir, al Centre d'Artesania de Catalunya, dintre dels actes organitzats en el marc de l'exposició Fent camí per la molsa es va celebrar la taula rodona amb els figuristes Pere Homs, Mª Aurora Castellano, Francesc Bertran, Aurora Mas, Carme Ferrer i Josep Mayoral. Entre el públic assistent, una bona representació del nostre Col.lectiu.

Va ser un acte distés on en un format de tertúlia van anar sortint diversos temes com: l'abisme que hi ha entre Catalunya i Provença pel que fa a al consideració dels artesans de figures populars, el valor de la figura de fang per als pessebres familiars fins i tot si hi ha infants, la importància de no esdevenir creadors de peces de col·leccionista, és a dir, que la figura popular pugui continuar sent això, popular, la necessitat de treballar aspectes relacionats amb la comunicació per poder tenir una altra presència als mitjans.

Tots els artesans van destacar la duresa d'aquesta feina i la dificultat de viure només d'això, però d'altra banda es van definir com a apassionats del seu treball. Una de les conclusions a la que es va arribar és la imperiosa necessitat de que hi hagi un reconeixement públic diferencial entre els artesans que fan figures i les porten a la fira, i els firaires que només fan d'intermediaris.

14 de gener del 2009

Concursos de Pessebres

Els concursos de pessebres són una de les activitats amb més solera de les relacionades amb el pessebrisme. En moltes poblacions els concursos són més antics que les pròpies associacions. En els concursos hi ha la riquesa del pessebrisme anònim, d'aquell pessebre que queda en la intimitat, conegut per parents i veïns. Els amics de Torredembarra ens fan arribar la notícia del lliurament de premis del seu concurs que amb goig adjuntem.

-->
El diumenge 11 de gener de 2009, a la Parròquia de St. Pere Apòstol es va fer el lliurament dels premis del V CONCURS DE PESSEBRES I DIORAMES MN. ANTON MORELL. Aquest acte l’organitza l’Associació de Pessebristes de Torredembarra.
Un any més, hem consolidat el nombre de participants en una cinquantena entre infants i adults. Els nivells són molt diversos per aquest motiu les categories es van subdividint per poder valorar l’esforç de tots els concursants.
No es tracta de competir sinó de compartir una estona entre amics per poder ensenyar la feina feta amb il·lusió, recordar el naixement de Jesús i difondre les nostres tradicions.
Per aquest motiu els premis que s’entreguen són de caire cultural i formatiu. Els infants guanyadors van rebre un llibre: “Curs per a Joves Patges Reials” de Núria Pradas. I tots els participants un iman d’un naixement. Aquest era obra del dissenyador Isaac Negrié, que actualment treballa per a Web Advance Development. L’obsequi anava acompanyat d’una cita bíblica, Lc 2, 10-12
Pel que fa al concurs infantil els membres del jurat foren: Josep Lleixa, Jordi Guasch i Jordi Rovira. Els guanyadors en la categoria Caganer: 1r Josep i Rafel Montserrat Miracle, 2n Maria i Ana Arguedas Rodríguez i 3r Trini i Maria Huguet Ortega. I en la categoria de Pastorets: 1r Mònica i Alba Làzaro Huguet, 2n Aleix i Alba Arall Recasens i 3r Xavier i Laia Torres Navarro
En el concurs d’Adults, el jurat fou: Jaime Lázaro, Trini Ortega i Xavier Ramírez. I els guanyadors en categoria de pessebre popular: 1r Noelia i Rosalia Pulido Juan, 2n M. Chantal Ramírez Toda, 2n ex-aequo: Cristina i Silvia Miracle Huguet. I premi diorames: a la resolució creativa espaial en tècnica mixta: pessebre popular i diorama: ELENA MATEO ARIAS
Per cloure no podem oblidar a totes les entitats i establiments que ens han recolzat en aquest concurs i desitjar que l’any vinent ens acompanyin de nou: Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra i Parròquia Sant Pere Apòstol de Torredembarra, Aquí Foto’s, Web Advance Development, Fusteria Lluís Rovira, Taller siscu, Espurnes, Joieria Gibert, Ocells i Plantes Abellán, Bar Paulino, Boulevard, Tallers Torven, Càmping Trillas Tamarit, Transports

-->

11 de gener del 2009

Pessebrisme virtual

Aquest és un nou estil de pessebrisme que darrerament s'està practicant cada vegada més. No hi ha dubte que darrera d'una creació virtual també hi ha art, disseny i hores de feina, igual que per fer un diorama amb guix. En Galderic ens ha fet arribar la postal de Nadal del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. No hi ha dubte que es tracta d'un pessebre, i és bona notícia que aquest servei vulgui felicitar el nadal amb un pessebre. No hi ha dubte també que es tracta d'una nova manera de fer i d'entendre el pessebre.

7 de gener del 2009

La Blancaneus al pessebre

Sí, la Blancaneus, i la Ventafocs, i els tres porquets, i en Pinotxo... Aquests i molts altres personatges dels contes, que han estat portats al cinema per Walt Disney, es poden veure al pessebre monumental de Sant Vicenç de Montalt, que enguany porta per títol "Un conte de contes o contes a la vora del foc".

Algú em deia: "Aquests personatges de Disney són del segle XX". Sí, és cert, i el pastor de l'anunciata amb barretina és del XVIII!

Vist així, m'agrada el pessebre de Sant Vicenç de Montalt perquè, ben mirat, cada Nadal ens proposa un joc. Un joc que, des del pessebre, ens porta a visitar el Parc Güell, o ens mostra l'ermita mataronina de Sant Simó, o ens transporta al palau de la Ventafocs. Hi ha moltes coses que hi caben, en un pessebre. Com que ens agrada el pessebre, al pessebre hi posem les coses que ens agraden. I s'escau que els contes que havíem après d'infants visitin un dels millors records d'infantesa que molts guardem: el pessebre.

6 de gener del 2009

100 Presepi, al mig de Roma


Aquests dies a Roma, a la Piazza del Popolo, s'ha pogut veure una exposició que des de l'any 1976 la RIVISTA delle NAZIONE organitza amb el títol de "100 Presepi"(enguany n'hi havia més de 200, però). Un amic que hi va anar m'ha dit que era espectacular. El que més m'ha captat l'atenció és que es tracta d'una exposició oberta, on qui vulgui -prèvia inscripció- hi pot participar amb el pessebre que vulgui. Així el resultat és d'una varietat d'estils, de materials i de formes espectacular.

Els organitzadors ofereixen també un taller per a infants titulat "El pessebre com un joc" en el que es convida a nens i nenes a fer una figura de pessebre.

Aquesta iniciativa es va iniciar fa 32 anys amb la intenció de promocionar el pessebre davant d'altres formes d'expressar el Nadal, i la realitat és que és una de les exposicions estrella del Nadal a Roma ja que la sala està ubicada al bell mig de la ciutat. No es tracta només de pessebres artístics o de diorames molt detallistes, en aquesta exposició hi té cabuda el pessebrisme en un sentit molt ample, i això és el que dóna valor a l'exposició.

5 de gener del 2009

El Belén de Monzón


Si llegim el llibre El Pessebre, de Joan Amades arribarem a la conclusió que a l'Aragó la tradició del pessebre no té la importància que té a Catalunya. No tinc la manera de comprovar si, ara fa 50 anys, aquesta afirmació era certa. El que sí que puc dir és que, ara, a Aragó, el pessebre és una tradició ben viva.

N'és un bon exemple el Belén de Monzón, que hem conegut gràcies a la informació que ens n'ha proporcionat en Carles Dresaire. Un pessebre que va començar a bastir-se l'any 1960 en un domicili particular i que ara ocupa una superfície de 500 metres quadrats!

El que ocupi el pessebre, però, és el de menys. El que és molt interessant és veure com aquest pessebre s'ha convertit en un lloc de trobada d'una bona colla de gent de Monzón. És un pessebre que ha anat creixent i que ha fet créixer la tradició al seu voltant. El pessebre es nodreix de peces dels millors artesans de l'estat espanyol, a alguns dels quals, a més, els ha encarregat noves figures vestides segons la indumentària típica aragonesa.

El Belén de Monzón és un bon exemple de com neix i creix una tradició. Val la pena visitar-lo.

4 de gener del 2009

El cupó de l'ONCE

És una anècdota sense importància, ja ho sé, però em va fer gràcia que el cupó de l'ONCE del passat 29 de desembre s'il·lustrés amb uns nens davant el pessebre.
I no patiu, que no em va tocar!

Les figures d'Emili Soler


En Carles ens fa arribar aquesta fotografia d'unes figures (de 20 cm.) d'Emili Solé Caracolé, mestre d'art que va marxar d'Andorra i que ara viu a Riudaura, prop d'Olot. Unes figures que ens han semblat molt interessants i no ens hem estat de publicar la fotografia.

2 de gener del 2009

Pessebres a la sala d'exposicions de Caixa Laietana

L’any 1926, un grup de pessebristes de Mataró es van organitzar i van convocar un concurs públic de pessebres. Aquell concurs, que va tenir molt d’èxit, va ajudar a formar un ambient pessebrista que afavoriria la constitució formal, a l’any 1935, de l’Associació de Pessebristes de Mataró.

Aquest Nadal del 2008 es convoca la 80ena edició del concurs públic de pessebres de Mataró i, per commemorar aquest aniversari, l'Associació de Pessebristes ha bastit una exposició retrospectiva de diorames d’autors mataronins, un gran pessebre popular i una exposició de figures d’autors mataronins tan professionals com aficionats.

Fa uns dies vaig recomanar la visita a l'exposició de pessebres de la Presó (que ara ja he visitat amb la tranquil·litat que es mereix). I ara recomano visitar l'exposició dels 80 anys.

En vull destacar una cosa. I és que més enllà de l'interès dels pessebres que s'hi exposen (que ho són d'interessants) el més important és que questa exposició es fa en un lloc on, durant l'any, s'hi exposen obres d'art o col·leccions de temes molt diversos. Els pessebristes de Mataró i Caixa Laietana fan que el pessebre sigui un element més de la vida cultural de la ciutat, i no només una cosa anecdòtica o "folklòrica" (en el sentit pejoratiu del terme, s'entén). A Mataró tenim la sort que els pessebres són presents als locals de l'Associació, però també a llocs com una sala d'exposicions o l'entrada de l'Ajuntament de la ciutat. Que sigui per molts anys!

1 de gener del 2009

L'última resplendor


Al diari AVUI del dia de Nadal, en Ramon Solsona ha publicat un conte molt i molt bonic, d'aquells que et fan deixar anar una llagrimeta. Com que té com a fil conductor un pessebre, no voldria que aquest conte passés desapercebut, per això us poso l'enllaç aquí.

Vull dedicar aquest post al nostre soci especialista en pessebres de Gent Gran, en Quico Mañós.

Manuel Traité (1908-1996)

Una de les exposicions de la Mostra de Pessebres d'Olot està dedicada a Manuel Traité. Es pot veure al Museu dels Sants. Encara no hi havia estat i vaig quedar complagut, malgrat haver fet una vista ràpida. A part de veure el procés de construcció dels sants, molt ben explicat, s'hi poden veure algunes figures de pessebre molt interessants.

L'exposició de figures i pessebres de Manuel Traité em va agradar molt. Els diorames són d'aquells genuïnament olotins que a mi m'agraden tant i les figures tot i no ser tan atrevides com les del seu fill Josep, són realment boniques. Manuel Traité modelava figures que després es reproduïen al taller de l'Art Cristià.

L'exposició es podrà veure fins a finals de gener.