24 d’abril del 2019

El pessebrisme a la XIII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 27 d'abril de 2019 a Cabrils (El Maresme)


Activitat: XIII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme
Dia: 27 d’abril de 2019
Hora: de 9.00 a 14.00 i de 17.00 a 19.00h
Lloc: Cabrils - Centre Cívic La Fàbrica
La XIII Trobada de Recerca està oberta al públic que pot venir d’oient i visitar les diferents exposicions i les activitats que tindran lloc a partir de les 5 de la tarda a la Plaça de l'Església



RESUM

13ª edició de les trobades que anualment reuneixen entitats de recerca i estudi sobre història i patrimoni de tot el Maresme. En aquesta ocasió el tema escollit és el patrimoni immaterial: el batec de la gent del Maresme. Un patrimoni viu, dinàmic i que es transmet de generació en generació.

La jornada començarà amb una taula rodona, a càrrec de Rafel Folch, tècnic de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya; Lluís Garcia Petit (Director general de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya), Montserrat Garrich (Comissària de l’any Capmany) i Maria Àngels Travé (coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Immaterial de la vegueria del Penedès).

Després s’iniciarà el torn de ponències on investigadors de tota la comarca, presentaran els treballs que han estat objecte d’estudi d’ençà que l’any passat, l’alcalde de Dosrius, Marc Bosch passés el relleu a l’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales, durant les XII Trobades.
L’acte, que s’emmarca dins dels esdeveniments de la Festa Major de la Santa Creu, està organitzat pel Museu Arxiu de Cabrils i el col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula amb el suport de l’Ajuntament de Cabrils, l’Arxiu Comarcal del Maresme, l’Institut Ramon Muntaner, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

A les 5 de la tarda, a la Plaça de l’Església, hi haurà una mostra a càrrec de les diferents entitats del municipi que vetllen per aquest tipus de patrimoni en el seu vessant més festiu:

-  El patrimoni sonor: Els tocs de campana, a càrrec del campaner, Jaume Tolrà.

-  El patrimoni festiu (imatgeria): Ball de Gegants, pels geganters de Cabrils.

- El patrimoni musical: Coral de la Concòrdia i Coral de Santa Helena que interpretaran, El Vallespir, del mestre Rafael Martínez Valls i la sardana, El meu destí, de Jordi Gonzàlez.

- El patrimoni oral: representació de la llegenda de la cova de les Bruixes de Montcabrer, a càrrec del Grup de Teatre La Concòrdia.

-   Trobada Solidària de Grups de Percussió organitzat per SolRePercussió.



PROGRAMA

XIII TROBADA D’ENTITATS DE RECERCA LOCAL I
COMARCAL DEL MARESME

El Patrimoni Cultural Immaterial: el batec de la gent del Maresme.

Cabrils, 27 d’abril de 2019

H O R A R I S

 8,30 a  9,00    Rebuda participants i lliurament de la documentació.

 9,00 a  9,30    Inauguració de la jornada

 9,30 a 10,15   Taula inaugural: a càrrec de Lluís Garcia Petit (Director general de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya), Montserrat Garrich (Comissària de l’any Capmany), Mari Àngels Travé (coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Immaterial de la vegueria del Penedès). Moderador: Jordi Montlló

10,15 a 10,40 Pausa – esmorzar.

----------------- 
10,40 a 10,48  “Tradició de les Garlandes de Nadal a Sant Cebrià”,  Marta Colell
  i Anna Parera. Centre d’Estudis de Sant Cebrià. CESC.

10,48 a 10,56 “Mestres de cases documentats al Baix Maresme entre els segles XIV i  XVI. Exemples d’un colonialisme artísitic dels tallers barcelonins”,
 Dr. Joaquim Graupera Graupera. Maresme Medieval.

10,56 a 11,04 “L’ofici de vidrier”, Mercè Calpe i Víctor Ligos. Associació Vidre Bufat  Mataroní.

11,04 a 11,12 “Indicis d’un taller vidrier a can Ximenes del Carreró (Mataró)”,
 Dr. Joan Francesc Clariana Roig. Grup d’Història del Casal.

11,12 a 11,20  “Un talent local que traspassà fronteres: Premià de Mar com a
vila  pionera del dibuix, gravat i estampació de teixits”Assumpta    Dangla Ramon.

