Aquest crec que és el llibre més antic que tinc. Publicat l'any 1927 pel P. Andreu de Palma OMCap.
M'agrada situar-me en el context en què es va escriure aquest text i intentar veure el perquè d'algunes de les afirmacions que s'hi fan.
Les recomanacions del P. Oleguer de Barcelona escrites l’any 1914 (citat a: Andreu de Palma, 1927 p. 67 i a Caputxins... i el pessebre p.13) diuen que a l’hora de reproduir qualsevol esdeveniment històric cal guiar-se bé sobre allò que es vol representar. Per representar el Naixement de Jesús cal instruir-se primer sobre el que relata la sagrada Bíblia, evitant la més petita nota d’anacronisme “així, hi guanyaria la instrucció dels petitets i s’estalviaria una rialleta als grans”. Veiem com a principis de segle regnava una gran preocupació per donar al pessebre un caire històric, de fidelitat als textos bíblics. La irrupció d’algunes llibertats interpretatives a l’hora de construir els pessebres inquietaven alguns. Com llegim a la Revista de Oro al desembre de 1926: “las austeridades y fidelísimas representaciones de la Natividad del Señor se transformaron, ya en siglos pasados, en un tema de libre concepción que incluso el humorismo entraba en él.” (citat a: Andreu de Palma, 192 p. 61).
L’obra del P. Andreu havia de contribuir a la depuració dels defectes en les construccions dels pessebres ja siguin de caràcter bíblic o casolà per que tots s’ajustin al caràcter històric, a la veritat, del fet que volen commemorar. Pel que diu el P. Andreu podem pensar que en aquella època hi havia pessebres que desafiaven els cànons històrics clàssics i això era considerat per alguns com un defecte o una pèrdua de dignitat. El pessebre ha de fer-se seguint el cànon d ela Bíblia, de la litúrgia i de l’art, i millor si son senzills i sense escenografies massa aparatoses ni rebuscaments massa realistes. (Andreu de Palma, 1927 p.68) Citant el prevere J Gros, el P. Andreu vol destacar que el pessebre casolà ha de mostrar una visió sincrètica més que arqueològica, sense massa escrúpols de paisatge o d’època.
El manual del P. Andreu també té un lloc per als pessebres “moderns” o extra-bíblics que ell diferencia clarament de l’anacronisme. El pessebre modern, on es representa el Misteri amb la incorporació de personatges contemporanis considera que podria passar com un altre simbolisme pessebrístic. L’anacronisme desdiu la cultura mentre que el realisme, si és simbòlic, pot arribar a la categoria de lliçonari.
2 comentaris:
M'estava llegint una publicació local de Premià de Mar i m'ha cridat l'atenció quan parlava del concurs de pessebres que es feia, cap allà els anys 1970 - 1971. Entre els criteris de puntuació s'enumerava la "fidelitat arqueològica, històrica, de l'arquitectura, el paisatge i els vestits" del pessebre. Entre els membres del jurat no hi havia cap arqueòleg ni historiador i, per tant, nop sé en què es deurien fonamentar. Llavors passen coses com un pessebre que vaig veure uns anys després que volia reproduir la ciutat de Cafarnaüm en època de Jesús. L'autor, explicava, s'havia documentat moltíssim per fer-lo. Tot erad'un detallisme acuradíssim, els carrers, les cases, el mercat, les clavagueres, amb les seves rates.... llàstima que a Cafarnaüm com en moltes altres ciutats romanes les aigües brutes anaven per damunt del carrer, sense claveguera. I això està documentat.
Això de la documentació em recorda una conversa amb un pessebrista de pro, criticant una figura de pessebre hebrea que duia com ofrena un gall dindi, animal que varen portar els descobridors segles després d'Amèrica. Tant fidel ha de ser un pessebre? sovint el llindà de l'absurd es sobrepassa.
Publica un comentari a l'entrada