31 de gener del 2012

Publicacions 2011. Belén



El butlletí de l’Asociación deBelenistas de Madrid té ja una llarga trajectòria darrere seu, durant la qual ha tingut diverses temporades. Si la memòria no m’enganya, va ser iniciat en l’època que fou president Fernando Cruz Ávalos, traspassat l’any 1992, a qui vaig tenir el plaer de tractar i amb la família del qual vaig fer una bona coneixença.

Ja des dels seus inicis el butlletí de Madrid ha estat una publicació d’una notable qualitat, tant pel que fa a la seva presentació com pel que fa als continguts.
Aquest Nadal es va publicar el número 30 (actualment només s’edita un número cada any). Estem parlant d’una publicació de 128 pàgines, o sia que la seva aparença és més de llibre que no pas de revista.

Entre els seus continguts hi ha, és clar, un espai per explicar totes les activitats fetes per l’entitat, però després hi trobem una gran quantitat d’articles sobre temes molt diversos: història de l’art, teologia, tècniques pessebristes... Tots ells, penso, molt interessants. A més, tots els articles van acompanyats d’una gran quantitat de fotografies a color.

Deixeu-me destacar dos articles. D'una banda el que signen María Isabel Gutiérrez Herrero i Jorge López Sánchez: De tú a tú: GAUDÍ, arquitecto, diseñador y belenista, que reprèn i desenvolupa la idea del Gaudí pessebrista que tants autors han destacat i a la que el nostre col·lectiu va dedicar una publicació fa uns anys. I també destacaria l'escrit d'una de les més grans coneixedores de la història del pessebre de l'estat espanyol, la professora Leticia Arbeteta Mira: El mensaje oculto de los belenes antiguos (El belén de las carmelitas de Sanlúcar de Barrameda: México, Portugal y la Jerusalén Celeste en un belén carmelitano inédito). Una petita joia!




29 de gener del 2012

Pessebres escolars: Centre Ventijol de Blanes

Al Centre Ventijol, de Blanes han fet un pessebre amb tren inclòs.
L’escola Ventijol es una escola pública que depèn del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Des de l’any 1969 els alumnes amb necessitats educatives especials estaven repartits en aules ubicades en centres ordinaris de Blanes. Degut a l’increment de l’alumnat, va ser el 1982, que es va crear el nou centre d’Educació Especial Mare de Deu de l’Esperança i el 1983 es va denominar Ventijol (brisa).

26 de gener del 2012

Manual del pessebrista

Aquest crec que és el llibre més antic que tinc. Publicat l'any 1927 pel P. Andreu de Palma OMCap.

M'agrada situar-me en el context en què es va escriure aquest text i intentar veure el perquè d'algunes de les afirmacions que s'hi fan.

Les recomanacions del P. Oleguer de Barcelona escrites l’any 1914 (citat a: Andreu de Palma, 1927 p. 67 i a Caputxins... i el pessebre p.13) diuen que a l’hora de reproduir qualsevol esdeveniment històric cal guiar-se bé sobre allò que es vol representar. Per representar el Naixement de Jesús cal instruir-se primer sobre el que relata la sagrada Bíblia, evitant la més petita nota d’anacronisme “així, hi guanyaria la instrucció dels petitets i s’estalviaria una rialleta als grans”. Veiem com a principis de segle regnava una gran preocupació per donar al pessebre un caire històric, de fidelitat als textos bíblics. La irrupció d’algunes llibertats interpretatives a l’hora de construir els pessebres inquietaven alguns. Com llegim a la Revista de Oro al desembre de 1926: “las austeridades y fidelísimas representaciones de la Natividad del Señor se transformaron, ya en siglos pasados, en un tema de libre concepción que incluso el humorismo entraba en él.” (citat a: Andreu de Palma, 192 p. 61).

