Aquest Nadal es va presentar el segon número de la revista Naixement, la publicació promoguda per la Federació Catalana de Pessebristes.
Semblantment al primer número,
tota la publicació està dedicada a recollir articles al voltant del
pessebre escrits, la majoria d’ells, per persones “no
pessebristes” (o millor dit, per pessebristes de fet, com els
anomenaria l’enyorat Josep M. Garrut). Enguany, però, a la revista
s’hi han inclòs algunes pàgines dedicades a explicar les
activitats realitzades per la pròpia Federació.
Si em demaneu la meva opinió us diré
que (igual que l’any passat), la revista m’ha agradat molt. Els
articles aporten reflexions sobre el món del pessebre que van molt
més enllà de donar voltes als diorames. Els autors convidats es
miren el pessebre des de diverses disciplines i des de diverses
mirades, i això és molt enriquidor. Tant de bo, doncs, puguem
gaudir d’aquesta publicació durant molts anys.
Això sí (i és un petita petició que
m’atreviria a fer als seus responsables) seria bo buscar mitjans
per a fer-ne una bona difusió. I ho dic sabent que això que demano
és complicat. Vull dir que tractant-se com es tracta d’una revista
interessant i ben feta, seria bo que pogués arribar a un públic ben
ampli. Poso un exemple clar: sóc soci de tres entitats federades i
cap d’ella m’ha ofert de forma explícita poder tenir (o
adquirir) la revista. Si la tinc és perquè me la van donar el dia
que vaig participar en l’acte de celebració dels 60 anys de
l’Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès. Els
visitants a l’exposició de Mataró, per posar un altre exemple,
tampoc han tingut l’opció d’adquirir la revista, i penso que és
una llàstima.
En tot cas el que sí que és molt
interessant és que existeixi la possibilitat de baixar-se la revista
en format PDF, d'aquesta manera com a mínim qui ho desitgi pot accedir als seus
continguts.
Entre tots els escrits de la revista
m’és difícil destacar-ne algun, però deixeu-me acabar amb una
cita a l’escrit Pessebre enllà, del polític i escriptor Antoni
Vives: “M’agradaria imaginar una nova manera de sentir el
pessebre que veritablement ens relligués a un ideal de fraternitat i
d’amor, arrel de la representació pessebrística. No proposo
canvis, només reflexions. Reflexions pessebre enllà, més en
l’esperit del que és el pessebre, que no en un canvi de formes.
Recuperant-ne el sentit, sense haver d’imposar la litúrgia”.
Doncs això.
2 comentaris:
Amb això de la distribució et dono tota la raó. No en sabia res i ningú n'ha fet propaganda. Aixi és difícil sortir del cercle.
Per una altra part és d'agraïr que es faci un PDF disponible que ara passo a llegir-lo. Gràcies per la informació.
Jo vaig en connèixer de l'existència, en una sala de visites d'un professional del dret que és pessebrista...
Publica un comentari a l'entrada