11,20 a 11,28  “Les devocions, l’expressió popular de la fe en
les manifestacions   religioses i la imatgeria”. Marc Pons.

11,28 a 11,36 “Els gegants de Dosrius”, Neus Alsina Boix, Maria Àngels
  Jubany  Pinós.

11,36 a 11,44 “Els actes de proclamació reial de Lluís I i Carles III a Mataró. Una
Aproximació al cermonial de la festa”. Dra. Alexandra Capdevila   Muntadas.

De modo que tot excita y mou a la major devoció. L’arribada de
relíquies  a Mataró durant el segle XVIII”. Dos exemples, Héctor López Silva. Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.

11,44 a 11,52 “Iniciativa i participació en el floklorisme a Canet de Mar. L’aportació
de     Lluís Domènech i Montaner i la seva família a la reactivació de les festes  populars”Gemma Martí Rey, Xavier Mas Gibert, Carles Sàiz i Xiqués. Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner.

11,52 a 12,00  Les catifes de flors i altres elements naturals com a motor en
el desenvolupament, la cohesió i la participació social d’una      comunitat”,  Laura Bosch Martínez. Museu Arxiu de Cabrils

12,00 a 12,08 “Festes dels barris o de les enramades de Canet”, Francesc         Rodríguez  Santos. Centre d’Estudis Canetencs.

12,08 a 12,16 “Les enramades. Una mirada a la festa i tradició de Vilassar de Mar
  dels segles XIX i XX”Maria Teresa Sierra Fornells i Jordi
  Casanovas   Berdaguer. Centre d’Estudis Vilassarencs.

12,16 a 12,24  “Aplecs, romiatges i plantades de pessebres del Maresme: entre el Parc  Serralada Litoral i el Parc del Montnegre-El Corredor”. Dr. Jordi Montlló. Col·lectiu de Recerca, El Bou i la Mula

12,24 a 12,32 “El Col·lectiu El Bou i la Mula, vint anys treballant per posar en valor el  pessebrisme”. Enric Benavent, Albert Dresaire, Antoni Dorda, Josep Maria Font i Jordi Montlló. Col·lectiu de Recerca, El Bou i la Mula.

12,32 a 12,40 “Sara Llorens i la construcció del seu llegendari”.  Dra. Josefina Roma Col·lectiu de Recerca,  El Bou i la Mula

12,40 a 12,48 “El ball de morratxes de Malgrat com a ritual: un element del patrimoni immaterial”. Anna Maria Anglada i Mas.

12,48 a 12,56 “Les Consuetes a Dosrius el 1646: la logística parroquial”. Josep Ramis Nieto.

12,56 a 13,04 “Els Centres d’Estudis, patrimoni material i immaterial dels nostres pobles i ciutats. L’exemple de la col·laboració entre el Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt i l’Institut Domènec Perramon”. Francesc Isern Rovira i Francesc Forn i Salvà. Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt.

13,04 a 13,12 “La cultura del tren: el ferrocarril Barcelona-Mataró”. Xavier Nubiola de Castellarnau i Cecília Vallès. Cercle Històric Miquel Biada.


Comunicació presentada però que no es llegirà:

“ Una ullada al fons del músic Ramon Bartrons i Bach. Música popular a Mataró. 1ra meitat s. XX.” Alexis Serrano i Encarnació Soler. Arxiu Comarcal del Maresme.
------------------

13,15 a 13,30 Debat.

13,30 a 13,45  Cloenda i conclusions
------------------

14,00   Dinar
------------------


17,00          Plaça de l’Església: Mostra d’elements del patrimoni immaterial i festiu de Cabrils:

·         El patrimoni sonor: Els tocs de campana, a càrrec del campaner, Jaume Tolrà.

·         El patrimoni festiu (imatgeria): Ball de gegants

·         El patrimoni musical: Coral de la Concòrdia i Coral de Santa Helena que interpretaran, El Vallespir, del mestre Rafael Martínez Valls i la sardana, El meu destí, de Jordi Gonzàlez.

·         Patrimoni oral: representació de la llegenda de la cova de les Bruixes de Montcabrer, a càrrec del Grup de Teatre La Concòrdia.

·         Trobada Solidària de Grups de Percusió organitzat per SolRePercusió. Sordia des de la plaça de l’església i recorregut pel poble.

------------------

Exposicions que es podran veure a La Fàbrica:

·         Mostra de diorames de Associació Pessebristes Santa Creu de Cabrils (La Fàbrica, Altell).

·         L’abans i l’avui de la diada de Corpus

·         Mostra de bestiari festiu i de foc del Peluts de foc

·         Mostra Les Puntaires


d  
RESUMS DE LES COMUNICACIONS

XIII TROBADA D’ENTITATS DE RECERCA LOCAL I COMARCAL DEL MARESME
El Patrimoni Cultural Immaterial: el batec de la gent del Maresme.
Cabrils, 27 d’abril de 2019

1. Mestres de cases documentats al Baix Maresme entre els s.XIV i XVI. Exemples d’un colonialisme artístic dels tallers barcelonins.
Dr. Joaquim Graupera Graupera. Maresme Medieval

La poca documentació coneguda fins al moment no ens permet conèixer l’autoria de la majoria de les obres dels s. XIV i XV però a partir dels testimonis conservats podem fer-nos una idea clara de la forma de funcionar dels artífexs en aquesta etapa. La proximitat amb Barcelona i la provinença d’aquesta ciutat d’una gran part dels promotors, va originar que la majoria d’obres estiguessin elaborades pels tallers barcelonins. Aquesta tendència continuarà durant el s. XVI. La majoria de mestres d’obres que apareixen en la documentació tenen un origen occità o francès, i a l’igual que a l’etapa anterior treballaven associats moltes vegades amb un artista català. Malgrat tot, en aquesta etapa, augmenten els mestre de cases de procedència catalana. D’alguns no en sabem la procedència, com és el cas de Joan Romeu, que el 1504 va dirigir les obres d’ampliació del campanar de la parròquia d’Alella. Un dels grups d’artífex més nombrós son els mestres de cases de procedència maresmenca.

2. L’ofici de vidrier
Mercè Calpe i Victor Ligos. Associació Vidre Bufat Mataroní
La comunicació serà un repàs de l’ofici de vidrier des de l’antiguitat- Mesopotàmia i Egipte, el món clàssic, àrab, els gremis d’artesans a l’època medieval, i els vidriers a les industries de vidre dels segles XIX i XX. Estat del vidre artesà i industrial a l’actualitat.


3. Indicis d’un taller vidrier a can Ximenes del Carreró (Mataró)
 Joan Francesc Clariana Roig

L’existència d’una important activitat de fabricació de vidre Mataró, a partir del segle XVI, ha estat amplament difosa per diferents historiadors i investigadors. Aquí presentem una mostra de les troballes de vidre que s’efectuaren en una excavació realitzada a principis dels anys vuitanta, a la vegada, relacionant-la amb altres troballes i peces conegudes de vidre català fabricat a la façon de Venisse.

 4. Un talent local que traspassà fronteres: Premià de Mar com a vila pionera del dibuix, gravat i estampació de teixits
Assumpta Dangla Ramon
El Museu de l’Estampació de Premià de Mar és el centre de referència d’estudi d’estampació tèxtil a l’estat. Des de l’any 2002 recull testimonis de la història, art, ciència i tècnica de l’estampació a Catalunya. L’any 2018 el museu va endegar una campanya de recollida de memòria oral per reunir els testimonis vius sobre l’activitat d’estampació tèxtil al municipi. Premià de Mar va introduir a Espanya, l’any 1931, el nou sistema d’estampació “a la lionesa”. Aquesta activitat va crear tot un seguit d’oficis, amb fàbriques i tallers que van fer de Premià de Mar vila pionera i punt de trobada de professionals, dels quals malauradament se n’està perdent la tradició. La vila va esdevenir un nucli on es practicava amb excel·lència l’ofici de gravador, dibuixant de clixés, estampador i altres especialitats, en petits tallers, grans fàbriques o en l’àmbit domèstic. En aquesta comunicació dibuixem el mapa de l’activitat d’estampació tèxtil a Premià de Mar, motor de l’economia des de l’any 1931, i destaquem el talent local que hi havia al municipi, un patrimoni cultural immaterial que traspassà fronteres i arribà a altres continents.
5.    Les devocions, l’expressió popular de la fe en les manifestacions religioses i la imatgeria.
Marc Pons  Vilassar de Dalt
6.  Els gegants de Dosrius

Alsina Boix, Neus i Jubany Pinós, M. Àngels
Arxiu Municipal de Dosrius

Els primers gegants de Dosrius foren creats, l’any 1978, pels nens i nenes, monitors i monitores del Grup d’Esplai El Rovelló de Dosrius, juntament amb un drac i 10 capgrossos. Van fer la seva primera cercavila per la Festa Major de Sant Llop (1 de setembre) de 1978, en el transcurs d’una de les primeres festes populars al carrer, tan característiques amb l’arribada de la democràcia. Es tracta d’uns gegants peculiars, ja que foren construïts a base de cabells de llana, cares fetes amb tambors de sabó i folrades de roba, vestits confeccionats per dones del poble, amb roba donada per les empreses tèxtils del municipi, espuma als braços, que  fa que siguin mòbils i carcassa de fusta. Tot i així, són i van ser uns gegants molt populars i la delícia dels més menuts, per la seva peculiaritat, la seva vistositat, els seus colors i, també, pels seus noms, dos bolets molt preuats a Dosrius: Rovelló i Pimpinella. Amb el temps, els gegants de Dosrius no van faltar a les cercaviles i festes populars, van recorre els pobles de tota Catalunya i la família va anar augmentat i creixent, primer, amb una filla, la Rabassola i, més endavant, amb altres gegants, però aquests sí, ja construïts per mestres geganters.


7.  Els actes de proclamació reial de Lluís I i Carles III a Mataró. Una aproximació al cerimonial de la festa.

Alexandra Capdevila Muntadas

Dins el conjunt de commemoracions, les festes reials adquireixen una rellevància especial per la seva magnificència i esplendor, així com per la seva gran complexitat atesa la seva doble dimensió. Així, si en la festa oficial es manifesta el poder en la seva més alta instància i compta amb la representació institucional de les principals autoritats civils, militars i religioses, en la festa popular  lloc la intervenció del conjunt de la societat a través de les corporacions gremials i amb la participació més o menys entusiasta del poble. En aquest sentit, la proposta de comunicació que plantegem per la XIII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal consistirà en analitzar els actes festius organitzats amb motiu de la proclamació dels reis Lluís I i Carles III a Mataró. En el cas de Lluís I el seu estudi ofereix la singularitat que va ser la primera ocasió en què com a conseqüència dels Decrets de la Nova Planta es va introduir la cerimònia de proclamació a “la manera de Castella”. Així doncs, a partir de la  informació aportada pels Acords municipals de Mataró, així com per les cròniques d’aquests actes ens aproximarem al ritual que es va seguir amb motiu de la designació d’aquests monarques i es tractarà de copsar si s’aprecien diferències o similituds en el cerimonial i els actes festius.


8.    De modo que tot excita y mou a la major devoció. L’arribada de relíquies a Mataró durant el segle XVIII. Dos exemples.

Héctor López Silva
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró

A través de la present comunicació, es vol fer palesa la importància que tingueren les relíquies en època moderna. A través de l’estudi de dos casos succeïts a Mataró a finals del segle XVIII, es veurà com reaccionava la societat de l’Antic Règim davant l’arribada de les relíquies, que eren tingudes com a
quelcom que permetia establir un vincle directe entre el sant o santa a la qual pertanyia la relíquia en qüestió, i la persona o la població on eren dipositades.


9.  Iniciativa participació en el folklorisme a Canet de Mar. L'aportació de Lluís Domènech i Montaner i la seva família a la reactivació de les festes populars.

Gemma Martí Rey - Xavier Mas Gibert  Carles Sàiz i Xiqués. 
Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner

L'autor explica de forma exhaustiva la relació de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i la seva família amb el mite medieval europeu de les deu mil Verges que se celebrava, des de feia segles, a la Casa Forta de Canet de Mar, avui Castell de Santa Florentina.
La repercussió de la processió de les Verges va contribuir a recuperar i fomentar antigues festes tradicionals locals i també d'altres esdeveniments que es van anar celebrant a la població entre finals de segle XIX i inicis del segle XX.

10Les catifes de flors i altres elements naturals com a motor en el desenvolupament, la cohesió i la participació social d’una comunitat.
Laura Bosch Martínez - Museu Arxiu de CabrilsL
Les catifes de flors que s’elaboren tradicionalment per la festivitat de Corpus són el resultat d’un procés molt elaborat que sovint comença mesos abans. Cada catifa  al darrera una història, un per què, i sobretot un mètode de treball. El més corrent o habitual és que cada grup de catifaires comenci per escollir el tema sobre el qual treballarà. Elements variats, figuratius i abstractes es complementen sovint amb temes d’actualitat o vinculats al municipi. En cada grup hi ha sovint una o dues persones que dominen el dibuix o les arts plàstiques. Plasmar la idea en una forma concreta que determini la composició de la catifa és un pas important que cadascú fa a la seva manera. Els recursos són variats: des del tradicional dibuix en un full de paper, fins a la utilització d’un programa informàtic de disseny, passant per l’ús de la fotografia, la pintura i altres tècniques artístiques. El compromís actiu i el sentiment de pertinença identitari a la comunitat són fonamentals i alhora pilars de la participació independentment de l’origen de cadascú i dels seus vincles amb el poble.

11. Festes dels barris o de les enramades de Canet
Francesc Rodríguez Santos - Centre d’Estudis Canetencs
Aproximació a l'evolució de les festes de la vuitada de corpus i la seva conversió en titularitats dels barris urbans del Canet del segle XVIII als nostres dies. Aquestes denominacions: Barri dels Abells (pagesos), Gitanos (mariners i calderes), Mercats (mercaders), Socarrats (burgesos) i Budellers (carnicers), corresponien a una distribució de la geografia urbana del poble. Per la vuitada de Corpus, cada barri celebrava, un dia determinat, la seva pròpia festa (les Passades), amb les vestimentes identitàries.


12.  Les enramades. Una mirada a la festa i tradició de Vilassar de Mar dels segles XIX i XX.

Maria Teresa Sierra Fornells i Jordi Casanovas Berdaguer - Centre d’Estudis Vilassarencs

La Festa de les Enramades era la més popular i genuïna i la principal celebració a cavall de Corpus i la Festa Major a Vilassar de Mar. Nasqué al segle XIX en una data difícil d’apuntar per la seva antiguitat i les poques fonts que s’hi refereixen. Segons sembla, el ball de les enramades es remunta a l’antic ball de les morratxes o almorratxes, per mitjà del qual es rememorava una llegendària efemèride que segons la tradició esdevingué en temps de l’ocupació musulmana quan una noia refusà l’oferta de matrimoni que li feu un noble i ric musulmà. El ball que en endavant es va fer per commemorar la llegenda, va anar mutant en una tradició cada cop més religiosa i amb el pas del temps la festa es va anar associant a les diades de Corpus i Sant Joan.

13.  Tradició de les Garlandes de Nadal a Sant Cebrià

Marta Colell i Anna Parera - Centre d’Estudis Sant Cebrià  CESC

La tradició de penjar neules medievals en el altar major de l’església parroquial es remunta en el nostre al segle XVI, segons consta en el llibre de comptes de la confraria dels Sants Metges, que tenim en el nostre Arxiu. Explicarem la recuperació d’aquesta tradició en les dues últimes dècades i l’evolució que ha sofert.

14.  Aplecs, romiatges i plantades de pessebres del Maresme: entre el Parc Serralada Litoral i el Parc del Montnegre-El Corredor.
Jordi Montlló Bolart - President Col·lectiu El Bou i la Mula
El projecte s’inclou en un marc més genèric que el Col·lectiu El Bou i la Mula ja va començar a treballar l’any 2012, i que pretén documentar els orígens, l’evolució, la situació actual i el futur, de les plantades de pessebres a muntanyes, ermites i paratges naturals, a Catalunya. Es pretén donar a conèixer una activitat festiva, lúdica i religiosa que uneix dues grans tradicions catalanes: el pessebrisme i l’excursionisme. Però més enllà de l’anècdota informativa, es vol analitzar les motivacions, la tipologia de participants, les entitats vinculades, la organització i el desenvolupament de l’activitat i les seves característiques i les diferències entre elles, els conflictes i com afecta el canvi en el context social i l’evolució dels simbolismes religiosos en una societat cada cop més laïcitzada, mercantil i individual. La metodologia emprada partia de la base de l’observació participant, mètodes d’enquesta com a primer acostament i entrevistes individualitzades a participants. Tot plegat acompanyat de recerca documental escrita i gràfica, en diaris i revistes generals, però també locals.

15.  El Col·lectiu El Bou i la Mula, vint anys treballant per posar en valor el pessebrisme.

Enric Benavent, Albert Dresaire, Antoni Dorda, Josep Maria Font i Jordi Montlló Col·lectiu de Recerca, El Bou i la Mula

El Col·lectiu d’opinió, recerca i difusió del pessebre El Bou i la Mula neix l’any 1999, ara fa 20 anys, amb la voluntat d’aportar al món pessebrístic i del patrimoni immaterial un espai de trobada i d'intercanvi per a pessebristes, entenent aquest terme en un sentit ampli, no només constructors de pessebre artístic o popular, sinó afeccionats al món del pessebre, al col·leccionisme, a la recerca i a la divulgació. En aquesta comunicació volem donar a conèixer alguns dels  projectes  realitzats pel  col·lectiu  El  Bou   la  Mula, orientats a posar en relleu la vessant de patrimoni immaterial que el pessebrisme ha generat al llarg de la història. Un patrimoni immaterial, molt ric i variat, que fins ara no ha merescut l’atenció que es mereix per part del món de la recerca.


16.  Sara Llorens i la construcció del seu llegendari

Dra. Josefina Roma - Col·lectiu de Recerca, El Bou i la Mula

Sara Llorens, malgrat la seva malaltia que la invalidava sovint, va desenvolupar una recerca allí on va fer estada, però sobretot, i molt completa, sobre Pineda. Podríem dir que gairebé es va plantejar una monografia de Pineda, centrada en el seu patrimoni immaterial. Els coneixements sobre la pesca, sobre la costa del Maresme, es completen i expandeixen pel món de les  llegendes i creences.  És en aquest àmbit que podem copsar com va portar a terme la recerca, els actants que va entrevistar, i com va aplegar tot el que podia donar-li llum sobre la cosmovisió de Pineda. Les relacions amb el Més Enllà, la religiositat, i també una historia de pirates i d’esclaus a moreria, que havien marcat la historia dels pinetencs. En les seves llegendes podem veure una transició sense talls de continuïtat entre la història, la llegenda i la rondalla, i veiem com les històries adopten característiques de rondalla, i com es passa de les rondalles a les llegendes locals, formant un contínuum que trobem gràcies als seus apunts, i que potser hauríem perdut si s’haguessin publicat en el seu temps, per la rigidesa de les necessitats editorials.

17.  El ball de morratxes de Malgrat com a ritual: un element del patrimoni immaterial

Anna Maria Anglada i Mas


El llibre de comptes de la confraria del Roser de Malgrat, abans Vilanova de Palafolls, esdevé una font documental que permet desgranar aquelles activitats que els confrares organitzaven i que consten a les despeses de la institució laica. El traspàs de pabordes esdevenia un acte públic que transcendia a la comunitat per tal de certificar la nova presa de possessió del càrrec. Tot i la manca de referències més precises, aquest acte s’acompanyava d’un ball on s’hi mostraven diferents atributs, en aquest cas ens referim a les morratxes. El ball de les morratxes esdevingué el focus d’atenció del centre neuràlgic de la plaça malgratenca, apropiant-se de l’espai comunitari per tal d’exhibir una cerimònia que el pas dels anys es va encarregar de transformar lleugerament en un ritual que prenia una funció diferent i que va esdevenir una tradició. La recuperació de les danses tradicionals a càrrec dels esbarts dansaires va promoure una modulació de la seva funció, transformant lleugerament alguns aspectes coreogràfics i estètics. Si  per un costat es va produir una folklorització d’aquest ritual, també va permetre la seva perpetuació en l’imaginari del costumari malgratenc, mantenint-se com una icona de la identitat local. Actualment es percep un desconeixement generalitzat d’aquesta tradició, per a la majoria de la població, en quant al principi històric protocol·lari que l’origina. Val a dir, també, que és un esdeveniment cultural por valorat atenent la seva configuració primigènia. A hores d’ara s’identifica com un costum que forma part del patrimoni immaterial local, al mateix temps que la seva representació i procedència està mancada de dades i, per tant, aquest estudi en presenta una aproximació.

18.  Una ullada al fons del músic Ramon Bartrons i Bach. Música popular a Mataró. Primera meitat s. XX.

Alexis Serrano i Encarnació Soler - Arxiu Comarcal del Maresme

A rel de la donació feta per l’Associació Llibre Viu de Mataró del fons del músic Ramon Bartrons i Bach, i del tractament arxivístic de la documentació ingressada, es vol donar a conèixer aquest músic i copista que va treballar amb figures cabdals de la música catalanes i d’arreu del món.

 19.  Les Consuetes a Dosrius el 1646: la logística parroquial

Josep Ramis Nieto

Les consuetes de Dosrius de l’any 1646 ens aproximen tant a la religiositat i el folklore dels pagesos del segle XVII, com als equilibris econòmics i humans del clergat per mantenir el cicle litúrgic.
Les consuetes de 1646 estan integrades per dues parts diferenciades: la primera fa referència a tot allò que per consuetud estaven obligats a fer els administradors de la parròquia; la segona presenta el cicle litúrgic des de l’1 de gener fins el 26 de desembre, amb totes les misses, oficis i processons que el Rector i les persones que l’assistien, estaven obligats a celebrar per manament o per consuetud.


20.   Els Centres d’Estudis, patrimoni material i immaterial dels nostres pobles i ciutats. L’exemple de la col·laboració entre el Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt l’Institut Domènec Perramon

Francesc Isern Rovira i Francesc Forn i Salvà - Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt

L’arrelament a la nostra cultura, a través del patrimoni acumulat de les generacions passades és un objectiu primordial als nostres dies. En un món cada cop més obert i estandarditzat és vital la reivindicació de les  arrels pròpies. La feina dels centres d’estudis, a través de la recuperació i conservació del patrimoni i la seva difusió mitjançant xerrades, cursets, publicacions, exposicions ..., és vital per assegurar aquesta connexió entre el passat i el present. Una de les prioritats dels centres d’estudis hauria de ser també garantir que el patrimoni cultural arribi als centres d’ensenyament per tal d’assegurar aquesta continuïtat i salvaguarda de la nostra cultura. El cas de l’Institut Domènec Perramon d’Arenys de Munt és un exemple paradigmàtic d’aquesta col·laboració entre el món de l’ensenyament i el món de la cultura. Aquest paper de transmissor, de pont entre el patrimoni i la societat és el que ens permet qualificar els centres d’estudis com a patrimoni material i immaterial dels nostres pobles i ciutats.

 21.  La cultura del tren: el ferrocarril Barcelona-Mataró

Xavier Nubiola de Castellarnau i Cecília Vallès - Cercle Històric Miquel Biada

El ferrocarril a Mataró des de la seva inauguració al 1848 ha sigut un element catalitzador de cultura popular i creació artística. Forma part de la memòria col·lectiva, s’ha fixat com un element de la cultura etnogràfica, tot generant obres culturals en els àmbits científic, històric, literari, festiu, artístic i musical: poemes, música, auques, novel·les, llegendes, gravats, pintura, audiovisuals… Generació rere generació, durant 170 anys, la producció cultural no s’ha tallat mai.

El tema del tren ha permès a molts ciutadans proclius a la creativitat, tant amateur com professionals, desenvolupar la seva personalitat creant productes culturals i participant-los socialment. Són aportacions personals que han enriquit la societat, l’han fet més creativa i han generat activitat econòmica. També ha propiciat que molts ciutadans hagin desenvolupat el col·leccionisme i ha motivat la celebració de noves i importants festes col·lectives de llarga tradició. Podem afirmar que el tren a Mataró és patrimoni etnològic, amb múltiples manifestacions, des de totes les vessants de la producció cultural, que en el seu conjunt ha creat un patrimoni cultural intangible, la “cultura del tren”, que segueix viva i en contínua evolució a Mataró i en l’àmbit del Maresme i el Barcelonès.