Sempre recordaré la il·lusió que vaig sentir en recollir la meva primera figura d’autor signada. Era un naixement de l’Alina Antonell. Deixeu-me dir-ho, maquíssim, com tota la seva obra.
També recordo les primeres figures de motllo que vaig arreplegar amb el què sembla una signatura: “AC” sobre la peanya i “A.Compte” sota la mateixa.
I també recordo i conservo amb molta estima, la figura d’un ase agegut, amb la signatura de M.Muns. La primera que vaig aconseguir d’un dels grans autors del S.XX.
Però no vull parlar d’aquestes signatures, vull fer-ho, d’aquelles signatures anònimes, mudes i discretes, testimoni fonamental del treball del figuraire; marca involuntària i garantía d’un treball humil, artesà, i per damunt de tot, humà: l’empremta que de forma accidental, queda marcada al fang.
No vull fer esment dels grans figuraires com Castells, Daniel, Carratalà, Masdeu ni Amadeu, parlo d’aquells pobres terrissaires anònims, que aprofitaven aquesta tasca uns mesos l’any, i que en treien prou pels torrons.
Sí, cada vegada que a una figura hi veig aquesta marca penso en ells i en el seu silenci. I valoro especialment aquestes figures, que d’una manera discreta, encara que repeteixo anònima, preserven i eternitzen el record d’aquests artesans. Sí, amb la més discreta signatura.
2 comentaris:
Antoni,
Un sentit homenatge als figuraires als que tinc un gran apreci.
De vegades m'ecaparro en voler saber els autors e les figures. Crec que és un punt de fetitxisme que tinc per aquí dintre. Em passa el mateix quan vaig a un museu, abans de mirar el quadre miro el nom de l'autor... i això crec que de vegades no em deixa gaudir bé de l'experiència estètica de la contemplació... no sé si és greu això, doctor...
Publica un comentari a l'entrada