L’obra del P. Andreu havia de contribuir a la depuració dels defectes en les construccions dels pessebres ja siguin de caràcter bíblic o casolà per que tots s’ajustin al caràcter històric, a la veritat, del fet que volen commemorar. Pel que diu el P. Andreu podem pensar que en aquella època hi havia pessebres que desafiaven els cànons històrics clàssics i això era considerat per alguns com un defecte o una pèrdua de dignitat. El pessebre ha de fer-se seguint el cànon d ela Bíblia, de la litúrgia i de l’art, i millor si son senzills i sense escenografies massa aparatoses ni rebuscaments massa realistes. (Andreu de Palma, 1927 p.68) Citant el prevere J Gros, el P. Andreu vol destacar que el pessebre casolà ha de mostrar una visió sincrètica més que arqueològica, sense massa escrúpols de paisatge o d’època.

El manual del P. Andreu també té un lloc per als pessebres “moderns” o extra-bíblics que ell diferencia clarament de l’anacronisme. El pessebre modern, on es representa el Misteri amb la incorporació de personatges contemporanis considera que podria passar com un altre simbolisme pessebrístic. L’anacronisme desdiu la cultura mentre que el realisme, si és simbòlic, pot arribar a la categoria de lliçonari.

24 de gener del 2012

Publicacions 2011. Naixement



Aquest Nadal es va presentar el segon número de la revista Naixement, la publicació promoguda per la Federació Catalana de Pessebristes.

Semblantment al primer número, tota la publicació està dedicada a recollir articles al voltant del pessebre escrits, la majoria d’ells, per persones “no pessebristes” (o millor dit, per pessebristes de fet, com els anomenaria l’enyorat Josep M. Garrut). Enguany, però, a la revista s’hi han inclòs algunes pàgines dedicades a explicar les activitats realitzades per la pròpia Federació.

Si em demaneu la meva opinió us diré que (igual que l’any passat), la revista m’ha agradat molt. Els articles aporten reflexions sobre el món del pessebre que van molt més enllà de donar voltes als diorames. Els autors convidats es miren el pessebre des de diverses disciplines i des de diverses mirades, i això és molt enriquidor. Tant de bo, doncs, puguem gaudir d’aquesta publicació durant molts anys.

Això sí (i és un petita petició que m’atreviria a fer als seus responsables) seria bo buscar mitjans per a fer-ne una bona difusió. I ho dic sabent que això que demano és complicat. Vull dir que tractant-se com es tracta d’una revista interessant i ben feta, seria bo que pogués arribar a un públic ben ampli. Poso un exemple clar: sóc soci de tres entitats federades i cap d’ella m’ha ofert de forma explícita poder tenir (o adquirir) la revista. Si la tinc és perquè me la van donar el dia que vaig participar en l’acte de celebració dels 60 anys de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès. Els visitants a l’exposició de Mataró, per posar un altre exemple, tampoc han tingut l’opció d’adquirir la revista, i penso que és una llàstima.

En tot cas el que sí que és molt interessant és que existeixi la possibilitat de baixar-se la revista en format PDF, d'aquesta manera com a mínim qui ho desitgi pot accedir als seus continguts.

Entre tots els escrits de la revista m’és difícil destacar-ne algun, però deixeu-me acabar amb una cita a l’escrit Pessebre enllà, del polític i escriptor Antoni Vives: “M’agradaria imaginar una nova manera de sentir el pessebre que veritablement ens relligués a un ideal de fraternitat i d’amor, arrel de la representació pessebrística. No proposo canvis, només reflexions. Reflexions pessebre enllà, més en l’esperit del que és el pessebre, que no en un canvi de formes. Recuperant-ne el sentit, sense haver d’imposar la litúrgia”.

Doncs això.




22 de gener del 2012

Pessebres escolars: CEIP Lluçanès

El CEIP Lluçanès és l’escola pública d’educació infantil i primària de Prats de Lluçanès, un poble amb 2.790 habitants de la comarca d’Osona. És una escola molt bonica ubicada en un entorn natural fantàstic i molt arrelada al territori on es potencien activitats relacionades amb el poble, la comarca i l’entorn proper. 

Així ens expliquen l'exposició de pessebres que cada any organitzen:

"Des de fa uns anys les famílies i alumnes de l’Escola Lluçanès participen en la creació de pessebres a casa seva quan s’acosta Nadal. Aquesta activitat artística afavoreix molt la creativitat i el treball manual i així podem veure en l’exposició la utilització de materials molt diversos tant en els personatges com en l’escenografia.

Aquest any teníem previst portar-los a l’espai CX de Caixa Catalunya, i inclús estava anunciat, però a darrera hora vam saber que aquest lloc tancava durant les vacances nadalenques. Així que us n’oferim una mostra a partir d’algunes fotografies.

En la mostra de la nostra escola podreu veure pessebres de paper, plàstic, fil ferro, pa, llavors, cartró, roba, plastilina, fang, globus, pedres… un repertori ben variat que contribueix a mantenir una tradició molt arrelada a la nostra terra independentment de les creences de cadascú."





20 de gener del 2012

Publicacions 2011. Butlletí de Mataró



Cada any, quan arriba Nadal, surten a la llum noves publicacions que tenen el pessebre com a tema central. Em refereixo, bàsicament, als butlletins de diverses entitats pessebristes, però també a alguna altra publicació de caire no periòdic.

Ara que ja ha passat Nadal i que ja estem pensant en desmuntar els nostres pessebres, em sembla que és un bon moment per fer un cop d’ull a alguna d’aquestes publicacions. Perquè alguns d’aquests butlletins parlen només del dia a dia de l’entitat, de la seva activitat. Són, a la pràctica, “butlletins d’ordre intern”. Però n’hi ha d’altres que, sense deixar de dedicar el necessari espai per comentar la pròpia activitat, ofereixen un bon grapat d’aportacions al voltant del pessebre, i que per tant són d’interès per a qualsevol pessebrista.

Us proposo, en les properes setmanes, comentar algunes d’aquestes publicacions. S'admeten aportacions en aquest sentit.

Per començar em permetreu que digui quatre coses del butlletí que fa l’Associació de Pessebristes de Mataró.

Ja fa anys que s’edita aquest butlletí (surt cada Nadal i enguany s’ha presentat el número 10). És una publicació que és possible gràcies a la gran quantitat de publicitat que inclouen les seves pàgines. Però enmig d’aquest munt d’anuncis hi ha diverses notes sobre les activitats de l’entitat, així com fotografies dels pessebres de l’any anterior.

Però el més interessant, al meu parer, són els articles i les entrevistes que completen el butlletí. Articles amb notes històriques al voltant de la tradició del pessebre a Mataró i al voltant de la història de la pròpia associació, i entrevistes a persones que d’una manera o altra han estat vinculades al pessebrisme.

Aquests escrits (obra d’en Pere de Paco, la Joana Gaja i en Jesús Boné, entre els principals col·laboradors) són petits documents que fan que, any rera any, el butlletí de Mataró es vagi convertint en un recull imprescindible per a qualsevol que vulgui aprofundir en el món del pessebre.

Comentari a part es mereix l'escrit signat per la comissió organitzadora de la Trobada de Pessebristes de l'any 2010 ("Fent balanç de la trobada"). Però això ho deixo per una altra ocasió...




19 de gener del 2012

Nadal i pedagogia

Pessebre de l'Escola de Castellterçol 2009
Aquest és el títol d'un article publicat l'any 1952 pel nostre enyorat consoci Josep M. Garrut on fa un comentari a partir de l'experiència de fer el pessebre amb dos grups d'infants (un fins a 12 anys i l'altre més grans) d'una escola d'arts i oficis de Barcelona. 

Vull transcriure'n alguns fragments. Em meravella llegir i recordar la visió del pessebre que transmetia sempre el professor Garrut.

Parlant del pessebre dels més petits diu:
"Per als pessebristes, i més encara per als pessebròlegs, tenen interès els elements escollits pels infants, que ens indiquen quins són els que encara persisteixen i els que són vius dintre d'aquesta tradició arrelada en el poble, quan l'art del Pessebre ha passat a mans sàvies i ha deixat d'ésser un fet estrictament popular." Garrut parla amb emoció de la vivesa i de la creativitat que va apreciar en aquest pessebre. 

Quan comenta el pessebre dels més grans diu:
"No comentarem aquest Pessebre, que si era un treball digne ens donava la lliçó més colpidora. Aquest era un pessebre mort, sense alè de vida, d'il·lusió i d'esperança, mancat de valors artístics. Aquest pessebre, que moltes persones grans elogiaven sense mirar gaire el dels més petits perquè el trobaven "infantil", era obra d'alumnes ja amb certes pretensions d'assolir la qualificació de "excel·lent" i era una petita obra morta, i, com he dit, sense il·lusió contràriament a l'altre Pessebre, tot ell viu, ple d'idees primàries, curulles, però, de possibilitats.
D'això deduïm que l'alumne d'arts plàstiques, fins a certa edat, té facultats d'ordre emminentment artístic: creació, emoció, tot i que desconeix la tècnica i les conseqüències que se'n deriven. En arribar a certa edat, gairebé en perdre el que en diem la inocència, perd també aquests dons, i, llavors trepitja la terra i és desaforadament realista."




17 de gener del 2012

L'infant de Nadal

El Dr. Josep Cornellà i Canals, de Girona, pessebrista deixeble de Fra Gilbert, comparteix amb nosaltres aquest text que va publicar el Diari de Girona el passat 29 de desembre de 2011.

Va ocórrer diumenge passat, el matí del dia de Nadal, en un petit poble de la Catalunya central. Vaig entrar a la petita església amb l’afany de descobrir romànic i visitar pessebres. Just acabava la missa del migdia. Mentre sonaven, harmonioses, les notes de l’”Adeste Fideles”, una filera de feligresos ocupava el passadís central de la nau per anar a fer l’adoració del Nen Jesús. M’hi vaig afegir. És un d’aquests actes del dia de Nadal que vaig aprendre dels avis i he volgut transmetre als fills. No és que trobi massa sentit en fer un petó a una figura de guix, que representa al Nen Jesús que, amb fesomia d’adult, beneeix als qui s’hi atansen. Però, per un dia, hom deleix per sentir-se, també, pastor de Betlem.

Quan vaig arribar al lloc de l’adoració, vaig quedar del tot sorprès. En lloc de la figura de guix, hi havia un nen de carn i ossos, d’uns tres o quatre mesos d’edat, en braços d’una ben cofada mare. A la dreta, el no menys ufanós pare i, a l’esquerra, el somrient mossèn. Em vaig atansar i, seguint l’exemple dels demés parroquians, vaig besar la ma d’aquell infant que, encuriosit, no deixava de somriure.

No sé el perquè aquell infant, per mi anònim, ocupava el lloc del Nen Jesús en aquell acte. Tant se val. Era un encert que féssim una reverència, un bes d’homenatge, a tot el que significava un tendre infant (per cert, era una nena) que mica a mica anava obrint els ulls al món. Vaig recordar com Tagore diu que en tot infant que neix, Déu manifesta que encara manté la seva esperança en la humanitat. I, per tant, la innocència d’un infant sempre és un motiu d’alegria i una raó pel compromís.

En aquell petit poble de la nostra terra es repetia la mateixa història de la nit de Nadal. I de fet és l’eterna història de la humanitat: neix un infant, apareix un nou alè de Vida, i som convidats a no tenir por, a alimentar l’esperança, a creure que no tot està perdut. Els pastors de Betlem també patien els efectes d’una crisi punyent. Però, segons diuen, en tornant de l’establia, se sentien plens de l’alegria que neix de la confiança. 

Fa uns dies llegia que Nadal és una festa difícil de celebrar. Potser l’hem complicat massa. Potser l’hem sacralitzat. Potser l’hem tret del context de la nostra vida de cada dia. Potser deixem que els nous Herodes del consumisme facin desaparèixer l’alegria de les coses senzilles. Potser n’hi ha prou en ser capaços de compartir l’alegria pel naixement d’un infant, de tots els infants del món, i creure que la providència d’un Déu generós o la mateixa força de la història, no ha perdut l’esperança en aquesta espellifada humanitat. I, aleshores, tot el món pot esdevenir un gran pessebre.


15 de gener del 2012

Nou bloc pessebrista a la xarxa

Em plau comunicar-vos als companys del Bou i la Mula, als pessebristes i als seguidors en general d'aquest bloc, que estreno bloc personal dedicat al món dels pessebres. En ell hi penso abocar les meves experiències, els meus pensaments i les meves creacions per compartir-les amb tots vosaltres. Espero que aquesta tecnologia de la comunicació sigui realment el que el seu nom indica i serveixi per enriquir-nos mútuament. Us convido a tots a participar-hi. El trobareu clicant elpessebredelamula.blogspot.com o a la blogosfera d'aquest bloc.

Pessebres escolars: Escola Casas de Barcelona


El CEIPM Escola Casas és un centenari centre escolar públic de titularitat municipal situat al barri del Clot de Barcelona. Ja fa anys que fan un pessebre en el que hi participa tota l'escola. 

 Aquest Nadal el pessebre de l’escola s’ha situat com és habitual al vestíbul d’entrada. Es tracta d’un pessebre intimista i l’hem ambientat dins d’un gran decorat d’hivern, en concret dins d’una llar de foc feta amb cartró, que te regals al seu davant. El pessebre representa en miniatura edificis nevats de l’entorn del nostre barri, en concret del 22@ ( fets a partir d’un col•lage de fotografies impreses i treballades des de un programa d’ordinador) el presideix la torre AGBAR amb la Sagrada família al fons. Al centre hi hem posat cases petites i antigues masies recordant el nostre barri del Clot i algun element arquitectònic del nostre Parc, tot com un paisatge nevat. 

Les figures són petites miniatures fetes amb plastilina seguint la proporció humana. La nostra idea era situar el Nadal al nostre barri amb una imatge entre l’ahir i l’avui.





12 de gener del 2012

El sentit del pessebre

A principis de desembre Fundació Claret em va convidar a parlar del sentit del pessebre a la nostra societat. He vist que al seu bloc han posat unes imatges de la conferència i em fa gràcia compartir-les amb tots vosaltres.

10 de gener del 2012

Conferència a Horta (Barcelona)


Demà dimecres dia 11 a les 17,30 al Centre cívic Matas i Ramis (Metro: Horta) en el marc de l'Aula d'extensió Universitària d'Horta, tindrà lloc la conferència: Iconografia del pessebre en l'art català, a càrrec d'Enric Benavent, pessebrista i professor de la URL.


En aquesta conferència es contemplen diverses obres d'art de Catalunya referides al naixement de Jesús des d'on es van comentant elements iconogràfics que apareixen als pessebres, acabant amb una visió de com ha d'evolucionar la representació del Nadal  en el segle XXI.

8 de gener del 2012

Pessebre Ciutat de Barcelona

Dia de reis a la tarda, passeig per visitar les exposicions de Pessebres de Barcelona.

1a parada, Betlem, la veritat és que em va sorprendre, no eren "els de sempre" n'hi havia algun que es veia "diferent".

2a parada (i sense estar previst) el Pessebre de la Ciutat, i sincerament em va agradar molt, la idea molt bona i l'execució excel·lent. A vegades la "senzillesa" d'idees és la més efectiva. Representava una esglèsia romànica i els frescos de les parets les diverses escenes. La foto detall del naixement. Per cert no us sona el BOU i la MULA del naixement? jejeje.

3a parada - Palau Mercader. TANCAT.

4a parada - La Pia Almoina. TANCADA.

(Per cert el dia 1 de gener matí, Monestir de Pedralbes TANCAT)

Des d'aquí "felicitar" a l'Associació pessebristes Barcelona per la "magnífica" informació facilitada com a soci, i les "entrades gratuïtes" per veure unes exposicions tancades.

Blas Muñoz (E.P.D)

El dia de Reis ens va deixar el Sr. Blas Muñoz, potser d'entrada a alguns no us sona però segur que heu vist els seus animals de fang, un els millors que es podien trobar en el mercat. Ja feia alguns anys que feia molt poca producció i gràcies al seu fill Blai que l'ajudava.

Des d'aquí un record per les seves figures i per la seva persona.

(Us poso d'exemple un parell de fotografies del que feia, no són gaire bones però es pot apreciar).



Pessebres escolars: CEIP Emili Carles Tolrà de Castellar del Vallès



L'escola Emili-Carles Tolrà és l'escola pública més antiga de Castellar del Vallès. Es tracta d'un col·legi d'una línia que l'any passat va celebrar els 75 anys d'història. Els alumnes del cicle mitjà han construït un pessebre molt interessant ja que tots els nens i nenes donen vida a les figures. 

Com veieu, es tracta d'un pessebre fet bàsicament amb paper, on les figures són siluetes retallades dels personatges que tenen la cara dels nens i nenes de la classe. Aquests infants van participar de les visites que el Grup Pessebrista organitza durant la construcció dels pessebres.

4 de gener del 2012

El pessebre cantat


Una novetat editorial d'aquest Nadal, al voltant del pessebre, és el petit llibret El pessebre cantat, publicat per La Patumaire Edicions. No deixa de ser un recull de músiques i lletres de cançons populars per cantar davant el pessebre, juntament amb un pessebre retallable de paper.

Les cançons estan escrites en tonalitats senzilles i amb harmonies simples, per tal d'acompanyar-les amb una guitarra o un teclat.

El pessebre, entre moltes altres coses, és un lloc de trobada (familiar, associativa, social...) i aquest llibret pot ser una bona eina per treballar i valorar-ne aquest aspecte.

Trobar-se, cantar i fer festa al voltant del pessebre. És la proposta d'El pessebre cantat.

3 de gener del 2012

500



Aquest post és el que fa 500! Des que vam encetar aquest bloc, a principis de l’any 2007, i fins avui, ja hem publicat 500 comentaris al voltant del món del pessebre. Això fa una mitjana d’uns 100 posts cada any.

Quan va néixer el nostre col·lectiu, l’any 1999, ja vam començar a editar un butlletí d’ordre intern. En vam fer 18 números (des del 0, l’abril de 1999, fins al 17, l’agost de 2007). La majoria es poden consultar en format PDF des de la nostra pàgina. En els butlletins hi recollíem notícies i comentaris no només de la nostra entitat sinó de tot allò que tingués a veure amb el món del pessebre. És amb aquest esperit que l'any 2007 vam iniciar aquest bloc. I és amb aquest mateix esperit que aquell mateix any vam iniciar el butlletí electrònic pessebrista, que actualment s'envia amb una periodicitat mensual a més de 400 adreces de correu electrònic.

Quan vam crear el col·lectiu El Bou i la Mula, ara ja fa més d’11 anys, ens vam marcar entre els nostres objectius difondre el pessebre, fer-ne recerca i promoure'n el debat i l'opinió. És el que hem intentat fer al llarg de 499 posts. I val a dir que això ha estat possible gràcies a una bona colla de col·laboradors: Enric Benavent, Antoni Dorda i Ventura, Albert Dresaire Gaudí, Carles Dresaire i Gaudí, Galderich, Antoni Martí i Pujol, Miquel Marzal i Hernán de Rivera Torras. A tots ells, moltes gràcies!

Un darrer objectiu que ens vam proposar era celebrar el pessebre, gaudir d'aquesta activitat. És a això que volem dedicar aquest post i ho volem compartir aquesta celebració amb tots els que ens seguiu.

Moltes gràcies a tothom!

2 de gener del 2012

(Mena de) Manifest per a un Nadal de tots

L'amic Modest Masides, que hem pogut retrobar en diversos actes aquests dies ens fa arribar aquest escrit on reflexiona sobre el sentit del Nadal. Una aportació molt personal que ben segur ens farà pensar.

"Ve Nadal..!!!,"Ve Nadal..!!!",corre la brama.I el "tsunami" nadalenc s´apodera vertiginosament per terra,mar i aire de tots els espais visuals, sonors i relacionals gairebé del planeta.

Certament,la banalització general, el consumisme compulsiu, la coerció sensorial ubiqua, el malbaratament i dilapidació irresponsable de tota mena de recursos,la eclosió arreu de rituals "zombi (autèntics "morts vivents", que segueixen caminant sense ja memòria del seu significat original) i els freqüents terratrèmols emocionals a moltes famílies, forçades sovint a un retrobament massiu i no desitjat, han erosionat greument l'àurea del Nadal.
Erosionat i pervertit. Perquè,i aquest es el pinyol del meu pensament al respecte,Nadal és:

-una CRIDA,a la gent de bona voluntat,amb anhels , incombustibles pel que està caient ,d´un mon mes just i harmoniós.

-una TAST del que podria ser la convivència quotidiana, si aconseguíssim retenir aquest plus de compassió i tendresa que,per raons complexes i sovint irracionals,tendeix a apoderar-se de nosaltres aquests especialíssims dies.

-un RECORDATORI de la nostra condició d´éssers socials,i l´Altre es fa especialment pressent,maldament intentem reduir l´àmbit del sentiment al cau familiar.

-una INVITACIÓ a retenir aquesta sensibilitat mes fina,aquest impuls solidari,aquest escalf del cor.A aparcar la cuirassa quotidiana,a baixar la guarda,a renovar la confiança en els altres i en nosaltres mateixos.

-un DESVETLLAMENT incontenible de la necessitat d´amor i fraternitat, i l´egoisme que ens mena ens fa mes vergonya, i la injustícia del mon s´ens fa mes insuportable, malgrat ser-ne foscament còmplices.

Perquè Nadal,aquest Nadal mateix blasmat i estrafet,el vertader Nadal, és ple de valors, de valors humaníssims perfectament assumibles sense cap necessitat d´adherir al seu origen católic.

Nadal, aquest Nadal a reivindicar i rehabilitar, podria ser i es ja de tots,creients i no creients,com una fita clau del calendari on, indefectiblement, "se nos mueve el piso",com diuen gràficament els argentins.


Per què no concebre "el Nadal", "la historia del Nadal", COM UNA FAULA..? Una faula formidablement edificant i seductora,com ho són la Odisea o el Quixot, peces clau del gran llegat patrimonial i literari que han il·luminat i marcat rutes de creixement personal a les vides dels humans durant segles,entronitzant models insuperables de conducta:la fidelitat i la esperança de Penélope, la prudència,el valor i la intel·ligència de Ulises, la generositat i la fam de justícia i servei insaciable d´Alonso Quijano,el bon sentit i la compassió de Sancho...I també la confiança de Josep,i la disponibilitat humil de Maria,el despreniment i la il·lusió dels pastors,i la perseverança i l´esforç dels Reis Mags, i tants i tants.

Abordat així ,rebut així,celebrat així,es totalment irrellevant,com és obvi,si la historia es "verdadera" (es a dir,si históricament va succeir) o no,i molt mes irrellevant si el nen Jesus era Deu o si la Verge era ,o no, tal.

Ara,amb nous plançons trucant a la porta,potser podríem "pactar" un relat " de mínims" sobre la presencia i la vigència d´aquets valors aportats pels personatges d´aquest drama genial en el que tots poguessim retrobar-nos i fornissin un sentit primari unànime de les festes,enrriquit després per les particulars creences de cada un.Un "relat de mínims" que admetés sense conflicte un estructura "de capes superpostes",com la de les cebes,que podríem entregar,com a punt de partença,als nostres fills i nets i garantiríen la convergencia d´uns i altres,gent de bona voluntat,en un gaudi alliberat de prejudicis i exclussións sectáries,intolerants i separadores. 

I fins aquí les meves humils reflexions sobre aquestes extraordinaries dates ,tot el terrabastall emocional que comporten, i el desig de poder "fer pinya" amb gent estimada de generacións ,idees i creences diverses.

Tota una casuística "a la menuda" que plantegen els diversos "episodis" (que si el pessebre,que si l´arbre,que si els Reis, etc.) de les festes, que aquí no he desengrunat, ben segur que sortira a la trobada i ens garantira un debat suculent.

Una abraçada nadalenca/universal per a tots!!!


1 de gener del 2012

Pessebres escolars: Escola Lys de Barcelona


L'escola Lys és una cooperativa d'iniciativa social, de pares i mares, que constitueix un centre petit, d'una sola línia i que es defineix com escola catalana i laica.

El pessebre
Com cada any l'arribada del Nadal revoluciona l'escola de dalt a baix i l'omple de racons i activitats entranyables. Com marca la tradició, el pessebre dissenyat pels alumnes de Cicle Mitjà inaugura la festivitat del Nadal a l’escola. El nostre pessebre ha estat construït amb material reciclat.