Formar part del pessebre

La representació del naixement de Jesús des dels seus inicis ha servit per emmirallar la societat, per projectar-se al costat d’una escena especialment transcendent. Si ens fixem bé en la primera representació –literària- del naixement de Jesús, els evangelis de la infància, veurem com tant en el de Mateu com en el de Lluc ja apareix representada la societat per a la que s’escriu aquell text.

Figures de tipologia catalana obra d'Alina Antonell. Grup pessebrista de Castellar del Vallès

L’evangeli de Mateu posa com a destinataris de l’anunci del naixement uns estrangers, que ni tant sols coneixen l’escriptura i han de rebre el senyal a través d’un fenomen natural com és l’estel. Mateu escriu el seu evangeli per a una comunitat de jueus que s’acabaven  de convertir al cristianisme. És evident que amb l’episodi dels mags està dient a aquella gent que ve d’una tradició i que només ells eren el poble de Déu, que amb Jesús les coses canvien i tot el món és destinatari del missatge diví. Els mags són l’alteritat que qüestiona la comunitat de creients, antics jueus, que està llegint el text. Si en l’inici de l’evangeli Mateu fa referència clara a la vinculació de Jesús amb el llinatge d’Abraham i David, amb el “vingueren un savis d’Orient” (Mt, 2, 1) posa en escena un alter ego que pretén fer reflexionar els seus destinataris sobre la universalitat del missatge de Jesús.

Semblantment passa a l’evangeli de Lluc en el qual els primers a rebre la notícia són els pastors, que en aquella societat tenien una consideració social molt baixa, ja que es passaven el dia entre animals, sense anar mai al temple i, per tant, eren considerats impurs. Amb aquesta opció Lluc també usa un col·lectiu aliè per fer pensar els oients sobre l’ordre social establert

Hem observat com al llarg de la història de l’art, especialment a partir de l’Edat Mitjana, els artistes han proposat interpretacions cada vegada més variades, influenciades pels seus països, per l’època, per l’estil de vida o per la inspiració personal de cada un. El tema de la nativitat s’ha vist àmpliament transformat en una evolució que és un reflex de la mentalitat de cada context que l’ha produïda. És fàcil trobar elements simbòlics que fan referència a preocupacions teològiques o socials característiques de cada època, així com també és habitual trobar entre els personatges que adoren Jesús els donants o mecenes dels quadres.

MNAC. Adoració de Crist amb la Família Ayala. Autor: Juan de Roelas s. XVI.
Exemple de com el mecenes es fa present al costat del Naixement.