Vaig estar París, per feina, la setmana després de Reis, i encara hi havia pessebres per veure. De tots els que vaig poder visitar em va impressionar especialment el de Notre-Dame, per dues raons: primer per la seva contemporaneïtat i segon per la quantitat de persones que passaven a veure'l.Aquest any el pessebre de Notre-Dame s'apropava a la paradoxa del Nadal a través del tema de la llum: aquest infantó que està a la menjadora és Crist, Lumen de Lumine, Llum resplendor de la Llum, Llum de les Nacions, llum que dóna la vida, llum que transforma i transfigura els que són il·luminats.
Es va encarregar la idea a la societat À travers i van dissenyar un projecte en el que combinaven la més sofisticada tecnologia en il·luminació i la projecció de vídeo amb elements clàssics, integrant la "Llum" com a matèria viva i estructura pròpia del pessebre. L'objectiu era obrir la perspectiva del pessebre vers una realitat contemporània que traspassa el recinte de la Catedral, lligant-ho amb elements tradicionals que cal mantenir davant la mirada dels pelegrins i visitants.
La Sagrada Família estava com suspesa enmig de milers d'estrelles amb l'horitzó d'un cel ennuvolat que deixava filtrar-se els raigs del sol. Just a sobre, el fragment del baix relleu medieval que narra la història de la Nativitat s'anava il·luminant mitjançant precisos punts de llum, degudament combinats amb la música.
Una delícia de pessebre que em va fer pensar en les possibilitats ingents que tenim al davant si som capaços d'obrir la mirada cap a noves maneres de representar el naixement de Jesús. No cal dir que tothom quedava meravellat.
Al costat, una gran urna on qui volia podia dipositar-hi bons desigs de pau escrits en papers de diferents colors congregava un gran nombre de persones.
Contempleu-lo en aquest vídeo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada