31 de març del 2010

Perles als porcs


Lluís Carratalà va vendre un preciós conjunt d'una Adoració de Reis de 30 cm al Gremi de venedors de la Fira de Santa Llúcia. Eren unes peces que havia modelat uns quants anys enrera i que ni tan sols havia firmat. Les tenia a casa seva. Com que era una qüestió d'amistat les va vendre a un preu irrisori que ni ell mateix va voler desvelar mai per no comprometre ningú. L'Associació de firaires va revendre el conjunt a Ràdio Barcelona. El Nadal de 1963 el director de Ràdio Barcelona regalava aquest pessebre als néts del dictador Franco en el marc d'una entrevista que l'emissora va realitzar als nens.

Quan Carratalà explicava aquesta anècdota no ho feia gens content. Les cròniques de l'època (vegeu Revista ONDAS núm. 266 de gener de 1964) parlaven d'un "belén de artesanía catalana", tot i que és de tipologia hebraica, i en cap moment apareix el nom d'en Carratalà.

Vegeu quina cara de contents que posen els petits Martinez-Bordiu! On deuen haver anat a parar aquestes figures?




28 de març del 2010

Pessebrisme i miniaturisme

On s'acaba el pessebrisme i on comença el miniaturisme? On s'acaba la representació del Misteri de Nadal i on comença la representació de la pròpia realitat social i cultural? Vegeu aquest vídeo d'un pessebrista de Mieres.


26 de març del 2010

La signatura anònima


Sempre recordaré la il·lusió que vaig sentir en recollir la meva primera figura d’autor signada. Era un naixement de l’Alina Antonell. Deixeu-me dir-ho, maquíssim, com tota la seva obra.
També recordo les primeres figures de motllo que vaig arreplegar amb el què sembla una signatura: “AC” sobre la peanya i “A.Compte” sota la mateixa.
I també recordo i conservo amb molta estima, la figura d’un ase agegut, amb la signatura de M.Muns. La primera que vaig aconseguir d’un dels grans autors del S.XX.
Però no vull parlar d’aquestes signatures, vull fer-ho, d’aquelles signatures anònimes, mudes i discretes, testimoni fonamental del treball del figuraire; marca involuntària i garantía d’un treball humil, artesà, i per damunt de tot, humà: l’empremta que de forma accidental, queda marcada al fang.
No vull fer esment dels grans figuraires com Castells, Daniel, Carratalà, Masdeu ni Amadeu, parlo d’aquells pobres terrissaires anònims, que aprofitaven aquesta tasca uns mesos l’any, i que en treien prou pels torrons.
Sí, cada vegada que a una figura hi veig aquesta marca penso en ells i en el seu silenci. I valoro especialment aquestes figures, que d’una manera discreta, encara que repeteixo anònima, preserven i eternitzen el record d’aquests artesans. Sí, amb la més discreta signatura.

14 de març del 2010

Krippen in Oberosterreich


O pesebres de la región de Linz. A mí me gustan muchísimo los pesebres austríacos, alemanes y tiroleses, tanto por su iconografía (muchas veces tan cotidiana) como por su antigüedad y originalidad... y porque reconozco que me fascina el catolicismo centroeuropeo (cuya máxima expresión es nuestro actual Papa). Llevo días repasando esta web

http://www.kripperl.at/

y cada día encuentro más joyas, en especial me gusta un nacimiento con "God Vader" incluido (solamente he visto una cosa parecida en un diorama creo que de Olot con figuras de Castells) y la divertida figura del Kraxentrager, un buhonero que lleva regalos a los niños, no sé si es tradición diferenciada de los Reyes, pero me hace pensar en el Olentzero y en el Tió

3 de març del 2010

Pessebres des de Viena

Peter Staffler i Grödner Holzschnitzer són els artesans vienesos que ens ofereixen un gran assortit de figures tallades en fusta en aquesta pàgina web tan interessant. Destaquem la gran varietat d'estils i mides amb els que treballen.
Els pessebres centreuropeus tenen un aire peculiar i una riquesa iconogràfica i simbòlica genys mensypreable. La qualitat d'aquestes figures posa de manifest com d'arrelada està aquesta tradició en d'altres països europeus lluny de l'entorn del mediterrani italià-provençal-català-murcià.