L'amic Modest Masides, que hem pogut retrobar en diversos actes aquests dies ens fa arribar aquest escrit on reflexiona sobre el sentit del Nadal. Una aportació molt personal que ben segur ens farà pensar.
"Ve Nadal..!!!,"Ve Nadal..!!!",corre la brama.I el "tsunami" nadalenc s´apodera vertiginosament per terra,mar i aire de tots els espais visuals, sonors i relacionals gairebé del planeta.
Certament,la banalització general, el consumisme compulsiu, la coerció sensorial ubiqua, el malbaratament i dilapidació irresponsable de tota mena de recursos,la eclosió arreu de rituals "zombi (autèntics "morts vivents", que segueixen caminant sense ja memòria del seu significat original) i els freqüents terratrèmols emocionals a moltes famílies, forçades sovint a un retrobament massiu i no desitjat, han erosionat greument l'àurea del Nadal.
Erosionat i pervertit. Perquè,i aquest es el pinyol del meu pensament al respecte,Nadal és:
-una CRIDA,a la gent de bona voluntat,amb anhels , incombustibles pel que està caient ,d´un mon mes just i harmoniós.
-una TAST del que podria ser la convivència quotidiana, si aconseguíssim retenir aquest plus de compassió i tendresa que,per raons complexes i sovint irracionals,tendeix a apoderar-se de nosaltres aquests especialíssims dies.
-un RECORDATORI de la nostra condició d´éssers socials,i l´Altre es fa especialment pressent,maldament intentem reduir l´àmbit del sentiment al cau familiar.
-una INVITACIÓ a retenir aquesta sensibilitat mes fina,aquest impuls solidari,aquest escalf del cor.A aparcar la cuirassa quotidiana,a baixar la guarda,a renovar la confiança en els altres i en nosaltres mateixos.
-un DESVETLLAMENT incontenible de la necessitat d´amor i fraternitat, i l´egoisme que ens mena ens fa mes vergonya, i la injustícia del mon s´ens fa mes insuportable, malgrat ser-ne foscament còmplices.
Perquè Nadal,aquest Nadal mateix blasmat i estrafet,el vertader Nadal, és ple de valors, de valors humaníssims perfectament assumibles sense cap necessitat d´adherir al seu origen católic.
Nadal, aquest Nadal a reivindicar i rehabilitar, podria ser i es ja de tots,creients i no creients,com una fita clau del calendari on, indefectiblement, "se nos mueve el piso",com diuen gràficament els argentins.
Per què no concebre "el Nadal", "la historia del Nadal", COM UNA FAULA..? Una faula formidablement edificant i seductora,com ho són la Odisea o el Quixot, peces clau del gran llegat patrimonial i literari que han il·luminat i marcat rutes de creixement personal a les vides dels humans durant segles,entronitzant models insuperables de conducta:la fidelitat i la esperança de Penélope, la prudència,el valor i la intel·ligència de Ulises, la generositat i la fam de justícia i servei insaciable d´Alonso Quijano,el bon sentit i la compassió de Sancho...I també la confiança de Josep,i la disponibilitat humil de Maria,el despreniment i la il·lusió dels pastors,i la perseverança i l´esforç dels Reis Mags, i tants i tants.
Abordat així ,rebut així,celebrat així,es totalment irrellevant,com és obvi,si la historia es "verdadera" (es a dir,si históricament va succeir) o no,i molt mes irrellevant si el nen Jesus era Deu o si la Verge era ,o no, tal.
Ara,amb nous plançons trucant a la porta,potser podríem "pactar" un relat " de mínims" sobre la presencia i la vigència d´aquets valors aportats pels personatges d´aquest drama genial en el que tots poguessim retrobar-nos i fornissin un sentit primari unànime de les festes,enrriquit després per les particulars creences de cada un.Un "relat de mínims" que admetés sense conflicte un estructura "de capes superpostes",com la de les cebes,que podríem entregar,com a punt de partença,als nostres fills i nets i garantiríen la convergencia d´uns i altres,gent de bona voluntat,en un gaudi alliberat de prejudicis i exclussións sectáries,intolerants i separadores.
I fins aquí les meves humils reflexions sobre aquestes extraordinaries dates ,tot el terrabastall emocional que comporten, i el desig de poder "fer pinya" amb gent estimada de generacións ,idees i creences diverses.
Tota una casuística "a la menuda" que plantegen els diversos "episodis" (que si el pessebre,que si l´arbre,que si els Reis, etc.) de les festes, que aquí no he desengrunat, ben segur que sortira a la trobada i ens garantira un debat suculent.
Una abraçada nadalenca/universal per a tots!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada